Depeche Mode - DVD

Per fi tenim data definitiva per al dvd del Tour of the Universe de Depeche Mode. Estarà a la venda el 8 de novembre a Europa i el 9 a Nord-Amèrica.

D'entre una mica més de 100 concerts, Depeche Mode va escollir els dos concerts que va fer a Barcelona per a grabar-los i, efectivament, jo vaig ser-hi el primer dia.


El dvd Tour of the Universe - Live in Barcelona contindrà 21 cançons grabades entre els dos dies de concert al Palau Sant Jordi els 20 i 21 de novembre de l'any passat. A part, contindrà diversos extres:

Depeche Mode - Tour Of The Universe Barcelona 20/21:11:09

DVD1
   01. In Chains
   02. Wrong
   03. Hole To Feed
   04. Walking In My Shoes
   05. It's No Good
   06. A Question Of Time
   07. Precious
   08. Fly On The Windscreen
   09. Jezebel
   10. Home
   11. Come Back
   12. Policy Of Truth
   13. In Your Room
   14. I Feel You
   15. Enjoy The Silence
   16. Never Let Me Down Again
   17. Dressed In Black
   18. Stripped
   19. Behind The Wheel
   20. Personal Jesus
   21. Waiting For The Night

Bonus tracks
   World In My Eyes (20th)
   Sister Of Night (21st)
   Miles Away / The Truth Is (20th)
   One Caress (20th)

DVD2
Inside The Universe
Tour documentary with subtitles: English, German, French, Italian, Spanish, Portuguese, Japanese, Hungarian and Czech.

Tour Of The Universe / Screens
   In Chains
   Walking In My Shoes
   Precious
   Come Back
   Policy Of Truth
   Enjoy The Silence
   Personal Jesus

Tour Of The Universe / Rehearsals
   Wrong
   Walking In My Shoes

Bonus tracks
   Insight
   Hole To Feed
   Behind The Wheel
   Never Let Me Down Again

Sounds Of The Universe - Videos
   Wrong
   Peace
   Hole To Feed
   Fragile Tension


Crec que més aviat estarà grabat el segon dia (jo vaig ser-hi el primer), ja que de les cançons del dvd n'hi ha 3 que només es van tocar el dia 21, mentres que només n'hi ha 1 que es va tocar el primer dia, però no el segon (Jezebel). La informació, a la pàgina oficial del grup.

Iris - Annie, would I lie to you?

Iris és un grup nord-americà de synthpop. En general em sembla que no hi ha gaires grups de pop-electrònic pels EEUU i per això els volia destacar. El van formar el 1993 el Reagan Jones i el Mat Morris que en la actualitat ha estat substituït per l'Andrew Sega.


Acaben de treure, ara fa uns dies, el seu darrer disc Blacklight. Però volia posar el primer single que van treure i que formava part del seu àlbum de debut Disconnect. La cançó en qüestió és: Annie, Would I Lie To You?:



Sona una mica bàsica, però és una de les primeres cançons que van treure fa quasi 20 anys... Potser no seria un gran grup, però no sona malament.


La pàgina web és una mica simple, així que potser és més interessant entrar al seu myspace.

I'm still here (documental)

Torno a parlar de cinema. Últimament estic veient moltes pel·lícules i la veritat és que n'he vist algunes de francament bones.

Incís: dissabte passat vaig anar a veure The American i sí que em va agradar. Bastant. L'argument pot semblar molt típic: un sicari que vol deixar la seva feina, però no és la típica pel·lícula d'acció on el protagonista s'escapa corrent contínuament, sinó que és pausada però et fa estar atent a la pantalla de totes formes. Per cert, la música està a càrrec del Herbert Grönemeyer, que es va emportar tota la meva admiració amb la cançó Mensch.


Tot i això, jo volia parlar del documental I'm still here, sobre la decadència de la figura de l'actor Joaquin Phoenix des del moment en què va dir que deixava de fer pel·lícules per tal de dedicar-se al hip hop, la seva verdadera passió.

Després de mesos de veure'l fent el ridícul en concerts, entrevistes, amb barba i cabells descuidats, amb sobrepès, etc. Per fi ha sortit a la llum el documental i després d'uns dies de dubtes i discusions, s'ha proclamat als quatre vents que tot era una actuació. El seu cunyat, Casey Affleck l'ha anat seguint durant aquests dies d'autodestrucció i pel que es comenta per internet, ara que s'ha descobert que no era veritat, es considera l'actuació de la seva vida.

Tot i això, pel que he llegit, sembla bastant evident que ha portat el seu cos i la seva ment fins a límits insospitats i suposo que això l'afectarà d'una manera o una altra. A veure com evoluciona a partir d'aquest moment. La darrera pel·lícula que ens va deixar, Two Lovers, va deixar el llistó molt alt.

Aquí la confirmació de la farsa a El País.


Ens alegrem del canvi (almenys físic) que vam poder veure al Festival de Cinema de Venècia:


A veure quan podem veure el documental a Barcelona. De ganes, en sobren.

Hurts - Happiness

Ja està a la venda el primer disc del grup Hurts, Happiness. El vaig comprar per internet pensant que m'arribaria abans, però va arribar divendres i ja feia una setmana que estava per totes les botigues de Barcelona i es podia escoltar per Spotify.

Tot i això, no sé on el vaig comprar que amb el disc venia una partitura signada. Es tracta d'una trista fotocòpia, n'estic bastant segura. Ja s'ho haguessin pogut currar més.

Després d'haver-lo escoltat ja diverses vegades em sembla un molt bon disc. A part dels dos temes que ja vaig comentar, Better than love i Wonderful life, hi ha altres temes, que potser no estar a la mateixa alçada, però s'hi aproximen perillosament. I aquest és el fet que el transforma en un disc molt recomenable.

M'ha semblat un gran disc i em sembla que l'oferta de Movistar, que permet veure el concert que oferiran a la sala Bikini el 26 d'octubre per uns 10€, és una gran oferta i vaig fer bé d'aprofitar-la tot i que encara està vigent.

El tracklist és el següent:

01. Silver lining
02. Wonderful life
03. Blood tears and gold
04. Sunday
05. Stay
06. Illuminated
07. Evelyn
08. Better than love
09. Devotion (amb la Kylie Minogue)
10. Unspoken
11. The water



Sempre he pensat que cada disc ha de coincidir amb una època de la teva vida en concret per tal que t'acompanyin. Sempre hi ha excepcions, però aquest és un d'aquests casos en què arriben en el moment precís. Un disc de cançons d'amor, un pop electrònic subtil, melancòlic. Un conjunt: lletres, tornades, veu, música, preciós.

Finalment, una altra cançó per a destacar: Blood, Tears and Gold:



Però el disc conté moltes altres joies que mereixen ser escoltades. Per cert, el grup està format per l'Adam Anderson i el Theo Hutchcraft.

Lomo - Fisheye

Després de comprar-me la Supersampler, que en vaig comentar aquí, la meva germana (per fer de cangur durant els meus dies de vacances), em va regalar la Fisheye.


Aquesta càmara sí que té flash, pel que també es poden fer fotos sense gaire llum. Encara no he revelat el primer carret, però en aquest cas, les fotos haurien de quedar de la següent manera:


Pel que fa a la supersampler, sí que vaig fer ja algunes fotos i la veritat és que necessita molta molta llum. En penjo una d'un skater a la plaça universitat. Llàstima que aquell dia estigués núvol i costa una mica de diferenciar:


A veure què tal queden les de la Fisheye i les noves de la Supersampler amb una mica més de llum.

The American (Anton Corbijn)

Per fi divendres i, a més, s'actualitza la cartellera i s'estrena The American, la segona pel·lícula dirigida per Anton Corbijn i, en aquest cas, protagonitzada per George Clooney. Amb aquest protagonista, la pel·lícula ha tingut molta més repercussió en els mitjans de comunicació. Crec que l'he vist anunciada pel carrer, al metro, per internet i en diferents diaris hi ha opinions i entrevistes.

Després de molts anys dedicant-se a la fotografia i als videoclips musicals, Anton Corbijn, va passar-se al cinema amb la història d'Ian Curtis, cantant de Joy Division.

Un cop fet aquest primer pas, ara es centra ja en un thriller. Sense haver-ho previst, la pel·lícula va ser una de les més taquilleres en la seva primera setmana als Estats Units. És, per a aquest cap de setmana, una cita imprescindible.

Festival In-edit Beefeater

La setmana passada vaig veure la pel·lícula I'm not there que relata la vida del cantant Bob Dylan de manera molt original i que realment et fa buscar una mica d'informació sobre ell per veure si realment el que estan explicant és cert.

Un cop vist el documental, vaig caure que el festival In-edit Beefeater ja hauria d'estar a punt d'arribar a Barcelona. La pàgina web només donava alguns detalls al respecte de la temàtica a tractar aquest any i les dates concretes: del 28 d'octubre al 7 de novembre.


Tot i això, aquesta setmana ja han posat la programació per a aquest 2010. A primer cop d'ull m'he endut una petita decepció, doncs poca cosa m'interessa realment.

A part de les seccions oficials, també es farà un homenatge a Pennebaker i Hegedus. Potser aquesta part tindrà més interès.


A veure si puc destacar alguns dels documentals que es passaran, tot i que m'ha costat una mica:

LEMMY (Wes Orshoski & Greg Olliver / EE.UU. / 2010 / 117’): aquest documental gira sobre el líder de Motörhead, Lemmy Kilminster. Pot ser interessant per veure el que envolta el món de la música. Va ser un dels pioners i la seva història podria ser interessant. Amb testimonis de Dave Grohl, Alice Cooper, Slash...


LIL'WAYNE “THE CARTER” (Adam Bhala Lough / EE.UU. / 2009 / 77’): el documental segueix la gira europea del 2008 d'aquest raper, Lil'Wayne. Val a dir que crec que no he escoltat cap cançó seva, però a la pàgina s'indica: "...presenta allò més lleig i més guapo del personatge, tot i que Carter es va negar a fer declaracions. El resultat espanta i commou". I, la veritat, com en el documental anterior, pot ser interessant veure com n'és de diferent la vida d'un raper.


MEMORY & DESIRE: 30 YEARS IN THE WILDERNESS WITH STEPHEN DUFFY AND THE LILAC TIME (Douglas Arrowsmith / Canadà i Regne Unit / 2009 / 84’): història del fundador de Duran Duran. Més que res per veure com sobreviu un músic, Stephen Duffy, deixant un grup exitós i passant a formar part d'uns, almenys per a mi, desconeguts The Lilac Time i a escriure cançons per a Robbie Williams. Aquest és, probablement, el que trobo més interessant.


TIERRA DE CIERZO: AL ESTE DEL MONCAYO (Jorge Nebra / Espanya / 2009 / 85’): ens explica la història del rock'n'roll aragonès. Com que segur que toca el tema d'Héroes del Silencio i de Bunbury, el podria trobar interessant.


Ara ja passem a la part de l'homenatge a D.A. Pennebaker i Chris Hegedus. I destaquem també alguns documentals, des del meu punt de vista, bastant més interessants que els anteriors:

DEPECHE MODE 101 (D.A. Pennebaker, Chris Hegedus & David Dawkins / EE.UU. & Regne Unit / 1989 / 121’): un dels ja clàssics dvds de Depeche Mode, sobre el concert 101 que van donar al Rose Bowl de Pasadena (California) el 18 de juny de 1988, en la gira del Music for the Masses. El documental es centra més en un grup de fans que segueix al grup que en els propis músics. La pregunta obligada és: hi haurà subtítols en català o espanyol? Fins ara crec que no estaven disponibles.


DON’T LOOK BACK (D.A. Pennebaker / EE.UU. / 1967 / 96’): un clàssic dels documentals, però que encara no he vist. D.A. Pennebaker segueix la gira de Bob Dylan del 1965. Imprescindible, ja un clàssic.


ZIGGY STARDUST AND THE SPIDERS FROM MARS (D.A. Pennebaker / Regne Unit / 1973 / 87’): un altre documental imprescindible (i ja en van 3, però el de Depeche Mode per suposat ja l'he vist). Últim concert de Ziggy Stardust, amb un David Bowie en un dels punts àlgids de la seva carrera.


Al final encara en podrem salvar alguns. Potser no de la secció oficial, on ha estat difícil fer una selecció, sinó més aviat de l'homenatge en qüestió. Diria que els horaris encara no estan disponibles, però espero poder-m'ho compaginar.


A part, veig a la pàgina un apartat anomenat "SECCIÓ EXCEDLENTS: AVANÇAMENT" i que ens indica uns quants documentals més. No sé què té d'especial, però entre els documentals que indica podríem destacar:


IT MIGHT GET LOUD Davis Guggenheim / EE.UU. / 2008 / 97’: que tractarà la manera de fer rock de 3 guitarristes coneguts per tots: Jimmy Page, The Edge i Jim White.


STRANGE POWERS: STEPHIN MERRIT AND THE MAGNETIC FIELDS (Kerthy Fix & Gail O'Hara / EE.UU. / 2010 / 86’): fundador dels The Magnetic Fields i segons ens diu la pàgina, creador amb diferents instruments bastant estranys.


WHEN YOU’RE STRANGE: A FILM ABOUT THE DOORS Tom DiCillo / EE.UU. / 2009 / 85’: documental sobre la història de The Doors centrada principalment en el seu cantant, Jim Morrison i els seus diferents estats d'ànim i adiccions. El vaig veure fa poc i també és molt interessant.



Finalment, també ens informen que la Filmoteca se suma a aquest homenatge a D.A. Pennebaker (tot i que només ens ho indiquen a la versió en castellà de la pàgina de programació), amb els següents títols:

• Kings of Pastry: sobre la pastisseria a França. Tres dies de competició per a ser escollit "Meilleur Ouvrier de France".
• Town Bloody Hall: debat sobre el feminisme el 1979.
• The War Room: es centra en l'oficina de campanya de Bill Clinton abans de què fos president del Estats Units. Stephanopoulus i Carville, que conduien la campanya, planegen estratègies mentres reben les notícies dels escàndals del seu candidat.
• Searching for Jimi Hendrix: no he trobat gran cosa per internet, però crec que tracta sobre una actuació de Jimi Hendrix.
• Coming Home (Janis): del qual tampoc he trobat gran cosa, però suposo que tracta sobre la Janis Joplin.

Doncs amb això tindriem un petit resum del que es durà a terme el proper mes a Barcelona pel que fa a documentals musicals.

Diada de Catalunya

Ja torna a ser 11 de setembre:



A veure quan ens deixaran donar la nostra opinió.

VNV Nation - Concert Bikini

Què dir del concert d'ahir? Doncs que encara estic impresionada. Va ser fantàstic.

Comencem pel principi. Vaig arribar que els primers teloners Division of Blue ja estaven tocant. De fet només vaig poder escoltar un parell de cançons, però no tenien mala pinta. Per a començar a escalfar motors ja estaven bé.

Després va sortir Faderhead amb una primera cançó que em va semblar horrorosa. Tot i això va anar millorant i després fins i tot hi va haver moments en què em va agradar. Cal destacar el teclista que tenia al darrera acompanyant-lo. Era com tenir un heavy en un concert de música electrònica. Literalment. Almenys van interactuar bastant amb el públic i així aconseguir que ens anessim animant una mica.


Finalment van arribar VNV Nation i crec que van tocar entre una hora i mitja i dues hores, amb l'emoció no vaig ni prestar atenció a aquest fet, però la veritat és que se'm va fer molt curt.


En Ronan estava pletòric. Amb bona veu i sense parar de moure's, animant i xerrant amb el públic. Van encadenar tot de clàssics amb nous temes i amb una gran selecció. Per suposat, entre que em costa molt saber els noms de les cançons i que al cap de res ja se m'ha oblidat, no em veig capaç de fer un setlist acurat.

L'he buscat per internet però diria que encara no l'ha penjat ningú, així que més o menys: Pro Victoria, Tomorrow Never Comes, Joy, Sentinel, Standing, Chrome, Beloved, Nemesis, Epicentre, The Great Divide, Illusion i van tancar amb Perpetual. No em tingeu en compte els errors...


El que sí que hi ha ja penjat per internet són alguns videos del concert. Poso Illusion que a part de ser una grandiosa cançó es poden apreciar tres fets al video. El primer és la veu espectacular que té el Ronan, que a part de ser capaç de "cridar" també pot fer cançons lentes:



El segon fet és com ens feia sentir durant el concert. Per exemple, cap al minut i mig, després de fer-nos cantar la tornada, somrient, nega amb el cap, donant a entendre que és increïble com tothom estava cantant. Tan és si fa aquest mateix gest a tot arreu on va, ho va fer a Barcelona i aquí és on el vaig veure jo.

Finalment, el tercer punt és que sembla que el so és més bo des d'on s'estava grabant el video que des d'on estava jo, que era bastant més endavant, més a prop de l'escenari. Una llàstima, la veritat. Jo diria que en algunes de les cançons, hi havia trossos on la veu amb prou feines s'escoltava.


Esperem que per a la propera ens saludi amb un "Bona nit" enlloc d'un "Buenas tardes", però de totes maneres aquí l'estarem esperant.