ITCN - Forward!

ITCN és un grup de Madrid on la seva ànima és el Víctor ML. A principis d'aquest any van treure el seu primer disc, Forward!, però per diferents motius (mandra de pagar les despeses d'enviament, principalment), no l'he pogut escoltar fins a l'estiu.

Abans de comentar quatre coses i posar un video de la meva cançó preferida, dir que en directe, pel que es veu a Youtube, sonen bastant bé i el Víctor ML va acompanyat del Julián SL i de dues persones amb una màscara. L'afegit de tenir dues persones a les que no els hi pots veure la cara, afegeix un plus per anar a un concert a descobrir-ho. Es poden veure tots 4 a la portada del disc:

Pel que fa al so jo diria que al que més s'aproxima és a l'EBM. La veu m'agrada especialment i és que no sona neta i delicada, sinó directa i fosca i li dóna un toc diferent que és el que el fa especial.

I, tal i com deia abans, comparteixo la cançó que, per ara, més em té atrapada: Back. En aquest cas es tracta d'un remix:


Per cert, també tenen un video oficial per a la cançó The Great Depression, que per a ser un grup que està començant, no està malament.

Hurts: Nou cd

Finalment és oficial 100%, Hurts estan treballant en el seu segon àlbum. A veure si tenim sort i sona tan bé com el primer:

Lola Angst

Lola Angst és el projecte de l'Alex Goldmann. Pel que he estat llegit, són un grup de música synthpop amb tocs EBM i industrial (amb el Reiner Schiner i la Lola, un orgue d'església de 150kg) i ara sembla ser que van comprar un cric a una família romanesa (??) i estan fent un espectacle. L'Alex Goldmann és un provocador de l'escena gòtica i d'aquí suposo que ve tota la història.

El que jo he vist d'ells són uns videos amb titelles on es fiquen amb diferents cantants de l'escena gòtica i on sembla que en deien The Dark Kasperle Theatre i alguna cosa hi tenia a veure Goldkasper, però no n'he acabat de trobar gran cosa.

Ja fa temps que vaig veure el video sobre l'Steve Naghavi d'And One, però fa unes setmanes, un amic me'n va a donar a conèixer un parell més. Un sobre el Ronan Harris, de VNV Nation i l'altre sobre l'Eskil Simonson, de Covenant.

En el primer video, es fiquen amb l'Steve Naghavi i la frase més destacable és Ich bin der Zwergenkönigmann, que vindria a ser Sóc el rei dels nans. Crec que en aquest cas s'ho va prendre bé perquè fins i tot crec que l'Steve és seguidor del grup.


En el segon video tracten en Ronan Harris de gran bebedor de cervesa, el que és innegable. Em va fer molta gràcia com han canviat els noms de les etiquetes de les botelles de cervesa: enlloc de Paulaner, Ronananer. Boníssim.


Finalment, el video que fins i tot van arribar a treure del seu canal oficial, el de l'Eskil Simonson. Aquí el tracta directament de drogat, sota frases del tipus Call the drugs to port i My nose is calling, SOS i se'l veu esnifant cocaïna. I la frase que em fa molta gràcia, fent referència a una de les seves cançons més conegudes: I don't need these fucking ships at the port.


A part, n'hi ha d'altres (per exemple amb der Graf, d'Unheilig, però si no acabes de conèixer amb qui s'està ficant, també perd una mica la gràcia.

De/Vision: Rockets & Swords

Avui és el dia en què surt a la venda Rockets & Swords, el nou disc de De/Vision.

La portada és la següent:

I el tracklist:

1. Boy Toy
2. Superhuman
3. Beayty of Decay
4. Broterhood of Man
5. Stargazer
6. Binary Soldier
7. Want to Believe
8. Bipolar
9. Mystified
10. Running All Night (Bonus Track)
11. Kamikaze
12. Bedbugs (A Modern Lullaby)

Juntament amb el disc, també han donat a conèixer un videoclip, el de la cançó Broterhood of Man:


No està malament. Tenen la col·laboració d'una veu femenina i m'agrada com van pintats.

Necessary Response: Forever

Fins avui no m'he enterat que en Daniel Graves, d'Aesthetic Perfection és, també, el cantant de Necessary Response. Aquest matí no sé on ho he vist, ja no ho recordo, però m'he quedat totalment sorpresa perquè al buscar informació d'Aesthetic Perfection no m'hi vaig fixar suficient.

En aquest cas en Daniel Graves diu que aquí hi va afegir les cançons que no acabaven de quadrar amb el so d'Aesthetic Perfection, formant, així, un grup més melòdic i més synthpop-futurepop, on la seva veu no sona tan forçada, tan a crits, diríem.

L'única cançó que recordo de Necessary Response és Forever, no sé si en conec més, així que la poso per a compartir-la:



Inicialment, aquesta cançó va sortir en un cd recopilatori i no se sabia gairebé res del grup. Com que la gent va mostrar interés i seguint una mica amb el joc, van donar ben poca informació fins al moment de sortir el cd a la venda. Ara tocarà investigar una mica més el grup per veure si poden afegir-se a la meva col·lecció.

Solar Fake a Berlín

Al desembre me'n vaig a Berlin a visitar una mica la ciutat i a veure al Peter Heppner en concert. Els dies que estaré allà són: 1, 2 i 3 de desembre. El Peter Heppner actua el diumenge dia 2.

Gràcies al Facebook i de casualitat, vaig poder veure que Solar Fake també estaran a Berlin i tocaran el dissabte dia 1, així que no descarto la possibilitat d'anar a veure'ls.

Pel que he vist actuen a la sala K17, que està just a l'altra punta de la ciutat d'on estaré allotjada.

En verd és el lloc on es farà el concert del Peter Heppner i on tinc l'hotel. El punt vermell és on es farà el concert de Solar Fake...

Tot i això, seria una llàstima perdre l'oportunitat de veure'ls un cop ja estic allà. Tot i que al desembre també vinguin a Barcelona seria diferent perquè a Berlin actuaran com a cap de cartell, no faran de teloners. L'entrada costa uns 15€ i, amb les despeses d'enviament, el preu es multiplica per 3, és a dir, que em cobren uns 35€ per a enviar-ho. Així que si em decideixo a anar-hi, demanaré a l'hotel si m'ho poden guardar ells, perquè sinó el preu s'apuja molt.

Neuroticfish: Come back

Havia parlat alguna altra vegada de Neuroticfish i em sabia greu que ja ho haguessin deixat, just quan els coneixia.

Des de fa poc, estan donant senyals de vida i han anunciat un nou disc.

Aquí hi ha la seva confirmació oficial que estan treballant amb un nou disc, que esperen poder-lo tenir com a tard a la primavera del 2013.

A part, aquí es poden escoltar els snippets de totes les cançons del grup.

Nous cds: Icon of Coil & OMD

En les darreres setmanes he rebut un parell d'emails amb novetats discogràfiques que, la veritat, no m'esperava gens. Totes dues des de la pàgina de Side-Line.

Primer va ser Icon of Coil, que treuran un nou disc i el seu primer single, PerfectSex es pot descarregar i escoltar ja. Des del 2003 que no treien cap novetat. La notícia es pot llegir aquí i també es pot escoltar aquí mateix:


Després d'escoltar-la només un parell de vegades, la veritat és que no sona malament. És similar al que ja havien fet en els anteriors cds, tot i que la tornada té un toc menys fosc, com si fos més synthpop que futurepop o EBM.

L'altra novetat m'ha arribat avui i és en relació al nou disc d'OMD, que es dirà English Electric. La notícia es pot llegir aquí. Jo em pensava que amb el darrer disc ja es retirarien del tot, però tenint en compte que el disc sonava molt bé i sembla ser que el tour també va anar bé, deuen voler aprofitar.

El disc el començaren a enregistrar al desembre. Així que el 2013 pot tornar a ser mogudet.

Hurts - Under The Bridge

A través d'aquest link ahir vaig poder escoltar una nova cançó de Hurts.

La van tocar en directe al festival Hungary's Sziget, sembla ser que es dirà Under The Bridge i sona així:


La cançó no sembla espectacular, però li haurem de donar un temps. Es tracta d'una cançó lenta i pausada. Així doncs, sembla que un parell d'anys després d'un debut espectacular, Hurts afrontaran el difícil pas al segon disc.

T.O.Y. - Pain Is Love (Snippets)

Només un comentari ràpid perquè acabo de veure que T.O.Y. han penjat alguns trossos del que serà el seu nou disc, Pain Is Love.



Entre les cançons podem escoltar True Lovers que fins i tot la van tocar a Barcelona ja farà 1 any i llavors crec que ja feia 1 any que estava allà per al proper disc. Finalment, sembla que la cosa avança.

Pet Shop Boys - Jocs Olímpics

Al final, la cançó Winner de Pet Shop Boys, de la que parlàvem aquí, ha estat un dels himnes oficials dels Jocs Olímpics de Londres 2012, que ahir es van acabar.

Han estat, crec, un parell de setmanes de molts sentiments nacionalistes i d'esport a totes hores. La veritat és que entenc que la gent a la que no li agrada l'esport n'estigués ja farta. Fins i tot jo en vaig tenir massa. Tot i això, vaig aconseguir veure algun tros de la gimnàstica artística, que mai la donen i m'encanta.

Com comentava, ahir es van acabar els jocs i hi va haver una cerimònia de cloenda. Es veu que va durar més de 3 hores i que van tocar molts grups britànics coneguts: Queen (el que en queda), Take That, George Michael, Spice Girls, Madness, Annie Lenox i un llarg etcètera. Entre ells, van aparèixer, també, Pet Shop Boys. Com que no em vaig plantejar ni per un moment veure-ho (una barreja de mandra, son i una tele que no funciona bé), m'ho vaig perdre.

A les notícies que hi havia al gimnàs, he pogut veure que havien aparegut amb els caps tapats per cons i sobre una espècie de bicicletes que portaven uns nois també amb els caps tapats.

Ara ja porto una bona estona buscant el video per internet. El que hi havia l'han tret i després n'hi ha un altre que posa que és el video, però és un homenet amb el seu fill...

Al final he recordat que a rtve.es sempre posen el que retransmeten, així que ho he buscat i tota la cerimònia està aquí. Buscant, buscant, al final he trobat que la part dels Pet Shop Boys està al minut 19:17 i van tocar West End Girls. Per sort, en aquesta pàgina han posat l'ordre d'actuació perquè m'estava tornant boja. Tot i que no és exacte, m'ha servit per a orientar-me.

L'actuació molt correcta, sense gran cosa a destacar. Apareixen, canten la cançó vestits de negre i rodejats de taronja, mentre les biciletes donen voltes a l'estadi. Desapareixen i comencen els següents.

Andy Bell: Poptronik Festival 2012

Ja fa dies que en tinc la notícia, però encara no havia pensat a posar-ho, i ara que tinc l'entrada, potser ja és el moment.

L'Andy Bell, el cantant d'Erasure, actuarà al festival Poptronik de Sitges l'1 de setembre (la pàgina del festival deixa una mica a desitjar, però es poden veure els altres grups que hi actuen, tot i que no els conec).

Al final, i sabent que tocarà unes quantes cançons d'Erasure, m'he decidit per anar-hi. Sempre està bé veure les cançons d'aquest grup i, tenint en compte que Sitges està aquí al costat, encara més.

No em conec gaire el que ha fet l'Andy Bell en solitari. Sé que el primer disc que va intentar fer sol eren versions, i es va acabar convertint en "Other People's Songs", un disc d'Erasure que no aporta gran cosa. Després, però, ja es va atrevir a anar sol i va llençar dos discs més:

1. Electric Blue (2005)
2. Non-Stop (2010)

Al perdre el meu disc dur he perdut el que tenia, així que ho hauré de tornar a buscar. Tot i que només he vist una vegada Erasure en directe, em va entusiasmar com és capaç d'aguantar tots aquests tons tan aguts i llargs en algunes ocasions, així que ens veiem allà!

And One (Amphi 2012)

Fa uns dies que estic a l'atur i ja sóc una d'aquestes persones que no treballen, però no tenen temps per a res. Ni per a escriure quatre ratlles al blog. Primer amb gestions i més gestions, després perquè el meu nebot encara corre per aquí i sempre està bé passar una estona amb ell.

Fa dies que vull comentar diverses coses, però estic una mica espessa, així que començaré per la part que pot ser més senzilla, és a dir, recordar alguns dels concerts que vaig veure a l'Amphi 2012.

Començarem pel que va ser el meu darrer concert, el d'And One. El concert va començar uns minuts tard, però res destacable. A l'escenari hi havia una fotografia dels actuals 4 membres del grup, vestits com si fossin pilots d'avió i davant els dos teclats i la bateria.

Van començar amb Back Home i ja van sortir tots a la vegada. Tots vestits de negre i l'Steve Naghavi, a part, amb una caçadora blanca. Cada vegada que el veig sobre l'escenari penso el mateix "què baixet i paticorto!", però això no treu que el segueixi trobant molt guapo. Tots portaven el magnífic cinturó amb la civella amb el logo del grup.

Ja de seguida vam veure que venien amb ganes i com que a primera fila m'estaven estrenyent una mica, vaig decidir fer un pas enrere i posar-me a saltar com una boja. Al cap de res, el noi que estava darrere meu, es va posar al meu costat i durant una estona crec que vam aconseguir animar una mica el nostre voltant amb la nostra bogeria constant. Cançó rere cançó, temazo rere temazo.

El so va ser molt bo. Com sempre, en espais oberts, el so s'expandeix més i suposo que les meves orelles ho accepten millor. Potser la llàstima va ser que l'Steve va xerrar bastanta estona i haguéssim pogut escoltar un parell més de cançons, que sempre s'agraeix.

El setlist (el qual no em van voler donar, ves a saber perquè, possiblement perquè eren una mica bordes), va començar de la següent manera:

1. Back Home
2. Zerstörer
3. Wasted (+ Personal Jesus)
4. Love You to the End
5. Timekiller (Project Pitchfork)
6. Traumfrau
7. Deutschemaschine

A la pàgina no surten més cançons, però que ara recordi: Metalhammer, So kling Liebe, Military Fashion Show, The Walk (The Cure), Techno Man, Shouts of Joy, Seven, High (Joke Jay), Für, Get You Closer...

I ja per a finalitzar, volia afegir la postal que em van dedicar el dia abans els 4 del grup: