Alt-Fest cancel·lat

Al gener ja vaig comentar que el festival Alt-Fest al principi em semblava un engany, però que seguia endavant i que començava a creure que sí que podia donar-se.


Al final no sembla que hagi estat una estafa, però sí que s'ha cancel·lat. Després d'uns quants dies d'incertesa i que els organitzadors no diguessin res, per fi ahir van fer un comunicat oficial dient que no podien assumir el cost final.

Ja feia alguns dies que els caps de cartell havien anunciat que no hi serien, per això internet i Facebook es va incendiar amb comentaris i preguntes, però sense respostes concretes. Actualment, si s'accedeix a la pàgina del festival, es pot llegir el comunicat sencer.

Tal com molta gent comenta, sembla que per a ser el primer festival que organitzaven, potser van intentar fer-lo massa gran i se'ls hi va escapar de les mans. Potser haurien pogut començar amb menys grups i amb els anys anar ampliant. De totes formes, ha estat una llàstima perquè pintava molt bé i, com sempre, la majoria de la gent no podrà cancel·lar ni els bitllets ni els hotels.

Estan intentant organitzar un mini-festival alternatiu amb alguns grups no tan coneguts. Per ara, han aconseguit: Aesthetic Perfection, Agonoize, Clan of Xymox, The Beauty of Gemina... Aquí la informació.

Amphi Festival (dia 2)

I el segon dia de l'Amphi Festival va arribar. Com que vaig anar a dormir a una hora decent i sense beure alcohol, estava bastant decent, tot i que actualment em canso més ràpid. Havia reposat i tenia ganes de més concerts. A més, els grups de diumenge em cridaven més l'atenció.

Vaig anar cap al recinte al voltant de les 13h. Hi havia alguns grups tocant, com Unzucht, fent una versió de Entre dos tierras, d'Héroes del Silencio, però el primer objectiu era Solar Fake. Després de sentar-nos una estona a l'ombra. Vam anar a veure'ls. Vam poder acostar-nos bastant a l'escenari i disfrutar. M'encanta l'home del teclat, està mig sonat i anima a qualsevol. Sobre les cançons, com sempre, n'hi havia moltes de les noves i jo prefereixo les antigues, però va estar bé.


Després, a descansar de nou i al cap d'1 hora li tocava a Mesh. Com sempre, sempre, sempre, molt molt bé. Són capaços d'animar a qualsevol. Van començar tocant des de darrere, però com es veu a la foto, ningú s'enterava de res, malgrat que jo els hi estava cridant...


I després... a descansar de nou. A agafar forces perquè el final de nit es presentava llarg i cansat. Primer li tocava a Apoptygma Berzerk. Van tocar tots els temes clàssics i la cançó Major Tom, que és molt típica a Alemanya i la gent la va corejar moltíssim. Davant nostre teníem dos nois totalment entregats, saltant i cantant cadauna de les lletres. Va ser molt divertit veure'ls.


I a l'acabar li tocava el torn a Eisbrecher, que van preparar un escenari amb bastanta decoració i van oferir un concert amb molta força. L'Alex, el cantant, va parlar bastant amb el públic i va cantar sense parar, però jo diria que d'altres vegades que els he sentit, se sentia millor com cantava. Tot i això, molt divertit i, encara gràcies, el sol ja va marxar, perquè feia molta calor.


Després cap a l'hotel perquè el meu cos ja estava al límit.

Amphi Festival (dia 1)

Aquest festival me l'haig de prendre amb més calma per la força, així que enlloc de ser allà a les 10h, com els anys anteriors, he aparegut cap a les 12h passades.

He passejat una estona per les botigues mentre tocaven The Juggernauts a l'escenari principal. Ja els vaig veure a l'Out of Line Weekender, així que tampoc és que estiguessin a la meva llista d'interessos principals.


Després vaig veure de lluny, sentada i a l'ombra a She Past Away i Clan of Xymox. Quan van començar Lord of the Lost sí que em vaig aixecar i vaig anar a veure'ls de peu, tot i que lluny de l'escenari.


Llavors ja era moment d'anar a l'altre escenari. No vaig trobar a l'amiga que buscava, però sí un bon lloc per a veure Aesthetic Perfection, el grup que omplia, per a mi, tot el dia. Va estar molt bé, va ser l'únic concert en el que em vaig deixar cantar, ballar i saltar com si estigués al 100%. Però feia molta molta calor! Les fotos són bastant desastres:


A l'acabar sí que vaig trobar l'amiga i vam anar a menjar alguna cosa i a seure una bona estona. Quan li tocava a Blutengel ens vam acostar a l'escenari, però a un costat, per a no notar tant la presència de la gent. Va estar bé, però tocaven amb una orquestra, pel que em semblava més adequat per a una sala amb seients. Com que estava cansada, al final vaig anar a sentar-me i a disfrutar del so des de lluny, tot i que llavors ja no veia res:


Li tocava el torn a Front 242, però ens feia una mica de mandra. Els vam veure des de lluny, però a la segona cançó ja vam començar a marxar i encara sort, perquè van parar el concert perquè hi havia problemes tècnics i em sembla que al final van tocar algun tema més, però tard i poca cosa.

Vam entrar a l'altre escenari i estava començant el Midge Ure, el cantant d'Ultravox. Vam seure al terra i vam disfrutar així dels primers temes. Els dos últims, ja de peu i més aprop. Pell de gallina. Molt maco.



I després a sobreviure de nou a la calor amb Camouflage. Tan correctes com sempre. I amb la sorpresa de tocar la darrera cançó amb el Peter Heppner!!!


Després ja cap a l'hotel perquè no podia seguir excedir-me, o el segon dia no serviria per a res.

Concerts Head-Less i Chrom (EOD)

Aquest any el festival ha començat amb un concert previ. Es tractava de la celebració dels 8 anys d'Empire of Darkness. Els grups eren:

Stage 1:
19:15 – 19:45 Head-Less
19:55 – 20:35 Chrom
20:50 – 21:30 .com/kill
21:45 – 22:35 Rabia Sorda
22:50– 23:45 Spetsnaz

Stage 2 :
20:15 – 20:35 Body Harvest
20:50 – 21:30 Yura Yura
21:45 – 22:45 Le Moderniste

Com que el meu cos no ho podia aguantar tot, al final només vaig quedar-me a veure els dos primers grups, que, al cap i a la fi, eren els que volia veure. M'hagués agradat veure Spetsnaz, però ja no va ser possible.

Vaig arribar una mica abans de què obrissin les portes, per a poder agafar un bon lloc i, a la vegada, no haver d'esperar molta estona al carrer, però van obrir les portes uns 20 minuts tard, pel que els concerts ja van començar mitja hora tard...

Primer van sortir Head-Less, que van tenir el difícil paper d'obrir la nit. La sala encara estava quasi buida, la gent distreta... Però com sempre, a mi em van encantar. Van estar animats, la música jo trobo que sona molt bé i el cantant intenta que el públic participi fins que ho acaba aconseguint.


Després van sortir Chrom. La sala ja estava més plena i començava a fer calor. A part, crec que són de Colònia, pel que tenien un bon grapat de seguidors. També em van agradar molt. Estan preparant un nou disc i espero poder-lo sentir aviat. Els clàssics, com sempre, fantàstics, especialment Memories, amb la que van tancar.


A l'acabar vaig anar al wc a refrescar-me i després em vaig comprar un cd de Head-Less, l'únic que em faltava.

El Markus (un dels membres) estava allà (sempre està a tot arreu, la veritat) i al veure'm amb la samarreta del grup em va saludar directament. Al dir-li que era de Barcelona, ja es va situar més i em va dir que havien de venir a obrir per a And One a l'octubre, però que al final no serà possible. Tots estaven per allà i em van firmar el disc:


Vaig escoltar un tros de .com/kill abans d'anar cap a l'hotel. Des de lluny, sentada, però com que tampoc em convencien i calia descansar per a l'endemà, ja vaig marxar.

Pre Amphi Festival

Aquest cap de setmana és l'Amphi Festival i, si no passa res aquesta nit, demà agafo un avió per anar-hi.

Abans, però, el mateix divendres, hi ha un concert. Es tracta de la celebració del 8è aniversari de l'Empire of Darkness (que acostumen a fer festes dark). Per a l'ocasió, han preparat un concert en viu. Els grups més destacats, per a mi, són els dos primers: Head-Less i Chrom. Amb una mica de sort, no hi haurà gaire gent encara.

Pel que fa a dissabte, els grups que més ganes tinc de veure són: Front 242, Blutengel, Aesthetic Perfection i Camouflage. En menor grau: Project Pitchfork, Lord of the Lost, Corvus Corax i Nachtmahr. L'Steve Naghavi també punxa, però quasi a la mateixa hora que Project Pitchfork, així que...

Pel que fa a diumenge, els preferits són: Solar Fake, Mesh, Apoptygma Berzerk, Eisbrecher, Rotersand i Lacrimosa. En menor grau: Mono Inc. i Die Krupps (que són els únics que se'm solapen i hauré de descartar).

Les meves forces no són aquest any les mateixes que la dels anys anteriors, així que hauré de prioritzar, veure alguns concerts des de més lluny, improvitzar sobre la marxa, etc. Però intentaré escriure des d'allà, o un cop estigui tornant. Espero poder-ho disfrutar tot igualment!

Aesthetic Perfection: The New Black

Aesthetic Perfection, que si tot va bé, podré veure aquest cap de setmana, han tret un nou videoclip.

Han escollit el tema The New Black i el video està creat a partir dels concerts del seu darrer tour:

And One: Noves cançons

And One ha publicat 3 noves cançons, una per a cada un dels nous cds que sortiran aquest 8 d'agost. A veure, tota la informació a poc a poc. Comencem pel tracklist dels 3 cds:

TRACKLISTING "TRILOGIE 1"

MAGNET

1. Love needs a saving Hand
2. Zeit ohne Zeit
3. Love is always on your Side
4. Unter meiner Uniform
5. The other Side
6. Love me
7. Keiner fühlt s wie wir
8. Everybody lies at night
9. Fake of Pleasure
10. Dead Love

*******************
PROPELLER

1. Black Generation
2. Männermusik
3. Synchronizing Bodies
4. An alle Krieger!
5. Nyctophiliac
6. Zwei Tote
7. Before I go
8. U-boot-Krieg in Ost-Berlin
9. Up & Down
10. New Wave Mother

*******************
ACHTUNG 80

1. Let's get higher
2. My Angel
3. She's Triple 6
4. Somebody's Song
5. Bad Girl
6. The Fighter
7. Girls on Girls
8. Why don't you let me go?
9. Love Trashing Girls
10. Your Pet is a ticking Bomb!

A la pàgina de Facebook del grup es poden veure, també, les cançons que formaran part dels cds en directe.

A part, aquest 2015 faran un tour mundial. Abans, però, a l'octubre, passaran per Barcelona i Madrid. Espero poder anar-hi. A la foto de l'anunci hi surto jo, és d'un dels concerts de Berlin:


I, finalment, em sembla que no em deixo res, les cançons noves. Només les he escoltat un parell de vegades. Love is always on your side del Magnet:


An alle Krieger! del Propeller:


I The Fighter del Achtung 80!:

M'era Luna: Ordre dels grups

Ja ha sortit l'ordre d'actuació del M'era Luna. El problema és que em va molt just després de la visita del metge i no sé si hi podré anar. A més, com que anava a anar-hi en tenda de campanya, no sé benbé si el meu cos ho suportarà. El problema és que tots els hotels ja estan ocupats. Però bé, no perdem les esperances.

Aquí tenim l'ordre del cap de setmana. L'única coincidència que se'm dóna és amb And One i Covenant. La resta són tots en diferents horaris i els podria veure tranquil·lament.

Comparteixo el tràiler oficial (si algú sap d'algun lloc on dormir que m'avisi!):

Erasure: Elevation

Sé que estic totalment desapareguda, però avui intentaré posar-hi una mica de remei escrivint un parell d'entrades. Avui em trobo millor, així que aprofitaré per escriure sobre les notícies que recordo ara mateix.

Comencem per Erasure, que ja vam comentar que trauria nou cd. Tenim novetats. La portada:


El tracklist és el següent:

1. Dead Of Night
2. Elevation
3. Reason
4. Promises
5. Be The One
6. Sacred
7. Under The Wave
8. Smoke And Mirrors
9. Paradise
10. Stayed A Little Late

I el primer single és Elevation, que no sona malament:

Amphi Festival: ordre dels grups

Segueixo desapareguda i és possible que ho segueixi durant un temps, però ara que tenia una estona, volia avisar que ja fa uns dies que tenim l'ordre d'aparició dels grups a l'Amphi Festival.

Aquí es pot veure de manera pràctica. En general no se'm sol·lapen els grups que més m'agraden, així que perfecte. Tot i això, hauré d'esperar fins al darrer moment per saber si hi puc anar o no. A veure si hi ha sort!

També tenim el trailer d'aquest any amb els diferents grups:

Solitary Experiments: Rise and Fall

Tinc el blog ben abandonat. En part perquè estic fent un munt de coses (un blog des de Berlin, estudiant alemany i treballant...) i en part perquè no he estat aquestes últimes setmanes del tot sana.

A part, no he anat a cap concert aquestes darreres setmanes, així que l'activitat ha baixat bastant. Això sí, aquest cap de setmana passat ha estat el Wave Gotik Treffen a Leipzig. Tot i que està molt aprop, al final no hi he anat. Era una mica precipitat i, a més, els diners tampoc creixen als arbres.

Han tocat molts grups, entre ells: Solitary Experiments, tot i que el video és del concert de teloners d'And One:

Erasure: The Violet Flame

Avui és festa a Berlin, pel que tinc més temps lliure (només cal que treballi les meves 4 hores diàries) i volia compartir aquesta notícia.

Erasure han anunciat un nou disc de cara al 22 de setembre. Es dirà The Violet Flame i seguirà l'anterior àlbum de nadales que no he tornat a escoltar des de què va sortir...

El primer single sortirà de cara a mitjans de juliol. Per ara tenim una petita mostra d'un minut:



Per suposat, el cd comportarà una gira i passaran per Berlin de cara al pont de la constitució. No sé si encara estaré per aquí, però ja tinc la meva entrada. Per si de cas.

Surveillance: ja està aquí Oceania

Ja fa dies que es pot escoltar el disc de Surveillance a Spotify.

Recordem que es tracta d'un projecte del Tom Shear, d'Assemblage 23. Només l'he escoltat un parell de vegades, però no pinta gens malament. Hi ha molts temes que em recorden als Depeche Mode de fa anys. Crec que val la pena donar-li una oportunitat.

A part, el Tom Shear va posar un comentari als seus diferents Facebooks, de què deixava de formar part de Polaroid Kiss. No en donava gaires detalls, però donava a entendre que el seu cabecilla no era una persona confiable, que no complia amb el que deia i que, en definitiva, tot plegat era una mica una presa de pèl. Així que abandonarem el seguiment a aquest grup de manera definitiva.

And One Party

Ahir dissabte hi havia una festa d'And One a Oberhausen. A més, l'Steve Naghavi estaria punxant, així que vam decidir anar-hi. Aquí hi ha la informació de la festa.


Tenint en compte que el dia anterior ja vaig sortir una estona i que havia dormit molt poc, el viatge es va fer una mica llarg. Vam haver d'agafar 3 trens diferents i les hores van anar passant més o menys lentes. A Essen vam parar una estona per passejar i vam veure el centre, que està prou bé.

La sala, Kulttempel Oberhausen, em va agradar molt. La gent molt amable a tot arreu i hi havia un pis a dalt on podies estar més tranquil, la part de la pista i al costat encara més espai amb unes taules altes i uns sofàs en un costat. I després com una petita elevació on hi havia els djs i també un espai.



La major part de la nit vaig estar a la pista perquè la música m'agradava: And One, Depeche Mode, Apoptygma Berzerk, Covenant, Mesh, etc. Però quan t'agobiaves, podies moure't ràpidament i trobar un lloc més tranquil. A més, tenien Franziskaner, què més es pot demanar?

Pel que fa a la manera de pagar em va semblar curiosa. A l'entrar en donaven una mena de cartolina taronja. Tant al guardarropia com a la barra, no pagaves mai res. Donaves la cartolina i ells et tatxaven els diners que costava. Al final, al sortir, ho pagaves tot. Si perdies la cartolina, havies de pagar 31€.


Cap al voltant de les 4h, quan ja quasi havíem de marxar, vaig començar a parlar amb el teclat de T.O.Y. i em va semblar entendre que em deia que ells serien els teloners d'And One a Barcelona. Però la veritat és que potser em va dir que ho havien estat la darrera vegada. Ves a saber, entre la música alta i la meva sordera, la cosa es fa complicada.

També em va dir que el cd estava previst que sortís aquest mateix any. A veure si ho vaig entendre bé i tenim sort.

Cap a les 5.30h tres trens més cap a casa i a intentar recuperar-me, que demà és dilluns i hi ha feina a fer!

Amb Mesh

L'altre moment groupie del cap de setmana ha estat amb els membres de Mesh. Per separat perquè hi havia molta gent per allà demanant firmes i fotos:

Amb l'Steffen Keth (De/Vision)

Un altre moment groupie amb l'Steffen Keth. Després dels concerts va estar una bona estona passejant per allà i parlant amb la gent:

Concert 10 Jahre Poponaut

Ahir es van celebrar els 10 anys de la botiga Poponaut a Leipzig. I, per suposat, cap allà que vaig anar.

El bus em va deixar al centre de Leipzig a les 10.40h, així que vaig passejar tot el matí. Cap a les 17h vaig anar a la sala Werk II, Halle D. Vaig ser la primera en arribar però de seguida va aparèixer una noia de Texas que ara viu a Berlin. Vam estar xerrant fins al cap d'una hora, que van obrir portes. La sala em va agradar. Era prou gran (dintre del que són aquestes sales) i ho havien venut tot, així que estarien contents. Hi havia molt merchandising, però em vaig resistir, més val estalviar.

Primer van sortir Cryo. No els coneixia i no van estar malament. El cantant era el prototip de pardillo que no sap benbé què fer sobre l'escenari, però l'altre noi no parava quiet, així que es compensava.


Després van sortir Mind.in.a.box. També em van agradar. Els coneixia una mica, però no suficient. Tot i això, m'encanta quan la veu està tan distorsionada, que sembla que canti una noia.


Llavors ja li tocava a De/Vision. Tractant-se d'un concert a Alemanya em va estranyar que no fossin els darrers en tocar, però ho vaig trobar encertat de totes maneres, ja que jo preferia tancar amb Mesh, que tenen més força. Pel que fa a De/Vision van sortir l'Steffen i el Thomas acompanyats d'una bateria en viu. Van tocar els clàssics de sempre i, com sempre, van sonar molt bé:


Quan estaven acabant de tocar The Flavour of the Wekk ja sabia que seria el darrer tema, així que vaig aprofitar per anar al wc. El que no m'esperava és que Mesh començaria a tocar sense cap pausa. Al contrari que la darrera vegada a Barcelona, enlloc de tocar l'últim tema des de darrera de tot, van tocar els dos primers. Crec que van ser Not prepared i Trust You. Quan van acabar amb aquestes versions acústiques ja havien canviat l'escenari i ja van anar cap allà.


També em van agradar molt. Les seves cançons tenen aquestes tornades que són excel·lents per a cantar en directe, així que és molt divertit. A l'acabar vaig aprofitar per tornar al wc i agafar un altre poster gratis :), que juntament amb la baqueta de Mind.in.a.box i el setlist de Mesh són els records que m'emporto:


A part, van baixar a saludar tots els de Mesh i l'Steffen, així que el moment groupie ha estat ampliat de nou. Al Thomas no el vaig veure, però després sí que estava a la discoteca per allà ballant.

Concert The Sisters of Mercy

I ara ja sí que és el moment de comentar el concert al que vaig anar ahir. Tocaven The Sisters of Mercy al C-Halle.


No és el meu grup preferit. No els he seguit i tampoc estic especialment atenta als seus moviments. Però és innegable que van tenir el seu moment i que tenen temes molt molt interessants. Així que cap allà que vaig anar (malgrat que el preu de les entrades arribava quasi als 40€).

Primer van sortir els teloners: Losers. No em van agradar. Se'm va fer una mica llarg i avorridot, tot i que només van tocar 30 minuts. Era el seu primer concert de la "gira", així que potser només els hi faltava rodatge, però no em van aportar res.

Al cap d'una estona, al voltant de les 21h, van sortir ja The Sisters of Mercy. Van combinar temes molt coneguts (els meus preferits) amb d'altres que jo no coneixia tant i em van agradar. Per sort, estava ben endavant i a la dreta, i ho vaig poder veure tot sense problemes i sense estar al mig del pogo que es va organitzar una mica més enrere.


El setlist es pot veure aquí. Per mi, a destacar: More, Amphetamine Logic i Something Fast. Crec que les versions que toquen són ràpides i especialment curtes, perquè veig que hi ha moltes cançons, però no em va donar aquesta sensació. Potser, també, és que m'ho vaig passar bé i el temps va passar volant.




Cap al final van tirar un encenedor cap al públic i el vaig agafar al vol (aquestes coses se'm donen cada vegada millor). Tot i això, només era un encenedor comprat a Alemanya mateix, sense cap mena de referència al grup. Però bé, aquí el tinc a casa tan soso com és ell. Volia que me'l firmessin, però diria que no van aparèixer per a firmar cds o similars.


Per cert, hi havia cervesa Estrella Damm, a la qual, a l'etiqueta, també posava Barcelona :)

De/Vision - Brothers in arms

De/Vision estan de gira per a celebrar els seus 25 anys. El cap de setmana passat van estar a Barcelona i Madrid i no els vaig poder veure, però aquest dissabte hi posaré remei a Leipzig.

Últimament només utilitzo el blog per a comentar els concerts als que he anat. Tot i que no són pocs, també volia seguir posant novetats i curiositats. En aquest cas tenim un nou vídeo oficial per al tema Brothers in arms:

Amb And One: Rick, Nico, Steve

El post-concert d'And One va estar bastant bé. Per a ampliar els moments groupie primer vaig aprofitar que el Rick i el Nico estaven junts per allà.


El Joke corria per allà, però ja l'havia molestat abans demanant-li un favor, així que vaig intentar que no recordés que ja li havia estat donant la brasa.

I, abans de marxar, vaig demanar-li a l'Steve Naghavi a veure si es feia una foto amb mi, que havia de marxar i agafar un avió al cap d'unes dues hores. Com que les dues noies del costat no es movien, vam haver d'improvitzar:

Concert And One (Berlin - dia 2)

Diumenge de matinada, després del concert, vaig anar cap a Barcelona per l'aniversari de ma mare, per això he tardat tant en posar la crònica del concert del dissabte...

Al contrari que el dia anterior, feia un dia assoleiat i s'estava perfecte pel carrer. Vaig anar cap allà 1 hora abans de què obrissin, ja que estava avorrida i nerviosa a casa. Com sempre, vam agafar un bon lloc a primera fila. Primer van sortir Formalin. Un duo de Berlin que tocaven música bastant fosca, tipus industrial, que no estava malament però que no em va acabar de convèncer. Això sí, els integrants, tots dos molt guapos.

Cap a les 20.30h van sortir And One. Primer amb Black Generation i, seguidament, amb Get You Closer. En aquest punt ja vam notar que la cosa seria calurosa. Era difícil moure's de tanta gent com hi havia. A més, a diferència del dia anterior, també havien obert una altra part de la sala (com si fes un teatre, ho veien tot des de dalt). Després tothom es va calmar una mica, però en aquest punt semblava que seria difícil sobreviure a les 50 cançons que encara teníem pendents.


El concert en sí crec que va ser millor que el del dia anterior. Més temes, alguns dels meus preferits i fins i tot Elektrocution (cançó ideal per anar al wc i agafar una cerveseta). El setlist va ser el següent (no el vaig agafar perquè sempre hi ha unes noies allà pendents, però el vaig voler fotografiar per a tenir l'ordre):

Pel que fa al concert en sí, m'ho vaig passar molt molt bé. Estava rodejada de bona gent. Alguna ja la coneixia, d'altra la coneixia del dia anterior i fins i tot els de darrere meu es van moure i no es van queixar de què estigués ballant sense parar (el dia anterior si que van tenir certes opinions negatives...)




Després del concert ens vam quedar per allà. Jo estava una mica nerviosa perquè a les 5h havia de ser a l'aeroport, però ho vaig poder disfrutar bastant. Després penjo un parell de fotos en plan groupie. Al principi hi havia molta gent per allà i es feia una mica agobiant, però van anar marxant i al final es podia xerrar tranquil·lament amb tothom. En el meu cas ja amb una cervesa en una mà i una aigua a l'altra. Tampoc era plan de passar la seguretat de l'aeroport borratxa.

Una llàstima haver de marxar corrents (literalment) a les 3h del matí, perquè estàvem en bona companyia, però la visita a Barcelona va valdre molt la pena.

Concert Solitary Experiments / And One

Ahir vam poder veure el primer concert dels dos que And One oferirà a Berlin. Vam entrar com sempre últimament i vam situar-nos davant de l'escenari.

Primer van sortir Solitary Experiments i van tocar durant uns 30 minuts. Amb els dos teclats, el bateria a darrere al mig i el cantant a davant, tots vestits amb la camisa vermella i la corbata negra.


Jo també anava vestida per a l'ocasió (corbata amb samarreta perquè la camisa està a Barcelona...):


Van tocar temes clàssics i alguns dels nous. Diria que si fa no fa els mateixos que els he vist tocar les altres vegades. La gent del darrer em mirava estrany perquè cantava i ballava. Al final de tots dos concerts crec que m'odiaven.

Després van sortir And One i van oferir un concert de quasi 4 hores. Amb cançons diferents i amb la falta d'algunes que havien tocat sempre com, per exemple, Rick, però crec que s'ho estan guardant tot per avui. Avui no hi ha hora de finalització, així que és possible que s'allargui fins a les 4 hores i mitja. Així fan el seu rècord personal i tanquen la gira a dalt de tot.



Després vam poder estar una mica amb els del grup, però aquí la presente s'havia begut no sé quantes cerveses i no m'aguantava dreta. Això sí, amb dignitat. Quatre botelles d'aigua després, ja vaig començar a veure-ho tot més clar. Avui, gràcies a tota aquesta aigua quasi no tinc ni ressaca. Així que amb ganes de més!

Amb el Nico Wieditz i l'Steve Naghavi

No sabia si penjar les fotos del moment groupie cap de setmana passat perquè són similars a l'anterior i perquè, la veritat, com que feia res que els havia vist a quasi tots, també em va fer una mica de vergonya demanar-ho de nou.

Però com que no me n'havia fet cap amb el Nico Wieditz l'anterior setmana i aquesta sí, doncs aprofito per penjar-la:


A part, com que mai està de més tenir una foto amb l'Steve Naghavi...


A més, vaig arrambar amb la baqueta trencada del Joke Jay, així que també aprofito per posar-la per aquí:

Concert And One (Dresden)

Després dels excel·lents teloners, van sortir And One! Al final van estar unes 4 hores sobre l'escenari i va estar molt molt bé.

Igual que en el concert anterior el Nico i el Rick, un a cada costat, vestits de blanc. El Joke, de negre, al mig. I l'Steve, també de negre, davant. Moltes llums per acompanyar la música i cançons diferents de les dels altres dies, ja que aquesta vegada estan fent diferents setlists.


El setlist el van posant aquí, tot i que no té en compte l'ordre. Ara no hi és, però suposo que s'actualitzarà durant la setmana.


Crec que aquesta vegada han tocat més temes en alemany i algunes em semblen una mica iguals entre elles, però en una he aprofitat per anar al wc i agafar una nova cervesa. Feia molta calor i tenia el coll molt sec, així que al final m'he acabat fent una mica de mal de tant cantar i cridar.


A l'acabar ens hem quedat per allà i m'he fet una foto amb el Nico, que em faltava, i amb l'Steve. En un moment he quedat sentada al seu costat i la conversa ha estat bastant surrealista. Jo li he preguntat si tocarien But not tonight a Berlin i ell m'ha contestat que estan amb setlists de 23 cançons, al que li he comentat que la pregunta no era benbé aquesta i ell m'ha dit que li encanta respondre preguntes que no li han fet. Llavors m'ha preguntat si em volia casar amb ell i li he dit que no, que no era ric i no era el Dave Gahan i m'ha contestat que ell em faria l'esmorzar cada matí. Tot bastant estrany, però m'he rigut bastant.

A les 4.45h hem agafat el bus de tornada a Berlin i he dormit quasi 2 hores, així que ha passat bastant ràpid.