dimecres, 27 de novembre del 2013

Glasvegas: Euphoria...

Aquests dies he estar reescoltant un grup que es diu Glasvegas. Es tracta d'un grup de Glasgow (si n'escolteu alguna cançó, d'aquí ve el seu accent) d'indie rock.

El grup està format per: James Allan (veu), Rab Allan (guitarra), Paul Donoghue (baix elèctric) y Jonna Löfgren (bateria).


Tot i que el grup es va formar el 2003, no van treure el seu primer disc, Glasvegas, fins el 2008. Va ser molt ben rebut i va obtenir bons comentaris tant de la crítica com del públic, arribant a ser disc de platí. Tot i això, jo no els vaig conèixer fins que van treure el segon disc: Euphoric /// Heartbreak \\\, del 2011. Tot i que per a mi és un gran disc, no va obtenir l'èxit que esperaven. Aquest 2013 han tret el seu tercer disc Later...When The TV Turns To Static i també té alguns temes que criden bastant l'atenció.

A més, dimarts que ve, 3 de desembre, toquen a la sala Bikini, així que el més probable és que ens hi deixem caure. Sobretot, sobretot, sobretot, per a escoltar un tema com Euphoria, Take My Hand, que cada vegada que l'escolto, em venen ganes de cantar-lo deixant-m'hi la veu:


Fuker Vogt: separació

Et comença a agradar un grup i què passa? Que es separen. Això és el que ara fa uns dies ha passat amb Funker Vogt. Després de quasi 20 anys, el cantant, Jens Kästel, deixa el grup i, per tant, es converteix en la fi de la banda. O almenys de la manera en què la coneixíem.

Han anunciat per internet que el concert de Berlin del 30 de novembre d'aquest 2013, serà el darrer. També comenta que les raons són privades i que li deu lleieltat al grup per sobre de tot. Que sempre els portarà amb orgull al cor i dóna les gràcies als fans.

Així doncs, un dels grups que més vaig disfrutar a l'anterior Amphi Festival, no podré tornar-los a veure en directe. Però, com sempre, ens quedaran temes com Arising Hero:


dilluns, 25 de novembre del 2013

And One Party a Leipzig

Aquest cap de setmana marxo a Leipzig. En teoria anava a veure el meu segon directe d'aquest mes d'And One, però com que es va trencar una cama, al final van quedar tots aplaçats.

Com que els bitllets no els podia tornar, vaig decidir anar-hi igualment, canviant l'hotel on m'estaria. No valia la pena anar a un hotel més lluny si el concert tampoc es faria. Així que al final estaré dues nits al centre, per tal de poder visitar la ciutat amb calma durant tot el dissabte. A més, pel que he llegit, els mercats de nadal (que en teoria ja hi seran) de la ciutat, són bastant coneguts.

La setmana passada l'Steve Naghavi va anunciar que com que no podia ballar ell, ens faria ballar a nosaltres. El que vol dir que estarà punxant a la ciutat la mateixa nit que hi havia d'haver el concert. Si encara tinc forces, m'hi passaré segur una estona.


Aquí hi ha la informació de Facebook. Pel que entenc, a part d'estar punxant, l'Steve també estarà disponible per a una petita xarla. Agafaré la càmara petita per si de cas...

Com a resum de la informació, veig que si presentes l'entrada del concert, entres de manera gratuïta, en cas contrari, només són 5€. Obren les portes a les 21h i comencen a les 22h. Això no ho acabo d'entendre, perquè no es tracta d'un concert. Suposo que al principi estarà punxant algú altre. Potser és que esperen que hi hagi molta gent.
La sala en qüestió es diu Darkflower.

Neuroticfish: Silence

Porto uns dies pendonejant bastant, també entre setmana i vaig una mica adormida pels llocs. Amb moltes ganes de fer coses (i fent-les), però amb ganes ja de plegar de la feina, no tinc gens de ganes de treballar, d'estar en una oficina amb un horari. Bé, potser sí que en tindria ganes si fos més motivant...

Estic aprofitant aquestes hores d'avorriment per a escoltar molta música en general, i música nova també (ja posaré alguns grups i temes pel blog), però per ara tornem a un clàssic que, tot i que encara no té data per al llençament del seu disc de retorn, ja té algun tema preparat. Es tracta de Neuroticfish, que per a mantenir l'atenció dels seus seguidors, ha compartit la cançó Silence.


El videoclip és molt simple, però la cançó pinta bé. No sembla una gran innovació, però sona bé, així que el disc pot donar-nos una alegria.

dijous, 21 de novembre del 2013

De/Vision: On Tour

L'any passat va ser més aviat tranquil pel que fa a concerts a Barcelona. Aquest any la cosa pinta millor i sembla que almenys un cada dos mesos sí que el tindrem.

Avui ho ha anunciat De/Vision. Estaran a Madrid el divendres 9 de maig i a Barcelona el dissabte 10 de maig. No sé pas si estaré aquí, a Berlín o voltant pel món, però caient en dissabte és una opció a valorar:


El concert és degut a la gira que estan celebrant aquest any, que cumpleixen 25 anys acompanyant-nos amb la seva música. Ja vam comentar que per aquest mateix motiu, estaven preparant un dvd.

dimecres, 20 de novembre del 2013

Camouflage: Greyscale

Hi ha notícies sobre Camouflage.

La primera notícia és que es cumpleixen 30 anys des del naixement del grup. Per a celebrar-ho, faran un concert el 8 de febrer a Dresden amb convidats, una exhibició, videos, una aftershow party, etc. A part, també aproftaran per a treure THE BOX 1983-2013, una caixa d'edició limitada (1000 còpies) amb 10 cds, un llibret amb totes les lletres de les cançons, signat i numerat. Com a contingut general comenten que hi haurà el següent (el tracklist concret l'anunciaran més endavant):

  • 7 studioalbums – new remastered
  • Areu Areu
  • Archive #2 – Live Recordings
  • Archive #3 – The Early Tapes 1983 – 88

L'altre anunci és que el 12 de setembre de 2014 (sí, encara falta quasi 1 any) sortirà a la venda el nou disc, Greyscale. Abans treuren el single Shine i, després, de cara al 2015, sortiran de gira.

He estat mirant el meu propi blog i m'he adonat que d'aquest nou àlbum, ja en parlaven el 2011. Sortirà a la venda 3 anys després, no està gens malament.

Com que el single Shine ja fa temps que el toquen en directe, el podem escoltar. He optat per compartir una versió de l'Amphi Festival del 2012, on els vaig poder veure:


dimarts, 19 de novembre del 2013

Seabound: Speak in Storms

Ahir vaig veure a la revista Side-Line, que Seabound estan ultimant un nou cd.

Després d'una pausa de 7 anys, tornarem a tenir un nou disc del grup i es dirà Speak in Storms. El duo es va mig separar degut a què el Martin Vorbrodt se'n va anar a viure als EEUU, i en Frank Spinath es va quedar sol per aquí. Tot i això, comenta que fa un parell d'anys es van començar a enviar coses per internet i que d'aquí ha surgit aquest nou cd. La portada és la següent:


A la mateixa pàgina web del grup comenten que el disc constarà de 10 cançons que ja estan completament finalitzades. Algunes com Contraband, Nothing But Love i For Life ja s'han pogut anar escoltant des de l'any passat en alguns concerts. El tracklist complet és el següent:
  1. For Life
  2. Contraband
  3. For Another Day
  4. Liberty Rose
  5. A Grown Man
  6. Everything
  7. Lair
  8. The Escape
  9. Nothing But Love
  10. Black Feathers

L'àlbum sortirà a la venda el 2014, ja que també volen afegir una edició limitada amb bonus tracks amb la col·laboració d'altres grups.

Amb "Front 242"

Després del concert de Front 242, no estava previst que es passessin per la festa de l'Undead. Tot i això, tal i com comentava ahir, com que no els conec especialment, tampoc em semblava un fet important aquesta vegada. Però anava amb un amic, fan boig del grup, i amb l'última nota de la darrera cançó, vam sortir disparats cap a la taula de so.

Allà hi havia el Daniel Bressanutti, que no va dubtar a posar-se amb nosaltres per a una foto i ampliar el meu moment groupie:


dilluns, 18 de novembre del 2013

Concert Front 242 (Sala Apolo)

Cap de setmana curiós en molts aspectes. Alguns de realment positius, d'altres complicats, d'altres que hagués preferit no haver de viure mai... Però, la veritat, ha estat tot bastant entretingut. Però centrem-nos en el més important, el concert de Front 242 a la sala Apolo de Barcelona.

Al final els meus amics van arribar de València cap a les 19.30h, així que vam anar a fer una cerveseta al paki de sempre. Qui diu una, diu unes quantes. Cap a les 19.55h ens encaminàvem cap a l'Apolo, havent-nos oblidat de pagar el que havíem begut (sort que després del concert ens en vam adonar i vam tornar a pagar-ho). El paki, que ens coneix ja bastant, ens va rebre amb els braços oberts igualment. Pobre.

Vam entrar que Architect, és a dir, el Daniel Myer, estava preparant les seves coses per a punxar. Crec que no li vam acabar de fer gaire cas. Primer vam passar pel merchandising, que era abundant i, sí, allà hi havia la meva samarreta, i ja està a casa. Després vam aprofitar per anar a buscar alguna cervesa, anar al lavabo... Teníem la música de fons, però sense prestar-li l'atenció que potser es mereixia. Més aviat mirant qui hi havia pel nostre voltant, saludant i tal. Això sí, a veure qui em pot explicar perquè portava una samarreta que posava Front 424, què significa? Perquè té els números del revés?


Després, van sortir Interfront. El Julio Nexus anava acompanyat de l'Abert Code, cosa que ens va sorprendre, ja que no n'estàvem al cas. Tampoc vam estar gaire pel que passava per dalt de l'escenari. Seguíem saludant a gent: un noi amb un tatuatge genial d'And One, uns argentins (com sempre, que s'acaben trobant sempre entre ells), uns alemanys, etc. Tot i això, la sala s'anava omplint i la música que teníem de fons acompanyava i ens anava animant.


Finalment, van sortir a l'escenari Front 242. La sala ja plena. Sort que m'havia tret una samarreta i ja anava només amb una de màniga curta, perquè feia molta calor. Haureu de disculpar la meva ignorància, però conec molt poc el grup, com per a identificar els seus membres, però dalt de l'escenari hi havia 4 homes (suposo que: Jean-Luc De Meyer [veu], Patrick Codenys [teclat], Richard Jonckheere [Richard 23, veu] i Tim Kroker [bateria]) i un altre darrere, dirigint el so i les llums (Daniel Bressanutti). Corregiu-me si no és així!

Sobre l'escenari, una bateria a l'esquerra i dos teclats a la dreta: un sempre ocupat pel Patrick i l'altre només en ocasions, quan només hi havia una persona cantant. Al darrere seu, una pantalla amb diferents tipus de projeccions per a ampliar una mica més l'espectacle.


Tal i com comentava, potser no conec especialment bé els membres del grup, però això no em va semblar una part important del concert. Tal i com deia en ntne, són un exemple d'entrega, d'intensitat, d'energia. Sí, els anys passen per tothom, però ja m'agradaria a mi aguantar aquest ritme a la seva edat. Entre el públic hi havia una barreja també, de velles glòries (gent que els segueix des de fa molts anys) i gent que, com jo, potser una mica més jove, que els ha atrapat més tard, però no per això menys il·lusionats de poder-los disfrutar.


Sobre el setlist, per suposat, el que més em va agradar va ser Headhunter, que és un tema que m'encanta, però em va semblar que la posaven massa al començament. He buscat el setlist per internet, però no l'he trobat. Tot i això, suposo que van tocar temes com en d'altres concerts.

Després vam continuar la festa a l'Undead, on hi havia un tal DJ Pepebilly (?) que no havíem vist mai i ens va agradar especialment. Després de veure'ns unes quantes cerveses i quan van obrir la llum per a deixar-nos cecs a tots (sí, ja eren les 6h), vam anar tirant cap a casa. Li van robar el mòbil i diners a una amiga pel camí, així que la nit encara es va allargar una mica més intentant trobar una comissaria pel metro oberta o algú de seguretat que ens ajudés. Impossible. Al final vam tornar a casa, vam dormir una estona i al cap d'unes hores de descans intermitent, vam seguir amb les gestions. No va ser el millor final, però esperem que una assegurança ho acabi cobrint tot.

Tot i això, el concert va estar molt bé i la festa posterior no va estar tampoc gens malament. De dissabte a diumenge, però, vaig necessitar 12 hores de son per a recuperar-me. Feia temps que no dormia tant.

dijous, 14 de novembre del 2013

Front 242: Headhunter

He parlat diverses vegades de Front 242, en general per comentar que no m'acaben d'atrapar i que són molt durs per a mi. Però demà estaran a Barcelona i, com que les cançons típiques m'agraden, crec que encara tindran un bon directe (tot i els anys) i que almenys els haig de veure una vegada a la vida... doncs hi aniré. L'entrada ja està a casa des de fa bastant (per a no arrepentir-me'n al darrer moment per motius 'x') i en tinc ganes i tot.

Ah! També m'ha apropat a anar-los escoltant més i més el fet que el meu millor amic és el fan número 1, una espècie d'ex que és un boig del grup i que ntne deu ser el fan número 2. Estava escrit al destí.

Així que tot i el que m'envolta i m'envoltarà aquests dies, espero disfrutar del concert, en tan bona companyia com sigui possible. Per ara, doncs un clàssic dels clàssics del grup: Headhunter:


Si algun dia em voleu fer un regal i no sabeu què pot ser l'adequat, aquesta samarreta del grup m'encanta. Si demà hi és, la compro segur.

Abans de Front 242, però, podrem disfrutar de dos teloners. Suposo que aquest és el motiu de què les entrades siguin una mica més cares. Primer apareixerà el Daniel Myer com a Architect. He estat escoltant el darrer disc, que té una portada que em cautiva, i no és que m'agradi especialment, però és una mena de música electrònica ambiental que tampoc està malament.

Després els hi toca a Interfront, un grup de música electrònica de València, que ja van venir com a teloners de Nitzer Ebb ja fa un parell d'anys i que tampoc va estar malament.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Aesthetic Perfection: 'Til Death

Hi ha novetats sobre Aesthetic Perfection. Ja sabem el nom, la portada i el tracklist del nou cd. Es dirà 'Til death i la resta de la informació és:


  1. Happily Ever After
  2. Antibody
  3. Lights Out (Ready to Go)
  4. Death Rattle
  5. Big Bad Wolf
  6. Showtime
  7. Oh, Gloria!
  8. The Dark Half
  9. The New Black
  10. Lovesick

De les 10 cançons de les que consta el cd, ja n'han sortit 3 com a single i fins i tot amb un videoclip original: Antibody, Big Bad Wolf i The Dark Half.

A part, dins de la newsletter del grup, hi havia un link ocult que et reenviava al seu Soundcloud. Clicant es pot escoltar el tema The New Black.

Ja que estava parlant d'Aesthetic Perfection, volia aprofitar per comentar que ahir el Daniel Graves va escriure a Facebook que durant 1 hora contestaria tantes preguntes com pugués de les que la gent li anés fent. Hi he estat donant una ullada i la veritat és que és bastant interessant. Hi ha preguntes molt tontes, però algunes són interessants, així com també les respostes. Es pot llegir per aquí.

dimarts, 12 de novembre del 2013

Resum In-edit Beefeater 2013

Aquest matí m'he adonat que encara no havia parlat dels documentals que vaig veure a l'Inèdit Beefeater, així que he decidit posar-hi remei.

Com ja vaig comentar, aquest any em va semblar una mica més fluix. En anteriors ocasions, tenia problemes per a seleccionar només 10 pel·lícules. Aquesta vegada, amb 5 n'hi havia suficient. Tot i que després, amb els trailers que pasaven pel cine, em van venir ganes de veure'n alguna més. Però anem a poc a poc i comencem parlant dels que sí que vaig veure.

Potser el documental que més em va agradar va ser Mistaken for Strangers. El germà del cantant de The National s'apunta a fer de roadie en la seva gira mundial. Aprofitarà l'ocasió per a grabar un documental sobre el grup. Es tracta d'un grup d'indie rock prou coneguts en l'escena, però el documental gira més al voltant del germà que filma, de les seves penes (moltes) i glòries (poques). No vull explicar més coses perquè perd una mica la sorpresa i la gràcia, però si us interesa, al link d'abans hi ha una explicació de la pàgina de l'inèdit.

Per a The Sound of Belgium vam contar amb la presència del director, Jozef Devillé, que va presentar el documental i va respondre algunes preguntes al finalitzar. Ens explica com van començar les festes de ball a Bèlgica i com va anar evolucionant fins als clubs i als afters. La veritat és que és bastant interessant i la música no desentona.

Seguim amb Downloaded, que ens explica com va començar i acabar Napster, la xarxa de descàrregues que finalment es va declarar il·legal ara fa uns anys. Es pot veure com uns nois molt joves vam començar amb una idea que va acabar revolucionant el món fins a arribar a l'estat actual, on ja veiem com una cosa normal internet i el fet de poder descarregar-se'n qualsevol arxiu. Tot i que em va entretenir bastant, tampoc vaig trobar-li un feeling especial. De totes maneres, és interessant de veure.

Un documental del que no sabia què en sortiria era Beware of Mr. Baker. L'home en qüestió era un bateria molt reconegut, amb un gran talent, però sonat del tot. En l'actualitat un vell malcarat, que li trenca el nas al director amb un bastó quan s'enfada. Encara que no el coneguis és interessant, però tampoc és dels millors que he vist.

Finalment, el darrer dia del festival, a les 22h de la nit, van projectar Duran Duran: Unstaged. Tenint en compte que quasi durava 2h i que el metro, al ser diumenge, tancava a les 0h, potser haurien pogut posar-la 15 minuts abans perquè no haguéssim de córrer com a bojos per arribar a casa. Però ja centrant-nos en el documental, cal destacar, sobretot, que el va dirigir el David Lynch. Amb tot el que això pot voler dir. No havia vist mai tanta gent marxar abans de què s'acabi una projecció. Des de la cançó 3 fins al final, hi va haver gent que va anar desfilant abans d'hora.

A mi em va costar una mica entrar en el documental, però al final no em va desagradar, principalment, perquè em va semblar que el cantant, Simon LeBon, cantava de manera espectacular en directe. El principal problema i, a la vegada, punt positiu, del documental, és la manera de presentar-lo del David Lynch. Va gravar el concert majoritàriament en blanc i negre. Llavors, en la producció, va afegir altres imatges que es van passant per davant del concert. Algunes estan bé, d'altres són bastant patilleres i semblen fetes per un nen de 4 anys. És com si es tractés d'una gravació per capes. La final és el concert i, per davant, en posa d'altres que deixen veure les de sota, però que compliquen una mica el visionat. Potser s'entèn millor amb un exemple, com podria ser el de Hungry like a Wolf, on es veuen, llops una capa per sobre de la del concert:


I, per acabar, caldria comentar que em va quedar per veure Narco Cultura, que no m'anava bé pels horaris. Mon germà el va veure pel país basc i diu que no està mal. Tracta sobre els narcotraficants que hi ha a Mèxic, i la música que es fa sobre ells.

Entre els trailers que es projectaven abans del documental que anaves a veure, em va cridar l'atenció Naked Opera. No l'havia tingut en compte perquè tracta de música clàssica, però llegint amb més deteniment la sinopsis, té més interés. Es tracta d'un milionari moribund que es dedica a viatjar seguint l'obra Don Giovanni i que, per allà on va, va disfrutant dels boys que pot pagar. El protagonista, Marc Rollinger, té bastanta gràcia i ironia quan parla, així que pinta divertit.

La llàstima és que cap d'aquests documentals està a l'Inedit TV, així que caldrà buscar-los per un altre lloc.

dilluns, 11 de novembre del 2013

Compres a Munich

Com que ja he estat diverses vegades a Múnich i la començo a conèixer bastant, vaig aprofitar per fer algunes coses diferents. Vaig passar-me una bona estona en una botiga gegant de cds (i altres coses) que es diu Saturn.

Els preus eren bastant estàndards (cds nous a 16€), però també hi havia molts apartats d'ofertes a uns 5€. Vaig estar-m'ho mirant tot i vaig anar a donar una volta per a meditar què comprar.

Més tard hi vaig tornar i encara vaig trobar més cds que volia. Al final vaig descartar els nous cds de VNV Nation, Covenant i Mesh perquè al ser novetats no eren especialment barats i, a més, vaig pensar que aquests són més típics i els podré trobar per Barcelona en un moment donat.

Al final em vaig decidir per comprar-ne només 3. El nou de Solar Fake, Reasons to Kill, que tot i no estar rebaixat, vaig pensar que em costaria més de trobar per aquí i que com que ja l'havia escoltat, sabia que valia la pena tenir-lo.

També vaig aprofitar l'oferta pel cd de Deine Lakaien, Indicator. Que el trobo fantàstic. Em pensava que havia compartit algun tema, però ara veig que no, així que aviat espero poder posar-hi remei. I, finalment, un cd de Megaherz, que era l'anterior grup de l'Alex Wesselsky, cantant d'Eisbrecher. Com que no en coneixia cap, vaig optar per un cd recopilatori d'oferta: Totgesagte leben länger.


Vaig buscar a veure si hi havia alguna botiga més alternativa, però la veritat és que no vaig trobar res. Si algú en coneix alguna, no estaria malament compartir-ho.

Viatget a Múnich

Aquest cap de setmana hi havia el concert d'And One a Munich, però el van cancel·lar. Al ja tenir els bitllets d'avió, vaig decidir anar-hi igualment. Tot i la mandra inicial, sempre està bé viatjar una mica.

Vaig arribar a Munich el dissabte cap a les 10h del matí i, tranquil·lament, vaig anar passejant per tot el centre:



Al migdia, a dinar on vaig gairebé sempre, un restaurant típic de la zona amb cervesa bona, salsitxes per parar un tren i amanida de patata (no sóc jo molt de xucrut...):


Per la tarda vaig arribar-me a l'Allianz Arena. Estava jugant el Bayern, però ja feia temps que les entrades estaven esgotades. Tot i això, va valdre la pena veure com es ponia el sol i com s'il·luminava l'estadi:



L'endemà, per a variar una mica, vaig agafar el tren per anar cap a Augsburg. Ciutat petita, que vaig haver de veure amb certa pressa, perquè al migdia ja tornava cap a Barcelona. Tot i això va valdre la pena.



A la tornada, un noi em va preguntar si anava cap a Múnich, per tal de comprar un bitllet de grup i que així ens sortís més barat. Al final vam aconseguir ser 4 persones i ens vam estalviar vora el 30% del bitllet i vam anar xerrant tot el viatge de tornada. Bé, jo escoltava i m'anava imaginant de què parlaven, que ja és molt :)

divendres, 8 de novembre del 2013

Solar Fake: The pages

Ja vam comentar fa cosa d'un mes que Solar Fake estava a punt de treure un nou cd al mercat: Reasons to Kill.

Ara ja està al mercat i l'he pogut escoltar diverses vegades. Encara no m'ha acabat d'atrapar del tot, però la veritat és que té molt bona pinta, amb algunes cançons que ja criden una mica l'atenció. Però ja parlarem d'elles més endavant, quan l'hagi pogut escoltar encara unes quantes vegades més.

Per ara, han tret un videoclip, del tema The Pages, un dels més pausats. En tenen previst un altre per més endavant. El videoclip és una mica soso, les imatges que es veuen són maques, però crec que servirien més per a imatges promocionals que no pas per a un video.


dimecres, 6 de novembre del 2013

Duran Duran: Notorious

Estic nerviosa. Demà dono un pas important a la meva vida. El primer de tot un seguit. Canvi d'aires. En breu més explicacions, segons com es vagin desenvolupant els esdeveniments. Crec que sóc de les persones més contradictòries que hi ha per aquí: amb pànic als canvis i sense parar de viure'n últimament.

Necessito renovar les ganes de fer coses, aire nou i fresc. Sobretot fresc. Allunyar-me del costat fosc.

Tinc pendent escriure sobre el festival Inèdit Beefeater, però necessito una estona llarga per a fer-ho. Tot i això, volia compartir alguna part dels documentals que he vist. Un d'ells era l'Unstaged de Duran Duran, on cantaven Notorious amb la cantant de The Gossip:


M'encanta com canta aquest home en viu i el bon rotllo que em dóna la Beth Ditto.

dimarts, 5 de novembre del 2013

Erasure: Snow Globe (streaming)

Ahir van penjar el nou cd d'Erasure en streaming. Així doncs, l'Snow Globe, ja es pot escoltar legalment i, buscant per internet, segur que també il·legalment.

A la pàgina de l'USA Today hi ha una mica d'informació en anglès i els videos de Youtube amb les cançons. També a Youtube hi ha una llista de reproducció.


Ahir en vaig escoltar algun tros de diferents cançons de manera aleatòria, però encara no ho puc valorar. A veure si aquesta tarda tinc temps per a escoltar-lo tranquil·lament.

dilluns, 4 de novembre del 2013

Nocturna Festival 2013

Aquest dijous es va celebrar el Nocturna Festival i hi havia 3 concerts consecutius que prometien.

Com que anava una mica justa d'horari i el dia abans havia arribat a casa passades les 22h, vaig decidir que em mereixia marxar una hora abans a casa, així que vaig arribar a la Salamandra poc després de les 20h.

Primer va estar punxant al voltant d'una hora un dj, T3rr0r 3rr0r, que no va estar malament. Servia per a esperar els concerts mentre alguna cosa sonava de fons. Tampoc m'hi vaig fixar en excés. La sala estava molt buida i jo anava observant les disfresses de la gent.

A les 21h era el moment d'Elegant Machinery. La primera sorpresa va ser veure que el Robert Enforsen sortia sol a l'escenari. Juraria que anava amb un iPod enxufat a un ordinador i a un tecladet i tot (el 95%) estava pregravat. Normal si venia sol, però què hi farem.


Un cop superat aquest cop, que tot cal dir-ho, ell va saber veure amb gràcia dient-nos que faria el que podria i somrient constantment, vam poder veure un Robert en plena forma, cantant i movent-se tant com podia per un petit escenari (a la Salamandra 2). Vam poder disfrutar de la majoria de clàssics del grup al llarg d'aproximadament una hora. Quan va plegar li vaig anar a demanar que em firmés la portada d'un disc i em va dir que s'anava a dutxar i tornava a venir, però llavors jo ja em vaig emocionar amb els altres grups i ja no hi vaig pensar més. Se'm va escapar. Bé, de fet, se'm va oblidar del tot. Un altre dia serà.


Altra vegada el mateix dj per passar l'estona mentre acabaven de recollir l'escenari. Cal dir que tot i que anava amb cds, almenys anava jugant una mica amb el so en directe, que no es limitava a anar-los posant, que sempre és més soso.

Cap a les 22.15h sortia a l'escenari Das Ich. Ben pintats i amb una expresió inicialment seria, el Bruno Kramm i l'Stefan Ackermann, es situaven als seus llocs: teclats i micro, respectivament. El Bruno sortint alguna vegada de darrera el teclat per animar el públic.


Aquest potser va ser el grup amb menys ganxo dels 3. Coneixíem alguna cançó, però poc. A part de què estaven molt parats a l'escenari. El cantant dret, amb les mans en plan Superman i llegint les lletres. Després ens vam enterar que havia tingut un ictus i havia estat en coma i que estava una mica apurat. Pobre... Tenint això en compte, va tenir molt mèrit cantar com ho va fer, encara que no es mogués.

Altra vegada una pausa per al dj i cap a les 23.30h pujava Nachtmahr. Era el grup esperat per la majoria, la sala ja començava a notar-se plena i feia bastanta calor. Tot i que no era el meu preferit (jo venia principalment per Elegant Machinery), sabia que podia ser divertit per la força que tenen en viu. I així va ser. Tots vam saltar, cridar i cantar sense parar, encara que no coneguessis els temes.


No sé com pot estar movent-se sense parar amb aquesta jaqueta que es veu a la foto. Per allà estàvem amb maniga curta i suant. Sort que en un moment vam aconseguir que ens tiressin una ampolla d'aigua. Volíem cervesa, és cert, però el que hi havia a l'escenari era aigua i estàvem deshidratats, qualsevol cosa valia. Després del voltant d'una hora de concert vam necessitar sortir al carrer a recuperar-nos amb l'aire de la tardor.

Al tornar no sé qui estava punxant, però era extremadament dur i al final vaig prendre una bona decisió i vaig marxar d'hora cap a casa, amb la sort que el nit bus només va tardar 5-10 minuts a arribar i quan vaig arribar a Barcelona vaig trobar una bicicleta del Bicing mal aparcada i em va servir per arribar a casa a la velocitat de la llum.

Així doncs, tot i que la part de la festa posterior em va decebre bastant (després sembla que va anar millorant), els concerts van valdre molt molt la pena.

Concerts d'And One...

Finalment And One ha cancel·lat tots els seus concerts. Bé, tècnicament els ha endarrerit fins al març / abril / maig de 2014. Així que aquest cap de setmana tornaré a Múnich, però sense gran cosa a fer. Ja hi vaig ser fa un mes, així que si algú té idees alternatives sobre què visitar, o alguna visita dels voltants (a prop perquè tampoc tinc molt temps), la pot proposar i serà més que benvinguda.

De totes maneres, aquesta vegada m'ha molestat, però no com les altres, on les excuses que havien posat no se les creien ni ells. Aquesta vegada ha estat una causa de força major. Què hi farem.

Per ara les dates queden de la següent manera:


La notícia es pot llegir aquí.

Tal i com havíem comentat, semblava que anunciaven alguna mena de trilogia, i així ha estat. Hi ha 3 àlbums que havien de sortir després de la gira, però sortiran abans. Un és el que ja coneixem: Magnet. Els altres dos són: Propeller i Achtung 80.