M'agrada fer aquest llistat de l'Amphi Festival perquè descobreixo grups i m'entreté. Però ara que ja porto més de la meitat de grups fets i els que em queden els conec més aviat poc, se'm fa complicat escollir.
Avui li toca a Letzte Instanz. Sé que n'he escoltat alguna cosa perquè en el seu moment vaig crear una llista de reproducció a l'Spotify, però en recordo ben poca cosa.
Breu descripció: es tracta d'un grup format a Alemanya el 1998. Aquell mateix any van treure el seu primer cd, Brachialromantik, i poc abans que sortís a la venda, el seu cantant va marxar. Va entrar a formar part del grup el Robin Sohn, que li va donar un nou aire i el seu estil musical sembla que va canviar una mica. Segons la wikipedia es pot definir com medieval-gothic-folk-alternative metal.
Actualment està format per: Holly, Holly D., M. Stolz, Benni Cellini, Oli, Michael Ende i David Paetsch. Utilitzen els instruments clàssics: veu, guitarra elèctrica, baix i bateria, però també hi afegeixen el violí o el violoncel.
Com comentava al principi, quasi no recordo el que he escoltat d'ells. Només hi ha un nom d'una de les cançons que em sona vagament, així que serà la que comparteixi, Das schönste Lied der Welt, en el M'Era Luna del 2006, amb una quantitat de gent impressionant (jo diria que a l'Amphi no hi arriba a haver-hi tanta gent, però tampoc ho vaig poder veure amb gaire prespectiva, un cop estàs a dins, mai sembla que hi hagi tanta gent):
Tot i que s'acosta el concert de Depeche Mode a Múnich i no puc pensar en gran cosa més, aprofitaré aquesta estona per a ampliar el meu llistat de l'Amphi Festival, pel que queden un p arell de mesos.
Breu descripció: es tracta d'un grup alemany d'estil darkwave format el 1994. El principal membre és l'Adrian Hates, que va bastant per lliure excepte en els directes, on sempre té companyia: Gaun:A, Dejan, Torben Wendt (de Diorama) i Flex.
L'Adrian Hates es produeix ell mateix els cds i, tot i que el grup no el conec gaire, com tampoc la seva història, el que sí que m'ha cridat sempre l'atenció és el diseny dels seus àlbums, que sempre segueixen una mateixa línia estètica:
La cançó per la que jo els vaig conèixer és The Wedding, però com que ja la vaig compartir un dia, he intentat posar-ne una altra. El problema és que no en recordava cap més... Al final he engegat l'Spotify per a recordar-ne alguna i després de tornar a constatar que totes s'assemblen bastant entre elles, he escollit The Curse, que crec que és una de les clàssiques:
Sou uns fans-ànsies de Depeche Mode com jo? Voleu anar als concerts de Barcelona i/o Madrid? La venta d'entrades comença aquest dijous, però a partir d'avui a les 10h, ja es poden aconseguir les primeres entrades a la preventa.
Bé, de fet es poden aconseguir des d'ahir a la nit o aquesta matinada. Jo he comprat les meves aquest matí a les 6h... Amb això podem deduir que la preventa passa a ser una tonteria. A partir del moment que qualsevol pot aconseguir les entrades sense haver de pertànyer a algun club, o haver aconseguit algun codi promocional, és una cosa que perd el sentit.
Què més donava dir que la venta començava avui? Suposo que a les pàgines web que ho han posat avui a la venta els hi serveix de promoció, però poca cosa més.
Quin és el preu? Doncs al voltant dels 65€ a pista. Van dels 40€ als 176€ del passe VIP que inclou extres del tipus: un bon seient, accés sense cues (que si tens seient, tan és), un snack, barra lliure i algun detall més del mateix estil. Així doncs, de VIP en té poc, perquè si això signifiqués conèixer els integrants del grup llavors sí que valdria la pena pagar un extra. Pagaria jo més de 100€ més per a poder tenir una foto amb els integrants del grup? I tant.
Jo he optat per la pàgina web d'El Corte Inglés perquè és la que ja va obrir ahir a la nit. Al final he comprat una entrada de pista per al concert de dissabte a Madrid i dues entrades pel de Barcelona.
Ma mare fa anys que em diu que mai ha anat a un concert dels d'estar drets, així que li vaig dir que quan vingués Depeche Mode, la convidaria. Ara insisteix en pagar ella les entrades, però crec que em podré fer la boja fins que se n'oblidi. Ja m'ha demanat consells sobre què ha de fer al concert, què s'ha de posar, si cridarà molt l'atenció (té 65 anys), si podrà sortir si s'agobia... Pobre dona! El que li espera!
Aquí tenem el cartell promocional dels concerts que, per cert, és una de les pitjors fotos promocionals d'aquest 2013:
Em venia de gust començar el dia amb una mica de "petardeo", ja que en els últims dies he escoltat dues cançons de l'Alaska i totes dues m'han fet somriure.
El seu nom real és Olvido Gara i va néixer el 1963 a Mèxic. Des de 1978 està ficada dins el món de la música i va adoptar el nom d'Alaska. No és una persona que tingui una gran veu, més aviat tot el contrari, però ha estat capaç de convertir-ho en un fet distintiu i no en un incovenient.
Actualment ha tret un disc amb Fangoria, grup format el 1989 amb el Nacho Canut. Aquest divendres 31 de maig estaran en concert a la sala Razzmatazz.
També té una mena de reality amb el seu marit, Alaska y Mario a la MTV. Acaba de començar la tercera temporada i per aquells moments en què no fan res a la tv i no tens ganes de pensar és perfecte, doncs està rodat amb ritme i el Mario no té cap mena de filtre en el que diu. Es mostra tal com és.
Tot i això, pel que més se la recorda és per les cançons de l'època de la Movida madrileña. Una de les cançons més conegudes d'aquella època és Ni tú ni nadie i és la que poso a continuació:
El video és de l'any 1984 i l'Alaska sembla més "normaleta" que en l'actualitat, que està tan operada que a vegades té unes pintes rares rares.
Com tantes altres vegades, em pensava que havia parlat sobre un grup, però buscant buscant no n'he trobat res. En aquest cas es tracta de Terminal Choice.
Es tracta d'un grup alemany format el 1993 pel Chris Pohl, també el membre principal de Blutengel. El seu so està entre el rock electrònic i el rock gòtic. No els conec molt, però m'han donat una mica una sensació similar a la de Blutengel: m'agraden, però veig que no tenen una qualitat excessiva. Tot i això, crec que val la pena donar-los una oportunitat.
La cançó que vaig escoltar ahir i que em va fer pensar en certa gent i en el fet que l'havia de compartir és Bitch Like You i, especialment, el següent text: "I feel just too young to waste the rest of my life with a bitch like you. You better shut your mouth. I don't wanna see you again. It's written all over my face".
En aquest cas em recorden una mica a The Offspring...
Sóc una persona bastant bipolar, ho sé. Hi lluito diàriament i no es malaltís, però sí complicat. És a dir, externament pot semblar que sempre estic tranquil·la, però internament és tot el contrari. És per això que puc passar-me hores sense fer res, però per decisió pròpia. Quan haig de perdre el temps sense motiu, els nervis se'm crispen i se'm va formant una bola negra que fins que no la puc expulsar no puc avançar.
Ara és un d'aquests moments d'avorriment pel qual necessito trobar un passatemps. Tinc moltes moltes estones mortes a la feina i, pel projecte que estic portant ara, m'arriben tots els mails al vespre-nit. No m'importa contestar-los perquè són coses senzilles, però agrairia poder plegar abans a la tarda. Em sento idiota perdent el temps i no m'agrada la gent que me'l fa perdre. En general perquè creuen que el seu temps val més que el teu. Doncs no.
Per això estic ampliant tant el meu llistat de l'Amphi Festival. Em distreu, escolto nova música, busco informació de nous grups... i l'estona passa. Fins aquell moment que puc marxar a fer el que jo vulgui: classe d'alemany, a jugar amb el meu nebot, a cuinar, a llegir, tan és. Per sort, sempre puc escoltar música i, la majoria de les vegades, puc escriure aquí.
Breu descripció: en Phillip Boa realment es diu Ernst Ulrich Figgen i va crear aquest grup alemany el 1985. Jo descriuria la seva música com a pop i en alguns moments em recorda a The Magnetic Fields. Trobo que la música és molt del mateix estil: alegre, senzilla i directa.
Com tants d'altres no els conec especialment, però les cançons que més he escoltat són les que Spotify es destaquen com a "populars", així que he decidit posar Loyalty:
La veritat és que aquesta cançó m'agrada bastant i ara que he vist una mica el videoclip, m'he rigut bastant. És del 2012, però es veu simple i antic. Sembla bastant fet per un mateix, amb pocs recursos.
Em pensava que ja havia parlat de Bruderschaft, però he vist que no. Ara treuran un nou EP i he pensat que era un bon moment per a explicar alguna cosa sobre aquest projecte.
A més, es tracta d'un projecte amb finalitats caritatives. El va començar el Rexx Arkana, un DJ de Nova York, que després que el seu pare es morís de càncer, va decidir juntar totes aquestes personalitats per tal d'aconseguir ajuda per a finançar la recerca d'una cura pel càncer.
El 2003 van treure el seu primer EP, Forever, amb la veu del Ronan Harris. El cd conté molts remixos diferents de grups de renom com Front 242, Colony 5, Camouflage, Grendel, Melotron... Podem escoltar la cançó a continuació:
Aquest 2013, tal com comentava, treuran a la venta un nou EP, Return. La cançó que han donat a conèixer es diu Falling i té la veu del Daniel Myer (Haujobb). També el podem escoltar a continuació:
La notícia es pot llegir, com de costum, a Side-Line i es pot aconseguir a Alfa Matrix.
Aprofitant que posava les cançons aquí, les he tornat a escoltar. A la primera, Forever, es pot reconèixer la veu del Ronan Harris al segon, així que instantàniament et recorda a VNV Nation. Tot i això, no em sembla una gran cançó, passaria bastant desaparcebuda. Té alguns moments que m'agraden, però al final se'm fa repetitiva.
La segona, Falling, comença més minimalista i, com que no estic habituada a escoltar al Daniel Myer, la seva veu m'ha sorprès agradablement. No sona neta i perfecta. Trobo que sona tal com és. La cançó en sí és més tranquil·la, més per escoltar a casa, que no pas per a reventar pistes, que si l'objectiu és que tothom la conegui, potser seria el més adequat. Tot i això, val la pena escoltar la cançó.
Com que estava ja a Youtube, m'he quedat remanant una mica i he vist la cançó Return, que al posar-la ha sonat més contundent i juraria que amb la veu del Tom Shear. Pel que he pogut llegir, va formar part d'un disc recopilatori del 2008. Aquesta m'ha agradat més, i tot i que es tracta d'un remix d'Imperative Reaction, té molts tocs d'Assemblage 23.
A part, també hi havia la cançó Trigger, que s'hauria de poder escoltar aquí, però a mi no se'm carrega.
Se m'estan acabant els grups que conec o que em sonen, tot i que encara en queden uns quants. D'alguna no n'havia sentit a parlar mai, o no n'he trobat cap cosa, però encara puc descriure'n algun més. En aquest cas li ha tocat a Escape with Romeo, de qui sí que n'havia sentit a parlar, però no els havia escoltat mai.
Breu descripció: es tracta d'un grup que va sorgir de Colònia el 1989. Actualment el grup està format per: Thomas Elbern (veu i guitarra), Martin 'Potti' Pott (teclats) i Frenzy (bateria). Ells mateixos defineixen el seu so com una barreja de post-punk i electrònica moderna, el que vindria a voler dir que tenen una guitarra potent i també teclats, tot i que a mi em sembla bastant més tranquil·la que el punk.
Discografia
Escape with Romeo (1990)
Autumn On Venus (1992)
Next Stop Eternally (1993)
Blast Of Silence (1996)
How Far Can You Go (mit Live-CD "Dance In The White Room") (1998)
M'ha costat una mica decidir quina cançó posar. He hagut de tornar a escoltar aquelles que em sonaven de nom perquè no les conec gaire i les confonc entre elles. Al final m'he decidit per compartir Tears of Kali perquè té un to encisador del que, almenys jo, no em puc escapar. La veu suau i els sons electrònics de fons et cautiven:
S'acosta el dia 1 de juny. Dia en què veuré el primer concert de Depeche Mode d'aquesta gira.
Toquen moltes cançons del darrer disc, que, per al meu gust, és massa soul. A més, no toquen les que més m'agraden (tot i que només he vist un parell de setlists): Slow i Broken. Però qui es pot resistir a veure'ls una altra vegada?
Aquest darrer 2012 he treballat en dues empreses i he cobrat l'atur un parell de mesos. Em pensava que em tocaria pagar a la declaració de la renta, però no. La justícia divina ha estat amable amb mi (després de l'horror d'inici d'any que he viscut) i ha decidit invertir aquests diners en... bé, han estat malgastats de forma automàtica. Ja estalvio dia a dia, aquests diners eren per a divertir-se.
Així, tal com deia, d'aquí una setmana i mitja aniré altra vegada a la preciosa ciutat de Múnich i podré veure els meus estimats depeches en directe.
Per a l'espera, posaré una de les millors cançons del Delta Machine, Broken:
Aquests videos d'estudi que han anat penjant no tenen preu. M'encanten.
Encara no sabem els horaris dels directes dels grups de l'Amphi Festival d'aquest any, però sí que sabem qui i quan firmarà autògrafs.
Ho podem llegir aquí, també. Pel que veig, començarà cap a les 13h, el que és una llàstima ja que normalment a primera hora els concerts són els que menys m'interessen i m'hi hagués pogut passar més tranquil·lament.
Falten 2 grups per a confirmar i hi ha algun grup que m'agradaria veure, com sempre, encara que alguns ja els hagi vist, o no els conegui del tot. Per exemple, a VNV Nation o a Frozen Plasma els he vist dues vegades, però mai està de més saludar-los de nou, tot i que crec que pot ser que estigui una mica ple, sobretot en el primer cas. Pel que fa a Frozen Plasma, tinc un nou cd d'edició limitada que m'agradaria que em firmessin, per a fer-lo encara més especial. És aquest. Ja penjaré alguna foto en algun moment.
Altres grups que no estaria malament veure serien Funker Vogt, Solitary Experiments, Wesselsky (aquest també ja me l'he trobat a Zúrich) o Oomph!.
Però el més important, clarament, és el Peter Heppner, que hi serà el diumenge de 19h a 19.50h. Segurament estarà tocant algú interessant o voldré anar a fer "cua" per a veure algú després des d'aprop de l'escenari, però per poc que pugui, m'hi deixaré caure. En aquest cas, potser fins i tot deixaria de veure alguna actuació per a poder-lo saludar, però dependrà de qui toqui. Aquest any, a més, conec algú més que va al festival, i sempre li puc demanar que em guardi un lloc fins que torni.
Qui m'agradaria que ocupés aquests dos darrers llocs que encara s'han d'anunciar? Clarament Chrom i segurament De/Vision o Welle:Erdball, fins i tot.
Al final s'han afegit alguns grups interessants al Wave Gotik Treffen, com And One, però és aquest cap de setmana i el temps se m'ha tirat al damunt. Així que m'hauré de conformar amb l'Amphi Festival, que no és poc!
Segueixo, doncs, amb el llistat. Per avui he escollit Santa Hates You, que últimament l'he estat escoltant una mica més.
Breu descripció: es tracta d'un grup alemany format el 2007. Està format per: Peter "PS" Spilles (que també forma part de Project Pitchfork i per això em sonava tant) i la vocalista italiana Jinxy. El seu so es caracteritza per anar des del dark-electro al gòtic o a l'industrial i per la veu tan fosca i greu de la Jinxy. L'estètica de la banda juga un paper també important com es pot veure, per exemple, a la foto que hi ha aquí a sobre.
Després d'uns dies fora, per fi puc posar la notícia de la setmana. Depeche Mode estaran a Barcelona el dimecres 15 de gener de 2014 (amb la possibilitat d'afegir un altre dia abans o després) i a Madrid el divendres 17 i el dissabte 18.
La notícia es pot veure a la pàgina oficial del grup:
La veritat és que per aquelles dates esperava estar ja a Berlín... Potser ho demoraré una setmana, per a poder-los veure a casa.
Al final, tenint en compte que no crec que mai més tingui la possibilitat de veure'ls (encara que ja no toquin tots) en viu, m'he comprat una entrada de nit (66€) per a poder-hi anar. Suposo que estarà ple de modernets (com sempre al Sónar), però en aquest cas, interessats en el grup perquè són uns històrics, però sense que realment els hi interessi. Espero poder-ho suportar i disfrutar d'una horeta de música i espectacle.
Comento que faran un espectacle perquè a la pàgina web posa que és un show 3D. No sé ben bé què vol dir, però suposo que serà alguna cosa similar al que vaig poder veure a Múnich. El que passa és que allà ens proporcionaven unes ulleres per a poder veure en 3 dimensions el que es projectava a les pantalles, i m'estranyaria que es fes el mateix en un concert en viu. Suposo que seran projeccions més simples, en dues dimensions.
Per a l'espera, he pensat en compartir la cançó Radioactivität. Potser no se sent molt bé, però es pot veure més o menys com serà l'espectacle:
El divendres també actuaran: Skrillex, Richie Hawtin presents ENTER., Two Door Cinema Club, Major Lazer, Bat For Lashes, Nicolas Jaar, Diplo, Richie Hawtin, Maya Jane Coles, Paco Osuna, C2C, Derrick May, Baauer, Raime, Angel Molina, Sound Pellegrino Thermal Team, Karenn, Alvin Risk, Eats Everything, Oneman, Objekt, Antal, San Proper, Matthias Zimmermann, César de Melero, Zero, Alizzz, Thug Ladies, Arcanoid...
Potser en conec uns 5, però també és cert que no he escoltat quasi res seu. Així que em passarà com l'anterior vegada que vaig anar al Sónar, que hi vaig per un sol grup i després es tracta de passejar una mica i admirar la fauna fins que en tingui prou i vulgui marxar.
Sempre que he posat algun grup al llistat de l'Amphi Festival, era un grup que m'agradava o que em cridava l'atenció d'una manera més o menys positiva. En aquest cas és una mica diferent.
He intentat escoltar algunes vegades un dels discs de Fabrik C i la veritat és que no he aconseguit fer-ho de principi a fi, ja que m'acaben col·lapsant els pensaments amb un excés de força, soroll i agressivitat.
Breu descripció: el grup va "començar" als anys 80, però no va ser fins el 2005 que es va crear el nom i es va treure el primer cd. Fins llavors havia estat fent de productor i DJ. La veritat és que no he trobat el nom del component de Fabrik C per enlloc, però diria que es tracta d'un home d'Hamburg, el qual s'acompanya d'altres persones en els directes.
El seu so jo el definiria com a industrial, EBM... És molt dur, com de discoteca ja acabant la nit.
Potser no s'hauria de jutjar tota una carrera a partir, només, del darrer disc que ha tret un grup. Per ara només he escoltat el Widerstand i no m'ha agradat, però potser algun dels altres cds m'atraparia una mica més. Com que no era capaç d'escollir una cançó per a compartir, simplement poso la més escoltada en diferència (pel que posa a Lastfm): 100% Electronik:
Ara n'he escoltat un tros i la veritat és que em reafirmo en la meva opinió. Per a mi és massa.
Després d'enviar a la merda a Seur pel seu servei lamentable (a veure si al final m'arriba el coi de mòbil o no), necessitava un moment de pausa. Mirant, mirant, he vist que encara no havia afegit al llistat de l'Amphi Festival un dels grups que tinc més ganes de tornar a veure.
Breu descripció: es tracta d'un grup norueg format el 1997. Els seus membres són: Andy LaPlegua, Sebastian Komor i Christian Lund. El seu so el definiria com a Futurepop, als seus inicis més dur, més proper a l'EBM. Només han tret 3 cds al mercat i, des de l'any passat, n'està anunciat un de nou.
He mirat quines cançons havia compartit fins ara i he vist que una de les meves preferides encara no hi era, així que l'elecció ha estat bastant senzilla: Dead Enough for Life. La primera vegada que la vaig escoltar va ser ja fa uns quants anys en un arxiu de diferents grups que em vaig descarregar. Allà hi vaig trobar molts grups nous o mig coneguts. I em va servir per ampliar els coneixements que en tenia i acabar engantxant-me a molts d'ells.
La companyia discogràfica Out of Line ja ha començat a anunciar els grups que participaran al festival Out of Line Weekender que es farà a Berlín el març del 2014. Serà la seva tercera edició:
Per ara hi ha poques participacions, però n'hi ha una de molt destacable: Ashbury Heights.
És un grup que m'agrada molt i que vaig escoltant bastant sovint, sobretot les dues cançons que he compartit amb anterioritat: Spiders i Derrick is a strange machine.
Mentre espero què em depara la vida (potser l'any que ve estic vivint a Berlín i hi puc anar), comparteixo una altra cançó que sempre em posa de bon humor: Christ:
Ara estic una mica ociosa així que he decidit ampliar el meu llistat de l'Amphi Festival, que està arribant ja al 50% dels grups quan encara tinc 3 mesos de marge. Anem bé.
Per avui he escollit un grup del qual no n'havia sentit a parlar mai fins que vaig veure el llistat de grups d'aquest any. Es tracta de: The Beauty of Gemina.
Breu descripció: es tracta d'un grup de rock electrònic creat a Suïssa el 2006. Actualment està format per: Michael Sele (veu i teclat), Mac Vinzens (bateria), David Vetsch (baix) i Dennis Mungo (guitarra en els directes).
Pel que he pogut escoltar fins ara el seu so és bastant pausat i fosc, igual que els temes que tracten les seves lletres. La veu és profunda i en alguns moments em recorden a The Sisters of Mercy i a algun altre grup que ara mateix no puc identificar...
Tal i com m'acostuma a passar moltes vegades, no conec gaire el grup i només n'he escoltat 4 ó 5 cançons fins ara. Així que al final m'he quedat amb la seva cançó més coneguda: Voices of Winter:
Aquest dissabte 4 de maig va començar la gira de Depeche Mode.
Aquest primer concert oficial del tour va ser a Niça i el setlist va ser... Spoiler! Bé, per si de cas, ho posaré en un enllaç, per no espatllar la sorpresa que tindrà molta gent, això sí, jo deixaria de llegir si no voleu saber quines cançons toquen.
Personalment no m'importa saber quines cançons tocaran, la meitat de les vegades igualment les oblido. A més, avui en dia és complicat que no te n'assabentis simplement navegant per internet. Si ho voleu saber, feu clic aquí.
Ja passant a comentar les cançons, destacar que del darrer disc hi falten les dues que a mi més m'agraden: Slow i Broken i que canviaria sense dubtar The child inside per qualsevol altra del Martin.
De les cançons d'altres discs hi ha els clàssics 100% imprescindibles: Enjoy the silence, Never let me down, I feel you, Walking in my shoes, Personal Jesus... i alguna sorpresa, com sempre. Jo en aquest cas potser destacaria Halo i Black Celebration.
Al Tumblr del grup es poden veure fotos de diferents moments.
Com ja vaig comentar fa uns dies, el Delta Machine és un cd que no m'ha acabat de fer el pes, per això hagués agraït que toquessin menys cançons. Però tot i això, Depeche Mode és Depeche Mode i per mi sempre val la pena veure'ls en directe. Així que al final aniré a Múnich l'1 de juny a veure'ls :)
En aquest cas he escollit Faderhead, el qual vaig poder veure com a teloner de VNV Nation i tot i que no em va agradar gaire, sí que després n'he anat escoltant més coses que m'han cridat l'atenció.
Breu descripció: Faderhead està format per un únic membre, un productor alemany, però en directe l'acostumen a acompanyar altres músics al teclat o en les segones veus: Marco Visconti (XP8), Jörg Lütkemeier (Straftanz) or Daniel and Joe Meyer (Project SAM).
Es va formar el 2004 i la seva música gira entorn a l'EBM i el synthpop. Pel que jo he pogut escoltar, es tracta de música per a posar a clubs o discoteques i fer ballar a la gent.
La cançó ha estat relativament senzilla d'escollir, doncs recordo haver-la vist fa temps al blog ntne. Es tracta de la seva cançó més coneguda i, a més, al videoclip oficial hi surten tot de persones conegudes tipus Steve Naghavi... Aix... Es tracta de TZDV (Tanz Zwo Drei Vier):
Algun altre dia ja en compartiré alguna altra que també m'ha cridat l'atenció.
Entrades
