Boney M - Daddy Cool

Ahir va morir el cantant de Boney M. Sí, sembla ser que Bobby Farrell encara era viu, malgrat que molts ens pensàvem que ja feia temps que havia traspassat... Ahir el van trobar mort a Sant Petersburg, el dia després d'un concert i durant una gira. Encara no s'han dit les causes de la mort, però si es tractés de qualsevol altra persona, diríem que és per causes naturals.


Comentant una mica sobre el grup, Boney M era la cara de les cançons de Frank Farian, un productor alemany. Tot i els rumors de playback, com amb Milli Vanilli, sembla ser que en aquest cas sí que cantaven ells.

Tot i ser una horterada dels 70, hi ha cançons que tots coneixem: Rivers of Babylon, Daddy Cool, Ma Baker, Rasputin... i alguna que altra, però ja poca cosa més.

Per a acabar l'any amb un somriure, posaré Daddy Cool, on en Bobby Farrell ens mostra el seu estil de ballar:



I aprofitaré l'ocasió per a deixar alguns enllaços més: Placebo versionant Daddy Cool, Quimi Portet versionant Rivers of Babylon, la cançó Rasputin que sempre m'ha agradat...


FELIÇ 2011!!!

Synthpop is dead

Ja fa temps que conec aquest video i em pensava que l'havia penjat, però ara no l'he trobat per enlloc, així que aprofito que tinc una estona lliure a la feina per a posar-lo.

Per suposat que no penso que el synthpop estigui mort, menys després del darrer disc de Depeche Mode, del concert de Diorama de fa un prell de setmanes, de com segueixen omplint sales de/vision i de com cada any descobreixo nous grups que van sorgint amb noves idees o com es renoven els que ja coneixo.

Tot i això, el video em fa riure cada vegada que el veig:



S'han creat videos de rèplica del tipus Synthpop is alive, però cap tan bo com aquest. Els meus moments clau:

• Comparar VNV Nation amb repartidors de Fed Ex em sembla brutal
• Deixar anar la típica frase que tot seguir de Depeche Mode ha dit o ha sentit alguna vegada, però a la inversa, no té preu: Nobody's waiting for Alan (Wilder) to return
• De sobte es treu del barret una foto i l'anotació "I'm so goth I shit bats"
• Albert Einstein escribint "This is the era of hip and emo. Synthpop = dead"

Una de les rèpliques és la següent, on el millor és el personatge que surt interpretant la cançó, que sembla una broma en si mateix: link al youtube.

Bon Nadal

Bon Nadal a tothom.

Dies de celebració. Dies de família. Nosaltres, per primera vegada, serem 6 enlloc de 5. A veure què tal es viu amb la il·lusió d'un nou membre a la família. Primer any que farem alguna celebració més especial i s'ha escollit el Tió.

Ens haurem d'aprendre la cançó, no? No n'he trobat cap per internet, que se senti bé, així que... enllaç al Polònia.

Bones festes i, per si se m'oblida: FELIÇ 2011!!! Esperem que encara pugui ser millor pel que fa a música que aquest 2010, però serà difícil de superar. Tot i això, els concerts d'And One, TOY, Covenant, Colony 5, Hurts... hi contribuiran de manera positiva.

Nou cd: And One - Tanzomat

Ja tenim data per a la publicació del nou cd d'And One que com ja vam comentar, es dirà Tanzomat.

Si tot va bé, serà el 3 de març de 2011. Just el dia abans de venir a Barcelona a presentar-lo:


El meu alemany encara no és prou bo com per a entrendre què diu, però per això existeixen els traductors online. Més o menys el resum seria que:

• La data definitiva és el 3 de març
• En el concert de Rostock el 7 de gener ja es podran escoltar algunes cançons
• Les entrades per a la majoria del Tanzomat Fulltimeshow s'han esgotat

Nou concert: Hurts

No hi ha res com treure un primer disc que et llenci a la fama i exprimir-lo fins a l'infinit. Això és el que està fent Hurts amb el seu magnífic Happiness.

Van venir a Barcelona el 26 d'octubre, a una sala Bikini plena a vessar de modernillos i que es va quedar petita. Ara tornaran el 12 de febrer a la Sala Apolo. Encara no ho posa a la pàgina oficial del grup, però sí a la de la sala.


A part, ja es poden comprar les entrades a ticketmaster.


Potser és aprofitar-se de la fama que s'ha tingut per por a què el següent disc decepcioni a tothom i no es contractin tants concerts. Potser és perquè el primer dels concerts era una mena de mini-festival. Sigui el motiu que sigui, encara que sigui per a aprofitar-se, si el grup t'agrada, perquè no tornar-hi?

No sé perquè estic tenint tants dubtes a l'hora de decidir-me a comprar l'entrada... Suposo que acabarà caient per Nadal si més no.



Per tal d'anar-nos ambientant, poso una cançó que toquen en directe, encara que en aquest cas es tracta d'un video de les The Sun's Biz Sessions. Es tracta d'una versió de Confide in me de la Kylie Minogue:

Concert: de/vision & Diorama

Com es pot suposar del meu post d'aquest matinada... ahir m'ho vaig passar genial. Que els teloners (en aquest cas els segons) et motivin, fan que el concert no es faci tan curt.

Em sembla que no havia comentat que es tractava del Dark Christmas Festival. Primer van tocar un grup que es deia S.E.N., segons el myspace, un grup d'alternativa / indie / postpunk de Barcelona.

Després van sortir Diorama i la sala començava a fer goig. Amb el seu darrer single Child of Enternaintment donaven pas a un grup que em va semblar que tenia un directe molt bo. Amb Marquess a la bateria, Sash Fiddler a la guitarra (aquest molt animat), amb Felix Marc als teclats i a les segones veus i un Torben Wendt que em va sorprendre agradablement amb la seva expresivitat.


Com sempre, recordar el setlist no és senzill, però poso el que recordo: com ja hem comentat, van començar amb Child of Entertainment i van tancar amb Synthesize me. Entre mig: Her Liquid Arms, Ignite, Advance, Erase Me, The Girls, Stereotype...


Després d'un petit recés, van sortir de/vision. Aquesta vegada només amb l'Steffen a les veus i el Thomas als teclats, sense acompanyanments en la bateria i la guitarra.


Em va semblar que tocaven versions més animades que d'altres vegades i el so també em va semblar millor, pel que la combinació ja era bona per a què el concert fos inoblidable. Com sempre, l'Steffen, amb els seus moviments impressionants i el Thomas més participatiu en les veus i en comentar amb el públic, menys aïllat en el seus teclats.

Pel que fa al setlist... Aquesta vegada el tinc del cert!!! A l'acabar el concert, al cap d'un parell de minuts i abans de què ens fessin fora, va aparèixer un avió de paper que va quedar a l'escenari, però quasi on estava el públic, així que a l'acostar-me, agafar-lo i obrir-lo:


Com sempre, Try to Forget i Your Hands on my Skin, precioses.

Això, juntament amb la foto del Felix Marc que comentava fa unes hores i dos bons concerts encadenats, van formar una nit fantàstica.

Felix Marc

S'estava acabant el concert i he vist aquest home mirant-lo des de la banda... No he pogut evitar ser la més freak...


Demà més si tinc temps...

Concert: de/vision + Diorama

I com que s'acosta el dia... Demà hi ha concert a la sala Bikini i tot i que em perdré el Barça, crec que valdrà la pena. (Algú m'envia un sms quan acabi per a saber què han fet?)


El concert és de de/vision, però els teloners, Diorama, també s'haurien de destacar.

Ja he parlat dels dos grups en d'altres ocasions. A de/vision els he vist ja dues vegades: en un tour presentant l'excel·lent Noob i, més endavant, al tour Electronic Set, on es presentaven ells sols, sense l'acompanyament de la guitarra i la bateria.

Ara ens presentaran el disc Popgefahr, per tant, escullo una cançó d'aquest disc: Time to be Alive



A Diorama els he conegut aquest any i encara no els he vist en directe, però algunes de les seves cançons les trobo realment bones i crec que ponen sonar molt bé en viu.

També ens presentaran el seu darrer disc Cubed i he escollit posar el seu single, que a part que té un video oficial, la cançó m'agrada bastant: Child of Entertainment




A veure si diumenge trobo un moment per a explicar què tal ha anat!

Nou single And One: Zerstörer

Sembla que per fi el nou disc d'And One comença a avançar. Per ara, ja surt a la venda el primer single Zerstörer (destructor). El podrem escoltar a partir del gener. El 21, per a ser més exactes.

Hi ha dues possibilitats:

(1) en cd i amb cançons extres:

1. Zerstörer
2. Sex drive
3. No song for you
4. Mirror in your heart (Live 2010)
5. The Secret (Live 2010)
6. Military fashion show (Live 2010)
7. Military fashion show (Original version)
8. Zerstörer (Peine I.S.T. die Ansage 2011 Mix)

Tindria un preu de 5,99€ més les despeses d'enviament si es compra online aquí, per exemple.

A part, també es pot comprar un vinil en vermell, però amb només dues cançons i per 11,99€:




   1. Zerstörer
   2. Sex drive





D'altra banda, com ja sabíem, durant el 2010 han estat de concerts. Havien de passar per Barcelona, però al final ho van posposar pel març de 2011, quan teòricament ja estigui a la venda el nou cd... Aquest fet ja veurem si es dóna, o si segueixen tirant de vell (i bell) repertori.


Fins ara estàvem en el The Tanzomat Fulltimeshow i de cara al 2011 començarà la nova gira The Sextron Tour:



I sí, repeteixo que m'encantaria poder anar a aquest concert on comparteixin moments amb de/vision i Camouflage. A veure on es donarà aquest fet extraordinari. Durant l'espera, aquest dissabte es podrà veure a de/vision presentar el seu darrer disc a la Sala Bikini.

Viatge a Milà

Em quedaven alguns dies de vacances del 2010 i els podia agafar fins el 31 de gener de 2011, així que tinc una setmana sencera per a disfrutar i descansar durant el gener.

Després de reis, després de tots els dies de familia, aniré uns dies a Milà. Tot val a dir-ho, gràcies a Ryanair que ara vola des de Barcelona i, amb sort, trobes bitllets per menys del que costa una guia de la ciutat en qüestió.

Així doncs, abandono, per ara, els viatges a Alemanya i retorno al país on vaig anar de viatge de final de curs ja farà quasi 10 anys. Per Milà no hi vam passar, així que serà bonic descobrir una nova ciutat italiana amb calma, durant uns 3 dies.


Ens deixarem transportar per la bellesa d'Il Duomo, tot esperant que no faci gaire fred i que la calefacció de l'hotel funcioni.

Sèries: True Blood (Bad Things)

Ja fa uns dies parlava de dues noves idees sobre posts. La primera, un remember, ja la vaig començar llavors. La segona és sobre la música de diferents sèries.

N'hi ha bastantes que t'agraden o que et marquen al llarg de la vida, però m'agradaria començar per una de les darreres que vaig descobrir.


La sèrie en qüestió és True Blood, que es centra en el canvi que es produeix en un petit poble un cop els vampirs surten a la llum pública i és necessari acceptar-los entre la societat, o lluitar per tal d'eliminar-los.

He vist les dues primeres temporades i, personalment, crec que la sèrie tenia un gran potencial (per això li vaig donar tantes oportunitats), però al final s'ha quedat en una anada d'olla impressionant i no val la pena. Això sí, està plena de cares boniques i cossos espectaculars. Tot i això, la cançó de l'entrada em va deixar amb la boca oberta quan vaig veure el primer capítol.


La cancó es diu Bad Things i va formar part del debut del cantant de country Jace Everett (2006). Quan va treure el seu disc va passar totalment desaparcebut, però al formar part de l'exitosa sèrie, el cantant va aprofitar per a publicar 2 discs més afegint-hi sempre l'èxit.





I ja que estem comentant sobre aquesta sèrie, afegeixo un video que es va fer per a promocionar-la juntament amb la cançó Corrupt de Depeche Mode:

Nadales: Hurts / The Killers

S'acosta Nadal i els grups ho aprofiten per fer cançons nadalenques, versions de clàssics, etc.

En aquest cas, no crec que passin a la història, però les poso per a compartir-les i que cadascú jutgi.

Hurts: All I Want For Christmas Is New Year's Day

The Killers: Boots

Crónica: Apoptygma Berzerk

El dijous, a la sala Salamandra, vam tenir el plaer de poder disfrutar d'un poderós directe. El grup en qüestió: Apoptygma Berzerk.

Vam començar el concert amb els teloners Doctor Muerte, una banda de heavy/gótica amb una cantant i poca cosa a destacar. Amb ganes, però per a mi amb poc interés. Sempre és difícil obrir un concert...

A les 22h van començar a sonar les primeres notes d'Starsign i sense parar, només amb una pausada versió de l'èxit de New Order: Bizarre Love Triangle, vam arribar a les 23.30h amb el temps just per agafar els dos metros de tornada a casa.

Sobre un senzill escenari en negre: un teclat, una bateria, una guitarra i Stephan Groth al capdavant, animant el públic a cantar, incitant-lo a participar en cada moment i, diria jo, que disfrutant. Al final va preguntar diverses vegades quantes cançons més podia tocar i li van dir que només una...


Crec que es merexien més públic. Ja vaig comentar que no em semblava el millor lloc ni el millor dia, però tot i això hi havia bastanta gent, però podies estar suficientment ample aprop de l'escenari per tal de disfrutar sense agobiar-te.

Sobre el setlist, com sempre, impossible de recordar-lo, però diria que es van centrar més en els clàssics que en les noves cançons, que ara recordi: Starsign, Kathy's Song, Shine On, Bizarre Love Triangle, Back on Track, Unicorn, Non-stop Violence, Apollo (live on your TV), In this Together, Until the End of the World, Shadow, Eclipse, Love Never Dies... Al final n'he recordat bastantes, però suposo que en deu faltar alguna.


A mesura que van passant els dies, el record es fa més dolç. Un gran concert que espero poder repetir. Afegeixo un vídeo que va grabar algú des de sota l'escenari. Jo també en vaig grabar un parell, però encara no he tingut ni temps de veure'ls. La foto anterior sí que és meva. Ara: Starsign.