Amphi-Festival 2012: Spetsnaz

S'acosta a poc a poc l'Amphi Festival i el meu llistat va arribant a la seva fi. Encara em queden pendents al voltant de 15 grups, però entre que d'alguns no n'he pogut escoltar res, i no tinc gaire temps, no arribaré a temps. Això sí. Hauré fet un bon paper: més de 20 grups comentats.

Avui és el torn de Spetsnaz.

Breu descripció: el nom del grup es deriva de la paraula amb la que es coneix als soldats d'elit russos i està format per l'Stefan Nilsson i el Pontus Stålberg, que el van fundar el 2001 a Suècia.

El seu so es mou entre el futurepop i l'EBM. Per a comparar-ho, podríem referenciar a Nitzer Ebb. Durant el 2006 es va rumorejar que s'havien separat, però el 2007 van treure un cd. Des de llavors, però, no hi ha hagut novetats discogràfiques.

Discografia:

1. Grand Design (2003)
2. Perfect Body (2004)
3. Degenerate Ones (2005)
4. Hardcore Hooligans (2006)
5. Totalitär (2006)
6. Deadpan (2007)

Temes més coneguts:

1. Reign of Wolves (video)
2. To the Core (video)
3. On the Edge (video)
4. Apathy (video)
5. Degenerate Ones (video)

Una de les cançons que més m'agraden és Allegiance, que em sonava ja d'abans. No sé si ja l'havia escoltat abans o és una versió.



Continuarà (o no)...

Assemblage 23: Bruise

Fa un parell de setmanes vaig rebre els 3 primers cds el meu llistat de pendents. El del Peter Heppner està a l'anterior post, i un altre d'ells és el darrer d'Assemblage 23, Bruise.

El cd m'agrada molt. Comença molt molt bé i després baixa una mica, però el principi és fortíssim. És una llàstima no poder-lo veure al concert de Barcelona, però almenys sí que podré veure'ls a Colònia, tot i que probablement sigui més curtet.

Com ja he comentat altres vegades, Assemblage 23 està format únicament per en Tom Shear i, quan va arribar la data de venda del cd, va escriure el següent:

I have begun shipping out pre-orders placed for "Bruise" in the Assemblage 23 Online Store, so if you ordered early, you'll recieve your CD a bit ahead of the release date. Please note that if you order included the Espermachine CD, we have not received that shipment yet, so your order will ship without the Espermachine CD and I will mail out the Espermachine CD's separately at my own expense so you don't have to wait for your A23 swag! Also, please note that I am only one person and have a ton of pre-orders to fill, many of which need to be signed. So please be patient. It's going to take me awhile to fill all of these, but I should still get them all filled well ahead of the release date.
El que ve a voler dir que ell s'encarrega personalment dels enviaments dels cds que s'han comprat a la seva botiga online, que ja els està enviant i que els primers arribaran una mica abans del dia previst, que si venien amb un cd extra l'enviarà ell més tard (i en pagarà els costos) ja que encara no el té i que la gent sigui pacient.

Em sembla genial que un grup que és prou conegut encara es mogui de manera tan personal.

Del nou cd en volia destacar dues cançons. Per un costat, The Noise Inside My Head, que serà el temazo d'aquest cd, el clàssic:

>

L'altra cançó és The Last Mistake, on utilitza un to de veu diferent, molt agut en alguns moments i on, si la vol tocar en directe, crec que tindrà bastants problemes. Tot i això, amb els probables retocs del cd, queda perfecta:

Peter Heppener: entrada, cd, cançó...

Al final, i si tot va bé, al desembre marxo a Berlin a veure el Peter Heppner en concert.

Vaig començar reservant l'hotel perquè està al costat de la sala, estava barat i el podia cancel·lar fins el dia abans d'arribar-hi. Llavors vaig trobar uns bitllets molt barats i, al final, l'entrada va ser el més car, ja que m'hi van sumar 25€ per l'enviament. Suposo que va arribar en jet privat.

Per suposat, al final ha acabat caient el seu nou cd. Darrerament l'he estat escoltant quasi a diari i potser no arriba a l'alçada de l'anterior, Solo, però té algunes cançons dignes de menció.

També cal dir que l'anterior cd és un dels meus preferits. Em refereixo a en general, és a dir, d'entre tots els cds del món. Així que és complicat superar-lo.

Volia posar una cançó, però no sé perquè és tan difícil trobar-les al YouTube. Trobo que n'hi ha molt poques de penjades. No he pogut escollir gaire, però és una bona cançó igualment: Noch nicht soweit:



A part, he trobat el making of de My heart of stone. Està en alemany, així que dificulta molt entendre què diuen. A veure si en un parell d'anys el puc entendre perfectament.

Beating The Drum

Estava buscant a veure com és la sala C-Club (Columbia Club) de Berlín i el primer video que em surt a Youtube és el següent:



Resulta que es tracta de N.U. Unruh, membre fundador de Einstürzende Neubauten, que és un grup que sempre m'ha semblat massa heavy per a mi, però que en aquest video m'ha encantat del que ha estat capaç.

Es veuen un parell de persones tocant percussió, un parell de bateries. A mida que van passant els segons, va apareixent gent que es van incorporant i van tocant altres tambors que hi ha instal·lats pel voltant. Ho he trobat molt original.

Concert: The Human League

Un altre dels temes sobre els que volia parlar la setmana passada era aquest, que vaig descobrir gràcies a ntne i és que The Human League estaran a Barcelona.

No serà del tot un concert, però sí que tocaran durant 1 hora al The Brandery, que és un saló de moda urbana, o similars.

També aprofiten per a fer concerts i aquest any podrem gaudir de The Human League. Un cop tenia la notícia, trobar la resta va ser molt senzill. Toquen el divendres 13 de juliol i a ticketmaster i al servicaixa es poden comprar les entrades per uns 25€. També hi tocaran La Casa Azul i els djs Amable i Gato.

Al final em vaig acabar decidint i ja tinc l'entrada, no volia quedar-me amb les ganes com la darrera vegada. Com que no volia fer-me repetitiva i tornar a posar la mateixa cançó de sempre, Don't You Want Me, al final he optat per una altra que també em dóna bon rotllo: Together In Electric Dreams.

Campions (Barça Alusport)

Els millors: Campions del playoff de la lliga. Quin patir, però quina alegria.

Pet Shop Boys: Elysium

El grup Pet Shop Boys treuran un nou disc, Elysium al setembre. Només entrar a la seva pàgina es pot escoltar una cançó, Invisible.

No és gran cosa, jo diria que és la típica cançó-balada de Pet Shop Boys, que sona bé, però no aporta res. Però el video val la pena perquè te'l quedes mirant inevitablement. Es pot veure al YouTube també:



Al juliol sortirà el primer single i de cara al 2013 una gira?

New Order al Sónar

Ja en la segona notícia, una decepció: no trobo el video d'una hora de durada del concert de New Order al Sónar. Em refereixo al concert de dissabte, el que seria l'oficial, no el de la inauguració.

Estic segura que en algun moment el vaig veure, però ara sóc incapaç de trobar-lo. A la pàgina de YouTube del Sónar n'hi ha tres. No els he pogut veure encara, però sent oficials, segur que són de gran qualitat. Les cançons escollides són: Perfect Kiss, Crystal i 586.

Personalment, hagués escollit les típiques, però no es pot tenir tot. Segurament el que va penjar la grabació sencera no en tenia el permís i l'ha hagut de treure. Una llàstima.

Poso un d'aquests videos, el de Perfect Kiss que, efectivament, es veu perfecte:



El so és molt millor del que jo vaig poder escoltar en viu, però la veu se sent molt forçada igualment. També es pot observar que no són una alegria sobre l'escenari i no sé s'aprecia, però la dona que hi ha als teclats, crec que hagués preferit estar a l'spa.

Viatge & Miqui Puig

Fa dies que tinc moltes coses a comentar, però no tinc temps per a res. Comencem per la darrera, perquè no voldria oblidar-la: avui marxo de cap de setmana a Avilés!

No hi ha gran cosa més a comentar, a part d'això. Es tracta d'un viatge de visita a amigos y conocidos, així que volia posar la cançó del Miqui Puig amb Los Sencillos, que justament es diu així. No seria una de les seves millors cançons, tampoc en sóc una gran fan en general, però venia que ni pintada.

Després me n'he adonat que era pràcticament impossible trobar-la a internet. Finalment, al Grooveshark en una versió en viu del Miqui Puig:

New Order: Sónar 2012

Juny està sent un mes mogut i encara tinc menys temps de l'habitual per a fer coses. A més, aquest dilluns tinc l'examen d'alemany i estic intentant dedicar-hi unes quantes hores per tal de no fer el ridícul.

Tot i això, he considerat imprescindible fer una pausa de 5 minuts per escriure una mica sobre el concert que New Order va oferir el dijous passat a Barcelona. Era el concert inaugural que obria el Sónar 2012.

Primer van sortir els The Pinker Tones. Dos nois d'aquí que amb dos iPads i un Mac van punxar música electrónica. No va estar malament del tot, però per a mi potser encara és excessiu veure que fan la música amb un iPad, la sensació era molt estranya.

Una mica després de les 22h ja van sortir New Order a l'escenari.

Ja havia vist diversos videos de les seves actuacions en directe i ja sabia què veuria, però tot i això no vaig perdre la il·lusió. Sí, són uns sosos i el so no era el millor que podia ser, però escoltar els clàssics que m'han acompanyat durant anys no té preu. Vam aconseguir estar a primera fila (tampoc va ser gaire complicat) i ho vam poder veure perfectament. Escoltar-ho ja és una altra cosa. Per a mi la veu pràcticament no se sentia, però en alguns moments ja hi érem nosaltres per a solucionar-ho.

També volia comentar avui perquè no se'm passés, que pel canal de Youtube del Sónar es podran veure i escoltar algunes actuacions en directe, d'entre les quals hi serà la de New Order a les 23h.

Amphi-Festival 2012: Spiritual Front

Segueixo amb el meu llistat de l'Amphi Festival 2012, a veure quants grups més puc arribar a comentar abans de què comenci.

Avui és el torn de Spiritual Front.

Breu descripció: el grup es va formar a Roma el 1999. Els membres actuals són: Simone "Hellvis" Salvatori, Andrea Freda, Giorgio Maria Condemi, Amorosi.
És, potser, un dels grups que sonen més diferents, doncs els seu so s'acosta clarament més al pop-folk que al gòtic, que és més la tendència del festival. Tot i això, pel que he pogut llegir, potser es podria definir una mica com a dark folk. Com que no he pogut escoltar tots els seus treballs, potser d'altres discs tenen un to més fosc.

Discografia:

1. Songs For The Will (1999)
2. Nihilist Cocktails for Calypso Inferno (2001)
3. Armageddon Gigolo (2006)
4. Rotten Roma Casino (2010)

Temes més coneguts:

1. Jesus Died In Las Vegas (video)
2. Slave (video)
3. No Kisses On The Mouth (video)
4. Bastard Angel (video)
5. My Kingdom For A Horse (video)

Com a cançó, al final m'he decidit per Kiss The Girls And Make Them Die ja que només he escoltat el darrer disc i, pel que he vist, és un dels temes més coneguts:



Continuarà...

Minerve: Down to the Ground

Temazo de Minerve que van penjar la setmana passada. Down to the Ground, en viu, al Synthage Festival:



A veure si es deixen caure per aquí a prop algun dia.

Sónar: New Order

Aquesta setmana es podrà disfrutar del Sónar a Barcelona: 14, 15 i 16 de juny.

Abans de qualsevol cosa, comentar que al concert inaugural només s'hi podia accedir introduint uns codis d'unes etiquetes d'Estrella Damm, cosa que vaig fer i, per tant, allà hi seré sense cap mena de dubte, ja que el grup que hi tocarà és New Order.

Quan vaig conèixer la notícia que New Order vindrien a Barcelona, em van començar a surgir els dubtes, igual que amb The Cure al Primavera Sound. Veure un grup que m'agrada, però en un festival ple de gent no m'acaba de convèncer. Quan vaig veure que podia guanyar una entrada simplement amb 20 etiquetes de cervesa, ja va ser una altra cosa. Ara, amb una mica de sort, em pot tocar el sorteig per a tornar-los a veure el dia que toquen al Sónar oficial (dissabte 16).

El grup, a part, ha ampliat la seva gira i hi haurà altres oportunitats de veure'ls, tot i que potser no del tot a prop.


Parlant primer del cartell del festival, hi ha diversos grups molt coneguts, però que em cridin a mi l'atenció com per a pagar l'entrada només els mencionats New Order, pel que ja veient-los el dia del concert inaugural, crec que serà suficient.

Per a mencionar-ne alguns, podríem parlar de: Daniel Miller fent de DJ, The Roots, Fatboy Slim, Hot Chip, Richie Hawtin, Die Antwoord, Friendly Fires, James Murphy, Lana del Rey i molts d'altres que no conec, però que segur que tenen els seus seguidors.


Parlant, després, del que relment m'interessa, dir que el concert inaugural es farà a la Fira Gran Via 2 de l'Hospitalet i que hi haurà un autobús des de les Drassanes. Realment crec que seria més pràctic que et portés fins a plaça Espanya, però vaja, s'haurà d'agafar un taxi de totes maneres. Per arribar-hi, com que serà d'hora, simplement els ferrocarrils fins a Fira-Europa.

Pel que veig a l'entrada aquestes són les dades importants:

• 20h: obertura de portes
• 20.30h: artista convidat
• 22h: NEW ORDER

I per a l'espera, Love vigilantes:

Ajangiz & Morrissey

Després d'una setmana de proves i règim, aquest cap de setmana vam anar en plan família gitana a Ajangiz, a visitar el que restava de la família més propera. La panxa segueix de manera similar, potser una mica millor, sobretot tenint en compte tot el que hi he posat (i això que he vigilat!).

Ahir, com a comiat, i per fer alguna cosa abans de tornar a menjar, vam anar al Bosc pintat. Caminant una mica al pas d'un nen de 2 anys i/o arrossegant-lo amb una cadireta per un camí de pedres, vam aconseguir arribar-hi.
Un cap de setmana de semi relax, en família, i podent escollir la música per anar camí a l'aeroport, ja de tornada a Barcelona.

D'entre molts cds de rock i indie, en va sortir un de Morrissey i ja no vaig buscar més. Feia temps que no l'escoltava i sigui el cd que sigui, sempre m'agrada. Al final he optat per posar un clàssic que també va sonar ahir, The Last of the Famous International Playboys:

And One: S.T.O.P.

Després d'haver escoltat ja unes quantes vegades el nou disc d'And One, S.T.O.P., ja me'n començo a formar una idea. En general m'està agradant bastant.

No és un exemple d'originalitat, però sona prou bé. Trobo que comença molt fort i es va diluint una mica i té un forat negre al mig amb Aigua, una cançó que no acabo d'entendre, però no per això deixa d'entretenir durant els 50 minuts que dura.

Coincideixo amb molts dels comentaris que he llegit per internet, amb què Killing the Mercy és una de les millors del cd, tot i que n'hi ha d'altres que també m'agraden, com Memory o Don't Get Me Wrong. Potser Shouts of Joy i Back Home les tinc més escoltades i per això han baixat una mica en l'escala de preferències.

Així doncs, compartiré Killing the Mercy:

Amphi-Festival 2012: Mind.in.a.box

Reprenc el meu llistat de l'Amphi Festival 2012 ja que no tinc gran cosa a fer i, a part, acabo de veure que amb prou feines he parlat de la meitat dels grups.

Avui és el torn de Mind.in.a.box.

Breu descripció: es tracta d'un grup austríac format el 2002 per l'Stefan Poiss (veu), el Roman Stift (baix), el Gehard Höffler (bateria) i l'Adam Wehsely-Swiczinsky (guitarra). Amb el primer àlbum ja van aconseguir un bon èxit, sobretot a Alemanya. Actualment no sé si està format per aquests 4 nois o si només en queden dos, per la foto que hi ha a la seva pàgina web.
El seu so és bastant electrònic, pel que potser el podríem classificar com a technopop. Menys melodia i més sintetitzador que el que jo definiria com a synthpop. Pel que he pogut llegir, la veu no és que sigui femenina, sinó que és l'Stefan Poiss modificant la seva veu amb diferents aparells.

Discografia:

1. Lost Alone (2004)
2. Dreamweb (2005)
3. Crossroads (2007)
4. R.E.T.R.O. (2010)
5. Revelations (2012)

Temes més coneguts:

1. 8 Bits (video)
2. Remember (video)
3. Cause and Effect (video)
4. Amnesia (video)
5. I Love 64 (video)

He escoltat els dos primers discs diverses vegades i, darrerament, també el Crossroads. En alguns moments em carreguen una mica, però en d'altres els disfruto molt. Al final, m'he decidit per la cançó Change:


Continuarà...

The Cure: Primavera Sound 2012

Des de divendres passat que volia comentar que The Cure tocaven al festival Primavera Sound de Barcelona.

Al final no hi vaig poder anar pel tema diners, l'entrada era molt cara, però també perquè em feia molta mandra el tema festival, amb tot de gent borratxa i molestant.

Tot i això, el festival oferia la possibilitat de veure per Youtube i en directe, una part d'algunes de les actuacions. The Cure va ser un d'aquests grups i vam poder veure des de la comoditat de la llar, 1 hora de concert amb grans cançons, de les quals en recordo poques, però mirant per internet he vist el llistat: Plainsong, Pictures of You, High, The End of the World, Lovesong, In Between Days, Just Like Heaven... Aquí el setlist complet.

Al final van tocar unes 36 cançons, que per a ser un festival, on els grups, màxim, acostumen a estar 1 hora sobre l'escenari, no està gens malament. Van tocar tots els seus clàssics i alguna que una altra sorpresa.

Després d'uns primers minuts on vaig estar arrepentint-me de no haver-hi anat, em vaig deixar de tonteries i vaig decidir disfrutar del fet de poder veure'ls en directe des de casa. Aquí tenim el que vam poder veure:



A veure si tornen a venir a Barcelona però en un concert seu, no un festival.