dimecres, 31 de desembre del 2008

Llançaments 2009

Llançaments previstos per a aquest 2009:

       1. Depeche Mode: títol encara no oficial.

       2. Franz Ferdinand: Tonight

       3. VNV Nation: la sortida del disc encara no és oficial, però ho van        anunciar al concert de Barcelona.

       4. Morrissey: Years of Refusal

       5. Pet Shop Boys: rumore, rumore...

       6. Antony and the Johnsons: The crying light


D'altres grups que treuen disc segur o que es rumoreja són: U2, Green Day, Coldplay, Bruce Springsteen...

Discos a destacar del 2008

Arriba el final del 2008 i a tot arreu comencen a aparèixer les típiques llistes: els millors moments, les millors cançons, els àlbums més influents d'aquest any: nacionals, internacionals, indie, etc.

No seré menys i intentaré fer un llistat dels àlbums que han sortit durant aquest 2008 i que crec que val la pena tenir en compte. Estic cansada que a tot arreu surtin els mateixos, així que intentaré ser una mica original i no posar tant rock-indie-alternativa i centrar-me més en el que seria synth-EBM-etc.


L'ordre no té importància:


elegant MACHINERY: A Soft Exchange. Just el vaig rebre ahir i ja l'he escoltat un parell o tres de vegades. Francament interessant.


Colony 5: Buried Again. També ha caigut aquest Nadal però ja l'havia escoltat amb anterioritat. Probablement no sigui un dels seus millors cds, però cal tenir-lo en compte per temes com Ghosts.


debod: Burn Book. Ja l'he comentat diverses vegades, res més a afegir: synthpop des de Madrid, que s'agraeix per al que aporten a la música estatal.


Yazoo: remastered albums. Bé, no és un nou disc, però m'agradaria destacar el retorn d'aquesta banda als escenaris durant aquest 2008 amb un èxit notable.


The Last Shadow Puppets: The Age of the Understatement. Potser aquest ja és un cas que estarà en moltes llistes, però és que m'ha sorprès gratament per aquest so "antic" que tenen.



Així ja tenim un Top 5 decent. Després intentaré fer un resum dels cds que sortiran el 2009 per a què ens passin per alt.

Vestax

Com comentava ahir, algun dia havia de parlar aquí del meu reproductor de vinils.

Crec que me'l van regalar fa un parell o tres d'anys, després de molt buscar i, finalment, trobar-ne un de portàtil amb els amplis i els altaveus incorporats.


Ocupa poc, consta d'una petita caixa que queda tancada quan no l'estàs fent servir i del cable per a conectar-lo a l'electricitat. Un cop l'obres, pots treure la tapa i, la veritat, és que se sent bé.


Això m'ha permès anar ampliant la meva col·lecció de vinils. No sabria dir quants en tinc, però va augmentant a poc a poc amb petites joies de fa anys i discos més actuals.


Aviat m'hauré de comprar una altra caixa per a guardar-los, però amb prou feines m'hi cap la primera a l'habitació...

Actualment, els formats que no són digitals sembla que hagin de desaparèixer, però en el cas dels vinils, s'uneix aquest acte de col·leccionista que molts tenim a dins. L'acció de treure el vinil de la funda, sentir aquesta olor diferent que desprèn, el fet d'acostar l'agulla al vinil amb compte, el so diferent que produeix... Tot aquest procés és el que fa que sigui més especial i, per suposat, també el fet de disposar de l'artwork del disc en un format més gran on es pot apreciar tot amb més detall.

dimarts, 30 de desembre del 2008

Han arribat...

Hi ha alguna possibilitat de què ho hagin portat caminant, o que s'hagin trobat pel camí tot i que venien de llocs diferents, però ja estan aquí.

Primer: l'entrada per al concert de The Killers que tindrà lloc el 21 de març i serà a Badalona.


Difícilment l'entrada podria ser més lletja. Ja que me l'envies per correu, almenys no la treguis del servicaixa!!!

Segon: el nou cd d'elegant MACHINERY, "A Soft Exchange" que ja està sonant en aquests moments i sembla que està bastant bé. Tot i que amb els dos singles "Move" i "Feel the Silence" el cd ja val la pena.


I en tercer lloc, però igualment important, el single que ha tret And One aquest Nadal (el grup amb la pàgina web més morta del món).


Només cal que m'ofereixin un vinil pintat o colorejat per tal que hi caigui.

Aquí la lletra:


Encara no l'he escoltat, ni tan sols per internet. A veure si demà tinc un moment i enxufo la meva Vestax, a la que haig de fer fotos i posar per aquí perquè val la pena.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Caràtules en Lego

És tant original i senzill com diu el títol. Han agafat diferents portades més o menys emblemàtiques (moltes dels Beatles) i els han donat format de Lego via Photoshop.

Franz Ferdinand (Franz Ferdinand) - Bruce Springsteen (Born in the USA)



Ja feia dies que havia vist aquestes imatges per internet (aquí amb les portades originals per a comparar).


The Smiths (Meat is Murder) - Morrissey (You are the Quarry)



Remenant per internet se'n poden trobar més.

dijous, 25 de desembre del 2008

Regals Nadal 2008

Ahir vam celebrar el Nadal a casa i, per suposat, van caure alguns cds (amb una prèvia llista orientativa per a evitar errors):






A part, també un dvd de Kraftwerk d'un concert en directe. A veure si trobo una estona lliure per veure'l sencer.

I també va caure el regal d'aniversari-Nadal-etc. Sí, la foto està feta des d'un angle perquè l'objectiu sembli més gran, però segueix sent una passada.


ESPECTACULAR.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Bones Festes

Bon Nadal a tothom!!



Salut, llibertat i música per al 2009.

dimarts, 23 de desembre del 2008

And One - Bodypop 1 1/2

Ja fa cosa d'un any que hauria d'haver sortit el cd Bodypop 1 1/2 d'And One, amb covers d'altres grups que els han anat influïnt al llarg dels anys.


Grups com Depeche Mode, The Cure, Front 242... en definitiva, les cançons que han estat tocant en els darrers concerts.

Després d'un any, qualsevol nova notícia un ja se la pren com una conya. L'última és que està a punt de sortir, i des d'Out of Line s'afegeixen a la broma:


Yes, there is hope!! A veure si aquesta vegada és veritat.

Canvi d'habitació

Mateix pis, diferent habitació. Canvi a una habitació més gran al que he sobreviscut tot i haver-ho de fer precipitadament perquè s'aproximava l'operació i, posteriorment, sense poder recolzar la pota.


La foto és estranya perquè intenta fer un gir de 360º però per a fer-se una idea ja val.

diumenge, 21 de desembre del 2008

Evolució Turmell

Ja fa 3 setmanes des de l'operació. Una mica l'evolució ha estat:


  • 1a setmana: una part amb guix i una vena
  • 2a setmana: mirar ferida i tornar a tapar igual
  • 3a setmana: guix sencer fins al genoll i començar a recolzar
  • 4a setmana: "tape" i després turmellera


  • dimecres, 17 de desembre del 2008

    Top 10 - Grups

    És difícil fer un Top 10, de qualsevol cosa. Sempre n'hi ha 4 o 5 que saps segur que hi han de ser, però després comencen els dubtes...

    Començaré amb el Top 10 més general, un de grups, de qualsevol estil musical.

    01. Depeche Mode: grup britànic de synthpop que va començar a principis dels 80 i ha anat evolucionant fins a l'actualitat. S'espera nou disc i gira Tour of the Universe per a aquest 2009. La principal influència musical seria Kraftwerk.

    02. And One: grup liderat per l'Steve Naghavi i que ha anat canviant la formació al llarg dels anys (des de finals dels 80) però on sempre s'ha mantingut ell com a base. Surgits de l'Alemanya post caiguda del mur de Berlín, molt influenciats per Depeche Mode. Grup de synthpop - EBM.

    03. de/vision: un altre grup alemany de synthpop també molt influenciat per Depeche Mode. Es va formar a finals dels 80 i se'ls espera al febrer a Barcelona amb el seu Electronic Set.

    04. Pet Shop Boys: Neil Tennant i Chris Lowe formen aquest duo de synthpop que va començar a principis dels 80 al Regne Unit. També nou àlbum previst per al 2009.

    Fins aquí ha estat prou senzill tot i que he tingut algun dubte entre l'ordre de de/vision i Pet Shop Boys.

    05. Erasure: Vince Clarke va ser el primer compositor de Depeche Mode. Després va formar Yazoo i, més tard, Erasure, juntament amb Andy Bell. Se li ha d'agrair a aquest britànic, doncs, que formés el grup DM, que després marxés per a deixar-los evolucionar i que, a més a més,formés dos grups memorables. També de synthpop.

    06. VNV Nation: amb un estil musical redefinit per ells mateixos com a Futurepop i que combinaria el que serien synthpop i EBM, l'irlandés Ronan Harris (actualment amb Mark Jackson a la bateria) va formar aquest grup que també prepara novetats de cara el 2009.

    07. The Cure: banda anglesa de finals dels 70, digues de rock amb estètica gòtica. Robert Smith n'és el líder indiscutible i tot i que el nivell potser ha decaigut últimament, els concerts segueixen sent imprescindibles.

    08. Mesh: aquest potser és el que m'ha costat més de posar. Tot just l'he descobert fa poc però aquests anglesos és fàcil que et convencin amb el seu synthpop senzill i directe.

    09. Morrissey: va donar-se a conèixer amb el grup The Smiths, als 80, al Regne Unit. Actualment en solitari i també prepara un nou cd. Per variar una mica l'estil musical, aquest de pop-rock.

    10. Kraftwerk: probablement sense ells, la majoria dels grups d'aquesta llista no haguessin aparegut. Alemanys, electrònics i dels 70!!


    dilluns, 15 de desembre del 2008

    Depeche Mode - Entrevista

    Ja tenim algunes notícies més sobre Depeche Mode en referència al nou cd.


    Podem llegir a Los Angeles Times les novetats, a través d'una entrevista que li van fer al Dave Gahan.

    Així, de manera resumida:

  • El disc ja està "completed", tot i que encara queden alguns detalls
  • Estarà format per 12 cançons
  • Han grabat més cançons per a aquest disc que per a cap altre anterior. En tenen unes 18
  • Hi formaran part les cançons que vam sentir a la conferència de premsa de Berlín: Peace que es dirà "Peace Will Come To Me" i "Wrong" (com sonen?)
  • Retorn als sintetitzadors (el Martin Gore ha estat comprant aparellets a Ebay) i menys guitarres
  • Tres noms més de cançons co-escrites pel Dave Gahan: "Hole To Feed", "Comeback" i "In Chains"


  • Com ja posa més amunt, l'entrevista aquí.

    Per una altra banda, a la pàgina web de Home insinuen la possibilitat de què WRONG sigui el primer single (aquí).

    diumenge, 14 de desembre del 2008

    Depeche Mode - HOME

    Tornem a Depeche Mode i a l'anàlisi de cançons.

    Aquesta vegada passem a una cançó cantada pel geni Martin L. Gore del disc Ultra de 1997. La cançó en qüestió és HOME.

    El videoclip:



    Per mi no és dels millors. Estan els tres (Martin Gore, Dave Gahan i Andrew Flecther) en una habitació d'un motel i es van mostrant diferents imatges amb un home calb com a "enllaç" entre elles. Totes les persones que hi apareixen mostren sentiments de desil·lusió: ruptura de parella, sol·litud, prostitució, xantatge, alcoholisme... Bastant adequades en relació al sentiment d'enyorança que inspira la cançó.

    La lletra és la següent:

    It is a song from the wrong side of town
    Where I'm bound to the ground by the loneliest sound
    And it pounds from within and is pinning me down

    It is a page from the emptiest stage
    A cage of the heaviest cross ever made
    A cage of the deadliest trap ever laid

    And I thank you for bringing me here
    For showing me home
    For singing these tears
    Finally I've found that I belong here

    The heat and the sickliest sweet smelling sheets
    That cling to the backs of my knees and my feet
    Well I'm drowning in time to a desperate beat

    And I thank you for bringing me here
    For showing me home
    For singing these tears
    Finally I've found that I belong

    Feels like home
    I should have known
    From my first breath

    It's the only true friend I call mine
    And pretends that I'll make amends the next time
    The friend of the glorious sin of the light

    And I thank you for bringing me here
    For showing me home
    For singing these tears
    Finally I've found that I belong here


    Sobre el significat de la cançó s'ha dit que tracta sobre la beguda, però cadascú ho interpreta a la seva manera i li dóna un significat en funció de les seves pròpies experiències i del moment en què es troba.

    En el meu cas em transmet la sensació d'una persona que per fi ha trobat el seu lloc, la seva llar al costat d'una persona que l'ha fet retornar de les misèries. Es tracta d'amor, però no d'un amor passional, sinó d'aquell que senten dues persones quan han compartit tota la vida, o un amor incondicional com el que se sent per la pròpia família, pels fills, germans, etc.

    Li dóna les gràcies per salvar-lo del que estava vivint i que tot i que hauria hagut de saber des del principi que aquell era el seu lloc, ha necessitat el seu temps per adonar-se'n. Un cop ho ha descobert, se sent com a casa. Sentiment que té tothom en un lloc o un altre. Allà on et sents bé amb tu mateix i els que t'envolten.

    Indispensable viure-la en directe.

    El pas del temps

    Diuen que el pas del temps no perdona a ningú... però és realment cert?

    Hi ha gent que sembla que cada any que passa, probablement degut a un pacte amb el diable, vagin millorant. N'hi ha d'altres que fins i tot hagués estat millor que es retiressin a temps... I aquells que aconsegueixen mantenir-se en bona forma d'una manera bastant constant.

    Tenim exemples de tot tipus en el món de la música. Mireu i jutgeu.

    Robert Smith


    Madonna


    Morrissey


    El cantant de Keane, a vegades deixar les drogues ajuda


    Boy George



    Dave Gahan, fins i tot hi ha casos en què els anys ajuden:


    Buf! Com costa retocar fotos amb el paint. Hi ha alguna cosa menys intuitiva i pràctica? Necessito recuperar el meu ordinador per tocar de nou el Photoshop!!!

    dissabte, 13 de desembre del 2008

    Dark Christmas Festival 2008

    Amb poques ganes d'escriure així que faré un resum ràpid.

    Vaig arribar d'hora per tal de poder estar a prop. Em van posar una cadira a prop de l'escenari i la veritat és que no em puc queixar.


    Primer, Rötersand que no va sonar malament. Havia escoltat alguna cosa abans del concert i no m'havia acabat de fer el pes. En directe té molta força i el cantant es va guanyar el públic a la tercera cançó al baixar a la pista.

    Segon, [:SITD:]. Similar al primer. Tampoc em van acabar de convèncer.

    Finalment, Vnv Nation. La veritat és que va estar molt bé tot i haver-ho de veure sentada.


    M'encanta aquesta bateria.

    No recordo el setlist, ni molt menys, però que ara em sonin o em vinguin al cap: Chrome, Illusion, Farthest Star, Perpetual, Honour, Epicentre, Joy, Beloved (per acabar i també a capella)...


    Per cert, el canvi de dia va ser ni més ni menys per a què avui puguessin anar al partit Barça - Madrid, ves quines coses.


    Avui fiasco de firma de cds a Revolver. Al myspace posava de 13-14.30h, però a les 14h el Ronan ha sortit a fer un cigarro i ja no ha tornat... Així que les ganes.


    Per cert, van anunciar novetats discogràfiques i gira per a aquest 2009

    divendres, 12 de desembre del 2008

    Entrades Depeche Mode París

    Ja han arribat!!! Per fi!!


    Amb ganes de què arribi, però primer, aquesta nit, VNV Nation a Bikini.

    Mentrestant, el peu totalment enguixat i el primer dia de poder-lo recolzar està resultant bastant dolorós, a veure si puc aguantar aquesta nit.

    dilluns, 8 de desembre del 2008

    Morrissey - Years of Refusal

    El nou disc de Morrissey es dirà Years of Refusal i sortirà a la venda el 16 de febrer de 2009 amb Decca/Polydor.

    Ja en tenim la portada, però el tracklist que corre per la xarxa és un fake, així que de moment ens quedem amb aquesta imatge:


    Morrissey segueix amb la seva línia de portades on sempre hi apareix ell (sí, serà un egocèntric, però els anys el respecten amablement), però aquesta vegada, acompanyat d'un nen.

    Després de dir que no compréssim el disc recopilatori (notícia per aquí, per exemple), aquest suposo que sí que ens demanarà que el comprem.

    El primer single serà "I’m Throwing My Arms Around Paris" amb les cares B: "Because Of My Poor Education" i "Shame Is The Name" cantada juntament amb Chrissie Hynde, de The Pretenders.

    A veure què ens depara, i a veure si es deixa caure per aquestes terres de nou en gira.

    dissabte, 6 de desembre del 2008

    Avorriment...

    Ja amb ganes de fer coses


    En principi la setmana que ve em posaran alguna cosa més petita i ja podré començar a moure'm millor. Així que divendres a veure VNV Nation for sure.

    Kraftwerk

    A arrel de la notícia de què Kraftwerk podria telonejar a Depeche Mode al concert de Sevilla, he pensat que estaria bé comentar alguna cosa sobre aquest grup.


    No cal dir que són els pioners de la música electrònica. Surgits als 70 d'Alemanya, Ralf Hütter, Florian Schneider, Wolfgang Flür i Karl Bartos com a principals components, la formació ha anat variant al llarg de tots aquests anys.

    Van començar amb una música més experimental, amb l'ús de sintetitzadors i amb un so molt electrònic. Amb el disc Autobahn van passar a un so més proper al synthpop i, amb això, van aconseguir un major reconeixement.


    A partir de Radio-Activity van començar a realitzar els seus àlbums un dos idiomes: en alemany, com fins al moment, i en anglès, per a obrir-se al mercat internacional.


    Discografia:

  • 1970 - Kraftwerk
  • 1972 - Kraftwerk 2
  • 1973 - Ralf Und Florian
  • 1974 - Autobahn
  • 1975 - Radio-Activity // Radio-Aktivität
  • 1977 - Trans-Europe Express // Trans-Europa Express
  • 1978 - The Man-Machine // Die Mensch Maschine
  • 1981 - Computer World // Computerwelt
  • 1983 - Tour De France
  • 1986 - Electric Cafe
  • 1991 - The Mix (recopilatori)
  • 1999 - Expo 2000
  • 2003 - Tour De France Soundtracks
  • 2005 - Minimum-Maximum (en viu)



  • Una de les millors cançons és Das Model:



    Però en podríem destacar moltes altres: Radioactivity, The Robots, The Model ;) , Electro cardiogram, etc.


    Si toquen a Sevilla amb Depeche Mode, poden estar segurs que allà estaré jo. Costi el que costi...

    dijous, 4 de desembre del 2008

    27 juny 2009 - DM - París

    Després d'esperar tant i de tants dubtes, abans d'ahir vaig comprar les entrades per veure el Tour of the Universe de Depeche Mode a París. Ni més ni menys.


    Ahir també van sortir les altres dates per a Espanya: Valladolid, dimecres 8 de juliol, i Sevilla, diumenge 12 de juliol. Es rumoreja que podrien tocar també Kraftwerk, però no crec que passi d'això, un rumor.


    Aquest serà l'escenari, i les entrades que he comprat són les que estan a pista, més a prop de l'escenari.


    És la part que té un color groc-brut-or. Uns 65€, però és DEPECHE MODE, per favor!!!


    Pel que fa a París... Fa quasi 15 anys que hi vaig ser, així que torne-m'hi!



    dimarts, 2 de desembre del 2008

    The Killers - Day & Age

    Últimament semblo una fan incondicional de The Killers amb la quantitat de vegades que parlo d'ells, però al no tenir novetats d'altres grups vaig comentant.



    Abans de res, comentar una mica els anteriors discs: van començar molt forts amb Hot Fuss, 2004, i tot i que conté grans temes com Mr Brightside o Somebody Told Me i és el disc del que més unitats han venut, el que més bona crítica té, etc. Per a mi, el millor és el segon, el menysvalorat Sam's Town, 2006, que per mi és molt més complet, amb grandioses cançons i molt més ben acabat en conjunt.

    El 2007, van treure un estrany Sawdust, semblant a una recopilació de cares B i remixs, on principalment s'ha de destacar: Tranquilize.

    Ara, al 2008, treuen aquest Day & Age del que tant estem sentint a parlar, alavat pels seguidors, criticat per la resta. La meva opinió crec que es queda en un terme mig...


    Nou disc: Day & Age.

    1. Losing Touch: com acostuma a ser habitual, una primera cançó que pretèn ser una guia pel que serà el disc, tot i que després decau. Personalment, m'agrada. Sona diferent als dos discs anteriors sense deixar de tenir aquest so específic, que més que res li dóna la veu de Brandon Flowers. No és una gran cançó però ens permet agafar el disc amb ganes.

    2. Human: el primer single i, probablement, una de les cançons més ballables i que sembla ben bé treta de Sam's Town. Potser el més destacable del disc.

    3. Spaceman: m'agrada aquest ritme més accelerat que agafa la cançó. Pel nivell del cd, té un bon començament que et permet seguir amb ganes les següents cançons.

    4. Joy Ride: el nivell baixa de manera considerable... Una cançó que només escoltar et fa mirar el cd per veure si són ells cantant. Li falta alguna cosa i n'hi sobren d'altres.

    5. A Dustland Fairytale: primera cançó realment pausada tot i que va augmentant la velocitat a mesura que avança i acaba abandonant el to de balada. Maca.

    6. This Is Your Life: sona més al seu primer disc, però com si s'hagués quedat a la meitat. No em diu res. Els cors que se senten semblen extrets d'una cançó de Depeche Mode, que ara no sabria dir quina és... però no m'acaben de convèncer.

    7. I Can't Say: una altra cançó que es queda a mitges.

    8. Neon Tiger: tornem a recuperar una mica la il·lusió en aquest nou cd. Sonant altra vegada més semblant al primer cd, però evolucionant una mica, una mica més pausada.

    9. The World We Live In: una altra que es queda a mitges, amb la tornada sembla que s'animi una mica, però es queda en res.

    10. Goodnight, Travel Well: per a tancar el cd una cançó de 7 minuts. Estranya com ella sola i que tampoc aporta gran cosa.


    Bonus tracks: A Crippling Blow i Forget About What I Said. La primera, amb més ritme que la majoria del cd i on la tornada recorda altres cançons de The Killers. No està mal i no sé perquè em recorda el començament de "Only the truth" de The Last Shadow Puppets. La segona, també sembla sortida del Hot Fuss i és un final millor que no el track 10.


    En definitiva, un disc que suposo que quedarà majoritàriament en l'oblit, amb alguns moments bons, però allunyat del que podíem esperar d'aquest grup.



    Presentació als EMA 08, impressionant l'escenificació: