dissabte, 31 de desembre del 2011

Minerve - Phoenix - Feliç 2012

Crec que el grup que més m'ha marcat aquest any és Minerve i per això, i aprofitant que ens han regalat un video per Nadal, he pensat en compartir-lo.

La cançó és Phoenix i pertany al genial "Please". El videoclip potser no és el millor ni el més original, però estic bastant segura que ells es van partir la caixa gravant-lo.



Comença amb el grup simplement tocant, vestits d'un blanc netíssim i on trobem alguns enquadraments realment macos. Llavors entren els ballarins i ballarines i aquí arriba la "risa". Però la cançó m'encanta i això ja ho val tot.

Repeteixo: bon any i a intentar disfrutar!

Resum del 2011

És innegable que, per molts motius, 2011 ha estat un any bastant dur. Però centrem-nos en les moltes altres coses que he pogut fer i que m'han encantat.

Al gener me'n vaig anar a Milà, encara que mig malalta i amb molt fred, és una ciutat molt maca. També vaig descobrir Ashbuy Heights.

Al febrer vaig poder veure en directe Head-less, Colony 5 i Covenant a la sala Bikini. Aquí. A la sala Apolo hi van tocar Hurts i els vaig poder tornar a disfrutar altra vegada en poc temps.

Vaig poder anar al Camp Nou a veure guanyar el Barça i vam saber que hi hauria nou cd i gira d'Erasure.

Durant el mes de març vaig poder disfrutar de T.O.Y. i, sobretot, del darrer concert d'And One amb en Gio i en Chris, als quals també vaig veure després del concert. Aquí.

També vaig decidir que aniria a Múnich a l'octubre a veure el Fulltimeshow. Aquí.

Al mes d'abril vam saber de la separació d'Elegant Machinery (aquí) i vam poder disfrutar del concert de l'home orquestra, IAMX, a la Salamandra.

Durant maig van passar poques coses. Vam poder veure en Dave Gahan cantant en un concert benèfic, per youtube, per això. Aquí.

El mes de juny vam poder disfrutar d'Assemblage 23, Mirrors i OMD a la sala Apolo. Aquí. A part, també em vaig decidir a anar de vacances a Hamburg a veure Unheilig.

Juliol va ser tranquil. Vam descobrir que VNV Nation treurien nou disc i que vindrien a presentar-lo amb Frozen Plasma a Bikini. Aquí.

A l'agost hi va haver moltes novetats en descobriments "cançonils". Per un costat VNV Nation va donar a conèixer Control, Erasure va fer el mateix amb When I start to break it all down i Pakt amb Freiheit. Per un altre costat vaig descobrir Blutengel. Aquí.

Vaig anar a Hamburg a veure Unheilig. Aquí. També em vaig endinsar en l'univers Nitzer Ebb.

Al setembre vaig decidir "fitxar" pel futbol sala del Barça i vaig anar a Viena a disfrutar de VNV Nation. Aquí.

Per fi va arribar l'octubre i vaig poder anar a Múnich a disfrutar del Fulltimeshow amb: Minerve, De/Vision, Camouflage i And One. Aquí, aquí, aquí i aquí.

I també la gran sorpresa d'anar a Londres a veure Erasure.

Al novembre vam disfrutar de l'In-edit Beefeater. Ens vam enterar de la cancel·lació dels concerts de Minerve, amb els conseqüents nervis, però vaig anar a Frankfurt a disfrutar d'un nou Fulltimeshow, aquest cop amb !distain.

Finalment, desembre amb el concertàs de Nitzer Ebb.

I això ha estat tot, que no és poc.

BON ANY NOU!


dijous, 29 de desembre del 2011

Conseqüències nadalenques

Ja vaig fer bé de felicitar el Nadal per avançat. Després de 4 dies amb ma germana trobant-se malament i mig cuidant-me del nebot, ella es posa bé i caiem la resta. Per sort, amb menor gravetat.

Al final sembla que no era una intoxicació alimentària i ens ho va enganxar a tots. Un cop superat, volia aprofitar per posar aquí les tres coses musicals (i una extra) que van caure aquest any.

Per un costat, un pen drive currat amb el concert d'Unheilig al que vaig anar aquest estiu a Hamburg:


Per l'altre, el concert d'Erasure al que vaig anar aquest octubre a Londres, tot i que no va arribar a temps i no hi ha foto. Tot i això, ja el tinc al meu poder i també m'ha portat molts bons records.

I, per fi, ja tinc el meu cinturó d'And One complet:


Finalment, i perquè no sigui dit, també posaré la foto de la samarreta blaugrana. Tot i que no va poder ser amb la publicitat d'Alusport i és la de Qatar Foundation, segueix molant. Es veu que la del futbol sala no l'han fet aquest any o almenys això van dir...


No està mal, no? Comentar que el tal Wilde és un dels jugadors del Barça de futbol sala, brasiler, molt molt bo, una mica mandrós en defensa, però espectacular en atac. El 13, a més, que forma part del nom del meu blog, és el número amb el que vaig jugar durant 7 anys a futbol sala.

Però el realment emocionant va ser veure com un nen de 2 anys i mig vivia el cagatió i s'ho passava en gran picant-lo, obrint els seus regals i repartint la resta als altres amb la mateixa alegria.

dissabte, 24 de desembre del 2011

Lights of Euphoria - True Life

Ahir, segon i darrer dia de vacances "extra" de Nadal, va començar de bon matí, a les 7h, amb una trucada que, tot i no despertar-me, em va fer canviar els plans. Intoxicació alimentària es deia. Així que em vaig passar el dia cuidant del meu nebot i acompanyant a ma germana a l'hospital. Res realment greu, encara sort, però cansat.

Això sí, aquest matí m'he hagut de posar una mica les piles i espavilar amb els últims detalls de la nit de nadal. Ara ja ho tinc quasi tot enllestit i estic preparada per a escriure unes darreres paraules al blog. Potser seran les últimes d'aquest any ja que m'esperen uns bons dies de feina a l'oficina. Però com que la feina oscil·la tant, ja es veurà.


No sóc gaire de nadales. Bé, no ho sóc gens. La meitat no les conec i l'altra meitat no m'agraden. Són o massa cursis o massa religioses, suposo que és el que té aquesta època de l'any. Així que he estat buscant i buscant alguna cosa una mica diferent, encara que no tingués res a veure amb el Nadal, però que ens posés de bon humor.

Al final m'he decidit per una cançó que estava en una espècie de recopilatori que em vaig descarregar fa ja uns quants anys i que va sonar a l'mp3 fa poc. El grup es diu Lights of Euphoria i la cançó True Life:



"The sun arises but you can't see
There is no touch that makes you feel
You trap yourself inside an awful dream
You locked the door and lost the key"


Tot just ara he buscat una mica a veure qui formava aquest grup i són en Torben Schmidt i en Jimmy Machon. Inicialment, en Torben Schmidt es va unir a diferents vocalistes sota la idea del "one hit wonder" (amb Ronan Harris, Stephan Groth, Vasi Vallis, etc.) però al final, al tenir cert èxit, es va establir amb en Jimmy Machon. Hauré d'investigar més a veure què tal.

BON NADAL!


dijous, 22 de desembre del 2011

VNV Nation - Resolution

Tot i que avui és el meu primer dia de vacances de Nadal, sembla que la cosa va de posts curtets.

Només volia posar una de les noves cançons de VNV Nation: Resolution:



"The rage you feel will consume you and destroy you
Let this rage inside you die"


Zombie boy

Ja fa unes setmanes, a la feina vaig veure aquest video:



La part impressionant de la història és el noi que hi participa, Zombie Boy. Si no el coneixes el video perd una mica de l'atractiu, però és una història ràpida.

En Zombie Boy es diu realment Rick Genest i és un noi canadenc de 26 anys. El seu sobrenom és degut als tatuatges que porta al seu cos. Està tot tatuat com si fos un zombie, com un cadàver. Aquí està l'originalitat de l'anunci, on podem veure que amb un bon maquillatge es poden amagar completament els seus tatuatges.

dissabte, 17 de desembre del 2011

Concert: Nitzer Ebb

Ahir, a les 20.05h començava el Dark Christmas Festival a la sala Bikini de Barcelona.

El primer grup era Architect i està format per una única persona. No sonava malament, però no aportava gran cosa. Si no fos perquè al final va començar a tocar una espècie de cubell de les escombraries com si fos una bateria, es podria prendre per un dj qualsevol. No em va aportar gran cosa, tot plegat una mica soso.

Després van sortir Interfront i la sala ja començava a fer una mica més de goig. Els valencians tenien entre el públic bastants seguidors que es van fer notar. Crec que no van dir res durant tota l'estona que van estar davant de l'escenari. Dos nois amb els seus ordinadors i unes projeccions darrere. Poca cosa més. Però va sonar bé.

Finalment, van sortir Nitzer Ebb i alguns es van passar d'efusivitat, doncs la meitat de la meva beguda va acabar entre els meus texans i la samarreta del noi de davant.


Els 3 integrants molt entregats. El so prou bo i la llum també. Així que el concert començava bé. Van anar encadenant èxits més antics amb moltes cançons de l'Industrial Complex, cosa que em va alegrar, doncs és el meu disc preferit.

El Douglas no va parar de moure's durant tot el concert, cantant, amb les seves ulleres de sol, anant d'un costat a l'altre. Darrere, a la nostra dreta, estava en Bon amb les seves bateries. També ballant sense parar i cantant a primera línia la cançó que va obrir el concert.

Tenia bastantes expectatives posades sobre aquest concert i la veritat és que es van complir. Era el que esperava, una bona selecció de cançons i, tant el grup com el públic, participant en tot moment.


Això sí, com a nota negativa diria que la durada del concert va ser excessivament curta. No va durar gaire més que 1 hora i amb això no n'hi ha prou.


Després de comprar un cd i anar a sopar amb els de la feina, em vaig tornar a escaquejar per tal d'anar a l'after party show. Allà, i després de les fotos de rigor, vam poder disfrutar de bona música durant unes hores més. És d'agrair anar a un lloc on la música que posen ja t'agrada i no estàs patint per si la següent cançó et farà cridar d'horror, ni somrient internement al pensar quina cara posaria el dj si li demanessis una cançó de Nitzer Ebb o qualsevol dels grups que van sonar.

Amb Nitzer Ebb

Després d'un divendres de feina, el concert, passar a saludar al sopar d'empresa (qui diu saludar diu sopar), inevitablement vam acabar a l'Undead i allà va tornar a aparèixer el moment groupie. Foto amb el grup:


I signatures al cd que m'havia comprat:


Se'ls veia una mica forçats a estar allà, però no per això van deixar de ser molt amables.

divendres, 16 de desembre del 2011

Preparats... Nitzer Ebb!

Al final ha arribat el dia del concert de Nitzer Ebb i, efectivament, coincideix amb el 80% dels sopars de feina nadalencs. En el meu cas també, així que per bé o per mal, me l'hauré de saltar, doncs tenia un compromís previ amb uns tal Douglas McCarthy i Bon Harris.

Per anar fent boca per aquesta nit, comparteixo una cançó del disc Industrial Complex que és el que més escolto. L'escollida és PlayRoll i poso una versió en directe a Dallas del 2009:



Ok, potser té alguns moments una mica vulgars, però m'agrada la cançó i com en la majoria de les d'aquest grup, la tornada crec que és una mica més fluixa que les altres parts. És estrany perquè normalment acostuma a ser al revés. El que acostuma a cridar l'atenció d'una cançó és la tornada.

Teloners De/Vision: Culture Kultür

Abans de parlar del concert d'avui, volia aprofitar per confirmar que finalment Pakt no vindran a fer de teloners de De/Vision. Al final seran Culture Kultür. Potser és un bon moment per a donar-los una oportunitat ja que fa temps que puc llegir informació sobre ells per internet.

Facebook de Pakt on ja no surten com a possibles teloners:


Facebook de De/Vision amb els comentaris de qui seran els teloners:


Culture Kultür son un grup de Málaga, segons la seva definició una barreja del so dels 80's amb EBM amb veus distorsionades i un so electro amb moltes més coses. Suposo que una mica el resum seria un grup entre EBM i synthpop.

Potser, al tractar-se d'un grup d'aquí seran els primers teloners i Pakt passarien a ser els segons, ja que normalment a Bikini hi acostuma a haver dos grups abans del principal i el primer de "casa".

dimarts, 13 de desembre del 2011

And One busca...

Segueixo amb les notícies sobre And One. L'Steve Naghavi ha escrit una tercera carta als fans. Podem veure-la al fòrum del grup.


Crec que he aconseguit posar aquí la pàgina, oi? Al final sabré fer coses interessants i tot.


En aquest cas no es tracta d'una crítica, ni d'una disculpa. Estan buscant una veu femenina per acompanyar algunes cançons del nou cd, STOP.

Està escrita amb ironia i ja comença avisant que en 2 minuts ja la tens llegida, no com les anteriors que necessitaves mig matí.

Si fa no fa el resum seria que busquen una noia major d'edat i amb talent. S'ha d'enviar una mostra d'una cançó, amb música, sense, un link al myspace, un arxiu mp3... i ells escolliran. Llavors aniries al febrer de 2012 a Berlin a grabar-ho amb el perfeccionista de l'Steve mirant i criticant fins a l'esgotament, però qui diria que no?

Per part meva impossible, el meu talent musical se'l van oblidar quan, al néixer, van fer la barreja de talents. Bé, crec que el que va passar és que es van oblidar d'afegir el talent en general.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Bodypop Shop (And One)

Per fi And One va millorant la seva relació amb Internet. Primer va ser la pàgina web, després de nou la web amb els nous membres, també van actualitzant el Facebook amb algunes informacions... I ara han posat una botiga online decent: Botiga Bodypop.

El merchandising que hi venen és el que ja havia vist, en part, a Múnich, però sobretot a Frankfurt.

Hi ha moltes coses, no únicament la típica samarreta, així que ja s'han adonat que això dóna molts diners. Les compres poden anar des de tickets de concerts (on ja es podien comprar els relacionats amb la recent gira), passant per samarretes (diferenciades entre nens, dones i homes), el meu estimat cinturó, les típiques tonteries de xapes, bolígrafs, etc.

Potser el que hi faltaria serien els cds. De moment només pots comprar els vinils dels singles "Paddy is my DJ" i "Zerstörer", i el cd "Bodypop" firmat. Suposo que a l'haver estat amb diferents discogràfiques també és complicat poder-los posar tots.

El que més m'ha agradat: el cinturó, uns posavasos i la samarreta per a nens amb el dibuix de l'Steve Naghavi:


També podem veure la portada del single "Back Home", que la veritat és que és prou maca, a veure què tal sonarà:

Així que ja ho sabeu. Si us falten idees, estan totes aquí.

dimecres, 7 de desembre del 2011

Pakt a Barcelona

Gràcies al blog Música: ni temps ni espai acabo de veure que Pakt poden ser els possibles teloners de De/Vision a Barcelona i Madrid.


Al seu Facebook també posa el mateix, que falta confirmar que siguin els teloners, però si ja ho posen és que deu estar molt encaminat:


Per a fer memòria, Pakt el formen en Chris Ruiz i en Gio Van Oli, excomponents d'And One, grup el qual van deixar un cop es van cansar de l'Steve Naghavi. I viceversa. Després de tenir ells les seves discusions, fins i tot públiques, la majoria l'únic que volem és que And One segueixi amb un bon nivell i que Pakt vagi millorant. Els seus odis no ens interessen, la premsa rosa es pot quedar al marge.


El primer single que van presentar, Freiheit, pintava molt bé. Un so més fosc que els darrers And One, podríem dir que més EBM, però encara amb tocs més alegres, més de synthpop. I amb un video també molt ben aconseguit (el millor aquesta llum amb el blanc i negre).

Després vaig escoltar alguns temes en viu i no em van acabar de convèncer. Ara he estat mirant què hi ha pel youtube i aquesta és la meva primera avaluació:

Angriff: no sona malament. Lletres també en alemany. La veritat és que la cançó s'assembla bastant a l'anterior. La veu d'en Chris Ruiz cantant i en ocasions cridant, igual que fa amb Freiheit.

Lichterloh: versió en directe que no s'acaba de sentir bé del tot. Tot i això, s'intuiex que el so segueix sent similar a les dues cançons anteriors i també en alemany. Això sí, un escenari molt preparat, amb gent amb banderes i flames per tot arreu. A Barcelona no crec que puguin portar cap d'aquestes coses, però mentres sonin bé en tindrem prou, ja hi estem bastant acostumats.

No he pogut trobar res més. Tampoc sobre el cd, això sí, es dirà Berlin. Segons ells perquè estan a Berlin, estimen Berlin, Berlin mola i el nom sona bé. Bastant d'acord amb ells.

Tinc ganes de veure'ls amb el nou grup, a veure què tal s'apanyen en viu, amb un setlist diferent, un públic diferent...

dimarts, 6 de desembre del 2011

Motor - Man Made Machine (feat. Martin L. Gore)

Se m'acumulen posts des de fa mesos i, al final, a més, sempre n'acaben passant de més "urgents" al davant.

En aquest cas es tracta d'una cançó del grup Motor on hi col·labora en Martin L. Gore. Em sembla que no ha participat en la creació de la cançó però sí que hi ha posat la veu per a donar-li aquest to tan personal.

La cançó es diu Man Made Machine i és un temazo! Això sí, crec que el video no funciona amb Internet Explorer. Haureu de canviar per a poder veure'l:


Mesh - Nou cd a la vista

Des de fa cosa de tres mesos que tenim novetats sobre Mesh i és que estan treballant en un nou disc. No ho he vist fins avui i aprofito per posar la informació i una de les seves cançons.

La informació la podem trobar a la seva pàgina web, on comenten que el 2009 el van dedicar a treure A Perfect Solution i a fer una gira per Europa. Que el 2010 van treure l'An Alternative Solution i van fer una gira pels EEUU. Ara és temps, doncs, de concentrar-se en un nou cd.

A part, al Twitter també n'han informat. Twitt del 5 de setembre:


Twitt del 21 de novembre:


Segueixen vius i treballant.


Pel que fa a la cançó a compartir, n'he escollit una del disc Who watches over me? i una altra del darrer, A Perfect Solution. Pel que fa a la primera és I can't imagine how it hurts:



I l'altra cançó és Who says?, de la que crec que ja n'he parlat d'altres vegades, però n'he trobat una versió en viu amb l'acompanyament de la Julia Beyer, i tot i que no són les dues persones més animades, m'agrada:



La qualitat del video és impressionant.

!distain - Sex 'n' Cross & Why

Volia parlar del grup !distain ja que van ser els substituts de Minerve al concert de Frankfurt.

Per a deixar-ne constància, el canvi va ser una decepció per a mi, però intentaré centrar-me únicament en el grup i les seves cançons.


La banda es va fundar el 1992 a Alemanya i els seus components inicials eren: Alexander Braun, Oliver Faig i Sebastian von Wyschetzki. Després de 3 discs, el 2003, el grup se separa i el continuen l'Alexander Braun amb en Manfred Thomaser i treuen a la venda el disc 25 frames a second amb el tema Sex 'n' Cross que acaba sent un èxit. Aquest mateix 2011, han tret el seu darrer disc On / Off.

Actualment crec que són 3 membres, però al concert només en van aparèixer dos.


El seu so es pot definir clarament com a synthpop. Els seu so no és excessivament original, però no per això deixen de sonar bé. Les lletres són majoritàriament en anglès i tot i que hi ha una primera veu (la de l'Alexander Braun), la resta també hi col·laboren.

Els seus videoclips es veuen elaborats i ben produïts, però ningú pot negar que els hi agrada veure's.


També he tingut alguns dubtes a l'hora d'escollir quina cançó posar. El que sí que tenia clar és que preferia posar la versió d'un cd que no pas una en directe, ja que no em van acabar de convèncer. No pel show i les ganes que hi posaven, sinó perquè vaig trobar que la veu no acabava d'arribar al nivell dels cds.

Al final m'he decidit per la cançó Sex 'n' Cross:



He estat dubtant entre la cançó anterior i Why (bootlicking hypocrites), el segon single del darrer cd, així que al final he pensat en posar-les les dues. A més, aquesta segona té un video oficial:



En definitiva, no sonen malament, tenen cançons que valen la pena i tot i que no sonen excel·lents en directe, sí que crec que com a primers teloners d'un concert de 4 grups sí que poden oferir un concert per tal d'animar al públic.

Neuroticfish - Why don't you hate me

Ara ja deu fer unes setmanes que escoltava el cd que tinc de Neuroticfish, Gelb (groc), i pensava que no era del tot just només haver parlat d'una versió que hi ha al cd.

Així que avui hi posaré remei. Aprofitant l'ocasió, he estat buscant per internet en quin estat es troba tot. He vist que a Facebook la gent li segueix demanant que torni, però jo estava més interessada en veure què estava fent actualment en Sascha Mario Klein, tot i que no he trobat gran cosa...

Això sí, aviat podré escoltar un parell de cds més: No Instruments (1999) i Surimi (2003). Tot i que aquest segon sembla de remixes, pot estar bé per canviar una mica i no tornar sempre a escoltar el mateix.


Pel que fa al tema, m'ha costat una mica escollir-lo perquè tampoc conec tant al grup, però al final m'he decidit per Why don't you hate me:



El conjunt del cd val molt la pena. És aproximadament 1 hora de música EBM-Synthpop que passa bastant ràpid, quasi sense adonar-te'n.