Lomo - Supersampler

Divendres passat em vaig comprar una nova càmara de fer fotos. En aquest cas, analògica. Per ser més concreta, una lomo.

Me n'agradaven diverses, però al final em vaig decidir per la Supersampler, que té 4 lents al davant tal i com es veu a la següent imatge:


D'aquesta manera, les fotos haurien de tenir aquest aspecte:


Aquesta no és meva, l'he tret de la pàgina web.

De moment estic provant amb el primer carret, ja que no sé com quedaran. Al no tenir flash, les fotos s'han de fer en exterior, en un dia asolellat, però... per provar que no quedi, no? Així que alguna també l'he fet a l'interior amb bastanta llum, alguna altra a l'exterior però una mica núvol, etc. Quan reveli el primer carret ja veuré com queda i què haig de millorar. Si en queda alguna decent ja la posaré per aquí.

En aquest cas m'ha costat 50€ i considero que està prou bé. Si m'agrada i m'hi aficiono, me'n compraré alguna altra.

Anna Roig i l'ombre de ton chien

L'altre dia, escoltant la radio, parlaven amb una noia i va resultar ser l'Anna Roig, del grup Anna Roig i l'ombre de ton chien.

En el propi nom del grup ja es pot veure que barregen el català amb el francès en la lletra. Van començar versionant clàssics francesos i ara han tret les primeres cançons pròpies i estan tenint una bona acceptació entre el públic.


La cançó que vaig escoltar es diu Je t'aime i em va sorprendre gratament:



He escoltat algunes cançons més al seu myspace i m'acaben cansant, però suposo que perquè a mi m'agrada més un altre estil de música. Tot i això, m'agrada que es facin coses de qualitat al nostre país, amb el nostre idioma i per això ho volia destacar.

OMD - If you want it

Mirant i mirant, sembla que mai havia parlat d'OMD, Orchestral Manoeuvres in the Dark. Però qui no coneix temes com Enola Gay, Electricity, Souvenir o Maid of Orleans. Queda demostrat, doncs, que és un grup amb uns quants èxits.

A principis dels vuitanta, Andy McCluskey y Paul Humphreys van formar un grup de synthpop a Anglaterra. Tot i que es van separar el 1989, l'Andy McCluskey va conservar el nom i va seguir traient discos.


Després d'uns 20 anys, OMD treu nou disc: History of Modern.

El primer senzill és If you want it i tot i que el video no és res de l'altre món, és un encert que ells surtin entre ombres, l'edat no perdona i es veu quan els enfoca la llum:



Centrant-nos en la cançó, la veritat és que m'ha deixat sorpresa perquè sona molt bé. Ja veurem si en directe és capaç d'aguantar aquest to de veu, però estic segura que en tot el cd, ja sigui perquè l'ha mantingut, com perquè l'han retocat digitalment, sonarà perfectament.

Aquí es pot escoltar la cançó: New Babies: New Toys. Per a mi, una mica més fluixa.

Diorama

Fa uns dies em van recomanar el grup Diorama, que seran els teloners de de/vision al concert que faran a Madrid i Barcelona aquest desembre. Em sonava el nom d'altres vegades però crec que mai havia escoltat res d'ells atentament.


La veritat és que m'he endut un parell de sorpreses, per un costat perquè no sonen malament i per un altre perquè un dels seus components és el Felix Marc, també component de Frozen Plasma.

A part d'en Felix Marc, els altres components són: Torben Wendt, Sash Fiddler i Marquess. Són un grup de synthpop alemany que va començar el 1996 i fins a dia d'avui que han tret (el març d'aquest any) el seu darrer disc Cubed.


Aprofitaré per posar la primera cançó que vaig sentir d'ells: Synthesize me:

Scissor Sisters - Any Which Way

Després d'un primer single (que ja vam comentar) amb una bona cançó però amb un videoclip més aviat avorrit, Scissor Sisters ja ataquen amb el segon: Any Which Way:



En aquest video ja fan més el boig: vestits extravagants, nois amb el tors nu, colors i surrealista. La cançó no m'agrada tant com l'anterior, però no està malament del tot.

Això sí, no puc evitar pensar en Michael Jackson i el seu Smooth Criminal cada vegada que sento la tornada: Any which way, Any which way,You better take me, any which way you can em recorda Annie Are You OK? So, Annie Are You OK. Are You OK, Annie. Annie Are You OK? .


Ara, mirant la pàgina oficial, veig que sí que vindran a Barcelona, el dilluns 8 de novembre a la sala Razzmatazz. Les entrades ja estan a la venda. Estic molt indecisa, però crec que aquestes sí que me les acabaré comprant.

Suede en concert

En un principi només s'havien reunit per a un concert, però Suede aprofitarà la bona tirada per a oferir-ne uns quants més. Va ser un grup anglès format el 1989 i que es va disoldre el 2003.


I sí, es deixaran veure per Barcelona. Les entrades ja estan a la venda i el concert serà el divendres 26 de novembre a la sala Razzmatazz a les 20h.

Són uns 30€ i encara estic pensant si anar-hi o no. El fet de què s'esgotin no m'acaba de preocupar ja que em dóna la sensació de què si és necessari ja ho traslladaran al Sant Jordi Club. Edito: no ho traslladaran al Sant Jordi Club perquè es tracta la celebració dels 10 anys de la sala Razzmatazz, així que ja puc començar a decidir-me.

Mentre vaig pensant si val la pena o no, aprofito per posar una cançó del disc A New Morning del 2002, Obsessions:

Sant Carles de la Ràpita

I després de 4-5 dies de relax a Sant Carles de la Ràpita, dilluns tocarà tornar a currar. Espero que el ritme d'agost sigui mínim...


Pel Delta la veritat és que molt bé, un hotel Can Batiste genial i amb un menjar espectacular. És un petit hotel, situat a prop de la platja tot i que en una zona una mica despenjada de Sant Carles, però rodejada de supermercats i a prop del centre també.


Vam passejar pel centre, pels camps d'arrós (les dues fotos del post) i al tornar vam parar a Miravet a veure les vistes des del castell. Dies de tranquil·litat.

Retorn de Munich

Ja fa un parell de dies que he tornat de Munich i ara que ja estic una mica situada volia penjar alguna foto del viatge.

La ciutat és molt maca i tot i no parlar gens d'alemany, en general la gent s'esforça a intentar parlar l'anglès i a ajudar-te en tot allò que et fa falta. Amb l'hotel vaig encertar, doncs estava net, no era massa car i estava molt cèntric. Llàstima que em fes mal al peu el primer dia, però res que amb una mica de Voltaren i la il·lusió d'estar de vacances no em permetés caminar quasi 10 hores diàries.

Crec que vaig visitar gairebé totes les zones. A primera hora del matí amb molta tranquil·litat i després ja amb molts més guiris.

A l'esquerra podem veure la catedral Frauenkirche i a la dreta el nou ajuntament, Neues Rathaus. La foto està feta des de la torre de la Peterkirsche (església de Peter) que està allà al costat i s'hi pot pujar caminant...


També vaig anar a un camp de concentració, en aquest cas a Dachau. Després d'agafar un tren i un bus, en menys d'una hora t'hi plantes. La típica porta amb el lema "El treball us farà lliures":


El memorial del camp estava molt bé, però estava ple a reventar de turistes, el que li treia una mica l'encant.

Munich està ple de biergartens, és a dir, jardins on pots prendre una cervesa, d'un litre o de mig. En aquest cas (esquerra) es tracta de la Chinesischer Turm a l'Englischer Garten, un parc fins i tot més gran que el Central Park de Nova York.

La foto de la dreta és la Asamkirsche. Des de fora sembla una petita església, per dins és la que més carregada està.

Finalment, un carreró d'hora pel matí i sense gent, amb una bici sense lligar que dono fe que al cap d'una hora segui estan allà:




Bé, a part de tot això també vaig visitar: la resta del centre (tot el que rodeja Marienplatz), el Deutsches Museum, el Schloss Nymphenburg, l'Olympiapark, les 3 portes que es conserven: Siegestor, Isartor, Sendlingertor, el mercat Viktualienmarkt, les 3 pinacoteques però les 3 només per fora, la Residenz, el Theresienwiese que és on es fa l'Oktoberfest, un recorregut pel costat del riu Isar, etc.