dilluns, 29 de novembre del 2010

Apoptygma Berzerk en concert

Aquest dijous actua Apoptygma Berzerk a la Salamandra. No crec que hi hagi gaire gent: un grup no gaire conegut, una sala a l'Hospitalet (estem més acostumats a moure'ns per Barcelona, no ho negarem), un dijous... Volem concerts els divendres o dissabtes!!!

Ara ja centrant-nos en el grup, cal dir que els noruegs venen a presentar el seu darrer disc Rocket Science, que combinaran amb els seus grans clàssics.

Penjo el vídeo d'un d'ells: Kathy's Song.



Una petita mostra del que podrem veure aviat en viu.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Remember: Cat Stevens - Wild World

Aquest matí se m'han ocurregut dos temes per a posts, que potser no duren gens, però ara em serveix com a excusa per posar aquesta cançó que aquest matí ha sonat al meu mp3: Cat Stevens - Wild World. En aquest cas, doncs, el post seria un remember, és a dir, una cançó antiga però que quan segueix sonant, et segueix agradant (en aquest cas, em segueix agradant a mí).

Cat Stevens és el nom artístic d'un músic britànic (pensava que ja estava mort, però la wikipedia em diu el contrari) dels 60 i 70.

Deixant de banda la seva vida personal, que no deixa de ser interessant (relacionat amb la música des de petit, conversió a l'islam i abandonament de la música, etc.), destacar aquesta cançó que va surgir el 1971 i, que la veritat, no sé d'on la vaig treure, però que segueix acompanyant-me de tant en quan:



El tema pertany al disc Tea for the Tillerman i la lletra és la següent:

Now that I've lost everything to you
You say you wanna start something new
And it's breakin' my heart you're leavin'
Baby, I'm grievin'
But if you wanna leave, take good care
Hope you have a lot of nice things to wear
But then a lot of nice things turn bad out there

Oh, baby, baby, it's a wild world
It's hard to get by just upon a smile
Oh, baby, baby, it's a wild world
and I'll always remember you like a child, girl

You know I've seen a lot of what the world can do
And it's breakin' my heart in two
Because I never wanna see you sad, girl
Don't be a bad girl
But if you wanna leave, take good care
Hope you make a lot of nice friends out there
But just remember there's a lot of bad and beware

Baby, I love you
But if you wanna leave, take good care
Hope you make a lot of nice friends out there
But just remember there's a lot of bad and beware


Mesh - Trust You

Fa una estona he recordat la cançó Trust You de Mesh i ara (quan per fi s'ha decidit a tornar la conexió a internet) he pensat que el millor que podia fer era compartir-la.



...I was just beginning to trust you
But you let me down again
And it has to be said
That you're cruel in the head
And you're spiteful
I was just beginning to like you...


divendres, 26 de novembre del 2010

Entrada And One + T.O.Y.

Encara no tinc les entrades per a concerts que són abans (Covenant + Colony 5, per exemple), però no me n'he pogut estar.


M'estava cridant... i l'he hagut de comprar.

dijous, 25 de novembre del 2010

Suede - Lazy

Sé perquè demà no podré anar al concert de Suede a la sala Razzmatazz i, la veritat, és que ara em sap greu. Ja fa molts dies que no queden entrades i no hi ha gran cosa a fer, així que posaré una cançó, simplement per a dir-me: menys mandra i més decisió!!!

SUEDE - Lazy



dissabte, 13 de novembre del 2010

DM Tour of the Universe (dvd)

Per fi m'he decidit i m'he comprat el dvd de Depeche Mode Tour of the Universe, Barcelona 20/21.11.09.

Ara farà un any del concert a Barcelona i fa poc dies que ha sortit a la venda. Per suposat, com a fanàtica sense criteri, m'he comprat l'edició que contenia més coses: 2 dvds + 2 cds.



Encara no ho he pogut veure tot, però a grans trets, al primer dvd hi ha el concert del dia 21 amb algunes imatges del dia 20. A part, alguns bonus tracks del dia 20. Al segon dvd hi ha extres: les imatges que apareixien a la pantalla del darrere de l'escenari, els videoclips dels singles, etc. Finalment, els 2 cds contenten les cançons del dia del primer concert.

He llegit diverses opinions bastant crítiques amb el dvd perquè, la veritat, sí que s'utilitza molt el desenfocament de la imatge, però com a bona fan sense criteri a mí m'ha agradat. El so és espectacular (i això que diuen que el Blue Ray és encara millor) i, és clar, és un concert de Depeche Mode i, com a tal, està ple de temes genials, els 3 magnífics (més el Christian Eigner a la bateria i el Peter Gordeno als teclats) donant-ho tot i el públic entregat des del primer segon...


El millor del dvd? Doncs que crec que m'he trobat entre el públic, així, de casualitat perquè estava aprofitant per a plegar la roba estesa...


No estic segura de ser jo, però sí que sembla la meva càmara de fotos i la meva manera d'agafar-la als concerts. He llegit per internet que tot i que el setlist és el del dia 21, sí que hi ha imatges del dia 20 (el que hi vaig anar jo), pel que sí que podria ser.

En definitiva, em sembla un bon dvd, imprescindible si hi vas estar en directe, però que potser no cal precipitar-se al comprar-lo i es poden esperar uns mesos a què els preus baixin una mica.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Notícies: de/vision

Una nova newsletter de de/vision. Per un costat ens recorden la festa de final d'any que faran a Berlin. Tocaran el dia 31 de desembre al Columbia Club juntament amb Schewfelgelb i Tenek, que no em sonen.

Després, punxaran els DJs: Crocks (Dresden), Monosexy (Barcelona), Steffen Keth (de de/vision) i Jan Winterfeld (Pluswelt). La veritat és que no estaria malament acomiadar aquest any, en certes casos bastant desastrós amb un concert de de/vision, però no crec que pugui anar fins a Berlin. Ja podrien fer alguna cosa semblant a Barcelona, que les macrofestes són un horror.


A part, ens comuniquen la següent informació:


Al març i l'abril de 2011 estaran tocant pels EEUU amb Mesh i Iris. Tampoc estaria malament que aquí també s'unissin aquests 3 grups. I, encara més impresionant, comenta que a l'octubre comença el tour del 2011 d'And One i que tant de/vision com Camouflage els acompanyaran.

Si la gira d'And One comença a l'octubre, però aquí venen de concert al març, suposo que això retrassa el llançament del seu nou disc fins a meitats-finals de l'any que ve i obre la possibilitat de què tornin a venir de concert a finals del 2011 o principis del 2012, el que són grans notícies. Però ens queda el dubte: vol dir això que aquí també vindran amb de/vision i Camouflage? Seria genial, però improbable, no ens enganyem.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Resum: Festival In-edit

Aquesta nit acaba el Festival In-edit, però jo ja he vist totes les pel·lícules per les que tenia entrada, pel que intentaré fer un petit resum de cada una, juntament amb una puntuació.

Pel que fa a l'organització, ha variat el tema de la compra d'entrades (ara totes centralitzades al carrer Muntaner 24) el que té certes avantatges (pots comprar-les totes a la vegada) i inconvenients (els primers dies es generen moltes cues i si vols comprar només una entrada per un dels primers dies, has de fer una cua exagerada).

La resta en general molt bé: puntualitat en quasi totes les pel·lícules, els subtítols, els documentals escollits, les presentacions, etc.

Pel que m'han comentat, la marató nocturna se sentia bastant malament, però la resta ha estat molt bé.

Començo a comentar els documentals per l'ordre en què els he vist i afegint una puntuació sobre 5.

Lil' Wayne: The Carter **: el primer que vaig veure va ser sobre aquest raper. Fins al mateix matí que anava a veure'l no havia escoltat cap de les seves cançons, però l'Spotify hi va posar remei. La veritat és que de seguida el vaig haver de tancar perquè no m'agradava com cantava.

El documental va corroborar aquest fet. No és un raper que canti especialment bé, sinó que l'important són les lletres, que expliquen part de la seva vida, i el ritme. Ens mostra el dia a dia del personatge durant una gira i podem veure els seus punts més dèbils: enganxat a un xarop per a la tos que el priva de dormir i de la marihuana.

Tot i que Lil' Wayne no és un cantant que em cridi l'atenció, val a dir que el documental està ben fet tot i que els subtítols no acabaven de quadrar amb la pel·lícula.


Ziggy Stardust and the Spiders from Mars ****: filmació del concert en què David Bowie va donar fi a Ziggy Stardust el 1973. La data és important, doncs s'ha de tenir en compte els recursos d'aquella època.

Al documental podem veure com David Bowie encadena els seus temes, mentre es va canviant de vestits, cada un més estrident que l'anterior. Només hi ha un parell de parts que ens donen la visió fora de l'escenari i també valen molt la pena. Totalment recomenable.

Memory & Desire: Sthephen Duffy and the Lilac Time ***: Stephen Duffy va fundar el grup Duran Duran, va aconseguir un gran èxit i va decidir retirar-se. No del tot, sinó del davant, per tal de poder crear la música que volia, però a una mida més discreta. Apartant-se de la multitud, però sense deixar a un costat la seva vena creativa. Un documental que et dóna una sensació de tranquil·litat i de què cadascú pot escollir el camí que vol seguir sense renunciar al que li agrada.


Sex & Drugs & Rock&Roll: The life of Ian Dury **: he estat dubtant molt si donar-li una estrella o dues i al final m'he decantat per donar-li dues, doncs ha estat culpa meva no llegir que es tractava d'un biopic, no d'un documental.

L'impacte d'esperar que algú t'expliqui la vida d'un cantant i trobar-te en què un actor l'està representant, és alt. Tot i això, quan et situes i ho acceptes, la veritat és que la pel·lícula està ben feta, no es fa lenta i et fa interessar per aquest personatge que es diu Ian Dury i que sempre va lluitar per a superar-se i per a fer el que vulgués.

Speaking in code *: una mica decepcionant, la veritat. Comença com una noia filma el seu marit que vol donar a conèixer la música electrònica a Boston i acaba com una història romàntica sobre la separació d'aquesta parella.

El més interessant: que apareix Barcelona (el Sónar sobretot) en diverses ocasions i com a meca d'aquest tipus de música, juntament amb Alemanya.


Sthephin Merrit & Magnetic Fields *****: el millor documental de tots. Interessant retrat del compositor i cantant del grup Magnetic Fields. Barreja amb coherència la seva vida personal amb la professional i, sobretot, inclou el sarcasme espectacular d'Stephin Merrit. Molt interessant per tal de veure com crea la seva música i com, després, l'ajuden la resta dels membres del grup i com aquests darrers accepten el seu paper totalment secundari. Imprescindible.

The White Stripes *****: potser no m'ha agradat tant com l'anterior, però també és imprescindible.

Hi anava una mica reticent ja que no és (o era) un grup que m'agradés, molta guitarrar per a mi, però veure'ls durant una curiosa gira pel Canadà, tocant en petits i grans recintes per tal que els puguessin veure com més gent millor, amb el seu estil blanc-negre-vermell i la seva naturalitat. La veritat és que fins i tot m'ha fet interessar-me pel grup i últimament els he estat escoltant molt.


Don't Look Back ***: el clàssic dels clàssics. Es nota que és antic (1965, crec) i, per tant, és una mica lent, però podem veure un jove Bob Dylan amb una prepotència divertida i amb una naturalitat forçada fora dels escenaris (crec que representava un paper a l'estar la càmara al davant, però això no li treu credibilitat).

En un principi no m'havia comprat cap entrada per aquest documental, no sé perquè pensava que ja l'havia vist. Al final vaig comprar-ne una per al darrer passe i va ser just el que el director, DA Pennebaker, va contestar algunes preguntes al final de la projecció. També interessant per la seva pròpia ironia al contestar.

Lemmy ****: espectacular. L'origen del rock i del heavy en persona. Amb més de seixanta anys al darrere (i no anys qualsevols, sinó rodejats de Jack Daniels amb Coca-Cola i speed) i encara fent retronar el seu baix pels escenaris d'arreu del món.

Es pot veure una persona que no es disfressa, sinó que realment és d'aquesta manera. Tot i que solventa prou bé la seva col·lecció d'uniformes nazis, entre d'altres coses del Tercer Reich, és una part de la seva vida que em va semblar una mica preocupant. La resta impressionant i divertida a la vegada.


High on Hope *: finalment, avui he vist aquest documental sobre la creació de les festes rave a Blackburn. És interessant veure com les havien d'organitzar per tal que la policia no els atrapés. Un cop la festa estava començada, hi havia tanta gent (milers) que ja no la podien parar. I al plegar, marxaven corrents de nou.


Bé, com a resum, tot i que al principi no sabia ben bé quins documentals veure (i van cancel·lar la projecció del del Joaquin Phoenix) al final n'he vist de molt interessants i estic contenta d'aquesta nova edició. Ja esperem amb ganes la propera.

Visita Benet XVI

Sí, visc a la Sagrada Familía, a tres carrers del temple i fa dos dies que el meu carrer està tallat i ple de cadires. Hi han posat una pantalla gegant on en aquests moments s'està retransmetent la missa del Papa i la puc sentir perfectament des de casa meva.


He pogut sortir amb més o menys facilitat per anar a la piscina aquest matí (els carrers estan tots vallats i de sobte et trobes que has de tirar enrere perquè ja no pots avançar).

Per a tornar a entrar a casa, al cap d'una hora i amb molta més gent pel carrer, he hagut d'ensenyar una factura i el DNI. Tot i això, em sembla que hi ha menys gent de l'esperada, o almenys de la que jo pensava que hi hauria, i he pogut arribar al meu edifici tranquil·lament, rodejant la gent asseguda.


Parlant de l'acte en general: se suposa que Espanya i, per tant, ara per ara també Catalunya, és un estat aconfessional. Crec que fa un temps va venir el Dalai Lama i aquí no es va movilitzar ningú. Ara ve el Papa i hem de pagar entre tots el que han organitzat.


Només donant una petita volta pel barri ja pots veure la de diners que s'han gastat només en pantalles gegants. N'hi ha una a quasi cada cruïlla.


Parlant de la gent en concret: em sembla perfecte que tots els creients vulguin veure el Papa, però em segueixen sorprenent algunes coses. Tot d'adolescents cantant "que viva el papa" i "yo soy católico, católico, católico". Potser aquests nois i noies haurien d'estar amb els amics, jugant, llegint un llibre, mirant una pel·lícula... Em sembla una eufòria incomprensible, exagerada, però potser ve donada per la meva falta de fe. Pot ser perfectament que el problema estigui en el meu esbiaixat punt de vista, però aquesta mateixa gent és la que després critica el fanatisme islàmic. Potser qualsevol fanatisme, quan ja s'està a l'extrem, és desaconsellable.


A més, és necessari que tots els càntics siguin en castellà? (Aquest deu ser el meu fanatisme, esperar que a Catalunya tot funcioni en català).


La segona cosa que m'ha sorprès més és el tema de les banderes. N'hi ha moltíssimes de grogues i blanques (jo ni sabia com era la bandera del Vaticà). Vol dir això que tots els catòlics tenen una bandera d'aquest tipus guardada a casa? Penjada al menjador? Al calaix de la roba? He vist com els voluntaris donaven banderetes de Catalunya a tothom, però no de vaticanes, així que les portaven de casa.

Però el que m'ha sorprès més de les banderes ha estat la quantitat de banderes espanyoles que hi havia. S'ha confòs la gent? Estem barrejant temes? Qualsevol oportunitat és bona per a treure aquella bandera que en general tenen guardada a casa?


També he estat mirant cap amunt a veure què penjava la gent als balcons i tot i que hi havia moltes banderes vaticanes (de nou, d'on surten?) també n'hi havia del ja clàssic "Jo no t'espero".


Aquest matí he estat pensant si sortir amb la meva enganxina de "Jo no t'espero", però al final he decidit que no valia la pena, ja que probablement els seguidors no tenen la culpa de ser la religió majoritària en el nostre país i no volia que s'ho prenguessin com una provocació. Ja sabem que el tema religiós és molt delicat per a algunes persones.


Vista des del terrat de casa meva.


Les fotos que he posat són meves. He sortit amb la càmara que sinó després me n'arrepenteixo perquè sempre hi ha detalls per a retratar.


Tot i que no he trobat la millor pancarta "Volem el Papa pel Litoral", em segueix sorprenent l'enginy i l'organització de la gent en aquests casos.

dijous, 4 de novembre del 2010

Novetats: Covenant

El 5 de febrer de 2011 Covenant vindran de concert a Barcelona per tal de presentar el seu nou disc Modern Ruin.

Ja tenim el seu nou single "Lightbringer" penjat a diferents llocs:


La veritat és que només l'he escoltat un parell de vegades, però tot i que la tornada sí que sembla de Covenant, les altres parts de les cançons no m'acaben de recordar el grup. Però també està bé que intentin renovar una mica el so.

D'altra banda, no vindran sols de concert i els telonejaran Colony 5 i així matem 2 pájaros d'un tiro ja que és un altre grup que m'agrada bastant. Més informació a la pàgina web de la sala Bikini.

Hi ha poques vegades que es doni el cas que tant el grup principal com el teloner t'agradin ja des d'un inici, però d'aquí poc es donarà en 3 concerts:

     1. Diorama + de/vision
     2. Colony 5 + Covenant
     3. TOY + And One

Esperem que tots estiguin a l'alçada i els puguem disfrutar.

dimarts, 2 de novembre del 2010

The White Stripes - Jolene

El documental d'avui era sobre els The White Stripes. Els comentaris, un altre dia, però volia posar una cançó que m'ha agradat. La cançó en qüestió és Jolene



jolene jolene jolene jolene
I'm begging of you, please don't take my man
jolene jolene jolene jolene
please don't take him even though you can
your beauty is beyond compare
with flaming locks of auburn hair
with ivory skin
and eyes of emerald green
your smile is like a breath of spring
your voice is soft like summer rain
I cannot compete with you jolene
and he talks about you in his sleep
and there is nothing I can do to keep
from crying when he calls your name, jolene
jolene jolene jolene jolene
I'm begging of you please don't take my man
jolene jolene jolene jolene
please don't take him even though you can
well I can easily understand
how you can easily take my man
but you don't know what he means to me jolene
well you could have your choice of men
but I could never love again
he's the only one for me jolene
and I had to had to have this talk with you
my happiness depends on you
and whatever you decide to do jolene
jolene jolene jolene jolene
I'm begging of you please don't take my man
jolene jolene jolene jolene
please don't take him even though you can


Potser no és un grup que m'hagi cridat mai gaire l'atenció, el que més m'agradava era la seva estètica de color negre, blanc i vermell, però la veritat és que el documental m'ha donat ganes de buscar una mica més, tot i que per a mi hi ha "massa guitarra".

DM - Live in Barcelona

La setmana que ve, el dia 8, surt a la venda el dvd de Depeche Mode dels concerts que van oferir a Barcelona durant el Tour of the Universe.

Encara no tinc previst comprar-lo, ni tan sols he pogut trobar un moment pel que em vaig comprar (pirata) del concert a París, així que tampoc corre excessiva pressa. Ja arribarà el moment en què hi hagi ànims i temps per a comprar-lo i mirar-lo.

Nou dvd Depeche Mode
També volia comentar com enuncien la sortida del dvd al diari El País:

Imatge El País
No sembla que estiguin anunciant un nou concert? Potser seria més adequat posar alguna cosa tipus: Depeche Mode - Dvd en Barcelona, però què hi farem.

Al mateix diari El País, però, han preparat un especial que no té mala pinta.

Pet Shop Boys - Ultimate

Pet Shop Boys està a punt de treure un nou disc recopilatori. Segueixen amb la seva afició als discs amb noms formats per una sola paraula i, aquesta vegada, l'escollida és Ultimate:



El tracklist que el conformarà serà el següent:

  01. West End Girls
  02. Suburbia
  03. It's a Sin
  04. What Have I Done To Deserve This
  05. Always on my Mind
  06. Heart
  07. Domino Dancing
  08. Left to my own Devices
  09. Being Boring
  10. Where the Streets Have no Name (I can't Take my Eyes off you)
  11. Before
  12. Se a Vida E (That's the Way Life Is)
  13. New York City Boy
  14. Home and Dry
  15. Miracles
  16. I'm with Stupid
  17. Love etc.
  18. Together

Em sembla que no aporta res de nou. Són els clàssics de sempre més una cançó del Nightlife, una del Fundamental i una del darrer disc Yes.

Tot i això, ens pretenen atrapar amb una cançó inèdita: Together, que ja es pot escoltar al Youtube:



Pot sonar millor o pitjor (encara no n'estic segura, tot just l'estic escoltant ara per primera vegada), però val la pena per a comprar-se un altre recopilatori?

dilluns, 1 de novembre del 2010

The Magnetic Fields - Boa Constrictor

Aquesta està sent una setmana In-edit, pel que pràcticament em passo les tardes al cinema. Fins ara he vist alguns documentals millors i d'altres pitjors, ja els intentaré comentar a l'acabar.

Tot i això, he vist el de Magnetic Fields i hi ha hagut dues cançons que m'han destrossat els nervis, la primera, Boa Constrictor, especialment, i és la que poso a continuació:



I spend my evenings alone
talking to your picture, babe
Love is wrapped around my heart
like a boa constrictor, babe
My mother should have murdered me
What jury would convict her, babe
for love is wrapped around my heart
like a boa constrictor, babe


Això és el que he sentit mentres sortia del primer documental (el de les 16h) i esperava a entrar al segon (el de les 18h), just quan m'he creuat amb una persona. He entrat amb aquest sentiment a la sala i no ho podien haver representat millor a la pantalla.

La veritat és que el grup és molt recomenable i val la pena donar-li una oportunitat encara que no se sàpiga benbé en quin sac de tipus de música posar-lo.

Elton John - I Want Love


Ahir vaig recordar l'existència d'aquesta cançó, amb el vídeo amb el Robert Downey Jr, que últimament està aixecant de nou la seva carrera.