dimarts, 30 de juny del 2009

Cinema a Montjuïc

Comença la temporada de cine a la fresca a Montjuïc, amb pel·lícules en versió original subtitulades (en castellà).

Cada dilluns, dimecres i divendres a partir de les 20:30h del 29 de juny al 31 de juliol. L'entrada costa 5 euros i el lloguer de la gandula 3 euros més. Les entrades es poden comprar al mateix recinte (a partir de les 20.30h) on se'n posen unes 2000 a la venda, i 500 més que es poden comprar anticipadament pel servicaixa.

S'hi pot anar amb transport públic i hi haurà un servei especial i gratuït d’autobusos que pujaran fins al castell. Surten i arriben a les torres de Plaça Espanya a partir de les 20.30h. També s'hi pot pujar amb vehicle propi (sota el propi risc de buscar lloc per aparcar), caminant o en bici (aquí ja tardant una estona més en arribar).


Entre les pel·lícules n'hi ha bastantes de destacables, barrejant cinema més actual amb grans clàssics.

M'agradaria recomenar-ne dues de les que ja he vist:

La pel·lícula d'animació Wall-E que et cautiva tot i que durant més de mitja hora no hi ha diàlegs:


I la no tan coneguda Escondidos en Brujas, on dos assessins a sou s'amaguen després d'executar una feina:



I la que em tempta més és 4 meses, 3 semanas y 2 días, sobre l'avortament. Aquesta no l'he vist encara i està a la llista de "pendents".


Aquí tota la programació.


Finalment, la pel·lícula de l'últim dia s'escull per votació i les candidates són:


  • Joy Division, Grant Gee, 2007 (Regne Unit, EUA)
  • CSNY Déjà vu, Neil Young, 2008 (EUA)
  • Leonard Cohen: I’m your man, 2005

La primera és un gran documental sobre Joy Division, que val la pena veure. Tot i això, sembla ser que, tal i com van les votacions, la guanyadora serà la del Leonard Cohen, que també pot ser interessant.

dilluns, 29 de juny del 2009

Michael Jackson

Ja fa uns dies de la mort de Michael Jackson i he llegit bastantes coses sobre ell per tot arreu.

La veritat és que no es pot negar que va fer grans coses per la música i va influir en molta gent, però no s'ha d'oblidar que aquest home no estava equilibrat mentalment, que treia el seu fill per la finestra, que "presuntament" abusava de nens, el seu canvi d'aspecte i com malgastava els diners que tenia de manera compulsiva...

Va començar al show bussiness de molt petit, amb els Jackson Five, i la seva família no era la més estructurada, però res justifica el mal a ningú, i menys a un nen.


Tot i això, com deia, abans de perdre totalment el cap, va guanyar-se el títol de Rei del Pop per mèrits propis. Crec que tothom ha imitat (amb més o menys gràcia els seus moviments) i ha deixat grans cançons que han marcat un abans i un després en la indústria musical, així com en els videoclips.


Actualment tenia previstos crec que eren 50 concerts per tal de poder pagar tots els deutes que havia anat adquirint. Potser la pressió va ser massa per a ell, potser simplement estava escrit que ens havia de sorprendre a tots també el dia de la seva mort.

Destaco un parell de cançons seves:

Billie Jean:



El mític Thriller (que no he pogut insertar aquí).


I una versió del grup Alien Ant Farm, que no sé què més han fet a la seva vida, però aquest vídeo és genial: Smooth Criminal:




diumenge, 28 de juny del 2009

Propers concerts - Mesh, T.O.Y., And One

Aprofito la pàgina d'entrada del myspace de Sturm Promotions per ordenar una mica l'estat dels propers concerts i per a incloure una gran novetat.



(1) Mesh: febrer de 2010.


Vídeo: Mesh - Friends Like These

(2) T.O.Y.: març de 2010.


Vídeo: TOY - Strange Modern Art

(3) I, finalment i encara que sigui el primer en oferir-se... AND ONE tornen a Barcelona, aquest cop al Dark Christmas Festival. 19 de desembre 2009.


Vídeo: And One - Traumfrau

Depeche Mode - París (2009.06.27)

Bé, ja estic de tornada de París. Rebentada però contenta.

La ciutat una passada. Hem patejat tot el que hem pogut: torre Eiffel (que es veia des de l'apartament) de dia i de nit, arc de Triomf, Champs Elysées, Pompidou, Louvre, Notre Dame, Sagrat Cor, Invalides, places, esglésies, barris, etc.

Destrossats, però aprofitant el temps.

El dissabte ens el vam prendre amb més calma per anar al concert de Depeche Mode més descansats. Per poc no arribem a veure'ls (i vam perdre les primeres posicions que teníem), però a les primeres notes de In Chains baixàvem corrent a la pista. Encara sort!

El concert brutal, moltíssima gent i en general tothom cantant i ballant. El concert va començar cap a les 21.30h, massa d'hora per ser estiu, ja que encara hi havia el sol incordiant.

El setlist molt bo, però jo hagués tret Come Back i hi hagués posat alguna altra cançó, si havia de ser de les del Dave, preferia Miles Away / The Truth is.

Setlist:

In Chains
Wrong
Hole To Feed
Walking In My Shoes
It's No Good
A Question Of Time
Precious
Fly On The Windscreen
Little Soul
Home
Come Back
Peace
In Your Room
I Feel You
Policy Of Truth
Enjoy The Silence
Never Let Me Down Again

Encore #1
Stripped
Master And Servant
Strangelove

Encore #2
Personal Jesus
Waiting For The Night (Bare Version)


Es va fer curtíssim, no podia ser que ja anessin pel primer bis tan aviat, però així era.


L'escenari era similar al del Touring The Angel, amb dues pantalles grans als costats (on es veien imatges pregrabades i en directe) i una bola a l'escenari on també apareixien imatges.

Poca cosa més a afegir de moment, ara a descansar perquè aviat arriben Pet Shop Boys.

diumenge, 21 de juny del 2009

Depeche Mode a París

Finalment s'acosta el dia. Tenim les entrades des de principis de desembre. Anàvem 4, al final només en quedem 2, però les ganes segueixen igual.

Dimarts marxem cap a París. Dies de turisme i Depeche Mode el dissabte. Envoltats de 64.998 persones més.

Si al Palau Sant Jordi amb el Touring The Angel ja em va semblar que hi havia molta gent, això pot ser espectacular. Esperem poder veure alguna cosa de l'escenari.


Ara només queda disfrutar de la ciutat (on hi vaig estar fa més de 10 anys) i del concert. Gastem-nos tots els diners que no tenim!!!

A la tornada, la crónica.

10.000 peacock feather in foaming acid

Al final, dijous vam anar a veure l'espectacle "10.000 peacock feather in foaming acid", part del Sónar 2009, al CosmoCaixa.


Amb l'entrada podies, també, visitar el museu, però vam sortir tard de la feina i quasi no vam tenir temps de res. Tot i això, vam donar una volta ràpida.

L'espectacle va consistir en uns 30 minuts de diferents llums amb textures projectades al planetari del museu. L'acompanyaven uns sons que, personalment, em recordaven a tormentes a la muntanya i sorolls elèctrics, industrials.

Em va agradar més la part visual que no la sonora. Tot i que ho hagués convertit en un espectacle totalment diferent, crec que m'hagues agradat més amb algun tipus de música electrònica de fons, molt senzilla, sense lletra, només sons enllaçats entre ells. Hi havia moments en què "el ruidismo" se'm va fer una mica pesat, però et captivava igualment.

Tal i com diu el títol, hi havia moments en què realment veies les plomes del "peacock" reflexades al sostre, entre d'altes imatges on es jugava tant amb els colors com amb el blanc i negre.


Llegint comentaris per internet, en molts llocs es classifica en la categoria per a nens. Crec que és un error, doncs tot i que la mitja hora es va fer curta, el nen que teníem al costat, no va poder parar quiet ni un segon. Els sons no li agradaven i l'espectacle se li va fer llarg.

dimarts, 16 de juny del 2009

Nous discos...

Noves i grans notícies de cara a finals d'aquest any i el 2010. Per ordre cronològic:

1. Mesh treurà un nou disc l'octubre de 2009.


El disc es dirà A Perfect Solution. Al setembre sortirà el single Only Better. Estaran de gira al novembre per Europa. Barcelona encara no està a la llista, però hi serà segur.

Informació al seu myspace.


2. de / vision també està preparant un nou cd.



D'aquest en tenim menys informació, però està previst per a la primavera de 2010.

"After having finished the "20 Years Live"-Tour, DE/VISION are assiduously working on new songs. The release is currently planned for spring 2010"


Informació a la seva pàgina web.


Esperem amb ganes!!!

diumenge, 14 de juny del 2009

Sónar 2009

L'any passat sí que vaig comprar una entrada de nit per al Sónar però el motiu era perquè hi anaven Yazoo i si haguessin anat al Festival de Flamenc, també m'hi hagués deixat caure.


Aquest any no hi ha cap grup que em cridi l'atenció, però sí que he trobat un parell d'activitats interessants.

La primera, forma part del SonarMàtica i es tracta de la reactable. Creada per un equip de la Pompeu Fabra, consisteix en un instrument musical electrònic on els músics poden experimentar amb el so col·locant i movent unes peces sobre una lluminosa taula rodona. Els autors són: Sergi Jordà, Günter Geiger, Marcos Alonso i Martin Kaltenbrunner.


Les peces de la reactable tenen diferents funcionalitats i estan inspirats pels sintetitzadors analògics de Robert Moog.

Aquí l'enllaç a l'explicació de la pàgina del Sónar.


L'altra activitat és per a la que ja tinc entrada, doncs el preu és totalment accessible: 4 € i amb un descompte si ets jove o si pagues amb alguna tarjeta en concret.

L'activitat en qüestió és "10.000 peacock feathers in foaming acid", portada a terme per Dimitry Gelfand i Evelina Domnitch.


Amb aquest nom no ens diu gran cosa, però consisteix en un espectacle a base de lásers projectats sobre membranes de sabó que van creant a base de productes químics en el moment. La llum dels lásers es projectarà al planetari del CosmoCaixa a través d'aquestes membranes.

A part, hi haurà en Francisco López afegint la música en viu.

Aquí l'enllaç a l'explicació de la pàgina del Sónar.

divendres, 12 de juny del 2009

Mites: Au Fènix

En aquests moments disposo de temps, així que aprofito per comentar un tema una mica diferent.

L'Au Fènix com a mite sempre m'ha semblat molt interessant, l'ocell que reneix de les seves cendres, que representa l'esperança, que se suposa que no s'ha de perdre mai.


Una mica de barreja de les explicacions que podem trobar per internet:

L'Au Fènix (Phoenicoperus: ales vermelles) és similar a una àliga (en mida i forma) amb plomes de colors: vermell, taronja i groc. Els colors del foc.

Com sempre hi ha moltes versions d'una mateixa història, però es diu que habitava a l'Eden i va resistir-se a la fruita prohibida. Un cop expulsats Adan i Eva, de l'espasa de l'àngel que els desterra cau una guspira que encèn el plomatge de l'ocell.

Com a premi per a no haber provat el fruit prohibit com la resta, se li concedeix el do de poder renèixer de les seves cendres i el de la immortalitat. A part també se li concedeix una força increïble, unes llàgrimes amb poders curatius...

Cada 500 anys construeix un niu i, mentre entona un bell cant, s'encèn fins a convertir-se en cendres. Tres dies més tard, reneix com a una nova i jove au.


A l'antic Egipte, representava el Sol, que moria a l'arribar la nit i renaixia al matí.

Sturm Promotions Festival (T.O.Y.)

Edito per posar que el concert sembla ser que s'aplaça. Segurament fins al març. Què hi farem.

El grup alemany de synthpop T.O.Y. vindrà a presentar el seu nou disc a Barcelona. Ja comentava aquí que estaven preparant noves cançons però no he aconseguit trobar res més que les poques paraules que van posar fa cosa d'un any a la seva pàgina web:

We are still in production of a new T.O.Y. album.


Serà l'11 de setembre a Barcelona (i el 12 a Madrid), al Sturm Promotions Festival i de moment tocaran conjuntament amb Diary of Dreams.

Una cançó a remarcar de cada grup:

T.O.Y. - We Are Electric del disc Space Radio del 2001



Diary of Dreams - The Wedding del darrer disc, d'aquest any: (if)




La notícia aquí, al myspace de Sturm Promotions.

dijous, 11 de juny del 2009

DM - Peace (Single #2)

Ja fa uns dies que ha sortit el segon single de Depeche Mode però segueixo sense temps per a res.

La cançó escollida ha estat Peace, una de les meves preferides del Sounds of the Universe a l'inici, però que ha anat baixant en el ranking a mesura que he anat escoltant més el disc.

Té un principi espectacular, però després la cançó es va difuminant una mica.

Depeche Mode - "Peace"


El vídeo només l'he vist una vegada i no és impressionant, però està bé. De moment sembla que els 3 actuals depeches han decidit no actuar als videoclips. En els dos que portem fins ara només es deixen veure uns moments.


Tour: ja l'han "retomado" i esperem amb ganes el dia de París.

dissabte, 6 de juny del 2009

NamNamBulu - Apart

NamNamBulu va ser una coneguda banda de synthpop / futurepop.

Formada per Vasi Vallis (compositor) i Henrik Iversen (veus), va tenir una vida molt curta, de 2002 a 2005, que van decidir separar-se. Anant-se'n en Vasi Vallis cap a Frozen Plasma i en Henrik Iversen cap a Sonic Decoy.


La cançó a destacar també m'ha costat una mica. Del disc Distances del 2003: Apart.



Lletra:

Send "Apart" Ringtone to Cell

Hoped to fall in love with a girl like you
Never had the chance to get close to you

I was lonely
I was only

I tried so many times to be someone new
Never had the chance to get through to you

I am fading
I am ending

Why can this never end

I always wanted to see
I always wanted to see
That you were looking my way
When you were looking my way

But why would you find
Just why would you find
Someone who isn’t there
Someone who isn’t there

I have no heart that's sounding
I have no blood that's pounding
Though you can not see me
My feelings remain

I'll see when the end comes
I'll sleep while your time runs
And hope you will see me
When we're the same

Send "Apart" Ringtone to Cell


Portada:




Caldria destacar, també, Memories, Now or Never...

dijous, 4 de juny del 2009

Notícies: Placebo, Franz Ferdinand, Bunbury

Últimament tinc poc temps per a escriure, però volia actualitzar amb 3 notícies:

1) El disc de Placebo, "Battle for the Sun", ja està filtrat a la xarxa. De moment, les millors cançons semblen ser les que ja coneixíem.

2) Franz Ferdinand és possible que es tornin a passar per Barcelona ja amb el tercer disc "Tonight" sota el braç, que quan van venir el novembre passat encara no havia sortit a la venda. De cara al desembre de 2009.

3) Bunbury, excantant de Héroes del Silencio, prepara un nou disc "Las Consecuencias" per l'octubre. Segons paraules seves: "Es el disco más oscuro, profundo y down tempo que he grabado en mi vida". És un paio que cau bastant malament, però la seva música, segons com, m'agrada.