Vestax

Com comentava ahir, algun dia havia de parlar aquí del meu reproductor de vinils.

Crec que me'l van regalar fa un parell o tres d'anys, després de molt buscar i, finalment, trobar-ne un de portàtil amb els amplis i els altaveus incorporats.


Ocupa poc, consta d'una petita caixa que queda tancada quan no l'estàs fent servir i del cable per a conectar-lo a l'electricitat. Un cop l'obres, pots treure la tapa i, la veritat, és que se sent bé.


Això m'ha permès anar ampliant la meva col·lecció de vinils. No sabria dir quants en tinc, però va augmentant a poc a poc amb petites joies de fa anys i discos més actuals.


Aviat m'hauré de comprar una altra caixa per a guardar-los, però amb prou feines m'hi cap la primera a l'habitació...

Actualment, els formats que no són digitals sembla que hagin de desaparèixer, però en el cas dels vinils, s'uneix aquest acte de col·leccionista que molts tenim a dins. L'acció de treure el vinil de la funda, sentir aquesta olor diferent que desprèn, el fet d'acostar l'agulla al vinil amb compte, el so diferent que produeix... Tot aquest procés és el que fa que sigui més especial i, per suposat, també el fet de disposar de l'artwork del disc en un format més gran on es pot apreciar tot amb més detall.