diumenge, 24 d’agost del 2008

TOP 5 - Quentin Tarantino

Agafant la idea d'un altre blog on parlaven de Quentin Tarantino, aprofito per fer un Top 5 una mica diferent i, enlloc de fer-lo a partir d'un grup de música, el faré a partir de les bandes sonores de les pel·lícules d'aquest personatge.

5. Dave Dee Dozy Beaky Mick & Tich: Hold Tight, Death Proof (una mica Beach Boys, no? Em sembla que sona quan estan al coche i està a punt de demostrar si és a prova de mort i per a qui ho és i per a qui no)

4. The 5.6.7.8's: Woo Hoo, Kill Bill (es va trobar aquest grup de noies on anava a grabar i li va agradar la cançó, pel que les va incloure a elles i a la cançó a la pel·lícula. Improvisant de forma adequada)

3. Chuck Berry: You Never Can Tell, Pulp Fiction (aquí el moment de la pel·lícula també ajuda molt a donar aquest valor afegit a la cançó i que li fa guanyar la medalla de bronze. El ball és dels moments més recordats i imitats per tots)



2. Nancy Sinatra: Bang Bang (My Baby Shot me Down), Kill Bill (impressionant que sigui capaç de posar una cançó tan lenta i que et donin ganes de lluitar pel context de la pel·lícula)

1. Urge Overkill: Girl, You'll Be a Woman soon, Pulp Fiction (crec que és la meva cançó preferida de tots els temps. Les pujades i baixades, l'acceleració de la cançó en alguns moments i la desacceleració en d'altres provoquen que tots els pèls es posin de punta. ESPECTACULAR i per això és la primera indiscutiblement)

dissabte, 23 d’agost del 2008

Berlín (Waiting for...)

Ja ho tinc tot pràctimanet llest i el dia es va acostant.

Una mica el planning previst és:

- dimecres 27: arribada a Berlín a l'hora de dinar, anar a l'hotel a deixar les coses i un vol per Tiergarten i Potsdamer Platz.


- dijous 28: dia complet per Mitte: Reichstag, Brandenburger Tor, Memorial als jueus, Under den Linden, ... , East Side Gallery, ... , Neue Sinagoge, ... , Check Point Charlie...


- divendres 29: Spandau: passeig pel casc antic, la ciutadella i concert!!!


- dissabte 30: matí al camp de concentració de nom impronunciable (Sachsenhausen) als afores de Berlín i la tarda per acabar de concretar, algun barri de Berlín que encara quedi o el Museu dels Jueus si no he tingut temps els dies anteriors.


- diumenge 31: passeig curtet o descansar fins tard i vol de tornada a Barcelona

Ens veiem a Spandau!!!

diumenge, 17 d’agost del 2008

Jocs Olímpics - Pekín 2008

Com m'agradaria poder viure uns Jocs Olímpics on el meu país estigués representat per tot d'esportistes de primera categoria...

Mentrestant ens confirmem en recolzar aquells que ens cauen bé o els que donen més espectacle.

El REI d'aquests Jocs ha estat sense cap mena de dubte Michael Phelps, que ha guanyat les 8 proves de natació en les que es presentava. Dues d'elles amb molta dificultat i la resta amb una insultant avantatge sobre els seus competidors. També ha aprofitat per batre 7 dels rècords.



Després, no cal dir-ho, les meves esperances estaven dipositades en Gervasio Deferr, gimnasta que va guanyar un or a salt a Sydney '00 i un altre a Atenes '04 i que avui ha pogut completar el seu somni al guanyar la plata en terra, la seva veritable especialitat.


Ha guanyat un xinès que per mi no ha fet el millor exercici, però no ho ha fet gens malament. Per una altra banda cal destacar les caigudes del romanès Dragulescu i el brasiler Hypolito que els ha apartat del tot de les medalles tot i ser dels favorits.



També avui ha guanyat Rafa Nadal al tennis. El partit més emocionant va ser la semifinal contra Djokovic, però també s'havia de guanyar la final. Ha complert sense problemes.


Roger Federer va quedar eliminat al torneig individual als quarts de final, però va aconseguir eliminar a les semis de dobles als germans Bryan i plantar-se amb el seu company Wawrinka a la final. Que van guanyar. Així que també té la seva més que merescuda medalla d'or.



De veure per la tv he vist molts esports diferents (i els que queden encara), però el que és un pal és que pràcticament tot es centra en els esportistes espanyols que, tot i lògic, ens fa perdre d'altres esports. A més, per la tarda repeteixen una i altra vegada el mateix (sobretot si ha guanyat algun espanyol) i sense cap avís ni res de què sigui en diferit. Perquè no posen altres esports, curses, exercicis que durant la matinada i el matí no hem pogut veure?


Finalment, destacar la Cursa de Joan Llaneras que va aconseguir la medalla d'or en ciclisme en pista (o alguna cosa similar). Em va costar entendre les normes i puntuacions de la prova, però un cop més o menys pillades és bastant emocionant.

dissabte, 16 d’agost del 2008

Covers (5 bons exemples)

De ressaca de tant d'esport (Phelps, tennis, bàsquet, ciclisme en pista, halterofilia, atletisme, etc.) he pensat en destacar 5 covers de cinc grups diferents (sinó ja sabem que totes serien d'And One perquè amb la gira que estan fent de covers hi ha autèntiques joies).

Comencem per ells:

1. AND ONE: But not Tonight (Depeche Mode cover) Una de les meves cançons preferides de Depeche Mode, com una cançó remoure d'aquesta manera tots els sentiments???? Una bona versió i la palpable demostració que en viu és una passada. La podrem escoltar a la propera gira de DM?




2. PLACEBO: Johnny and Mary (Robert Palmer cover). Molt divertida, encara que no tant com la versió de Daddy Cool de Boney M, però més bona.


3. JAY JAY JOHANSON: Automatic lover (Dee D. Jackson cover)


4. THE KILLERS: Shadowplay (Joy Division cover). Ja vaig parlar el seu dia de la versió de Romeo & Julliet, així que afegeixo aquesta altra encara que la primera m'agrada més.


5. ERASURE: Heart of Glass (Blondie cover). Molt adequada per la manera com canta Andy Bell i molt del tipus de cançó Erasure. També està divertida la de Take a chance on me d'ABBA.

dimecres, 13 d’agost del 2008

Zita (synth)Pop Festival

Ja ho tinc tot: bitllets, hotel (per a 4 nits) i entrada per al Zita Pop Festival on actuaran: Mesh, Camouflage i And One.

Pot ser millor la visita a Berlín on a part del concert hi ha mil coses a visitar? Primer viatge sola, sobreviuré. Sure.

Seid Bereit (immer bereit)!!
Seid Bereit (immer bereit)!!

dissabte, 9 d’agost del 2008

TOP 5 - The Killers

No ho negarem. Tinc temps, però estic una mica espessa. Actualitzo amb un nou TOP 5, però canviaré una mica de grup per no comentar sempre els mateixos. Avui toca: The Killers.

5. Somebody Told Me (del primer disc que tot i no agradar-me tant com el segon, no està mal i té algunes joies com aquesta)

4. Mr Brightside (també del primer disc. Si del desengany entre parelles ha de sortir una cançó així ja n'hi podria haver més. En algunes parts em recorda una cançó de Placebo, però no ho acabo de veure clar)

3. Read My Mind (passem al segon disc i la qualitat millora)

2. Reasons Unknown (gran segon disc Sam's Town, un disc molt complet amb molt bones cançons, quasi totes, la veritat. But my heart it don't beat, it don't beat the way it used to... And my lips don't kiss the way they used to)

1. Bones (molt molt bona cançó. Això sí, no t'ha de posar nerviós que el cantant cridi com un histèric en alguns moments, però crec que és aquesta veu la que els diferencia de tants altres grups que surten avui en dia i el que li dóna sentiment a la cançó: don't you wanna come with me, don't you wanna feel my bones on your bones)

Me'n deixo (When you were young, cover de Shadowplay, Tranquilize, Romeo & Julliet...), però he aconseguit fer un Top 5 amb només cinc cançons!!

divendres, 8 d’agost del 2008

TOP 5 - And One

Comencem l'apartat Top 5 amb And One.

En aquest cas faré la selecció sense tenir en compte el disc Bodypop, ja que sinó pràcticament només sortirien les seves cançons ja que és un disc que m'encanta (Tramfrau, Love You To The End, Stand The Pain, So Kling Liebe, etc.)

Igualment segur que me'n deixo però això és el que té fer un Top 5.


5. And One: Panzermensch (per la força que té en directe)

4. And One: Love & Fingers (aquesta cançó em posa de molt bon humor)

3. And One: Technoman (també per la potència que té en directe i el que et fa saltar i cantar). En el video està precedida per Metalhammer, així en colo una altra que també ha de constar en aquest llistat.

2. And One: Get You Closer (una bona cançó) i amb aquesta n'haig de colar una perquè no puc decidir-me. Recover You (buf!!!)

1. And One: Sometimes (indiscutible)





Primer Top 5 on:

  • he hagut d'eliminar un disc perquè sinó hagués necessitat un Top 20
  • hi he posat 7 cançons


  • Al proper intentaré aproximar-me més al 5...

    dijous, 7 d’agost del 2008

    Caràtules de cds

    Mirant per internet he vist que tant Metallica com Alice Cooper treuran un nou disc aviat. No són grups que m'interessin gaire, però una cosa m'ha cridat l'atenció: les caràtules dels cds. Originals i, perquè no dir-ho, molt maques.


    En el cas de Metallica, senzilla i relacionada amb el títol "Death Magnetic". En el cas d'Alice Cooper molt currada, amb un maquillatge molt original, així com també el to blau que agafa la foto. La mirada de reüll inquieta bastant i està relacionat amb el context del cd on l'Alice Cooper pren el paper d'un assassí.

    És per això que em pregunto: és tan difícil fer una bona portada avui en dia, quan els dissenyadors surten de sota les pedres?

    Tot i això, cal anar en compte. Una mateixa persona és capaç de fer el millor i el pitjor:

    dimecres, 6 d’agost del 2008

    The Last Shadow Puppets - The Age of the Understatement

    L'any passat hi va haver una explosió musical denominada Arctic Monkeys, però jo ni me'n vaig adonar. En cap moment em van cridar l'atenció i la veritat és que els he escoltat ben poc.

    Per una altra banda, aquest any he descobert gràcies al canal de tv ja desaparegut FlyMusic el grup The Last Shadow Puppets que, curiosament, està format pel cantant d'Arctic Monkeys, Alex Turner, i pel també cantant del grup The Rascals, Miles Kane (el qual no coneixia).

    Per contra del que em va passar amb els Arctic Monkeys, des del primer moment, TLSP em va cautivar i atrapar.


    Té un so "antic" dels anys 60 i en els videoclips han intentat mantenir aquesta aparença, aconseguint una gran combinació. El ritme, també et transporta a alguna banda sonora de pel·lícula, amb un so molt pop i un acoplament de les dues veus precís.


    Es veu, doncs, que la majoria de vegades el talent es té o no es té, tan se val l'edat.


    Això sí, poder disposar d'uns arrenjaments i una orquestra que t'acompanyi és una gran ajuda, però primer t'ho has de guanyar i també han demostrat que les cançons queden igualment bé sense tant acompanyament.

    diumenge, 3 d’agost del 2008

    Camouflage

    Camouflage és un grup de synthpop surgit d'Alemanya a mitjans dels anys 80 que segueix al peu del canó 20 anys després.


    És un dels grups que tocaran al Zita Pop Festival de Berlin. Degut a què la meva intenció és anar-hi (cada vegada més propera) vaig començar a investigar. Ja tenia un recull d'algunes cançons, però no hi acabava de trobar res.


    Investigant una mica més he descobert un bon grup de synthpop, que ha anat evolucionant al llarg dels anys des de què es va donar a conèixer el 1988 amb Voices & Images.

    Els discs que han tret fins al moment són:


    S'han de destacar algunes cançons com: The Great Commandment (versionada per And One), Love is a Shield, We are Lovers, Handsome, Suspicious Love, A Picture of Life, etc.