Youtube

Des del meu punt de vista, un dels millors invents.

Milers de videoclips de gairebé tots els grups, versions, remix, cancions en viu i un llarg etc.

Si et fas un compte, pots pujar els teus videos per a compartir-los i així rememorar concerts, vivències, experiències... En el meu cas, només he pujat videos de concerts als que he anat, però d'això crec que ja fa un any, així que la llista és prou extensa:

Depeche Mode (Barcelona i Granada), Héroes del Silencio (Zaragoza), Pet Shop Boys (Zgz i Bcn), Yazoo (al Sónar de Bcn), The Cure (Bcn), And One (Bcn i Berlín), Camouflage (Berlín)...

El servei va millorant a poc a poc i s'hi van afegint altres detalls. Avui, remenant una mica abans d'anar a jugar, fent temps mentre paeixo aquest dinar que he hagut de fer tan aviat, he descobert un nou aspecte: estadístiques currades.

Número de reproduccions per dies, per països, videos més vistos, popularitat i dades demogràfiques de sexe i edat.


Remirant entre les meves, veig que la franja d'edat més destacable és la de 35-44 seguida de la de 25-34, el que em recorda que la música que més m'agrada és la que porta molts anys recorrent el món i que no acabo de coincidir amb la gent de la meva edat, tot i que m'hi vaig aproximant.

Pel que fa al sexe, doncs res gaire destacable, una mica més d'homes que de dones.

El que més m'ha cridat l'atenció és el següent:


El país amb més reproduccions és Alemanya. En part és lògic ja que vaig estar als concerts de Berlín del Zitapop Festival, però no deixa de ser curiós ja que tinc molts més concerts a Barcelona.

TOP 5 - The Only One

Un altre dels títols més utilitzats The Only One.

Tot i que de cançons amb aquesta frase n'hi ha un munt, no he trobat videos per a les que jo he buscat, així que per a alguns títols l'enllaç porta simplement a la lletra.

5. Evanescence: The Only One del The Open Door

4. And One: Only One de l'Anguish

3. The Cure: The Only One del nou disc 4:13 Dream

2. Pet Shop Boys: The Only One del Nightlife

1. And One: Not The Only One del Virgin Superstar, per a contrarrestar

De compres

Matí de compres pel carrer Tallers. Un a càrrec meu: Ultravox. Dos de regal d'aniversari: Camouflage & Melotron.

Arribo a casa i ja es pot comprar el cd de Debod, així que:



Encarrega't.

The Cure - 4:13 Dream

Després de posposar-ho durant mesos i mesos, per fi hi ha data oficial per a la sortida del nou disc de The Cure. El 28 d'octubre.

Com ja se sap des de fa setmanes es dirà 4:13 Dream i les cançons que el formaran:

01 Underneath The Stars
02 The Only One
03 The Reasons Why
04 Freakshow
05 Sirensong
06 The Real Snow White
07 The Hungry Ghost
08 Switch
09 The Perfect Boy
10 This. Here and Now. With You
11 Sleep When I'm Dead
12 The Scream
13 It's Over

Ja hem pogut escoltar els 4 primers singles: The Only One, Freakshow, The Perfect Boy i Sleep When I'm Dead, i la veritat és que no m'han desagradat.

Tot i això, cal destacar que The Cure ha anat baixant el seu nivell amb el pas dels anys. (La millor definició d'aquesta pèrdua de qualitat és la reflexada a Muchachada Nui).

La major part dels seguidors voten pels discos Disintegration o Pornography. Jo sóc més de The Head on the Door o el Kiss Me, etapes menys fosques. Però suposo que tots coincidirem en què últimament el nivell ha anat minvant.


Pel que fa a la nova portada...


Aix... Si no tenen idees jo els puc ajudar.

The Killers - Human (single)

The Killers ja ens han deixat escoltar el primer single del nou àlbum "Day & Age".

De nom Human i de so similar al que han fet anteriorment, però de moment té bona pinta. Esperem a què surti l'àlbum sencer a veure què tal és.

Per escoltar-lo: AQUÍ.

Depeche Mode - Update

Per tots és sabut que Depeche Mode està treballant en un nou àlbum de cara al 2009, però la seva pàgina web segueix sense cap tipus de notícies.

De moment ens ofereixen això:


Tot i que no es veu molt bé, la frase clau és: There's a lot going on in the world of Depeche Mode, and a lot of exciting news will be forthcoming.

Això sí, han confirmat que el 6 d'octubre es farà a Berlín una conferència de premsa per anunciar els seus futurs plans. Si l'haguessin fet un mes abans per allà corria jo!!!

Aquest post el volia posar divendres passat, però em vaig oblidar la info a la feina...

TOP 5 - Freedom

Seguim amb els "top 5".

Escoltant la música de l'mp3 per ordre alfabètic (ves, una manera com qualsevol altra) m'ha agradat el fet que diferents grups tinguin cançons amb el mateix nom o amb noms molt similars.

Hi ha cançons que és evident que no n'hi haurà més amb el mateix nom (You only tell me you love when you're drunk) a no ser que es faci expressament, però quan el títol passa a ser un nom o una frase curta, és evident que més d'un compositor - cantant crearà una cançó amb aquell títol.

Avui ens centrem en la paraula FREEDOM i alguns dels seus derivats com seria Free.

5. Stevie Wonder: Free

4. George Michael: Freedom

3. Erasure: Freedom

2. Depeche Mode: Free

1. De / Vision: Freedom

Franz Ferdinand - 24 novembre

Sí!!! La gent del curro s'ha animat i el 24 de novembre, al sortir de la feina, cap allà anem.



Qui mantindrà l'empresa en peu l'endemà...?

Plagi o inspiració?

La familia del Poeta Pedro Casariego ha acusat Enrique Bunbury de copiar els versos del poeta per al seu primer single "El hombre delgado que no flaqueará jamás" del seu nou disc "Helville de Luxe".

La similaritat és evident, doncs les frases han estat copiades quasi literalment dels seus poemes. Tot i això, on està la línia que separa la inspiració del plagi?

Enrique Bunbury va publicar un comunicat a la seva pàgina web defensant la seva posició (es pot llegir aquí).

En aquest comunicat explica el seu punt de vista dient que dues frases no és un plagi, que aquest està perfectament legislat.

El seu representant s'excusa dient que no poden citar totes les fonts que utilitza perquè necessitarien un llibre sencer. Això no és excusa, què costa posar el final del llibret del cd una nota amb les influències? Només caldria posar aquelles que han estat publicades i, per tant, tenen drets d'autor. Com els seus, que segur que voldrà cobrar.


Centrant-nos més en el cd, es poden escoltar algunes de les noves cançons al seu myspace i em sembla recordar que no estava malament, sonava bastant similar a coses anteriors que ja ha fet. Ara no puc tornar-ho a escoltar perquè l'ordinador es penja com en els vells temps. Quan pugui poso a veure què tal sona.

"Barbara Streisand cantará por Obama"

Bonica notícia a El País per a començar el dia. Barbara Streisand cantarà a la gala de recol·lecció de fons per al candidat demòcrata (presidèncida USA) Barack Obama.

Ho fa per ajudar-lo o per a perjudicar-lo? És necessari?

Franz Ferdinand - Nou cd 2009

Els escocesos Franz Ferdinand estan preparan un nou cd per a principis del 2009. Una altra de les novetats per aquest proper any.


Abans, però, passaran per Barcelona on en presentaran algunes: 24 de novembre - Espai Movistar.

Quants diners té Telefónica - Movistar per poder portar tots aquests grups al seu escenari?

Les entrades a la venda a ticktackticket.com però encara no hi són. Esperem amb paciència.


En referència al nou cd no he llegit gran cosa per internet, tampoc he tingut gaire temps, però sembla que els singles ja estan més o menys definits i que es poden escoltar algunes coses a la seva pàgina web. Sembla, doncs que aquest Lucid Dreams serà el primer single.

La veritat és que sona prou bé, però molt semblant a l'anterior disc encara que es diu que el so és "completament diferent". Quantes vegades s'utilitza aquesta frase quan surt un nou disc? A veure què tal és tot sencer i llavors ens en podrem fer una idea millor.

11 de Setembre

debod - Burn Book

Per fi ha sortit el primer disc del grup de synthpop madrileny debod.

Després de dues maquetes (el 2005 i el 2006) la discográfica sueca Crazy Bear Records ha vist el potencial que tenen aquests dos nois, Josh (veu i programació) i Nene (segones veus, programació i teclats).


En general el disc està MOLT BÉ, tot i que encara no està a la venda el cd en sí, es pot escoltar sencer al seu myspace, així com també comprar-ne una còpia digital. El que es pot sentir per internet sona molt bé. Han aprofitat les cançons de la segona maqueta (Simmetry) i una de la primera, així com noves cançons, algunes que ja havíem pogut escoltar al single "In a Cage", i una última cançó en espanyol.


Després d'haver-lo escoltat infinitat de vegades en només dos dies, intentaré anar analitzant el disc cançó per cançó:


1. The sky goes on: declaració d'intencions. La primera cançó ha d'obrir pas al disc i no sempre és fàcil. Una bona elecció ja que mescla les diferents opcions que anirem veient al llarg del cd: synthpop amb un to alegre que et fa moure't constantment.

2. In a cage: el single que van treure (ben escollit), així que aquesta ja l'esperàvem amb ganes. Una altra cançó amb ritme, amb una parada brusca a mitja cançó que sembla que s'acabi deixant-te amb la sensació de què falta alguna cosa, però llavors comença amb un ritme més pausat (one, two, ..., eight) fins que torna a accelerar-se.

3. She is like a crash: no és de les meves preferides tot i que no acabo de veure què és el que no m'agrada. La veu transmet sentiments, la base incial també m'agrada. Suposo que el que em falla és aquesta tornada que ves a saber a què em recorda, però no em convenç.

4. Your presence: de la primera maqueta. Molt bon tema. Es nota l'evolució de sons que han fet amb els anys. Sona més "pop" que les següents cançons que han fet, però no per això pitjor. La lletra també està bé: Only one makes me sweat blood no podria ser més gràfic.

5. Destroy Me: nova cançó que és més difícil d'escoltar. Té un so més dur i la veu distorsionada. No sé si és perquè ho escolto per internet i per l'ordinador, però potser està una mica massa distorsionada i costa d'entendre la lletra. Tot i això, sona de meravella.

6. Obsession: em sembla una bona cançó per a incloure-la al cd, però tampoc és de les meves preferides. Una mica monòtona.

7. Wake up!!: ja coneguda de la maqueta Simmetry i amb una projecció enorme en directe al crit de "wake up!!". La lletra em recorda en alguns moments a Depeche Mode, una de les grans influències d'aquest grup, tot i que es va convertint en autèntica cançó debod a mesura que va avançant.

8. You know the reason: també de la segona maqueta. Molt pop i de les que més s'assembla a les de la primera. Potser la més fluixa de Simmetry.

9. The Second Part: tercera cançó encadenada de la segona maqueta i la meva preferida. M'hagués semblat l'error més gran del món que no l'haguessin inclosa. M'encanten les segones veus, la música i com apuja el to a la tornada. Em fa posar els pèls de punta. Totalment IMPRESCINDIBLE. Hauria de ser una cançó per a la prosperitat.

10. Burning Flame: darrera cançó de Simmetry y cuarta consecutiva. La veu sona més greu i profunda i li fa guanyar bastants punts. Ha de tenir molta força en directe: Let's go!.

11. I like to suffer: hauran d'incloure Daft Punk entre les influències perquè el començament benbé podria ser d'ells. Una veu de màquina ens canta unes línies abans de passar al so més debod. La combinació? Perfecta.

12. A mi alrededor: la cançó en castellà. No sé el perquè d'aquest canvi d'idioma: potser per contracte o algun tipus de petició, però tot i la por que em feia escoltar-la, no m'ha decepcionat. Em sona més infantil, probablement perquè entenc la lletra al 100%, sona més nacional (lògicament)... Tot i això, té més qualitat que gairebé qualsevol grup dels que canten en espanyol actualment. La veritat és que tot i les reticències inicials no està gens malament.


En definitiva, un dels discos d'aquest 2008 i amb ganes de veure'ls en directe.

TOP 5 - Hip Hop

No sóc una entesa en Hip Hop. De fet no m'apassiona gaire, trobo que aquesta lluita d'egos és molt infantil i que les bases són sempre molt similars, fins i tot les veus em sonen sovint iguals.

Tot i això, en general són gent amb una capacitat per escriure bastant bona, pel que només fa falta buscar una mica per trobar-ne alguna que valgui la pena.

És per aquesta raó, la importància de la lletra, que el hip hop en anglès no m'agrada, perquè no l'entenc del tot. En castellà o català (n'hi ha molt poc) tot i que no és el tipus de música que escolto habitualment, m'atrapa més.


A veure si sóc capaç de fer un bon Top 5.

5. CHOJIN: Sexo - (El que he sentit del Chojin és, en general, més "profund" que la resta. Sembla que amb poder-se dedicar a això ja en tingui prou, no li cal ficar-se amb la resta de MC's. Cançons maques i que tracten temes actuals.)

4. NACH: Cambiando el mundo - (Molt bona lletra, jugant amb els contraris. Parlant d'un món ideal, canviant el món "que África sea tierra mágica y no trágica")

3. ZENIT: Siento - (Cançó d'amor. Val la pena dedicar-la perquè no parla de l'odi que sent (molt típic) sinó més aviat de com se sent i els bons desitjos que té.)

2. FALSALARMA: Desde mi ventana - ("Demasiadas actitudes muy similares a las mías", m'agrada que es fiqui amb la seva pròpia actitud, aquesta manera de fer dels MC's com si estiguessin per sobre de tot és el que em posa de mal humor. Parlen molt de millorar les coses però la seva actitud no és la que han de prendre les noves generacions. Sí, és millor dedicar-se a fer música que estar pel carrer o drogant-se (es pot ser més populista?), però abans s'hauria d'estudiar, no?)

1. NACH: Odio - (Altra vegada jugant amb els contraris: odio el blanc, odio el negre; "odio el rencor y odio el perdón". Molt original. No dedica l'odi a algú en concret, sinó que amb aquesta paraula es dedica a criticar la societat en general.)

Detalls de Berlín (Agost 2008)

Reichtag - Berliner Dom - Rotes Rathaus



Alexander Platz - Neue Sinagoge - Mur de Berlín



Potsdamer Platz - Zitadelle - Sachenhausen



Memorial jueus - Brandenburger Tor - Reichtag

Berlín & Zita Pop Festival (agost 2008)

Ahir vaig aterrar de Berlín i la veritat és que ha valgut MOLT la pena.

La ciutat és una passada. No vaig sortir de nit perquè després de caminar 12h visitant diferents coses ja no en tenia ganes i, a més, sortir sola no em motiva gaire. Tot i això, es veu que per la nit també hi ha molta animació.

Pel que fa al que vaig poder visitar (molt més del que em pensava que em donaria temps), cal destacar el Memorial dels jueus i el camp de concentració de Sachenhausen que són bastant impactants.


La resta de la ciutat també és maca i pots veure diferents contrastos. El mur de Berlín (East Side Gallery) et dóna una petita idea del que va poder significar que de sobte tot quedés partit en dos.

Els peus em van quedar destrossats de tant caminar i el dia del concert quasi no em podia ni moure, però el subconscient em va donar un cop de mà i durant el concert no em van fer ni mal.

L'endemà, dissabte, no podia ni caminar però... i què més dóna???





Pel que fa al concert: vaig arribar a Spandau al matí i vaig visitar el casc antic de la ciutat (petitó) i la Zitadelle, on ja estaven muntant l'escenari.

Després em vaig sentar (els peus em mataven) i vaig fer temps fins cap a les 16h que ens van deixar entrar. Primera fila aconseguida i encara sort perquè amb els alemanys que hi havia de 2m no hagués vist res.


Primer van començar tocant Psyche que eren els que estaven més contents d'estar allà. Jo no els havia escoltat mai i no va estar malament per entrar en situació. Cançons que recordo que van anomenar: Sanctuary, Goodbye Horses y Disorder.


Després van aparèixer Mesh que ja em van començar a fer cantar i saltar amb cançons com Friends like these, Crash... Van estar poca estona sobre l'escenari (uns 40 minuts, potser?) i la veritat és que em vaig quedar amb ganes de més.


Una mica el setlist va ser: Petrified (que no em va acabar de convèncer en viu), Friends like these, Crash, Not prepared, What are you scared of? (molt bona), Leave you nothing, alguna més que no recordo y From this Height per a tancar.



Cap a les 19h passades van aparèixer Camouflage que em van agradar prou. El cantant està molt molt gran, del pal envellit, però en plena forma. També poqueta estona, uns altres 40 minuts o així. També amb ganes d'algunes altres cançons que m'agraden d'ells.


El setlist aproximat: I can't feel you, Me & You, We are lovers, Confusion, Motif Sky, Neighbours, Suspicious love (molt guapa!), alguna que no recordo i, per acabar, The Great Commandment i Love is a Shield, grandiós final.


Cap a les 20.30h van aparèixer AND ONE ja amb el cover de Fools de Depeche Mode. Tota la Ciutadella va començar a vibrar i a cridar. Estàvem esperant allò des de feia hores i, en el meu cas, fins i tot, des de feia dies, semanes...

L'escenari és el següent:


Que no estic segura de si m'acaba d'agradar ja que tant al Chris com al Gio se'ls veu molt poc. Tot i això, està millor un escenari currat, que no pas tal i com venen a Barcelona, sense decorats ni res...


Van començar a tocar cançons molt encadenades, pel que em pensava que actuarien com els altres grups, uns 40 minutets i cap a casa. L'alegria va ser quan vaig veure que no, que allò anava per llarg. I així va ser, van estar prop de 2h tocant. BUF, B-R-U-T-A-L!!!



El setlist va ser:

1. Fools
2. Body company
3. High (em va encantar com sona en directe)
4. Sometimes (de les millors d'And One)
5. But not tonight (de les meves preferides de DM pel que em fa remoure tots els sentiments)
6. Recover you
7. Wasted / Personal Jesus
8. Stand the pain
9. Timekiller
10. Für
11. It’s a sin
12. Enjoy the unknown (molt tendre i maca)
13. Schwarz
14. Traumfrau (genial en directe)
15. Deutschmaschine
16. Steine sind Steine
17. Fernsehapparat
18. Sternradio / Photographic (una sorpresa que sonés Photographic de DM, encara que només fons un tros molt curt)
19. Get you closer
20. Speicherbar / Fly on the windscreen (una altra sorpresa DM)

Encore:

21. Techno man (m'encanta com es tornen bojos per l'escenari, corrent d'un costat a l'altre)
22. Military fashion show
23. Body nerv
24. So klingt Liebe (molt maca, també)


D'acord, hi falten cançons, però és que amb totes les que tenen, com es podria fer una selecció sense deixar-se'n cap??


Menys covers que d'altres vegades, tot i que les que van tocar la majoria ja les havia sentit. Hagués estat molt bé poder sentir-ne d'altres, però poder escoltar en viu algunes seves també va valdre molt la pena.

Pel que fa al punt negatiu, el fet que l'Steve Naghavi es dirigís al públic en alemany tota l'estona (d'acord és el normal i lògic, faltaria més), però jo no m'enterava de res. Hi va haver un moment que va estar una bona estona xerrant i el fet de tenir-lo a dos pams i no entendre res del que deia, em va posar una mica dels nervis. Més o menys, per la reacció del públic, podies deduir el que estava dient, però no en tots els casos. Quan va estar tanta estona parlant, no sé si explicava on aniria després del concert, o si explicava el que havia dinat aquell dia.


Doncs més o menys això és tot. Una ciutat molt maca, una passada de concert i amb moltes ganes de poder tornar a veure AND ONE aviat.


Falta pujar els videos al youtube... estoy en ello!!!