Ja fa bastants dies que vam tornar de París, però mai està de més anar revisant les fotos i he decidit penjar-ne unes quantes.
Feia quasi 15 anys que hi havia estat i, per suposat, recordava molt poques coses: la torre Eiffel i poca cosa més.
Ens vam passar uns dies investigant zones, barris, bars, parcs, jardins, monuments, museus, disfrutant de la cultura, les vistes panoràmiques, el sol, la poca pluja que va caure, la música, la tranquil·litat, les vacances, la companyia, passant nervis, pujant escales, baixant més escales, fent cues per accedir als llocs, gastant, rient, plorant, amb els pèls de punta...
Les vacances són per a disfrutar-les i gastar-te tot el que has pogut estalviar durant l'any, i això vam fer durant la petita escapada a París.
Les fotos que he penjat són 4 de les coses més típiques de París. La primera, la Torre Eiffel, en aquest cas de nit, que com que l'apartament estava al costat, ja el primer dia ens hi vam deixar caure.
La següent és de les que més m'agraden. Les vistes des de dalt de la catedral de Notre Dame amb una de les gàrgoles, pensativa, mirant a l'horitzó:
Pensava que ja havia parlat de Frozen Plasma a arrel del seu anterior disc Artificial (del 2006), però rebuscant pel blog no ho hi he trobat cap referència. Cal tenir en compte que és un molt bon disc de debut amb cançons com: Irony, Hypocrite o Crossroads.
Tot i això, avui volia comentar el seu nou disc Monumentum que ha sortit aquest mateix any i que tinc a la llista de pendents de comprar perquè crec que val la pena.
Format per Vasi Vallis (ex-Nam Nam Bulu que s'encarrega de les lletres i la producció) i Felix Marc (veu) és probable que vinguin de teloners de VNV Nation durant la seva nova gira. Per menys que pugui, allà hi seré.
En aquest cas m'ha sigut molt senzill escollir la cançó a destacar, i és que no puc parar d'escoltar-la: Murderous Trap de, com ja he comentat, el disc Monumentum del 2009.
La música és genial i la lletra, personalment, em sembla molt bona, per molt típica que podria semblar al fer referència a un amor prohibit (ella té setze anys).
Lletra:
She played a perfect love scene Pretty girl of sweet sixteen Shiny glitter in her blue eyes Not a girl a man would despise She caused in me a great stir My little private puppeteer Perfect silky white and soft skin A seductive but forbidden sin
She played her game so good Sixteen but tough and cold And I knew I should Should get a hold of myself Wild thougths in my head Murderous Cunning Trap "I want you" she said Emblaze my desire
She played a perfect love scene Pretty girl of sweet sixteen Strange desire in her blue eyes Like a devil in disguise She was playing with my weakness A unique emotional excess? Her intentions I will never know Sweet sixteen it's time to let you go
Ja fa un temps vaig parlar de frYars degut a la col·laboració que va fer en Dave Gahan amb ell a la cançó Visitors. L'anterior notícia del grup aquí.
Ara fa uns dies que estic escoltant un disc que ha tret amb 5 cançonetes i la veritat és que crec que val molt la pena. Un gran descobriment.
És un noi de 19 anys de Londres, però amb aquesta veu tan profunda que sembla que en tingui el doble. Molt recomanable.
Un altre vídeo: Olive Eyes
The Two EPs are available on iTunes and in Limited physical format. These are sold out but occasionally appear on ebay. Try a local record shop but you probably won't be in luck. FrYars debut album Dark Young Hearts will be released in September 2009.
Finalment va arribar el dia i l'hora. Pet Shop Boys van actuar ahir al Poble Espanyol de Barcelona i va ser fantàstic.
Vaig arribar d'hora a Montjuïc i hi havia poca gent, així que vaig anar a donar una volta. Massa calor per a caminar, així que vaig tornar i ja em vaig posar a la cua, sentada a la sombra. No erem gaire gent, però a l'hora de començar el concert estava ple com un ou (unes 4.000 pel que he llegit per internet).
Una hora i mitja després obrien les portes, però tot just eren les 20.30h.
A les 21h va sortir a punxar una noia que tot i que potser no va ser espectacular, va punxar grans grups i d'altres que em sonaven: Depeche Mode (Everything Counts), Pet Shop Boys (Flamboyant), Placebo, diria que Psyche (o com a mínim la cançó Goodbye Horses, no estic 100% segura de què sigui la seva versió), Suede...
Ningú li va fer gaire cas.
Pel que fa a l'escenari crec que era bastant similar al dels altres concerts del tour, tot i que potser amb menys caixes? Bé, esperava una cosa molt més discreta ja que el lloc no era massa gran, així que no ens queixarem.
L'escenari constava de diferents caixes de cartró unes sobre les altres i amb les quals anaven jugant movent-les d'un costat a l'altre. A part, n'hi havia algunes sobre les quals podien pujar. Sobre aquestes caixes es projectaven colors per tal que s'assemblessin als quadradets de la portada del seu darrer disc Yes o es projectaven vídeos.
A la dreta de l'escenari hi havia una pantalla, però des d'on estava jo (bastant endavant) no es veia.
El Chris estava darrere d'una mena de caixa que semblava feta a partir de les rajoles del bany, però va guanyar punts a partir del moment en què es mostraven colors o lletres sobre el fons blanc.
A les 22.15h va començar el concert, un retard immediatament perdonat per tots. Durant la primera cançó, tant en Neil com en Chris portàvem una caixa al cap (GENIAL), que després es van treure i van anar canviant de vestuari diverses vegades. (Es poden veure les caixes que portaven a la primera foto).
Portaven amb ells dues ballarines (bessones), una altra ballarina i un ballarí negres amb el cabell tipus Jackson 5. Tots quatre una passada. Durant la majoria de les cançons també portàvem la caixa al cap. Feien els cors en alguns moments, però més que res crec que les segones veus les portaven "on tape" (Of course it's all on tape, but no one will find out).
Pel que fa al setlist com sempre hi vaig trobar a faltar moltes cançons.
Perquè tenen tan oblidat el Nightlife? Sí, va sonar Closer to Heaven però només una estrofa. Entenc que intentin evitar una mica tocar moltes cançons de l'anterior disc que han tret, però és que l'anterior és el Fundamental!!!
D'una altra banda... tenint tan bones cançons era necessari tocar el Viva la Vida de Coldplay? Doneu-nos el plaer d'escoltar: What have I done to deserve this, Happiness is an option, etc.
En Neil va sortir vestit de rei per a aquesta cançó, suposo que en referència al videoclip, però el que no deu saber la gent és que aquest video de Coldplay fa referència al gran Enjoy the Silence de Depeche Mode.
SETLIST (aproximat ja que l'he copiat d'algun altre concert):
1. More Than A Dream [intro] 2. Heart 3. Did You See Me Coming? 4. Pandemonium / Can You Forgive Her? 5. Love Comes Quickly 6. Love, etc. 7. Building a Wall 8. Integral [reprise] / Go West 9. Paninaro 10. Two Divided by Zero 11. Why Don't We Live Together? 12. Left to My Own Devices [reprise] 13. Always on My Mind 14. Closer To Heaven [reprise] / Left to My Own Devices 15. (So Hard/Heart elements in arrangement) Do I Have To 16. King's Cross 17. The Way It Used to Be 18. Jealousy 19. Suburbia 20. All Over the World 21. Se a Vida E 22. Discoteca [reprise] 23. Viva la Vida [Coldplay cover] / Domino Dancing 24. It's a Sin
ENCORE 25. Being Boring 26. West End Girls
Però destacar per sobre de tot (sense oblidar-nos dels clàssics ineludibles) que toquessin JEALOUSY, bien!
Pel que fa al públic, la veritat és que el vaig trobar bastant soso. Com no es pot saltar amb It's a sin? Va! Moviment, gent! Què hi farem, potser només és una impressió meva, però ens faltava una mica d'energia.
Estava bastant endavant i el de seguretat ens va dir que podíem fer fotos, però no vídeos. En vaig fer un parell igualment, però amb molt de moviment (bastant lamentable) perquè havies d'anar dissimulant. Per això, millor recordar-ho a partir de la càmara d'algú altre.
Always on my mind:
Pel que fa a les fotos, són les que he anat posant a la crónica.
Al fer un concert en dimarts i que acabi cap a les 0h al Poble Espanyol, ens dificulta a molts la tornada a casa, sobretot si ens entretenim comprant una samarreta a la sortida, però xino xano fins a plaça Espanya, el nit bus fins a casa, uns altres metres xino xano, litres d'aigua, alguna cosa de menjar i a dormir que l'endemà tocava matinar per anar a treballar...
Amb ganes de més, però molt contenta amb el d'ahir.
Sí, estic a la feina... però hi ha poca cosa per fer i qui es pot concentrar quan queda tan poc per al concert de Pet Shop Boys al Poble Espanyol?
He estat mirant una mica els concerts d'aquest Pandemonium Tour i tot pinta bastant bé: el setlist és una barreja de clàssics ineludibles, amb cançons del nou disc i estranyes eleccions de cançons antigues.
El decorat és espectacular, com gairebé sempre, però tinc grans dubtes sobre si aquí serà igual. Segurament serà alguna cosa similar però més senzilla. Avui sortirem de dubtes i a veure si demà ja puc posar alguna foto i escriure alguna cosa sobre com ha anat tot.
De moment ens quedarem amb, per a mi, el clàssic dels clàssics: IT'S A SIN:
Everything I've ever done Everything I ever do Every place I've ever been Everywhere I'm going to It's a sin
Al final he decidit no posar cap foto de l'escenari actual ni el video d'aquesta gira (com si no hagués caigut ja en la temptació), demà més.
Ja fa bastants dies que vam tornar de París, però mai està de més anar revisant les fotos i he decidit penjar-ne unes quantes. 
Entrades
