Notícies And One

Degut a la decepció que em vaig emportar amb la cancel·lació dels concerts d'And One, he estat evitant parlar del grup. Tot i això, se m'acumulen les notícies.

Comencem pel principi. Primer de tot, han regalat un EP, Shice Guy, en part per a treure's la mala consciència que tenien, en part perquè els hi venia de gust.


Es pot descarregar a la seva pàgina web. La veritat? Les dues primeres cançons semblen una broma. Les altres són versions inicials, tipus demo, d'antigues cançons ja publicades. La darrera és una pseudo-instrumental.

També ha sortit a la venda el segon EP, Shouts of Joy, i aquest matí he escoltat la cançó que dóna nom a l'EP. S'assembla molt a Master & Servant de Depeche Mode. La resta no les he escoltat encara.

El nou àlbum S.T.O.P. amb l'EP Treibwerk ja es poden preordenar.



A part, comenten que tant en Douglas McCarthy (Nitzer Ebb) com l'Eskil Simonsson (Covenant) canten amb And One.

Finalment, pel que he pogut veure a Discos Revólver, el 15 de setembre And One estarà a la sala Bikini de Barcelona. El dia abans estarà a Madrid. Tinc sensacions estranyes perquè sempre m'han agradat molt, però últimament m'estan decepcionant una mica. Tot i això, segur que hi acabaré anant, no ens enganyem.

A part, al cartell també posava: Steve Naghavi Unplugged. No sé què és, suposo que aviat ho descobrirem perquè ho penjaran per internet.

New Order al Sónar

Fa un parell de dies, casualment, vaig veure aquesta notícia a El País.

Efectivament, New Order es suma al cartell del Sónar 2012. Això sí, sense en Peter Hook, que està per unes altres coses.

El dilema és important. New Order vindrà a casa, però igual que The Cure, per bastant més del que estic disposada a pagar per 1 hora de música. Però en el cas de New Order no els he vist mai i, actualment, m'agraden més. Encara hi ha temps per a pensar-hi, ja que el festival no és fins a mitjans de juny.

Aquí hi ha informació sobre els tickets del Sónar i aquí, informació sobre New Order. La resta de la programació, aquí.


Per a intentar decidir-me, aniré escoltant True Faith:



"I feel so extraordinary
Something's got a hold on me
I get this feeling I'm in motion
A sudden sense of liberty"

Amphi-Festival 2012: Camouflage

Segueixo amb el meu llistat de grups de l'Amphi Festival 2012, el qual m'està ajudant a descobrir diferents grups que sonen molt bé, tot i que avui parlaré sobre un que ja coneixia de fa temps.

També he estat mirant videos al Youtube sobre el festival i m'he adonat que és probable que destaqui bastant. Els vestits dels participants, així com també la seva forma de ballar, arriben a certs extrems que estan molt allunyats del meu normalisme en aquests aspectes. Per això també tinc ganes de veure-ho de primera mà. Potser l'any que ve m'animo a anar a alguna altre festival més conegut i popular, si aquest surt bé. O potser repeteixo en aquest. Mai se sap.


Centrant-nos ja en el grup d'avui, comentar que es tracta de Camouflage.

Breu descripció: es tracta d'un grup de synthpop format el 1984 a Alemanya. El van formar l'Oliver Kreyssing, el Heiko Maile i el Marcus Meyn i, estranyament, segueixen tots 3 junts, tot i que en algun moment l'Oliver va abandonar el grup per un temps, el 1990.


El seu primer disc, Voices & Images, ja contenia el que es convertiria en el seu major èxit, The Great Commandment. A partir d'aquí, van anar ampliant els països on es venien els seus cds i el número de concerts realitzats.

Discografia:

1. Voices & Images (1988)
2. Methods Of Silence (1989)
3. Meanwhile (1991)
4. Bodega Bohemia (1993)
5. Spice Crackers (1995)
6. Sensor (2003)
7. Relocated (2006)

Actualment, estan a punt de treure el disc Grayscale, del qual ja han començat a tocar algunes cançons en directe, com Shine o Misery.

Temes més coneguts:

1. The Great Commandment (video)
2. Love is a Shield (video)
3. That Smiling Face (video)
4. Neighbours (video)
5. Me and You (video)

He estat dubtant sobre si posar un clàssic dels de sempre, o una cançó del fins ara darrer disc, Relocated. Al final, he optat per un dels clàssics: I Can't Feel You:



Es tracta d'una cançó més aviat lenta, però que, des què la vaig escoltar per primera vegada, em va agradar. M'agrada molt l'entrada abans de la tornada i aquesta mateixa.


Continuarà...

Amphi-Festival 2012: Eisenfunk

Avui és el moment d'Eisenfunk al llistat.

Breu descripció: Eisenfunk és un grup alemany, segons internet, d'electro. Va ser format el 2006 pel Michael Mayer (veu), i que actualment també en formen part l'Arthur Studer (bateria i veu) i en Toni Schulz (teclats).


Personalment només he escoltat el disco del 2010, 8Bit, que, segons em va explicar un amic, és un tipus de música que fan alguns grups i que es refereix a un estil de música electrònica inspirada per l'antic ordinador de consoles de jocs (tipus Game Boy). És a dir, que les músiques sonen com si es tractessin de videojocs.

Crec, però, que la resta de música sona més industrial tot i que només he escoltat un parell de videos per internet.

Discografia:

1. Eisenfunk (2007)
2. 300 (2008)
3. Schmerzfrequenz (2009)
4. 8Bit (2010)
5. Pentafunk (2011)

Temes més coneguts:

1. Pong (video)
2. Eisenfunk Quattro GTI (video)
3. Korobeinki (video)
4. Super Space Invaders (video)
5. Conquer (video)

Per a compartir, m'he decidit per la cançó Pong per un parell de raons. Pertany a l'únic cd que he escoltat del grup i, tot i que potser no és de les que més m'agraden, sí que va tenir molt d'èxit en el seu moment:



Continuarà...

OhGr - Hollow

Ja fa unes setmanes que vaig descobrir el grup OhGr. Està format pel Nivek Ogre i en Mark Walk. El Nivek Ogre és conegut per formar part, també, del grup Skinny Puppy, sobre el qual hauré d'investigar en breu.

El grup es va crear el 2001 i és originari de California tot i que en Nivek Ogre és canadenc. Per ara tenen 4 cds: Welt (2001), SunnyPsyOp (2003), Devils in my Details (2008) i unDeveloped (2011). Aquest darrer és el que jo he escoltat.


D'entre les cançons d'aquest disc, destaca la que es diu Crash (intro), on es pot escoltar la trucada que van fer quan en Michael Jackson es moria. Bastant surrealista.

Pel que fa realment a la qualitat musical, hi ha moltes cançons que podria compartir només tenint en compte aquest cd. Al final m'he decidit per Hollow.



També em queda pendent buscar els altres cds.

Amphi-Festival 2012: Lord of the Lost

Un altre grup per al llistat de l'Amphi Festival 2012.

En aquest cas són Lord of The Lost.

Breu descripció: el grup és bastant nou. Va ser fundat pel Chris "The Lord" Harms el 2008 a Hamburg, després de crear diversos grups. En aquest cas, juntament amb Sebsta (guitarra), Class (baix), Any (bateria) i Sensai (guitarra).

Es defineixen com a rock gòtic. L'aspecte el tenen. Tots ben guapos, maquillats, vestits de negre. El so jo el definiria com una mica adolescent. Fet per a abarcar el màxim de públic possible. Suposo que especialment noies adolescents. Tot i això, no nego que el disc que he escoltat no se'm fa pesat, tot i no estar ja en el grup d'adolescents... Però sembla més un grup fet per agradar que per a fer bona música.


Han optat per cantar en anglès, almenys tot el que jo he escoltat i, clarament, el seu so em recorda a Him.

Discografia:

1. Fears (2010)
2. Antagony (2011)

Temes més coneguts:

1. Sex On Legs (video)
2. We Are The Lost (video)
3. Dry The Rain (video)
4. Last Words (video)
5. Beyond Beautiful (video)

No és que els conegui gaire, tot i que he escoltat el disc Fears diverses vegades. Al final, m'he decidit per posar dues cançons. Per un costat, Sooner or Later, la que tanca el disc. Es tracta d'una cançó que crec que no defineix al grup, però que la lletra em fa somriure quan la sento.



"Sooner or later I'll be a traitor
Sooner or later I will betray
But even a traitor,sooner or later
Is learning that love is finding a way
(...)
Sooner or later I will be greater
Than all of the fears in our cold broken hearts
I heal the hater and sooner or later
I'm closing the scars"

D'altra banda, he escollit la cançó Dry The Rain. En aquest cas m'ha costat molt decidir-me ja que els conec poc i no hi havia cap cançó que em cridés l'atenció especialment i en alguns casos al Youtube només estaven en directe i no se sentien prou bé.




Continuarà...

Amphi-Festival 2012: Sisters of Mercy

Segueixo amb la meva investigació de l'Amphi Festival i el meu llistat particular.

Avui és el moment de The Sisters of Mercy.

Breu descripció: es tracta d'un grup anglès creat el 1980, pel Gary Marx (guitarra) i l'Andrew Eldritch (bateria, que després va ser substituïda per una caixa de ritmes, i veu). Una mica més endavant, van afegir al grup en Craig Adams (baix). Durant els anys, han anat canviant sovint.


Tot i que ells es consideren una banda de rock, en general estan considerats com una banda gòtica. La música no deixa de ser rock, però amb un to fosc, pel que potser la combinació de les dues definicions seria la millor.

Discografia: només han tret 3 cds, però això sí, 2 recopilatoris.

1. First and Last and Always (1985)
2. Floodland (1987)
3. Vision Thing (1990)

Temes més coneguts:

1. Vision Thing (video)
2. Walk Away (video)
3. No Time to Cry (video)
4. This Corrosion (video)
5. Lucretia My Reflection (video)

I per a compartir, he escollit la cançó 1959, que és una de les que conec i que ha aguantat a l'mp3 amb el pas dels anys:

Soulsavers: The Light the Dead See

Ja tenim més informació sobre la col·laboració d'en Dave Gahan amb el grup Soulsavers. El disc, The Light the Dead See, surt a la venda el 21 de maig. La portada és la següent:


I el tracklist el següent:

1. La Ribera
2. In The Morning
3. Longest Day
4. Presence of God
5. Just Try
6. Gone Too Far
7. Point Sur Pt.1
8. Take Me Back Home
9. Bitterman
10. I Can't Stay
11. Take
12. Tonight

A la pàgina web d'en Dave Gahan ja es pot escoltar el primer single, Longest Day. No em diu res especial, però sempre és agradable escoltar la veu d'en Dave, més si això li permet tornar a fer coses amb Depeche Mode un temps després. Tot i això, tampoc sona malament. A veure com és la resta. Aquesta sona una mica a himne d'església.

També està penjada al Youtube, però sense video:




Finalment, comentar que Depeche Mode va compartir aquesta notícia:


Amb moltes ganes de veure què ens depara el nou cd.

Unheilig - So wie Du warst

A veure si tinc temps per a escriure de part del que tinc pendent. Comencem per Unheilig.

El seu nou disc, Lichter der Stadt, ja fa una setmana que està a la venda, però no hi havia caigut, així que encara no l'he escoltat. Fa dies, però, que vaig poder escoltar un tros de cada cançó amb una explicació (en alemany) per part de der Graf. Es pot veure aquí.

Actualment, a la seva pàgina hi ha un flash amb un tros de cada cançó també.

Pel que fa a videos, ja n'hi ha dos. El primer és So wie Du warst, amb un video per a l'ocasió:



I per l'altre costat tenim Lichter der Stadt, que el podem veure a la pàgina web.

Sembla que el grup ha continuat més o menys amb la mateixa línia que els ha portat a aconseguir l'èxit, amb un to més pop que als seus inicis i sense canvis gaire radicals. A veure quan pugui escoltar el cd sencer si la cosa canvia, però per ara sona bastant similar.

A part, també volia posar un video on la veu de der Graf era impressionant, no sé què explicava, però et quedaves amb la boca oberta escoltant bocabadat per l'espectacular to de la veu. Però no hi ha manera de trobar-lo per enlloc.



Finalment, comentar que han hagut de cancel·lar alguns concerts, en aquest cas, però, per malaltia. Això no treu, tampoc, que em sàpiga greu per la gent que tenia pensat anar-hi, així com m'està passant a mi tant últimament.

Amphi-Festival 2012: Assemblage 23

Avui el grup sobre el que parlar al llistat de l'Amphi Festival 2012 venia cantat.

Assemblage 23 està preparant un nou disc, tal i com ja vam comentar, i cada cop en tenim més informació, així com també de concerts previstos.

Sobre el disc en sabem el nom, Bruise, i que ja està llest i previst per al 12 de juny. Tenim el tracklist:

1. Regular Edition
2. Crosstalk
3. The Last Mistake
4. Over & Out
5. The Noise Inside My Head
6. Outsider
7. Darkflow
8. Automaton
9. The Other Side of the Wall
10. Talk Me Down
11. Otherness

I sobre els concerts, tenim la confirmació de la seva visita a Barcelona. Serà el divendres 20 de juliol a la sala Apolo2. Per bé o per mal, no hi seré pas. És una llàstima perdre's aquest concert, però estaré a Colònia i al cap i a la fi també el podré veure allà encara que sigui en format més breu.


Breu descripció: ja he parlat d'altres vegades del grup, però així com a petits detalls, comentar que es tracta d'una banda de Futurepop nordamericana, formada el 1988 pel Tom Shear, que s'encarrega de tot.


L'he vist una vegada en directe, de teloner, i potser perd una mica. La veu no sona tan neta com als àlbums i no és que sigui un gran animador, però també cal dir que l'escenari estava ple d'estris i instruments per als següents grups i no podia fer gran cosa més.

Discografia:

1. Contempt (1999)
2. Failure (2001)
3. Defiance (2002)
4. Storm (2004)
5. Meta (2007)
6. Compass (2009)

Temes més coneguts:

1. Disappoint (video)
2. Drive (video)
3. Naked (video)
4. Let The Wind Erase Me (video)
5. Impermanence(video)

Finalment, per a compartir he escollit el tema Sorry:



continuarà...

Amphi-Festival 2012: Aesthetic Perfection

Segueixo el meu llistat particular de l'Amphi Festival amb un grup que no coneixia gaire, tot i que havia escoltat algunes cançons i no pintava malament.

El grup en qüestió és Aesthetic Perfection.

Breu descripció: es tracta d'un grup americà format pel Daniel Graves el 2000. Quan toca en directe està acompanya per un bateria, en Tim Van Horn i un teclat, en Tom Napack als EEUU i l'Elliot Berlin a Europa. Ell mateix es defineix com que no busca un propòsit amb la seva música:

It is not a comment on society.
It is not a forum for philosophy.
It is not your new voice.
It is not a revolution.
Without form, without ego or intention,
Aesthetic Perfection is music without a cause.
Influences are combined, songs composed.
Audio is recorded, edited, arranged and mixed.
Music designed without purpose.


El seu so és més proper a l'industrial, en general és fosc i potent, però no per això, omet temes més delicats i de tan en quan deixa escoltar unes estrofes amb una veu més cuidada. Pel que he pogut veure l'estètica és bastant agressiva també i amb el color negre com a predominant.


Discografia: per ara tenen 3 discs, el darrer de l'any 2011.

• Close to Human (2005)
• A Violent Emotion (2009)
• All Beauty Destroyed (2011)

Temes més coneguts:

• Pale (video)
• Spit It Out (video)
• Schadenfreude (video)
• Living the Wasted Life (video)
• The Great Depression (video)

El disc que jo he escoltat més vegades és "A Violent Emotion". Com de costum, una de les cançons que més m'agrada és la pausada, la que no defineix gaire l'estil del grup, així que al final he optat per a posar-ne dues. Comencenm per la delicada: The Ones:



El segon video que he escollit és el darrer que han tret, Inhuman, lògicament, del darrer àlbum. Es tracta d'un video oficial i està ben fet (els anteriors simplement són les cançons amb una imatge):



Aquí combina més una veu més delicada amb distorsions i crits i, encara que pugui sonar una mica estrany, sona molt molt bé. Continuarà...

Amphi-Festival 2012: Apoptygma Berzerk

Després de la decepció d'ahir he canviat el grup amb el que volia començar el meu llistat de l'Amphi Festival 2012.

Intentaré anar seguint una estructura similar per a tots els grups, explicant una mica qui són, què fan, la seva discografia, els seus hits, etc., encara que d'alguns d'ells ja n'hauré parlat abans. Estic intentant escoltar diferents discs de cada grup, però a vegades m'hauré de deixar guiar per opinions de terceres persones que vegi per internet, sobretot pel tema de la història i els hits del grup. Crec que principalment em basaré en la Wiki i en Last.fm.


Començo per Apoptygma Berzerk, dels quals ja he parlat diverses vegades i que fins i tot he tingut l'oportunitat de veure'ls en directe a Barcelona.

Breu descripció: aquest grup norueg va ser format el 1986 per l'Stephan Groth i en Jon Erik Martinsen. Tot i això, aquest segon va abandonar el grup ràpidament i ara com ara els membres oficials són el mateix Stephan a la veu, en thomas Jakobsen a la bateria i en Brandon Smith a la guitarra.

El grup va d'un so més EBM als seus inicis, passant per Futurepop i un toc més Synthpop als darrers anys.



Discografia:

• Soli Deo Gloria (1993)
• 7 (1996)
• The Apopcalyptic Manifesto (1998)
• Welcome to Earth (2000)
• Harmonizer (2002)
• The Singles Collection (2003)
• You and Me Against the World (2005)
• Black EP (2006)
• Sonic Diary (2006)
• Rocket Science (2009)

Entre d'altres EPs, singles i àlbums en directe.

Temes més coneguts:

• Eclipse (video)
• Starsign (video)
• Kathy's Song (video)
• In This Together (video)
• Non-Stop Violence (video)

I, finalment, alguna cançó per a compartir. En aquest cas, per a no repetir-me amb anteriors posts, he escollit: Eclipse:




Per anar passant l'estona, es pot escoltar la ràdio del festival a Last.fm. Continuarà...

Cancel·lació gira And One

And One ha tornat a cancel·lar els concerts d'una gira.

Aquesta vegada era la que havien de fer tocant la meitat de les seves cançons i l'altra meitat de Depeche Mode. Ni tans sols m'he llegit realment els motius. No m'interessen.

A mi ja no m'hi veuran gastant-me diners per a veure'ls en algun lloc. Ja n'he deixat constància:


Per si algú ho vol, estan aquí.

Confirmació: Amphi Festival 2012

I ara centrem-nos en la millor notícia de la setmana. Al tractar-se d'una setmana tan dolenta a la feina, al final vaig decidir que tot el que estava relacionat amb ella em deixava de preocupar i vaig passar a demanar 2 dies de festa al juliol.

Sí, al juliol me'n vaig a l'Amphi Festival.

Podré visitar Colònia el divendres i el dilluns i el cap de setmana serà per anar al festival i observar les seves criatures i escoltar la música.

Així que un dels meus objectius fins llavors és fer un llistat dels grups que hi toquen, escoltar-los tots una mica prèviment i, un cop hi hagi els horaris, mirar com combinar-los. Fins llavors intentaré anar parlant dels grups i posant almenys una cançó de cada un.

Erasure: Fill Us With Fire

Fa dies que tinc moltes coses pendents per a escriure, però mai trobo el moment. Ha estat una setmana de feina duríssima, de jornades de 12h quasi sense parar i amb moments on fins i tot companys de feina m'han faltat al respecte sense raó.

Així que recordem un moment de la setmana que m'ha fet riure. Erasure ha tret el video de la cançó Fill Us With Fire del seu darrer disc.

En aquest cas, hi ha 3 videos diferents, però el que més gràcia m'ha fet és el que han fet degut al 50è aniversari de l'ESO, que vindria a ser un observatori europeu.



Ja la primera vegada que apareix l'Andy Bell, amb la primera estrofa de la cançó, ja m'agafa el riure. Ell, tot de blanc, davant els edificisde l'ESO, amb uns auriculars i cantant i ballant tot sol en una mena de plataforma. Boníssim.

Qui diu vergonya? Vergonya de què? Ell, tot solet, interpretant la cançó a la seva manera. Grandiós! Amb aquesta coreografia es van intercal·lant imatges de l'espai, però aquí l'esterlla és ell, indubtablement.

Després tenim el video amb la versió caleidoscopi, on també hi apareix en Vince Clarke, i el tercer video és un muntatge de l'actuació que van fer en una radio de Londres.

Top 5: Phoenix

Degut a certs esdeveniments que he viscut en la darrera setmana (bons segons el meu punt de vista), crec que ha arribat el moment de fer el Top 5 del Fènix, això sí, en anglès: Phoenix.

L'au Fènix, així com a resum ràpid, és un ocell mitològic i milenari que al cap de molts anys de vida es converteix en una bola de foc i després reneix de les seves cendres. És, per això, molt utilitzat en diverses formes d'art i, també, en la música.

Com quasi sempre, he acabat tenint problemes per a trobar-ne 5. Les 3 primeres les tenia molt clares, però per arribar fins al Top 5 hi he hagut de dedicar una bona estona buscant i buscant. Som-hi:

5. Clan of Xymox: Phoenix of my Heart. No són un grup que realment m'agradi perquè tot el que havia sentit era una mica fosc, però aquesta cançó contradiu tot el que en sabia. És de LP del 1991, Phoenix. El video aquí.

4. Monarchy: The Phoenix Alive. Aquesta ni tan sols la coneixia, però m'ha agradat prou. El video aquí.

3. Unheilig: Phönix. De l'àlbum Moderne Zeiten del 2006, i en alemany. El video aquí.

2. Frozen Plasma: Phoenix. Està treta del darrer àlbum Monumentum, del 2009. El video aquí.

1. Minerve: Phoenix. En aquest cas ja he parlat d'altres vegades al blog d'aquesta cançó, una de les meves preferides de l'àlbum Please del 2010.



En aquest cas a la tornada ho deixa bastant clar:

"Like a phoenix from the ashes
I will rise and spread my wings to fly
And I leave it all behind me lost in the sky
Like a phoenix from the ashes
I will try to fly like heaven high
Want to leave it all behind me
Rising up to the sky"

Dave Gahan & Soulsavers

Ja fa un temps que corre la notícia per internet, però volia esperar, primer, a què fos oficial i, després, a poder compartir alguna cançó. Al final, però, només m'he pogut esperar a què fos totalment oficial.

En Dave Gahan, que farà 50 anys aquest 2012, posarà la veu i algunes lletres al nou disc de Soulsavers.

Vaig parlar sobre el grup quan en Mark Lanegan n'era el cantant col·laborador. La seva veu em va deixar fascinada. Potser l'estil del disc no és el meu preferit, una barreja de rock i soul. Alguna cançó potser sona a blues. De fet etiquetar se'm dóna bastant malament, però suposo que amb aquestes tres paraules és més o menys senzill fer-se'n una idea.

L'estil no és el que escolto normalment, però tot i això el segueixo posant de tan en quan. Amb l'afegit d'en Dave Gahan potser l'estil pot canviar una mica, però suposo que la idea del grup és mantenir el seu estil i només anar variant de cantants. Serà interessant de totes maneres.

El disc es dirà "The Light The Dead See" i sortirà a la venda el 21 de maig. El tracklist és el següent:

1. La Ribera
2. In The Morning
3. Longest Day
4. Presence of God
5. Just Try
6. Gone Too Far
7. Point Sur Pt.1
8. Take Me Back Home
9. Bitterman
10. I Can't Stay
11. Take
12. Tonight

Probablement aquesta possibilitat ha permès que en Dave Gahan pugués aportar més del que ell crea per si sol i, per això, Depeche Mode té previst treure un nou disc i el més probable és que tinguem una gira el 2013. És per això, també, que no esperem una gira de Soulsavers amb en Dave al capdavant.

Amb ànsies ja per escoltar-ho, per veure quina barreja d'estils poden mostrar-nos, recordem alguna de les cançons que conec de l'anterior àlbum, Broken, amb en Mark Lanegan: Some Misunderstanding:



A la pàgina oficial de Depeche Mode també se'n parla.

Head-Less: imperfect: [mensch]

A Head-Less els vaig conèixer fent de teloners d'And One a Barcelona. En general els teloners, si no els conec ja prèviament, no em convencen. A vegades deixen bastant a desitjar pels motius que siguin.

En aquest cas, però vaig sentir algunes cançons que ja des de l'inici em van agradar. A part de què vaig trobar que es movien com peix a l'aigua sobre l'escenari. A l'acabar el concert em vaig comprar un cd i ara estic mirant a veure si trobo (i a un preu correcte) el seu darrer cd, imperfect:[mensch] perquè m'està agradant molt.

El tracklist és el següent:

1. Contrapunkt
2. Punish Your Head
3. Burning
4. We Stand In Hope
5. Dialoque
6. Als Ich Fortging
7. Forgiving
8. You
9. Down Memory Lane
10. The Deep Insight

Hi ha un tros del cd que em té totalment atrapada. Es tracta de les cançons Als ich fortging, Forgiving i You.

És una combinació estranya, potser. La primera d'elles, Als ich fortging, és una cançó lenta, amb una melodia musical bastant básica de piano i deixant la veu en primer pla. M'acabo d'adonar que és un cover, probablement del 1987 i d'un grup que es diu Karussel. El que no treu que em segueixi semblant preciosa i més amb aquesta veu profunda.



La segona és Forgiving i és, probablement, la meva preferida i que trobo que encaixa perfectament amb la seva predecessora i la successora. En aquest cas ja té més base musical i la lletra és en anglès. Només he trobat el següent video en directe i la veu deixa una mica a desitjar, però serveix per a fer-se'n una primera idea.



Finalment, arribem a You i es completa la trilogia. Aquí ja arriba la cançó més animada de les tres i ara que la torno a escoltar no sé si fins i tot està per sobre de l'anterior en el meu llistat de preferències.



Actualment segueixen fent de teloners de grups de primera fila com VNV Nation, per exemple. Així que espero tenir l'oportunitat de poder-los veure de nou per Barcelona.

Icon of Coil - Existence in progress

Ja fa uns dies que en ntne comentava en un post aquí que Icon of Coil estarien a Barcelona. Ens deixava el següent link.

Llavors no estava anunciat al Facebook del grup, però ara ja hi consta. A part de què he pogut veure algun cartell anunciant el concert a la Salamandra el dissabte 14 d'abril.

No he estat jo mai gaire al cas d'aquest grup, però últimament els estic escoltant bastant i m'estan agradant. Tenen un to tirant a d'altres grups de Futurepop, però potser més fosc en alguns moments.

Per a l'espera, he decidit compartir la cançó Existence in Progress:



Potser la cançó que més m'agrada és la típica, Dead Enough for Live, però m'encanta aquest tros de la que he compartit:

"If I only cause you rain
I'll give you my skin
so you can feel, how I feel
This is my existence"

Pel que he pogut veure a Youtube, en directe sembla que enlloc de cantar cridi bastant al micro. Una llàstima perquè en alguns cds la veu sona molt bé.