dilluns, 27 d’octubre del 2008

The Killers Live (Barcelona)

Els nois de Las Vegas tornen a Barcelona al març del 2009.

Les entrades a la venda a partir del dia 5 de novembre, abans fins i tot que surti el disc (el dia 25) i el concert el 21 de març a Razzmatazz.


El dia ja està anunciat a la pàgina web d'The Killers.


Per cert! Info extreta de aquí.

Depeche Mode al BBK Live 2009

Per fi. Ja tenim la primera data de Depeche Mode a España. El lloc serà Bilbao i el festival el BBK Live.

Per suposat que prefereixo que vinguin a Barcelona, tampoc m'agraden gaire els festivals, on hi ha molta gent que no els va a veure a ells, sinó que passaven per allà, però tenint en compte tots els llocs on poden anar, Bilbao és un bon lloc ja que hi tinc allotjament gratuït i la ciutat és preciosa.

Tot i això, encara tinc esperances que vinguin a Barcelona. Ni que sigui Montjuïc, però que vinguin a casa.

Això s'ha de repetir:



diumenge, 26 d’octubre del 2008

Una de cada - Depeche Mode

Davant la imminent arribada del nou disc de Depeche Mode escolliré una única cançó de cada disc.

Bé, d'acord, encara falten 6 mesos per a què el disc surti a la venda, però les ganes ja són intenses. A veure si es calmen aviat amb la sortida de les dates dels concerts i la venda de les entrades.

Cronològicament (i intentant destacar algunes de les que no són les més típiques per a fer-ho més original):

1981: Speak & Spell: Photographic (un primer disc bastant pop on les cançons no estan malament, però queden molt lluny del que després arribarà a ser Depeche Mode. Aquesta és la que més m'agrada tot i que la lletra és molt tonta. D'aquest disc també es podria destacar el hit "Just Can't Get Enough", però aquesta ja és més coneguda i la veritat és que prefereixo "Photographic")

1982: A Broken Frame: The Sun And The Rainfall (una evolució de l'anterior disc ja amb lletres del geni Martin L. Gore. Ja hi ha més cançons a destacar però aquesta segueix sent de les més maques i de les més oblidades per trobar-se la darrera del disc)

1983: Construction Time Again: Everything Counts (una cançó que em té una mica avorrida per haver-la sentit massa vegades, però un clàssic d'un disc, que no ho negarem, és dels que menys m'agraden. Tot i això, és el primer en què col·labora Alan Wilder i es nota en l'experimentació dels sons que els porta a un altre estil i nivell)

1984: Some Great Reward: Lie To Me (un disc amb cançons maques com "Somebody" o més radicals com "Master And Servant", però una cançó amb la frase "Come on and lay with me, Come on and lie to me" es mereix ser destacada)

1986: Black Celebration: Here Is The House (primer disc en el que tinc problemes per a destacar alguna de les cançons. Escullo aquesta perquè és de les més desconegudes però una de les millors. La segueixen d'aprop: Stripped (la cançó que em va enganxar a DM), Dressed In Black, Stripped, el hit A Question Of Time i, per suposat en el Bonus Track: But not tonight)

1987: Music For The Masses: Strangelove (seguim amb problemes per a escollir una sola cançó però com que "Never Let Me Down Again" és un clàssic conegut per tothom, prefereixo destacar aquesta altra que és molt maca i mai m'havia descrit res millor "Strange Highs & Strange Lows")

1990: Violator: Sweetest Perfection (què dir d'un dels millors discos de la història, on no hi ha una sola cançó dolenta. Escullo aquesta perquè en general la resta són més conegudes però ha estat difícil)

1993: Songs Of Faith And Devotion: One Caress (un altre molt bon disc, més "brut" que l'anterior i amb moltes cançons a destacar, però aquesta pausa al disc és genial)

1997: Ultra: It's No Good (el meu disc preferit, tot i que sé que el millor és el Violator. És el meu preferit perquè té moltes cançons que em posen els pèls de punta, però també en té d'altres de més avorrides, pel que deixa de ser el disc perfecte. Tot i això, destaco aquesta que és de les meves preferides de tota la seva discografia. També cal dir que en aquest disc hi ha les meves dues cançons preferides de les que canta el Martin: Home i The Bottom Line)

2001<: Exciter: Shine (després d'una bona pausa arriba aquest disc més calmat i més electrònic. Disc bastant criticat per tots els fans ens deixa perles del tipus Freelove, The Sweetest Condition i, aquesta bonica Shine)

2005: Playing The Angel: Suffer Well (el darrer disc fins al moment. Un petit retorn a una època més fosca, retornant una mica a l'etapa Violator. Crec que amb el pas del temps anirà guanyant punts entre els discos més valorats de DM. També cal destacar que és el primer en el que el Dave entra com a compositor d'algunes de les cançons. La millor amb diferència és aquesta, on explica la seva vida amb els alts i baixos amb les drogues. Es nota la mà del geni en la cançó i s'agraeix. No es tracta de deixar posar al Dave alguna cançó per a què estigui content, sinó en ajudar-lo a millorar les seves cançons per a què siguin dignes d'un disc de DM. I aquesta, sens dubte, ho és, pel que em semblava just destacar-la)

Fira del disc - Barcelona 2008

Tot i que per internet he estat incapaç de trobar res al respecte, pel carrer hi ha uns quants cartells distribuïts. Arriba la Fira Internacional del Disc al Palau Sant Jordi.


Els dies són:
  • Divendres 31 d'octubre: de 17-21h
  • Dissabte 1 de novembre: de 10-21h
  • Diumenge 2 de novembre: de 11-21h


Una mica d'informació aquí, però poca cosa ja que és la pàgina de l'Ajuntament de Barcelona: horaris, preus, com arribar-hi...

Tot i que als cartells del carrer posa que és la 7a edició a la pàgina de l'Ajuntament posa que és la 5a.

Sigui quina sigui, ens veiem allà!!!

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Data nou disc de Depeche Mode

Ja fa uns dies que se sap, però no havia pensat a posar-ho aquí:

20 d'abril

Sí, sí, com la cançó de Celtas Cortos però del 2009 enlloc del 90.

A finals d'abril tindrem el nou cd a les nostres mans. Abans, però, esperem que surtin definitivament les dates dels concerts a Espanya!! S'ha de redefinir el terme "shortly" de la frase "Spanish July dates to be announced shortly" perquè ens tenen a tots pendents.


D'altra banda, la veritat és que val la pena descarregar-se la conferència de premsa (per exemple aquí) que van fer ja que encara que no desvel·len gran cosa estaven divertits. Després de tant temps d'espera, qualsevol petita novetat és benvinguda.

vnv nation - Dark Christmas Festival

Ja la tenim aquí!!!


Després del canvi de dia (de dissabte a divendres 12 de desembre) i la incertesa de la sala (finalment a Bikini), la setmana passada ja van sortir a la venda i avui l'he pogut anar a buscar.

A principis de desembre arriba VNV Nation al Dark Christmas Festival a Barcelona. Synthpop, EBM, futurepop... brutal en directe.


Tot i això, no sé si podré veure'ls de peu o en crosses. Aquesta és la setmana clau per a treure'n l'entrellat. Torne-m'hi que no ha estat res.

The Cure - 4:13 Dream

Ja s'ha filtrat el 4:13 Dream, el nou disc de The Cure. Ja acostuma a ser un clàssic.

Després d'anar allargant la seva sortida amb diferents singles, un cop acabat i una mica abans de la seva sortida oficial (28 d'octubre) ja està per tot arreu circulant encara que s'afanyen a esborrar-lo.

Tot just l'estic escoltant per primera vegada així que encara no me n'he fet una idea, però per ara no sona malament. Requereix escoltar-lo una mica més i amb més calma.


Aprofito ja aquest post per destacar l'actuacìó que van fer aquests monstres per a la MTV a Roma, on van presentar el nou disc al llarg d'una horeta de concert i, després, com que no en tenien prou, van continuar amb els seus clàssics.


Underneath The Stars, The Only One, The Reasons Why, Freakshow, Sirensong, The Real Snow White, The Hungry Ghost, Switch, The Perfect Boy, This. Here and Now. With You, Sleep When I’m Dead, The Scream, It’s Over.

Encore: Lullaby, Fascination St., Wrong Number, The End of the World, The Walk, Lovesong, Friday I’m In Love, Inbetween Days, Just Like Heaven, Boys Don’t Cry.





A veure què ens depara.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

elegant MACHINERY - Black Town

A principis dels 90, de Suècia, va sorgir aquest grup de synthpop: Elegant MACHINERY, format per Johan Malmgren, Robert Enforsen, Leslie Bayne i Richard Johansson.

Un altre dia parlaré del grup (ja que aviat treuran nou disc). De moment, una cançó a destacar Black Town, del disc Degraded Faces del 1990.



Lletra:

"Waking up on monday morning
another week in front of me
outside my window the rain is falling
a rain filled with tragedy
I see depressed people running all around
back to work, back to work

I can not stand it, there must be something better than this

Black town
restless people
grey sky all around
Black town
restless people
grey sky, feeling down

I'm waiting for a change in the weather
while I'm thinking, thinking of you
all dressed up in tight black leather
let's do what whe're expected to
everything is so blurred and deranged
I think it's time, time for a change
I feel so restless, it's time to celebrate our fate

I want to show you something
there is so much else to see
but now it's time for a celebration
dedicated to reality"


Portada:



diumenge, 19 d’octubre del 2008

Concert News

A l'espera que Depeche Mode, un parell de notícies interessants sobre futurs concerts.

Primer de tot, el concert de Vnv Nation ja està confirmat pel divendres 12 de desembre a la Sala Bikini. Les entrades ja a la venda a TickTackTicket.


Després, notícies noves: de/vision tornen a Barcelona un any després: divendres 6 de febrer també a Bikini.


La info al seu myspace.

dijous, 16 d’octubre del 2008

TOP 5 - Instrumentals de pel·lícula

Pensant en el llistat de l'altre dia, se m'han començat a venir al cap clàssics de pel·lícules que m'agradaria afegir a les dues que ja vaig posar: "The Good, The Ugly & The Bad" i "Le professionel".

5. La Vita È Bella

4. Pulp Fiction

3. Star Wars

2. Indiana Jones

1. The Godfather

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Top 5 - Instrumentals

No sóc molt amant de les cançons instrumentals però sempre n'hi ha algunes que, d'alguna manera o una altra, t'atrapen.

Aquí ve un altre Top 5 on el problema no ha estat no passar-me de 5, sinó arribar-hi ja que a part de què n'hi ha poques que m'agradin, mai en recordo els noms.

5. Depeche Mode: Pimpf del "Music for the Masses", encara que fan servir les veus la consideraría instrumental ja que no diuen res. Em nego a creure que diuen "cold beer"

4. Ennio Morricone: The Good, The Ugly & The Bad un clàssic dels westerns

3. Vnv Nation: Electronaut del seu millor disc "Futureperfect"

2. Depeche Mode: Nothing To Fear del disc "A Broken Frame" i que realment em transmet que no hi ha res a tèmer

1. Ennio Morricone: Le Professionel de la banda sonora de la pel·lícula del mateix nom. Genial

dissabte, 11 d’octubre del 2008

The Killers - Day & Age

A poc a poc anem descobrint nous detalls sobre el disc Day & Age que The Killers publicarà el 24 de novembre.

Primer va sortir el tracklist:

01. Losing Touch
02. Human
03. Spaceman
04. Joyride
05. A Dustland Fairytale
06. This Is Your Life
07. I Can't Stay
08. Neon Tiger
09. The World We Live In
10. Goodnight, Travel Well


I, fa un parell de dies, es va donar a conèixer la que serà la portada.


Després de la decepció de la portada de The Cure, o del Best of de Depeche Mode o fins i tot el Playing The Angel, aquesta tot i que em veig capaç d'haver-la fet jo mateixa amb el Photoshop, la trobo maca.

Peter Heppner - Suddenly

Volia començar una nova "secció" que recollís la cançó o el grup que més he estat escoltant els últims dies. La vida són èpoques, anys, setmanes, dies... i per a cadaun hi ha una música concreta.

Últimament estic intentant descobrir el màxim de grups possibles. Remirant em vaig topar amb Wolfsheim, un grup de música electrònica sorgit d'Hamburg el 1987 amb una veu impressionant.

I, just després de descobrir-los vaig trobar el disc en solitari del seu cantant (sí, ja s'han separat), Peter Heppner, titulat, adequadament, Solo.


Dins d'aquesta joia hi ha la cançó Suddenly. Volia que aquesta fos una secció curta, on a part del nom del grup, el disc i la cançó hi hagués poca cosa més, però en aquest cas també volia aprofitar per analitzar una mica la lletra, així que en aquest cas faré les dues coses: presentació de la cançó que més he estat escoltant els darrers dies i un petit anàlisi.


La cançó comença amb un simple piano i va agafant força a mesura que van passant els segons. La veu comença la primera estrofa com un xiuxiueig i també creix quan arriba a la primera tornada.

Lletra:

I don’t give a fuck
What you say
I don’t want to hear no lies
From you today

You wonder why you stand
All alone
But maybe you just reap
What you’ve sown

And suddenly…
You find you’re in so deep
The more you try in vain
To free yourself again
The deeper you will fall … won’t you?

A thousand times I’ve lent
A helping hand
I’m not asking for a "thanks"
Don’t misunderstand

But you’re hiding from the truth
If you think that you don’t need a friend aren’t you?
A long descending road, I’ve been told
Lies out there in the cold
For those alone

And suddenly...

All the things that you have done... one by one...
Are just coming back to you... so they do...



Analitzant una mica el significat de la cançó podríem dir que li diu a algú que ja n'està fart de la seva despreocupació pels altres, que fins al moment només ha mirat per sí mateix i que a partir d'aquest moment rebrà allò que ha sembrat.

Que l'ha ajudat moltes vegades, que no vol un "gràcies", sinó que no s'autoenganyi pensant que no necessita a un amic i que tot el que ha fet ara li retornaran a ell. Que està sol.


Video: No n'hi ha d'oficial, però han penjat la cançó al youtube




Per acabar, destacar les frases remarcades en blau a la lletra de la cançó, que encara em posen els pèls de punta quan les sento.

dijous, 9 d’octubre del 2008

FIB 2009

Tots els guiris encara de ressaca de l'edició d'aquest any i resulta que ja tenim dates per a la de l'any que ve: FIB 2009: 16/17/18/19 juliol.


Com deia l'altre dia, Depeche Mode encara no té dates per a venir de concert per Espanya, però se sap que seran al juliol i, tal i com tothom està comentant: aniran al FIB???


Esperem, igualment, que no s'oblidin de Barcelona. M'agrada la nova estètica del grup, tema logo, imatge... Espero que millorin la portada del Playing the Angel.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Tour of the Universe - Depeche Mode

Ja és oficial. Els actuals 3 integrants de Depeche Mode van anunciar la sortida del proper disc i les primeres dates de la gira, on encara no hi surt Barcelona, però que segur que apareix aviat, segons el que posa, pel Juliol.





Sembla que serà en grans estadis (Montjuïc?) i les entrades cares ;)

GOOOOOOOD!!!

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Extremoduro - Fòrum 04/09/2008

Finalment vaig anar a petar al Fòrum a veure a Extremoduro.


La veritat és que en global el concert em va agradar i va valdre la pena anar-hi. Tot i això, va ser un concert de molts punts positius, però també molts de negatius.

Comencem.

Vam arribar una mica justes de temps (punt negatiu però culpa nostra), cap a les 22h, però els teloners Doctor Deseo encara tocaven. Res que em cridés l'atenció.

Vam intentar situar-nos en algun lloc on veièssim alguna cosa, però estava molt ple, fins i tot més del que em pensava. Vam acabar al costat de la torre de so i no veiem l'escenari i amb prou feines les pantalles (punt negatiu).

L'escenari del Fòrum està mal pensat per a un concert amb tanta gent. No pot ser que a mitja pista ja no vegis res perquè l'escenari està massa enfonsat i les pantalles del costat potser també una mica massa baixes (punt negatiu)

Després d'esperar durant 1h (punt negatiu), va començar el concert amb un "Bona nit" que s'agraeix (punt positiu) i algun subnormal va tirar enlaire la seva beguda, pel que momentàniament vaig pensar que em quedava cega (punt negatiu).

El concert es va dividir en dues parts bastant clares. Quan portaven 1h van dir que necessitaven 20 minuts de descans (punt negatiu). Quina manera de tallar el rotllo...

Tot i això, vam aprofitar aquest descans, com tothom, per anar a buscar alguna cosa per beure (punt positiu), però sobretot per tirar 100 metres més endavant, fins a un lloc on vèiem l'escenari i les pantalles (punt positiu).


Quan va començar la segona part ja vam veure que la cosa aniria diferent: la gent més animada (punt positiu) fins i tot massa ja que les trepitjades i els cops eren tremendos, veiem com tocaven i les cançons eren de les més antigues i conegudes (punt positiu), pel que vam cantar i botar com animals (punt positiu).


El setlist no el recordo, però suposo que no va variar massa del que han fet a d'altres concerts:

01. Deltoya
02. Sol de Invierno
03. Historias prohibidas

04. Golfa
05. Dulce Introduccion al caos - Sueño (dos temas de La Ley innata)

06. Buscando una luna
07. La vereda de la puerta de atras
08. Quemando tus recuerdos
09. Amor castúo

10. Pedrá
-------------------------------------------------
11. Papel secante
12. Sucede
13. De acero

14. Standby
15. A fuego
16. JOTA - Central nuclear

17. Pepe botika
18. So payaso
19. Jesucristo Garcia

20. Puta
------------------------------------------------
21. Salir - Ama, ama y ensancha el alma
22. Autoretrato



Els millors moments van ser: Golfa, Sucede, Standby, So payaso y Jesucristo García (punt positiu).

Els pitjors moments van ser: quan allargaven totes les cançons amb moments instrumentals infinits i el final amb 15 minuts de soroll amb les guitarres, baix i bateria (punt negatiu).


La tornada a casa va ser llarga perquè el Fòrum estava a rebentar. Al final vam caminar fins tres parades de metro més enllà i vam agafar la lila enlloc de la groga perquè no s'hi podia ni entrar.


No sabia com sortiria el balanç de punts positius - negatius perquè els he anat posant mentre anava escribint, a més, sempre és més fàcil criticar (també podria afegir-hi el preu de les entrades, però com a bon punt la durada del concert, que malgrat les esperes, va ser prou llarg), però si no el poso em queda un balanç positiu de 7 a 6 que ja és el que volia.

Era un concert del que no esperava gran cosa més que poder escoltar algunes de les cançons amb les que vaig disfrutar fa anys i, la veritat és que, malgrat els canvis i el temps que ha passat, em segueixen agradant i les vaig poder disfrutar a muerte.


Ja pujaré els videos al youtube...

dijous, 2 d’octubre del 2008

Concert Extremoduro

No sé si serà l'error de la meva vida, però avui he comprat l'entrada per anar al concert d'Extremoduro al Fòrum de Barcelona.


La veritat és que no és un dels meus grups preferits, però fa anys m'agradaven bastant i hi ha algunes cançons que m'agraden, malgrat les lletres simplones que tenen, algunes són molt currades i divertides. Espero que estiguin prou serens per poder tocar i cantar.

L'alternativa era Elegant Machinery i no negarem que probablement serà millor, però hi havia d'anar sola i fins a la sala La Capsa... al Prat...

Així que em quedo més aprop, acompanyada i a recordar vells temps.

Com a teloners actuaran Doctor Deseo dels que no havia sentit ni el nom, però tampoc és estrany ja que no seria exactament el meu estil de música preferit. Acabo de llegir que porten 20 anys tocant.


Algunes joietes que espero sentir al concert: Jesucrito García, Sucede, La vereda de la puerta de atrás...


Per cert, vaig llegir que havien fet un concert no sé on i que hi havia unes 30 persones escoltant i veient el concert des de fora, sense haver pagat l'entrada i que es van esperar fins que la policia els va fer fora.

Em sembla inconcebible. Primer, si vols que la gent que no hagi pagat no escolti ni vegi res, toca en un recinte tancat. Segon, aquest és el mateix que cantaba "prefiero ser un indio que un importante abogado"?

Ara sembla que les prioritats han canviat.


Sobre el nou cd, després d'haver-lo escoltat un parell de vegades, no m'aporta res de nou. Potser requereix més temps o, potser, simplement he canviat amb el pas dels anys. Espero que a millor.