I no oblidem que avui és la diada de Sant Jordi:
Qui dia passa, any empeny.
Qui dia passa, any empeny.
dilluns, 23 d’abril del 2012
Amphi-Festival 2012: And One
Potser ha arribat el moment d'afegir un dels meus grups preferits al llistat.
Sí, tot i que darrerament m'han fet enfadar bastant cancel·lant uns quants concerts, és innegable que And One és, després de Depeche Mode, el grup que més escolto.
Breu descripció: el grup va ser format el 1990 per l'Steve Naghavi i el Chris Ruiz. La formació ha anat canviant una mica amb els anys i actualment la formen el mateix Steve Naghavi (imprescindible per al grup i viceversa), en Joke Jay i en Rick Schah (que ja havien format part del grup en una etapa intermitja) i en Nico Wieditz, que és nou.
El seu so va començar sent més similar a l'EBM, però amb el pas dels anys s'ha anat suavitzant i ara és molt més proper al synthpop.
Discografia:
Temes més coneguts:
En aquest cas sí que conec bastant el grup, però igualment ha estat difícil escollir una sola cançó. Finalment, he optat per Steine sind Steine:
And One ha anunciat que estaran firmant autògrafs al festival, tot i que a la pàgina oficial del festival encara no hi és.
Continuarà...
Sí, tot i que darrerament m'han fet enfadar bastant cancel·lant uns quants concerts, és innegable que And One és, després de Depeche Mode, el grup que més escolto.
Breu descripció: el grup va ser format el 1990 per l'Steve Naghavi i el Chris Ruiz. La formació ha anat canviant una mica amb els anys i actualment la formen el mateix Steve Naghavi (imprescindible per al grup i viceversa), en Joke Jay i en Rick Schah (que ja havien format part del grup en una etapa intermitja) i en Nico Wieditz, que és nou.
El seu so va començar sent més similar a l'EBM, però amb el pas dels anys s'ha anat suavitzant i ara és molt més proper al synthpop.
Discografia:
- Anguish (1991)
- Flop! (1992)
- Spot (1993)
- I.S.T. (1994)
- Nordhausen (1997)
- 9.9.99 9 Uhr (1998)
- Virgin Superstar (2000)
- Aggressor (2003)
- Bodypop (2006)
- Tanzomant (2011)
- S.T.O.P. (2012)
Temes més coneguts:
- Metalhammer (video)
- Deutschemaschine (video)
- Military Fashion Show (video)
- Techno Man (video)
- Enjoy the Unknown (video)
En aquest cas sí que conec bastant el grup, però igualment ha estat difícil escollir una sola cançó. Finalment, he optat per Steine sind Steine:
And One ha anunciat que estaran firmant autògrafs al festival, tot i que a la pàgina oficial del festival encara no hi és.
Continuarà...
Amphi-Festival 2012: Eisbrecher
He tingut uns dies bastant atrafegats i he deixat el meu llistat de l'Amphi Festival una mica abandonat.
Avui, però, reprenc la feina amb el grup Eisbrecher.
Breu descripció: es tracta d'un grup d'origen alemany, format, actualment, per l'Alexander Wesselsky i el Jochen Seibert. Es va fundar el 2003 i el seu nom significa "trenca gels" i, segons la Wikipedia, en moltes de les seves cançons fan referència al seu nom.
La seva música diria que ha anat derivant d'un to més industrial a una cosa més tranquil·la, més d'una electrònica menys agressiva.
Discografia:
Temes més coneguts:
Només he pogut escoltar el primer i l'últim disc. Aquest darrer, m'ha agradat més tot i que potser les cançons s'assemblen una mica entre elles. Al final m'he decidit per la cançó Keine Liebe:
Per cert, Front Line Assembly han cancel·lat tots els concerts que tenien previstos per aquest estiu, amb el que tampoc estaran a l'Amphi. Aquí la notícia.
Continuarà...
Avui, però, reprenc la feina amb el grup Eisbrecher.
Breu descripció: es tracta d'un grup d'origen alemany, format, actualment, per l'Alexander Wesselsky i el Jochen Seibert. Es va fundar el 2003 i el seu nom significa "trenca gels" i, segons la Wikipedia, en moltes de les seves cançons fan referència al seu nom.
La seva música diria que ha anat derivant d'un to més industrial a una cosa més tranquil·la, més d'una electrònica menys agressiva.
Discografia:
- Eisbrecher (2004)
- Antikörper (2006)
- Sünde (2008)
- Eiszeit (2010)
- Die Hölle muss warten
Temes més coneguts:
Només he pogut escoltar el primer i l'últim disc. Aquest darrer, m'ha agradat més tot i que potser les cançons s'assemblen una mica entre elles. Al final m'he decidit per la cançó Keine Liebe:
Per cert, Front Line Assembly han cancel·lat tots els concerts que tenien previstos per aquest estiu, amb el que tampoc estaran a l'Amphi. Aquí la notícia.
Continuarà...
diumenge, 22 d’abril del 2012
Douglas J. McCarthy - Hey
Tinc poc temps, així que aniré ràpid. En Douglas McCarthy, cantant de Nitzer Ebb, ha tret el seu primer single en solitari: Hey.
Encara no me n'he pogut fer una idea, però no sona malament. Sona diferent, potser més... minimalista? Més delicat, segur.
Encara no me n'he pogut fer una idea, però no sona malament. Sona diferent, potser més... minimalista? Més delicat, segur.
dissabte, 21 d’abril del 2012
Peter Heppner - Meine Welt
I seguim amb un nou video. En aquest cas el nou video oficial del Peter Heppner.
La cançó és maca i el video està ben fet. I, personalment, tot el que tingui la seva veu em sembla que ja val la pena. Em deixa desarmada.
També hi ha una versió més acústica en directe en un programa de televisió, per la qual està desactivada la inserció, així que deixo el link a Youtube.
Hauré de mirar quan i on toca i tot i que sé que amb el pànic escènic que té, és molt soso, crec que m'agradarà poder-lo veure en directe.
La cançó és maca i el video està ben fet. I, personalment, tot el que tingui la seva veu em sembla que ja val la pena. Em deixa desarmada.
També hi ha una versió més acústica en directe en un programa de televisió, per la qual està desactivada la inserció, així que deixo el link a Youtube.
Hauré de mirar quan i on toca i tot i que sé que amb el pànic escènic que té, és molt soso, crec que m'agradarà poder-lo veure en directe.
Pakt - Lichterloh
Per a amenitzar l'espera del seu primer àlbum, Berlin, Pakt ha publicat un altre video.
En aquest cas de la cançó Lichterloh:
No està malament. S'assembla una mica a l'anterior, Freiheit, però potser no tant com ens podíem pensar pels videos que havíem vist per Youtube.
En aquest cas de la cançó Lichterloh:
No està malament. S'assembla una mica a l'anterior, Freiheit, però potser no tant com ens podíem pensar pels videos que havíem vist per Youtube.
dilluns, 16 d’abril del 2012
Concert: Icon of Coil (Salamandra)
Dissabte va ser el concert de Icon of Coil a la Salamandra.
Com que no havíem pogut recollir les entrades, no teníem del tot clars els horaris. Vam arribar a les 20.30h i va resultar que encara faltava 1 hora. Mentrestant vam acompanyar a una noia que anava una mica perduda a la Salamandra 1. La nostra sala va resultar ser la 2, doncs. No hi havia estat mai i la sala era molt petita.
Com que encara faltava molta estona i per allà no hi havia ningú, vam anar a prendre una cervesa mentre miràvem un tros del Madrid.
A les 21.25h estàvem davant la sala, totalment tancada i sense ningú pels voltants. Al cap d'una estona i d'anar indicant a diferents adolescents que aquella no era la seva sala, que el concert de hip hop era a l'altra, ja havíem aconseguit ser unes 10 persones... La cosa pintava tranquil·la.
Cap problema per a recollir les entrades i cap problema per estar a primera fila en una sala molt petita, amb un escenari que no debia fer més de 3 metres d'ample i bastant baixet, així que ens quedava tot molt proper.
A les 22h va sortir el teloner, A Nice Chaos, del que amb prou feines hi ha res a Internet. Només he aconseguit trobar que es diu Franky Brawl i és americà. Va aparèixer amb la cara tota tapada amb una espècie de tros de roba blanc (com un passamuntanyes) amb uns forats per a poder-hi veure i poder-se aguantar les ulleres de sol.
Després d'uns primers moments d'inevitable riure, vam passar a escoltar-lo amb més deteniment. No em va acabar de convèncer. Es tractava d'aquest homenet tot sol, tocant els seus sintetitzadors i el seu ordinador. Tot molt fred, però suposo que d'això es tractava. No va saludar a l'entrar, tampoc al sortir.
La música potser va ser una mica massa fosca per a ser l'inici del concert, potser hauria estat més adequada per a un horari més de matinada, però de totes maneres, massa heavy per a mi.
Cap a les 23h van sortir Icon of Coil i la sala no estava, ni molt menys, plena. Potser no arribàvem a les 100 persones. Una llàstima de cara al grup, però bastant còmode per als espectadors. El que no va evitar alguns moments tensos, doncs hi havia gent bastant emocionada i jo li vaig acabar tirant mitja cervesa a una pobra noia, que després de cagar-se en mi, suposo que es va cansar de les meves disculpes constants.
El concert va estar molt bé. Amb el grup amb molta força i repassant temes dels seus 3 discs. Personalment no coneixia gaire el seu primer disc, però la resta de cançons les vaig acabar cantant com si m'hi anés la vida, contagiada dels nois que m'envoltaven i no podien parar de cantar i ballar. Va ser molt divertit.
El setlist no el puc recordar, en part perquè no em conec les cançons del tot, però mirant què han tocat en d'altres llocs, em podria arriscar a dir que si fa no fa deu ser similar. Que n'estigui bastant segura, diria que van tocar: Shallow Nation, Mono:Overload?, Shelter, Existence in Progress, Pursuit, Dead Enough for Life...
Semblarà que en recordi poques, però potser en podrien ser el 50%. El concert va ser curtet, al voltant d'una hora, però intens. Jo portava una samarreta de màniga llarga i a sobre una de màniga curta de DM i vaig haver d'acabar traient-me la de màniga llarga perquè de tant saltar, la temperatura va anar pujant.
Al sortir, ens trobàvem a l'Hospitalet, lloc desconegut, així que ens vam dirigir cap al centre de Barcelona. Vam acabar a l'Undead, però hi havia un especial una mica massa gòtic per a mi i vaig acabar retirant-me a casa. Per sort era dissabte i vaig poder agafar el metro. Entre tanta cervesa i el cansament, quasi em quedo fregida al metro, però em vaig despertar a la parada anterior a la meva i vaig arribar a casa sana i salva.
Com que no havíem pogut recollir les entrades, no teníem del tot clars els horaris. Vam arribar a les 20.30h i va resultar que encara faltava 1 hora. Mentrestant vam acompanyar a una noia que anava una mica perduda a la Salamandra 1. La nostra sala va resultar ser la 2, doncs. No hi havia estat mai i la sala era molt petita.
Com que encara faltava molta estona i per allà no hi havia ningú, vam anar a prendre una cervesa mentre miràvem un tros del Madrid.
A les 21.25h estàvem davant la sala, totalment tancada i sense ningú pels voltants. Al cap d'una estona i d'anar indicant a diferents adolescents que aquella no era la seva sala, que el concert de hip hop era a l'altra, ja havíem aconseguit ser unes 10 persones... La cosa pintava tranquil·la.
Cap problema per a recollir les entrades i cap problema per estar a primera fila en una sala molt petita, amb un escenari que no debia fer més de 3 metres d'ample i bastant baixet, així que ens quedava tot molt proper.
A les 22h va sortir el teloner, A Nice Chaos, del que amb prou feines hi ha res a Internet. Només he aconseguit trobar que es diu Franky Brawl i és americà. Va aparèixer amb la cara tota tapada amb una espècie de tros de roba blanc (com un passamuntanyes) amb uns forats per a poder-hi veure i poder-se aguantar les ulleres de sol.
Després d'uns primers moments d'inevitable riure, vam passar a escoltar-lo amb més deteniment. No em va acabar de convèncer. Es tractava d'aquest homenet tot sol, tocant els seus sintetitzadors i el seu ordinador. Tot molt fred, però suposo que d'això es tractava. No va saludar a l'entrar, tampoc al sortir.
La música potser va ser una mica massa fosca per a ser l'inici del concert, potser hauria estat més adequada per a un horari més de matinada, però de totes maneres, massa heavy per a mi.
Cap a les 23h van sortir Icon of Coil i la sala no estava, ni molt menys, plena. Potser no arribàvem a les 100 persones. Una llàstima de cara al grup, però bastant còmode per als espectadors. El que no va evitar alguns moments tensos, doncs hi havia gent bastant emocionada i jo li vaig acabar tirant mitja cervesa a una pobra noia, que després de cagar-se en mi, suposo que es va cansar de les meves disculpes constants.
El concert va estar molt bé. Amb el grup amb molta força i repassant temes dels seus 3 discs. Personalment no coneixia gaire el seu primer disc, però la resta de cançons les vaig acabar cantant com si m'hi anés la vida, contagiada dels nois que m'envoltaven i no podien parar de cantar i ballar. Va ser molt divertit.
El setlist no el puc recordar, en part perquè no em conec les cançons del tot, però mirant què han tocat en d'altres llocs, em podria arriscar a dir que si fa no fa deu ser similar. Que n'estigui bastant segura, diria que van tocar: Shallow Nation, Mono:Overload?, Shelter, Existence in Progress, Pursuit, Dead Enough for Life...
Semblarà que en recordi poques, però potser en podrien ser el 50%. El concert va ser curtet, al voltant d'una hora, però intens. Jo portava una samarreta de màniga llarga i a sobre una de màniga curta de DM i vaig haver d'acabar traient-me la de màniga llarga perquè de tant saltar, la temperatura va anar pujant.
Al sortir, ens trobàvem a l'Hospitalet, lloc desconegut, així que ens vam dirigir cap al centre de Barcelona. Vam acabar a l'Undead, però hi havia un especial una mica massa gòtic per a mi i vaig acabar retirant-me a casa. Per sort era dissabte i vaig poder agafar el metro. Entre tanta cervesa i el cansament, quasi em quedo fregida al metro, però em vaig despertar a la parada anterior a la meva i vaig arribar a casa sana i salva.
Amb l'Andy LaPlegua - Icon of Coil
El dissabte vaig poder veure Icon of Coil en directe, però començaré pel final, que és més senzill.
A l'acabar el concert, l'Andy LaPlegua va baixar a la pista. La veritat és que no sé benbé com va anar.
A l'acabar vaig anar al wc, al sortir vam començar a marxar amb els amics amb qui anava, que no sé perquè van tornar a entrar. Llavors va ser quan vaig veure que l'Andy corria per allà i els vaig cridar perquè també vinguessin.
A la foto en surt un d'ells, però també l'he ocultat per si no volia aparèixer:
Crec que es va quedar una mica flipat perquè cap de nosaltres dos podia parar de parlar... El moment groupie va ser ràpid perquè el pobre noi estava envoltat de gent.
A l'acabar el concert, l'Andy LaPlegua va baixar a la pista. La veritat és que no sé benbé com va anar.
A l'acabar vaig anar al wc, al sortir vam començar a marxar amb els amics amb qui anava, que no sé perquè van tornar a entrar. Llavors va ser quan vaig veure que l'Andy corria per allà i els vaig cridar perquè també vinguessin.
A la foto en surt un d'ells, però també l'he ocultat per si no volia aparèixer:
Crec que es va quedar una mica flipat perquè cap de nosaltres dos podia parar de parlar... El moment groupie va ser ràpid perquè el pobre noi estava envoltat de gent.
dissabte, 14 d’abril del 2012
Icon of Coil - Access and Amplify
Avui és el concert de Icon of Coil a Barcelona i abans de començar a preparar-me per anar-hi, volia compartir una cançó. En tinc dues de bastant clares i que s'assemblen una mica entre elles. Avui en posaré una, i quan posi la crònica, espero poder posar l'altra.
Per a saber què ens espera avui, Access and Amplify:
El dijous, mentre l'escoltava a la feina, no podia deixar de somriure. M'apujava els ànims, tot i que potser no seria la cançó més adequada, però la frase "It's hard to select which wound to heal and which to infect" m'agrada molt. El que em fa animar és el to de la música, inevitablement.
Per a saber què ens espera avui, Access and Amplify:
El dijous, mentre l'escoltava a la feina, no podia deixar de somriure. M'apujava els ànims, tot i que potser no seria la cançó més adequada, però la frase "It's hard to select which wound to heal and which to infect" m'agrada molt. El que em fa animar és el to de la música, inevitablement.
divendres, 13 d’abril del 2012
Peter Heppner: nou cd
Fa uns dies vaig rebre un mail que deia que aviat estaria a la venda el nou cd de Peter Heppner i tot i que em va il·lusionar molt, encara no havia tingut temps per a comentar-ho.
El single es diu Meine Welt i sortirà a la venda el 4 de maig. A la pàgina web es pot escoltar, així com també un petit avançament del video God Smoked. Es pot escoltar aquí.
El disc en sí es diu My Heart of Stone i sortirà a la venda un parell de setmanes després, el 18 de maig. Ja fa 4 anys del seu primer cd en solitari, l'espectacular Solo, i tenim ganes d'escoltar coses noves.
El tracklist no l'he aconseguit trobar, però sí la portada:
Per a l'espera, proposo escoltar la següent cançó del seu anterior àlbum: Easy. He estat dubtant molt sobre quina posar, però al final m'he decidit per aquesta que és la que obre el disc:
Crec que hi ha pocs àlbums tan rodons com aquest.
El single es diu Meine Welt i sortirà a la venda el 4 de maig. A la pàgina web es pot escoltar, així com també un petit avançament del video God Smoked. Es pot escoltar aquí.
El disc en sí es diu My Heart of Stone i sortirà a la venda un parell de setmanes després, el 18 de maig. Ja fa 4 anys del seu primer cd en solitari, l'espectacular Solo, i tenim ganes d'escoltar coses noves.
El tracklist no l'he aconseguit trobar, però sí la portada:
Per a l'espera, proposo escoltar la següent cançó del seu anterior àlbum: Easy. He estat dubtant molt sobre quina posar, però al final m'he decidit per aquesta que és la que obre el disc:
Crec que hi ha pocs àlbums tan rodons com aquest.
divendres, 6 d’abril del 2012
Amphi-Festival 2012: Project Pitchfork
Estic aprofitant el dia d'avui per estar tranquil·la a casa. Després de 4 dies bastant horrosos a la feina i dels qual n'he extret, definitivament, que haig de començar a buscar una feina nova, per fi un dia per a escoltar música, llegir, fer una mica d'esport i acabar al palau blaugrana per a veure el Barça de futbol sala. Un bon dia, en definitiva.
Aprofito aquesta estona per a ampliar una mica més el meu llistat de l'Amphi Festival d'aquest any.
En aquesta ocasió parlaré de Project Ptichfork.
Breu descripció: el grup es va formar el 1989 a Hamburg i està format pel Dirk Scheuber, el Peter Spilles (els que li van donar forma inicialment), el Jürgen Jansen, l'Achim Färber i el Carsten Klatte. Tot i que a la següent foto només en surten tres:
És un grup que he escoltat diverses vegades a la meva vida, però mai m'ha acabat de dir res. El seu so no sabria com descriure'l. Suposo que al que més s'acosta és a l'EBM. En general a mi em sembla una mica monòton, potser per la veu.
Discografia:
Temes més coneguts:
La meva cançó preferida és, sense cap mena de dubte i encara que en conegui realment molt poques, Timekiller, que l'hem pogut escoltar moltes vegades versionada per l'Steve Naghavi. Aquí en la seva versió orginal:
Continuarà...
Aprofito aquesta estona per a ampliar una mica més el meu llistat de l'Amphi Festival d'aquest any.
En aquesta ocasió parlaré de Project Ptichfork.
Breu descripció: el grup es va formar el 1989 a Hamburg i està format pel Dirk Scheuber, el Peter Spilles (els que li van donar forma inicialment), el Jürgen Jansen, l'Achim Färber i el Carsten Klatte. Tot i que a la següent foto només en surten tres:
És un grup que he escoltat diverses vegades a la meva vida, però mai m'ha acabat de dir res. El seu so no sabria com descriure'l. Suposo que al que més s'acosta és a l'EBM. En general a mi em sembla una mica monòton, potser per la veu.
Discografia:
- Dhyani (1991)
- Lam-'bras (1992)
- Entities (1992)
- IO (1994)
- Alpha Omega (1995)
- !CHAKRA:Red! (1997)
- Eon:Eon (1998)
- Daimonion (2001)
- Inferno (2002)
- Kaskade (2005)
- Wonderland/ One Million Faces (2007)
- Dream, Tiresias! (2009)
- Continuum Ride (2010)
- Quantum Mechanics (2011)
Temes més coneguts:
La meva cançó preferida és, sense cap mena de dubte i encara que en conegui realment molt poques, Timekiller, que l'hem pogut escoltar moltes vegades versionada per l'Steve Naghavi. Aquí en la seva versió orginal:
Continuarà...
dijous, 5 d’abril del 2012
Amphi-Festival 2012: The Crüxshadows
Conitnuo el meu llistat de l'Amphi Festival.
Mirant el llistat he optat per The Crüxshadows, una petita sorpresa entre el que he pogut escoltar.
Breu descripció: el grup es va formar el 1992 a Florida i es centra en el cantant, Rogue. La resta de membres han anat variant i diria que actualment està format pels següents: Jen "Pyromantic" Jawidzik, Jessica Lackey, JoHanna Moresco, David Russell Wood, Mike Perez, Jennelia Vermes, a part del Rogue, és clar.
Són considerats un grup de rock gòtic i la veritat és que ja no sé benbé què vol dir "gòtic". Si es refereix a com van vestits, ho accepto, però la seva música no m'ha semblat especialment fosca, però potser és que no he escollit bé.
Tot i això, comentava que havien estat una petita sorpresa perquè m'estan agradant prou. M'esperava un grup "fals". És a dir, molta estètica i poca música, però no ha estat així. Trobo que tenen melodies molt ben trobades, potser no són l'originalitat personificada, però sonen molt bé i pel que he vist a Youtube sonen molt bé en directe. Combinen els sintetitzadors amb un violí, que sempre hi dóna un toc interesssant.
Discografia:
Temes més coneguts:
Per a la cançó escollida no he dubtat gens, potser perquè en conec poques, però aquesta m'agrada: Birthday:
Who do you want to be before you die?
Continuarà...
Mirant el llistat he optat per The Crüxshadows, una petita sorpresa entre el que he pogut escoltar.
Breu descripció: el grup es va formar el 1992 a Florida i es centra en el cantant, Rogue. La resta de membres han anat variant i diria que actualment està format pels següents: Jen "Pyromantic" Jawidzik, Jessica Lackey, JoHanna Moresco, David Russell Wood, Mike Perez, Jennelia Vermes, a part del Rogue, és clar.
Són considerats un grup de rock gòtic i la veritat és que ja no sé benbé què vol dir "gòtic". Si es refereix a com van vestits, ho accepto, però la seva música no m'ha semblat especialment fosca, però potser és que no he escollit bé.
Tot i això, comentava que havien estat una petita sorpresa perquè m'estan agradant prou. M'esperava un grup "fals". És a dir, molta estètica i poca música, però no ha estat així. Trobo que tenen melodies molt ben trobades, potser no són l'originalitat personificada, però sonen molt bé i pel que he vist a Youtube sonen molt bé en directe. Combinen els sintetitzadors amb un violí, que sempre hi dóna un toc interesssant.
Discografia:
- ...Night Crawls In (1993)
- Telemetry of a Fallen Angel (1995)
- The Mystery of the Whisper (1999)
- Echoes and Artifacts/Intercontinental Drift (2001)
- Wishfire (2002)
- Ethernaut (2003)
- DreamCypher (2007)
Temes més coneguts:
Per a la cançó escollida no he dubtat gens, potser perquè en conec poques, però aquesta m'agrada: Birthday:
Continuarà...
Amphi-Festival 2012: Solar Fake
Començo a embogir una mica amb tots els grups que toquen a l'Amphi Festival aquest any. Acabo de fer-me un llistat dels grups dels que ja he parlat (8) i dels que encara tinc pendents (27). D'aquests pendents, encara n'hi ha quinze dels quals no he pogut escoltar res, així que al final el temps se m'acabarà tirant a sobre i tot.
Avui segueixo el meu llistat amb el grup Solar Fake.
Breu descripció: es tracta d'un grup alemany format per l'Sven Friedrich, més conegut pel grup Zeraphine (del qual em sembla que fa anys vaig escoltar algunes coses, però no li vaig donar continuitat). El teclista del grup he vist que es diu Frank a la pàgina oficial, però no hi ha gaire informació per enlloc.
En aquest cas el seu so electrònic s'acosta més al futurepop. Ells es defineixen amb una gran varietat, és a dir, que no es decanten per un so concret, sinó que segons la cançó van modificant el seu estil, sense encasellar-se en algun d'ells en concret.
Discografia:
He pogut escoltar els dos àlbums, però potser el que més m'ha agradat és el segon, amb un so una mica més evolucionat. Tot i això, els he escoltat poquet encara com per a valorar-los correctament.
Temes més coneguts:
Al final m'he decidit per la cançó Why did I raise the fire, que m'agrada com comença més delicada i després es torna molt agressiva:
Continuarà...
Avui segueixo el meu llistat amb el grup Solar Fake.
Breu descripció: es tracta d'un grup alemany format per l'Sven Friedrich, més conegut pel grup Zeraphine (del qual em sembla que fa anys vaig escoltar algunes coses, però no li vaig donar continuitat). El teclista del grup he vist que es diu Frank a la pàgina oficial, però no hi ha gaire informació per enlloc.
En aquest cas el seu so electrònic s'acosta més al futurepop. Ells es defineixen amb una gran varietat, és a dir, que no es decanten per un so concret, sinó que segons la cançó van modificant el seu estil, sense encasellar-se en algun d'ells en concret.
Discografia:
- Broken Grid (2008)
- Frontiers (2011)
He pogut escoltar els dos àlbums, però potser el que més m'ha agradat és el segon, amb un so una mica més evolucionat. Tot i això, els he escoltat poquet encara com per a valorar-los correctament.
Temes més coneguts:
- Under the skies (video)
- Why did I raise the fire (video)
- More than this (video)
- Such a shame (video, versió de Talk Talk)
- Parasites (video)
Al final m'he decidit per la cançó Why did I raise the fire, que m'agrada com comença més delicada i després es torna molt agressiva:
Continuarà...
dilluns, 2 d’abril del 2012
And One: Shouts of Joy
And One acaba de penjar el video oficial de Shouts of Joy.
La veritat és que cada vegada que l'escolto em recorda més a Master & Servant de Depeche Mode.
Pel que fa al video en sí, ha estat filmat per l'Adolf Steinhimmel. També té certs aspectes que recorden als Depeche Mode de fa anys, com el blanc i negre i el rellotge, però la veritat és que està prou bé. Es veu professional, surten els 4 actuals membres del grup, amb l'Steve molt guapo, tot s'ha de dir.
El ninot de neu passejant em sembla una barreja del rei d'Enjoy the Silence i d'un video de l'Anton Corbjin per al Herbert Grönemeyer. També surt una noia passant-se amb la coca i amb un tatuatge que posa "suffer to feel alive".
La veritat és que cada vegada que l'escolto em recorda més a Master & Servant de Depeche Mode.
Pel que fa al video en sí, ha estat filmat per l'Adolf Steinhimmel. També té certs aspectes que recorden als Depeche Mode de fa anys, com el blanc i negre i el rellotge, però la veritat és que està prou bé. Es veu professional, surten els 4 actuals membres del grup, amb l'Steve molt guapo, tot s'ha de dir.
El ninot de neu passejant em sembla una barreja del rei d'Enjoy the Silence i d'un video de l'Anton Corbjin per al Herbert Grönemeyer. També surt una noia passant-se amb la coca i amb un tatuatge que posa "suffer to feel alive".
Amphi-Festival 2012: Seabound
De nou torna a tocar ampliar el llistat de l'Amphi Festival.
Del grup d'avui, Seabound, ja n'he parlat alguna vegada i he compartit la cançó que més m'agrada d'ells, Hooked.
Breu descripció: Seabound es va formar el 1995 a Alemanya gràcies al Frank M. Spinath i al Martin Vorbrodt. En Frank també forma part del grup de futurepop Edge of Dawn. Pel directe conten amb un bateria, el Daniel Wehmeier.
El seu so jo el definiria com a synthpop. En algunes ocasions poden tenir un toc una mica més fosc, més tirant a EBM o industrial. Actualment sembla ser que estan treballant en un nou disc, però la notícia ja és de fa més d'un any.
Discografia:
Temes més coneguts:
Com que ja he compartit la meva cançó preferida amb anterioritat, al final m'he decidit per Smoke del disc No Sleep Demon:
Cada cop que sento les primeres notes d'aquesta cançó m'envaiex el bon rotllo i somric. Tinc la seguretat de què he escollit bé el disc que estic a punt d'escoltar (és la primera del disc i ha estat un encert). Després la cançó vagareja una mica, però cap als 2 minuts tornes a veure clarament que l'has encertat.
Continuarà...
Del grup d'avui, Seabound, ja n'he parlat alguna vegada i he compartit la cançó que més m'agrada d'ells, Hooked.
Breu descripció: Seabound es va formar el 1995 a Alemanya gràcies al Frank M. Spinath i al Martin Vorbrodt. En Frank també forma part del grup de futurepop Edge of Dawn. Pel directe conten amb un bateria, el Daniel Wehmeier.
El seu so jo el definiria com a synthpop. En algunes ocasions poden tenir un toc una mica més fosc, més tirant a EBM o industrial. Actualment sembla ser que estan treballant en un nou disc, però la notícia ja és de fa més d'un any.
Discografia:
- No Sleep Demon (2001)
- Beyond Flatline (2004)
- Double-Crosser (2006)
- Come Forward: Live in Berlin (2008)
- When Black Beats Blue (Rarities) (2009)
Temes més coneguts:
Com que ja he compartit la meva cançó preferida amb anterioritat, al final m'he decidit per Smoke del disc No Sleep Demon:
Cada cop que sento les primeres notes d'aquesta cançó m'envaiex el bon rotllo i somric. Tinc la seguretat de què he escollit bé el disc que estic a punt d'escoltar (és la primera del disc i ha estat un encert). Després la cançó vagareja una mica, però cap als 2 minuts tornes a veure clarament que l'has encertat.
Continuarà...
Assemblage 23: Previews
En Tom Shear, del grup Assemblage 23, ens demana que compartim els petits fragments que ha penjat de dues de les cançons del seu nou disc, Bruise, que sortirà al juny.
Com que sóc una noia obedient i, a més, pinten bé, aquí les poso:
Les cançons escollides són Crosstalk i The Last Mistake. Disfruteu-les!
Com que sóc una noia obedient i, a més, pinten bé, aquí les poso:
Les cançons escollides són Crosstalk i The Last Mistake. Disfruteu-les!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
