Felix Marc - Parallel Worlds

Casualment, he descobert que el Felix Marc ha tret el seu segon disc en solitari.

El 2008 va treure a la venda Pathways. Un disc ple de detalls, amb un ús dels sintetitzadors excel·lent i una bonica veu acompanyant unes lletres no gens descartables. Una veu, per cert, que ja coneixíem dels cors de Diorama i, principalment, de Frozen Plasma.



Ara fa uns dies ha tret el seu segon disc en solitari, el qual tot just estic començant a escoltar ara: Parallel Worlds. Encara no me n'he pogut formar cap opinió concreta ja que tot just vaig per la meitat del disc, però no pinta malament.

Fins ara sona bastant similar. Una base de sintetitzadors i la veu amb algun acompanyament d'una veu femenina en diverses de les cançons. No sé si m'acaba de convèncer aquest punt. Com també el tema de la portada. No és lletja, però no sé si l'hauria escollit.

El tracklist és el següent:

1. Repair
2. MoscowParis
3. Collector
4. Oposite Sides
5. Life is Porn
6. Fields of Grey
7. The Muse
8. Modern Talking
9. The Garden of Light
10. Ghost
11. Mystify
12. Parallel World

Ha escollit The Muse com a single i es pot veure un video al següent enllaç. No he aconseguit trobar la manera d'insertar-lo aquí.

Sobre el videoclip... Una mica esterotipat. El Felix Marc cantant i movent-se una mica i un parell de noies guapes, una rossa i una morena. Tot en una espècie de búnker fosc amb una llum blanca extrema. No és lleig, però no aporta gran cosa. Tot i això, és la cançó que he escoltat amb més calma i m'agrada.

Unheilig (Live in Hamburg)

Veuré una cosa semblant a aquesta a finals d'agost a Hamburg:



De fet bastant similar, doncs haurà passat 1 any i 1 dia des d'aquest concert d'Unheilig i l'escenari (Trabrennbahn Bahrenfeld) serà el mateix. Tot i això, crec que la seva popularitat ha crescut, pel que potser estarà una mica més ple.

Encara estic intentant mirar com tornaré després cap al centre de la ciutat, però ja hi haurà alguna manera. Si més no, com que és horari alemany, acaba cap a les 22h i segurament encara hi haurà transport públic, encara que s'endarrereixi una mica.

Erasure - Tomorrow's World

Ja tenim nom per al nou disc d'Erasure. Ja fa uns dies que se sap, però no he tingut ni un segon per a respirar: Tomorrow's World.

A youtube ja es poden veure diversos videos dels concerts que estan fent actualment on han introduït una de les noves cançons: Save Me.



No sé si m'acaba de convèncer, però els hi donarem un vot de confiança.

A la pàgina dels concerts programats, ja podem veure que la nova gira ja s'està gestant. De moment, als Estats Units i al Canadà.

Amb una mica de sort (que jo n'estic bastant convençuda), també vindran a Barcelona. O almenys a algun lloc més a prop.

Amb A23 i OMD

Com deia en el post anterior, comparteixo les meves fotos amb el cantant d'Assemblage 23, en Tom Shear (les he retallat les dues una mica per a què no sortís altra gent que hi havia, per si no volien aparèixer):


Un cop acabat el concert ens vam esperar una estona fora, crec que al voltant d'una hora. Primer va sortir Assemblage 23, per la porta principal, sense grans dificultats però amb unes quantes persones rodejant-los i intentant aconseguir algun autògraf o alguna foto. Ja li vaig deixar clar: "You have to come back again and play more songs. It was great and we will be there". Em va dir que sí que tornarien... No sé jo.

Una estona després van sortir els 4 components dels Mirrors i tot i que tinc el seu disc i em va agradar el concert, em va guanyar la vergonya. Ni tan sols sé els seus noms, pel que em va semblar un excés.

I una altra amb el d'OMD, l'Andy McCluskey:


Finalment, ja quedava molt poca gent i tothom s'anava bellugant una mica. Per tal d'evitar que massa gent es tirés sobre del grup, van moure la furgoneta i van sortir per darrera. Just uns metres abans d'arribar-hi és quan vam poder veure l'Andy. Que ens va saludar i semblava reconèixer-nos del mateix concert. Potser una primera fila entregada no s'oblida en una estona.

A vegades han de tenir molta paciència amb nosaltres, però dic jo que també deu fer una mica d'il·lusió. A més, no es poden queixar que viuen del que els agrada!

Assemblage 23 & Mirrors & OMD

Ahir va ser una tarda-nit de moltes emocions. Cap a les 19h ja em trobava fent cua per entrar a la sala Apolo amb al voltant d'una trentena més de persones. Al cap de 45 minuts ja ens van deixar entrar i, juntament amb els 3 amics que em vaig trobar, vam aconseguir una primera fila envejable: ben a prop però sense estar apretats contra l'escenari, podent moure'ns amb tranquil·litat.

A les 20h, ben puntuals i amb una sala bastant buida, van sortir a l'escenari Assemblage 23 amb un repertori excessivament curt, però ple de força. Un decorat podríem dir que absent: només en Tom Shear cantant i l'homenet que l'acompanya al teclat que no sé com es diu. El setlist va ser el següent:


Quan van acabar de tocar les cançons, amb un simple gest i un crit de "setlist!" l'homenet me'l van donar amb un somriure. De fet, vaig ser de les poques persones que van ballar i cantar, així que crec que me'l mereixia. Llàstima que posi "Spain". A l'acabar el concert vam aconseguir una foto i que em firmessin el setlist. Encara no tinc la foto amb en Tom perquè la meva càmara va decidir abandonar-me, així que estic a l'espera de què me les envïin per mail.

Sobre el concert en sí, dir que la veu d'en Tom quasi no se sentia, però la música va estar impecable. També és cert que a mi quasi sempre em passa el mateix, em dóna la sensació que la veu se sent molt fluixa. I les cançons que van escollir, totes molt bones i animades, a excepció de Dissapoint que és menys animada, però preciosa i em va fer posar els pèls de punta.


Un cop acabat i amb el canvi d'escenari ja efectuat, van aparèixer Mirrors. Aquesta vegada van moure una taula allargada més endavant de l'escenari, just per deixar davant un metre per a què hi capigués el cantant. A la taula hi havia els altres 3 membres del grup: dos sintetitzadors i una bateria electrònica. El cantant, a part, també anava jugant amb una maquineta que tenia sobre la taula, pel que constantment ens donava l'esquena. A la següent foto es pot veure com estaven disposats:


Malgrat que em pensava que serien una mica avorrits, crec que van sonar molt bé i potents, pel que ho vaig disfrutar. En alguns moments, el cantant em recordava a l'Ian Curtis per la curiosa manera de moure's. També un repertori curt, tot i que en aquest cas perquè només disposen d'un disc.


Finalment, a les 22h, van aparèixer OMD. L'escenari no va variar gaire, van treure la taula que hi havia per deixar lloc a dos sintetitzadors i una bateria, però no portaven videos per a reproduir darrere ni similars. Només ells i el joc de llums.

Realment em va agradar molt. No m'esperava tanta animació per part de l'Andy, que no va parar ni un sol segon de moure's i de fer partícep al públic. Al repertori van barrejar temes antics amb els del nou àlbum, que tot i que potser no tenia tan bona rebuda com els altres, també va sonar molt bé.

El setlist va ser el següent:


Sí, també el vaig aconseguir. Després de què toquessin Electricity en Paul em va donar el que tenia sobre el seu teclat (també com a resposta del meu crit ja típic de "setlist!") però li vaig donar a la noia del meu costat (la coneixia, tampoc sóc tan generosa). Llavors un dels homes que recollia per allà, després de demanar-li, va anar al darrere de l'escenari i va tornar amb un altre per a mi. Crec que va riure al veure la meva cara d'il·lusió. Finalment, després d'esperar una hora fora de la sala, vam aconseguir, això sí, pels pèls i fent un petit esprint, que l'Andy ens el firmés. Tinc una altra foto amb ell, però tampoc està en la meva possessió per ara. Quan les tingui les dues ja les penjaré.

Per a mi, les cançons escollides tenen alguns dalts i baixos, però això passa sempre. Tot i això, moment memorable amb la genial Enola Gay:



El video no és meu. Jo vaig grabar, abans de què s'espatllés la càmara, Talking Loud and Clear, que ja està pujat aquí. I em faltarà un post amb les fotos en plan groupie.

Com a conclusió: un concert genial. Amb al principi poca gent, però que es va anar animant, tant en quantita com en qualitat, tot i no arribar a ser agobiant, que també s'agraeix.

Assemblage 23 - Collapse

I per al mateix dia del concert... Els primers teloners: Assemblage 23.

Per a la ocasió he escollit la cançó Collapse, que trobo que té uns sons molt elaborats:



Per suposat, una versió en viu per anar-nos preparant per al vespre. Crec que el directe d'aquest grup pot ser molt potent. Espero que encara que sigui a les 20h i potser no gaire coneguts, la gent es deixi portar.

Mirrors - Look at Me

Segueixo amb la preparació del concert de demà. Avui els hi toca el torn a Mirrors, els segons teloners.

Ha estat complicat trobar videos seus en directe al youtube. Al final m'he decidit per Look at Me a Berlín fa un parell de mesos, tot i que el so no és el millor:



No sembla que tinguin un directe molt animat. Molts sintetitzadors, però poca força. El cd que han tret és bo, però és pausat. Per això crec que també seria millor que fossin els primers teloners. Per anar obrint boca. També ens ho podem prendre diferent, com si fossin uns moments de més descans entre grups.

OMD - So in Love

D'aquí dos dies toquen OMD, Assemblage 23 i Mirrors a la sala Apolo. Ja he demant festa dimecres per la tarda per a no fer tard.

La meva intenció és posar un video de cadaun dels grups fins llavors per tal d'anar-nos situant. Comencem pels caps de cartell i la seva cançó: So in Love:



N'he escollit una en viu i actual per tal de poder fer-nos una idea del que es podrà veure el dimecres. La cançó en qüestió ja feia dies que em voltava pel cap i que la volia compartir, així que aprofito l'ocasió.

Talk to me, don't lie to me, save your breath
don't look at me, don't smile at me, just close your eyes
I was so impressed by you, I was running blind
I would fall for every trick, every twist of mind

heaven is cold, without any soul
it's hard to believe, i was so in love with you

don't say your prayers, don't build your hopes, just walk away
don't phone me up, don't call around, don't waste your time
you were so in awe of me, you were so divine
you would do just anything, to still be mine

Heaven is cold, without any soul
it's hard to believe, I was so in love with you

all the things you said to me, I was so upset
you were always talking talking, God I did my best

heaven is cold, without any soul
it's hard to believe, i was so in love with you

And One - La vida segueix

Un cop superada la decepció de què tant en Chris Ruiz com en Gio van Oli deixessin And One, la vida continua. Per al grup amb nous membres, o millor dit, recuperant-ne d'antics:


A l'Steve se'l veu com sempre, cantant i fent el tonto, així que no patim per als directes previstos.

Chris Ruiz & Gio Van Oli deixen And One

Ahir me'n vaig anar a dormir amb aquesta notícia de què en Gio Van Oli i el Chris Ruiz pleguen d'And One.

Ho vaig llegir al fòrum Metalhammer i aquí hi ha el vídeo que ho anuncia, amb la cançó Playing Dead de fons que juntament amb les seves cares fa que tot sigui encara més trist:



No estic segura de què funcioni el video, segons com em dóna error, però es pot veure al link al fòrum.

Pel que comenten al fòrum és degut a diferències amb l'Steve Naghavi i formaran el seu propi grup de música: PAKT. Els substituiran els antics membres del grup: Joke i Rick.

Per suposat no m'ho crec... O no m'ho vull creure.

El que diuen al video és: "The time with you was amazing but for us time has come to say goodbye. We won't see any tears. We love you"

I en alemany: "Die Zeit mit euch war grossartig aber es ist an der Zeit für uns. Zu gehen seid nicht Traurig. Wir lieben euch"

Unheilig - Für Immer

Últimament estic escoltant molt el disc Grosse Freiheit d'Unheilig i estic trobant moltes cançons que valen la pena.

És complicat trobar els cds per a descarregar, fins ara només he trobat aquest darrer (cal dir que també me l'he comprat un cop he constatat que m'agradava). També em vaig comprar un que vaig trobar casualment a la botiga de discos Revolver, Frohes Fest, però que no l'he escoltat tant perquè el tinc a casa.

Canviant una mica de tema, al final sembla que em tocaran les vacances d'estiu a finals d'agost, principis de setembre i la meva intenció era anar uns dies a Hamburg. El que m'està fent acabar de decidir-me a anar-hi és el següent:


Sí, aquí troben sentit els dos temes dels que començava parlant al post. Unheilig tocarà el 28 d'agost a Hamburg i és bastant probable que m'hi deixi caure, en part, també, perquè And One també hi seran.

Pel que s'indica aquí, And One només tocaran mitja horeta, però he vist bastants videos d'Unheilig per Youtube i sembla que tenen un molt bon directe. Així que espero que m'agradin en el cas que hi acabi anant.

Per suposat, del lloc on toquen, Trabbenbahn, no en conec res. Alguna referència? Pel que veig per internet sembla una mena de pista de curses de cavalls. La direcció sembla una mica allunyada del centre, però amb algunes parades de tren aprop.


Per a acabar de decidir-me, poso una de les cançons que més m'agraden del disc Grosse Freiheit. Al final he escollit Für immer també perquè té un video oficial:



Segurament acabaré posant més cançons perquè n'hi ha moltes que em criden l'atenció.

Kerobia (Bilbao)

La setmana passada vam anar en plan família gitana a visitar a mon germà a Bilbao. Com sempre, em va demanar que li portés algunes pel·lícules i música. Entre la música que em va demanar hi havia un grup de per aquelles zones: Kerobia.


Ja que tenia els cds els hi vaig donar alguna oportunitat i la veritat és que no em van desagradar. És un grup de pop/rock que canten majoritàriament en basc, creat el 2001 a Pamplona i actualment format per: Xabi Fernandez (veu i guitarra), Mikel Zorrilla (bateria), Alberto Isaba (baix), Mikel Isaba (teclats) i Rubén Matilla (guitarra).

El 2003 van guanyar un concurs de maquetes de la radio pública basca i van treure el seu primer disc. Des de llavors ja n'han tret 5 al mercat: Kerobia (2004), Rose Escargot (2006), Materia organikoa eta gainerakoak (2008), Papera eta Kartoia (2009) i Ontziak (2010).


No conec gaire encara la seva discografia, així que he escollit una cançó una mica a l'atzar, una que he trobat que tenia un videoclip oficial: Esaldi Sinple bat galdera handiegirako de l'àlbum Papera eta Kartoia.



La lletra és la següent, amb la seva traducció al català extreta de la pàgina web:

Esaldi sinple bat galdera handiegirako

Una simple frase per a massa pregunta

Esaldi sinple batekin hasiko naiz, kafea erre da baina. egun onak eman dizkidazu, hotz egiten du gaur etxean. beste era batetan hasiko naiz, goizero fragantzi ta formak zure ilean, gauza ederra da kaosa gauza txikitan. zer da zure ilusioez gaurkoan? galdera handiegia agian gauza sinple baterako. etxea momentu zoriontsuez bete dugu baina batzutan korapilo bat eztarrian, lasai elkarrekin gaude eta.

Començaré amb una senzilla frase, però s'ha cremat el cafè. M'has dit bon dia, fa fred avui a casa. Ho diré d'una altra manera; les fragàncies i formes al teu cabell cada matí, el caos és una cosa maca quan es troba a les petites coses. Que n'és de les teves il·lusions avui? Potser una pregunta massa gran per a una cosa tant simple. Hem omplert la nostra casa amb moments feliços però, de tant en tant, un nus a l'estomac, tranquil·la, estem junts.

Com que la cançó que he escollit era molt lenta, encara que maca, al final també he pensat en posar-ne una altra de més animada, justament perquè no crec que es converteixi en un dels meus grups preferits, però sí que tenen una música animada que no va malament mentre intentes sobreviure a l'avorriment d'alguns dies de feina.

L'altra que he escollit és Asteroideen antzokian artista eraila del disc Materia organikoa eta gainerakoak:



La lletra d'aquest tema està aquí, però no trobo la traducció.

Tom Jones - It's not unusual

Tornem a comentar el tema dels guilty pleasures. En aquest cas amb una cançó frick en tota regla.

Qui no coneix Tom Jones? Un sex símbol a la seva època que ha anat envellint com ha pogut. Va néixer a Gales el 1940 i va ser el 1965 que va treure aquest gran èxit que comparteixo avui: It's not Unusual. A partir de llavors ha tret desenes de discs fins al darrer, l'any passat, Praise & Blame.

Poso un video de fa molts anys que tampoc té desperdici per l'estètica.



També cal fixar-se en el públic que es veu al final, aplaudint, que també valen la pena: