dijous, 31 de maig del 2012

Scissor Sisters - Magic Hour

Dilluns va sortir a la vena el darrer disc de Scissor Sisters. El cd es diu Magic Hour i el tracklist és el següent:

  1. Baby Come Home
  2. Keep Your Shoes On
  3. Inevitable
  4. Only The Horses
  5. Year Of Living Dangerously
  6. Let’s Have A Kiki
  7. Shady Love
  8. San Luis Obispo
  9. Self Control
  10. Best In Me
  11. Secret Life Of Letters
  12. Somewhere
  13. Ms. Matronic’s Magic Message
  14. Fuck Yeah (Bonus Track)
  15. Let’s Have A Kiki (DJ Nita Remix) (Bonus Track)
  16. Fuck Yeah (Seamus Haji Remix) (Bonus Track)
Fa uns mesos vam poder escoltar la cançó Shady Love, amb una gran decepció per part meva. Ara ja està tot a l'Spotify i el vaig escoltar ahir. Només una vegada, però no hi va haver res que em cridés l'atenció.

Potser una de les que més m'ha animat és Only the Horses i és la que aprofitaré per posar aquí:


Només escoltant-lo una vegada no es pot valorar del tot bé, així que intentaré donar-li una altra oportunitat més endavant. Pel que fa a aquesta cançó en concret, segurament és la que sona al so del grup que més m'agrada, sona més petarda i per això potser m'ha cridat més l'atenció.

dimecres, 30 de maig del 2012

Llistat de cds pendents

Avui volia començar parlant de la meva llista de "pendents" a Amazon, tot i que al final no sé si ho compraré aquí o a un altre lloc.

1. And One: S.T.O.P. (Home Box)

Hi ha la versió més senzilla (16,99€) del nou cd d'And One, i aquesta caixa (41,99€) que conté molts més extres, innecessaris en general, però atractius igual. En aquest cas tindríem el cd 1 amb 10 cançons i el cd 2 (l'EP Treibwerk) amb 6 cançons, on en dues d'elles i col·laboren el Douglas McCarthy i l'Eskil Simonsson.

A part, també hi tenim: una alfombreta per al ratolí, 2 posavasos, 3 bolígrafs, 3 postals, 2 enganxines i una xapa. Crec que pel preu no acaba de valdre la pena.

Surt demà 31 de maig a la venda, així que ja el puc anar comprant.

2. Peter Heppner: My Heart of Stone (Limited Deluxe Edition)

En aquest cas també hi ha una edició especial, limitada (18,99€), que conté alguns extres: un recull de 10 cançons més, crec que diverses d'elles recuperades de fa anys. Tot i això, a l'edició més senzilla, enlloc d'haver-hi 10 cançons en el primer cd, n'hi ha 17, de les quals només una n'és una versió.

Aquest és imprescindible, en part, també, perquè l'aniré a veure el desembre. Ja definitivament. Ara estic intentant aconseguir l'entrada més barata (sembla que l'envïin en jet privat fins a Barcelona), però l'avió i l'hotel ja els he trobat a un preu més que bo.

3. Assemblage 23: Bruise (Deluxe Edition)

També en edició normal (15,99€) o de luxe (17,99€). Al primer disc hi ha les 10 cançons que conformen el cd. Al segon disc hi ha algunes cançons noves (o de les que jo no havia sentit a parlar) i remixes a càrrec de Cesium 137, Grendel o Sonik Foundry, per exemple. Totes de tenes d'aquest nou cd.

No sóc jo molt de remixes, però per la diferència de preu potser valdria la pena, ja que per 2€ pots escoltar algunes cançons més i les versions que d'altres grups n'han fet.

Surt a la venda la setmana que ve, així que tampoc quedaria gaire per a tenir-lo, ja el podria anar comprant perquè el que he pogut escoltar per internet sona molt bé.

4. Head-Less: Imperfect: (Mensch)

En aquest cas només hi ha una versió (16€). Aquest ha estat un disc que he descobert aquest any tot i que el van treure el 2011.

Ja havia vist el grup en directe, telonejant And One a Barcelona, i em van sorprendre molt gratament (fins i tot vaig comprar un cd), però amb aquest darrer m'han acabat d'atrapar i he estat mirant la possibilitat de seguir-los per algun lloc i poder-los tornar a veure en viu. Algun disc anterior també sona molt bé, però aquest crec que és el millor.

5. Solar Fake: Frontiers i/o Broken Grid.

Aquest grup l'he descobert gràcies a l'Amphi Festival i m'han agradat, així que no estaria de més trobar una oferta i comprar els seus cds.

Ja de per sí costen al voltant d'uns 10€, així que no està gens malament i els podria afegir fàcilment a la meva col·lecció, la qual, per cert, està envaïnt la habitació i aviat hauré de comprar més estanteries o començar a dormir al menjador.



El meu principal problema és que per a trobar aquests cds he estat mirant la pàgina web alemanya d'Amazon i tot em costa d'entendre. A la pàgina espanyola hi falta el cd d'Assemblage 23 i alguns preus són més alts. A part, no m'acaba de convèncer comprar diverses coses a Amazon perquè cada venedor t'aplica els seus dies d'enviament, les seves despeses... No sé què acabaré fent. Per ara crec que em compraré el del Peter Heppner. La despesa, distribuïda en mesos, sempre sembla menys despesa.

I, finalment, he vist aquesta foto a través del blog El Comidista i ho havia de compartir.

dijous, 24 de maig del 2012

Retrobament i video

Bonica foto de retrobaments:

I bonic vídeo on en Dave Gahan parla sobre la seva col·laboració amb Soulsavers i de com es troba de salut:


dimecres, 23 de maig del 2012

Amphi-Festival 2012: Combichrist

Un altre dia bastant tranquil, sobretot en comparació amb la setmana passada, que a part d'estar encara mig malalta, la feina no s'acabava ni treballant 12h diàries de dilluns a divendres... Així que aprofitaré per ampliar la meva llista de l'Amphi Festival 2012.

Després d'haver anat fa poc al concert d'Icon of Coil, avui li toca el torn a Combichrist que, per cert, vindran a Barcelona (Razzmatazz 2) el 10 de juliol, l'11 a València i el 12 a Madrid.

Breu descripció: la banda la va formar el norueg Andy LaPlegua (d'aquí la relació amb Icon of Coil) el 2003 i, en viu, està acompanyat pel Trevor Friedrich (percussió), el Z_Marr (teclats) i el Joe Letz (bateria).
El seu so és molt més dur i fosc que el d'Icon i per això no m'acaben de convèncer del tot. El seu so s'acosta més a l'industrial i les seves pintes són molt més agressives. Ells defineixen la seva música com a Techno Body Music (TBM).

Discografia:
  1. The Joy Of Gunz (2003)
  2. Everybody Hates You (2005)
  3. What The Fuck Is Wrong With You People? (2007)
  4. Today We Are All Demons (2009)
  5. Making Monsters (2010)

Temes més coneguts:
  1. Get Your Body Beat (video)
  2. Blut Royale (video)
  3. All Pain Is Gone (video)
  4. Without Emotions (video)
  5. Electrohead (video)
Per a compartir, al final poso la cançó Sent to Destroy. El disc Today we are all Demons és el que més he escoltat i d'aquí l'elecció, però la veritat és que els conec poc:



Continuarà...

dimarts, 22 de maig del 2012

Soulsavers: The Light The Dead See

No havia pensat en escoltar el nou disc Soulsavers, The Light The Dead See, i això que en Dave Gahan hi col·labora tant amb algunes lletres com aportant-hi la veu.

El tracklist és el següent:
  1. La Ribera
  2. In The Morning
  3. Longest Day
  4. Presence of God
  5. Just Try
  6. Gone Too Far
  7. Point Sur - Pt. 1
  8. Take Me Back Home
  9. Bitterman
  10. I Can't Stay
  11. Take
  12. Tonight
La Ribera és una petita introducció musical de menys de 2 minuts. Amb In The Morning escoltem per primera vegada la veu d'en Dave Gahan i l'emoció que això comporta. Ja aquí ja m'he adonat que podria cantar qualsevol cosa i jo me'l seguiria escoltant. Comença més tranquil, però acaba forçant la veu amb "crits". Longest Day és la cançó que ja havíem pogut escoltar. Sembla una cançó d'església, com molt espiritual i potser la millor del disc. L'inici de Presence of God em recorda vagament a alguna cançó poc country del Johnny Cash. És molt lenta, amb una guitarra puntejada de fons i una veu forta i que transmet dolor en primera plana. Aquesta no m'acaba de convèncer.

Just Try també sona molt a cançó de banda sonora, de pel·lícula de l'América profunda, on la gent va a resar i a cantar a l'església. Tot plegat sona a folk-gospel i no és que sigui el meu estil preferit, però reconèixer la veu d'en Dave li dóna aquest plus per a seguir-lo escoltant. Sembla com si el disc fos una mica religiós. Gone Too Far segueix el tempo pausat de la majoria de cançons que hem escoltat fins ara. No té gran cosa a destacar. Point Sru - Pt. 1 és una altra instrumental sense res a destacar.

Take Me Back Home comença ja una mica més animada que les anteriors i et fa esperar una segona part del disc més optimista. Fins ara tot sona una mica a depressió. Bitterman torna al to més trist, així que ja acceptem que és un disc pausat. I Can't Say sembla una nana, almenys inicialment, Take encara comença més tranquil·la que les anteriors, s'accelera una mica i torna al començament. I, finalment, Tonight que té els mateixos cors gospels i el mateix estil, però una mica més animada.

En general el disc m'ha semblat molt pausat, potser en excés. També és cert que el grup Soulsavers té un estil molt diferent al d'en Dave en solitari i amb Depeche Mode i te n'has de fer a la idea.

El disc va sortir a la venda ahir, així que tinc feina pendent: Peter Heppner, And One i Soulsavers (per aquest darrer m'esperaré a què estigui d'oferta).

And One: Snippets

Crec que ja fa una setmana que podem escoltar alguns trossets més de cançons d'And One, però encara no ho havia comentat.

Per un costat, tenim un nou EP, Treibwerk, amb les següents cançons:
  1. Get it!
  2. H.A.T.E.
  3. One And
  4. My Mission
  5. Low
  6. Dark Heart
Es pot escoltar aquí:



La veritat és que no em convenç en excés. També és cert que només són snippets i que no els he escoltat gaire, però a la primera no m'acaben de fer el pes. Potser és simplement perquè sonen bastant diferent del que ens tenien acostumats. Potser és un canvi a bo, perquè ja fa temps que repeteixen la mateixa fórmula, però en un inici pot ser difícil de fer-se'n a la idea.

D'altra banda, tenim els talls del disc sencer, S.T.O.P., amb el següent tracklist:
  1. Shouts Of Joy
  2. Killing The Mercy
  3. Memory
  4. You Without a Me
  5. Don't Get Me Wrong
  6. Aigua
  7. S.T.O.P. The Sun
  8. The 4
  9. Back Home
  10. Everybody Dies Tonight
  11. The End Of Your Life
  12. No Words
Es pot escoltar aquí:



La setmana passada en vaig llegir comentaris que el deixaven per terra. Potser per això m'ha semblat que estava prou bé. Anava amb les expectatives molt baixes.

Mirant una a una... sense entendre encara les lletres: Shouts Of Joy em segueix semblant bastant una cançó depechera, però no per això dolenta, al contrari, té molta força i a mesura que la vas escoltant, tot i que no em sona a nova o original, em va agradant més. Seguim amb Killing the Mercy, que pel que he llegit per internet sembla ser una de les preferides dels seguidors, però encara no li trobo el secret, potser la tornada? Encara no n'estic segura. Memory ja l'havíem pogut escoltar abans i a mi m'agrada bastant. Per ara és de les meves preferides. També és el que fa el fet d'haver-la escoltat més vegades, no ho negarem. El mateix em passa amb Back Home segurament. Trobo que el single ha estat molt ben escollit.

A You without a me hi ha com moltes segones veus una mica cursis i també em recorda a Depeche Mode, però ara no sabria dir exactament a quina cançó, però no pas de les més inspirades. Don't Get me Wrong té una base ràpida i una veu potser una mica més profunda de l'habitual, però la tornada potser sona molt típica. Aigua no sé benbé quin tipus de cançó és. Hi ha una noia xiuxiuejant i és molt lenta, podria ser de qualsevol altre grup. El que més em crida l'atenció és que es digui "aigua", no sé si significarà alguna altra cosa.

S.T.O.P. the sun comença molt animada i és una típica cançó d'And One. M'agrada. The 4 no acaba de cridar l'atenció per cap motiu concret. Sobre Back Home ja ho he comentat abans i, després, segueix Everybody Dies Tonight, una cançó, pel tros que hem pogut escoltar, instrumental. The End of Your Life és tranquil·la però no acaba de transmetre res. Finalment, tanquem amb No Words, també instrumental.

Sembla que el disc no m'hagi agradat gens, però és que estic una mica crítica amb el grup. Hi ha grups que tenen molt de crèdit ja guanyat per la seva història i And One n'és un d'ells. També està bé que els altres membres del grup hagin participat en la grabació de segones veus, que li dóna més vida en alguns moments.

Teòricament, a la venda aquest divendres dia 25!

IAMX: Journal #1

IAMX està preparant el seu cinquè àlbum i en Chris Corner ha decidit anar penjant uns videos del que va gent mentre el prepara.

La meva idea no és penjar-los tots (diu que els posarà cada dues setmanes), però sí que trobo interessant posar el primer i, després, els que per un motiu o un altre, em cridin l'atenció.



Els videos seran com un journal i ens deixarà veure diferents moments de la creació del disc, però també altres moments. En aquest cas el podem veure creant i destruint un quadre. Ell mateix diu que està molt nerviós perquè no ho ha fet mai abans, però se'l veu còmodament sentat en una cadira.

Ens comenta que no hi haurà gaires concerts aquest any perquè es volen centrar en el nou disc, però que esperen, un cop acabat, poder arribar a tot arreu. Els que hi ha previstos són els següents:

    Jun 2nd - Siesta Festival - Hässleholm, Sweden
    Jun 8th - Young & Restless 2012 - Berlin, Germany
    Jul 28th - Das Bett - Frankfurt a.M., Germany
    Jul 29th - Ronquières Festival - Ronquières, Belgium
    Oct 20th - eremoclub - Bari, Italy
    Nov 1st - Glavclub - St. Petersburg, Russia
    Nov 3rd - Milk Moscow - Moscow, Russia
    Nov 10th - Crystal Hall - Kiev, Ukraine


dilluns, 21 de maig del 2012

Amphi-Festival 2012: Stahlzeit

Després de la petita notícia de l'Amphi Festival 2012, segueixo amb un dels grups que hi tocaran i l'afegeixo a la meva llista.

En aquest cas el grup és Stahlzeit i la veritat és que només n'he escoltat un parell de cançons al Youtube, a diferència de la resta dels que ja he parlat.

Breu descripció: es tracta d'un grup de covers de Rammstein. El seu propòsit és tocar les seves cançons en viu, amb un espectacle similar al d'aquests.

La veritat és que és una mica estrany que un grup únicament es dediqui a fer covers d'un grup, més tenint en compte que encara estan en actiu, però Rammstein té molta força en directe, així que pot ser curiós veure'ls en viu amb el so a tota canya i potser flames acompanyant-los?

Discografia: diria que no en tenen. Només es dediquen a versionar les cançons de Rammstein.

Temes més coneguts:
  1. Ich tu dir weh (video)
  2. Keine Lust (video)
  3. Mein Herz brennt (video)
  4. Reise, Reise (video)
  5. Sonne (video)
Per a compartir, he escollit una de les poques cançons de Rammstein que coneixo i amb la que es van fer un nom arreu, així que poso Du hast:



Amphi Festival 2012: Firmes

Un petit post informatiu sobre l'Amphi Festival 2012. Encara no hi ha les hores dels concerts, només sabem que obren les portes a les 10h i comença a sonar música a les 12h, però sí que han sortit els grups que estaran firmant autògrafs:

De grups que m'interessin n'hi ha alguns, però no sé benbé com deu funcionar. La veritat és que m'imagino molta gent fent cua i perdent el temps allà... A part, de què segur que coincideix amb concerts i, tant per tant, prefereixo veure algun grup que em cridi l'atenció que no aconseguir-ne una foto.

Els grups que no m'importaria veure en aquesta zona especial són: Assemblage 23 (tot i que ja tinc la seva foto i firma), Eisbrecher i Aesthetic Perfection (perquè són 2 dels grups que més m'han agradat dels que he escoltat abans del festival) i potser aquí també hi entraria Solar Fake. I, finalment, Seabound, que algú els hi ha de recordar que la cançó Hooked és una de les millors que s'ha escrit en tota la història.

També em semblava que And One havien dit que hi serien, però potser m'estic confonent...

Peter Heppner - God Smoked

Ja ha sortit a la venda el segon disc en solitari del Peter Heppner, My Heart of Stone. L'he escoltat un parell de vegades aquest matí a l'Spotify i pinta molt bé. Crec que serà difícil superar l'anterior, però tot i tenir 17 cançons, se m'ha passat molt ràpid.
Encara no les he pogut assimilar totes i no les puc valorar per separat, però el conjunt sona prou bé. De nou, ha combinat les cançons en anglès i en alemany, el que ho facilita tot una mica més pels que no dominem gaire cap dels dos idiomes. I, per fi, puc posar el tracklist:

   01. Prologue
   02. Give Us What We Need (Truth Is Not The Key)
   03. Meine Welt
   04. Deserve To Be Alone
   05. Penombre Islandaise
   06. God Smoked
   07. Whenever I Miss You
   08. D'antan
   09. I Won't Give Up
   10. A Love Divine
   11. Letter From Africa
   12. Au Large
   13. Noch Nicht Soweit
   14. Cry Tonight
   15. Epilogue
   16. Alles Klar! - Lied Fur Wettkampfe
   17. Meine Welt (Kids Edit)

Comparteixo una cançó una mica a l'atzar, quan l'hagi pogut escoltar més vegades potser les podré ordenar més segons les meves preferències. Per ara, poso God Smoked que és la que he trobat al Youtube:



Al final crec que em deixaré caure per Berlín al desembre...

Bee Gees: Stayin' Alive

La setmana passada va morir la Donna Summer. Tampoc ho vaig comentar perquè no és que l'hagi seguit mai gaire, tot i que conec alguna cançó i sé perfectament que se l'anomenava reina del disco.

Aquesta setmana, però, ha mort un altre cantant conegut per la seva música disco, també degut al càncer. En aquest cas ha estat el Robin Gibb, un dels integrants del grup Bee Gees i aquí no me n'he pogut estar, perquè hi ha algunes cançons i videoclips que sempre em fan somriure. És el moment, doncs, de fer un remember.

La banda va ser formada pels germans Gibb: el Robin, el Barry i el Maurice (també mort) el 1958, aconseguint gran popularitat durant els anys 70. El quart germà, Andy, va actuar a part del grup.

La cançó que més recordo és Stayin' Alive i recordo especialment el videoclip, veient-lo amb mon germà i morint-nos de riure:



Sóc jo l'única que ha imitat aquest videoclip traient el cap per diferents finestres o portes?

dissabte, 19 de maig del 2012

Out of Line: Compres a Berlín

Com comentava ahir, la meva compra de cds es mereixia un post a part. El dissabte al migdia ens vam dirigir a la botiga de la discogràfica Out of Line.
La botiga semblava tancada, però no. Després de dinar ens hi vam passar una estona i en pocs minuts ja tenia 5 cds a les mans, dos d'ells per menys de 7€. Vaig enrecordar-me que no sóc rica, així que vaig abandonar, però hagués pogut embogir totalment.
Es poden veure a la foto: Pakt.: Berlin, Blutengel: Tränenherz, Icon of Coil: Machines are us, Eisbrecher: Die Hölle muss warten, Aesthetic Perfection: Close to Human.

La direcció és la següent:

Out of Line Store Berlin
Frankfurter Tor 2, 10243 Berlin Germany.
Business Hours:
Mo-Fr 11:00 a.m. - 7 p.m.
Sat: 11 a.m.- 4 p.m.


Fins a la propera!

divendres, 18 de maig del 2012

Viatge a Berlín

Han anat passant els dies i encara no havia trobat el moment de comentar el viatge a Berlin. Com ja vaig comentar, en teoria hi anava per un concert... però al final va ser 100% de turisme.

Vam arribar dijous al migdia i feia un dia espectacular. Després de menjar un currywurst, vam començar a caminar i no vam parar fins unes 5 hores després. Vam començar visitant la part del voltant de l'hotel, Kreuzberg, i vam anar pujant cap al Checkpoint Charlie, Potsdamer Platz... i vam acabar al Reichstag (pel qual ara és necessari demanar hora per a poder pujar a la cúpula!).

L'endemà, després d'un bon esmorzar, vam començar abans de les 8h del matí i crec que ens posàvem a sopar vora les 21h. Amb els peus totalment destrossats i l'esquena a un pas de partir-se en dos.

El divendres va ser un dia d'excessos. Vam començar pel Tiergarten i vam anar tirant cap al centre, ens vam fer tot el carrer Unter den Linden i vam acabar visitant Preuzlager Berg i Friedschain (no sé si està ben escrit, però ara em fa mandreta revisar-ho). També ens vam arribar al tros de mur conservat més llarg i pintat, l'East Side Gallery:

Entre aquests camins, vam parar a una botiga de cds, però això serà un altre post.

La tarda va ser una mica més tranquil·la, però tampoc vam parar.

El primer que vaig fer dissabte pel matí va ser anar al Columbia Club a fer-me la foto de rigor, per a reclamar: Jo estava allà el dissabte, on estaves tu, Steve Naghavi? També és cert que hi vaig anar perquè estava al costat de l'hotel.

Després vam agafar el bus 200 i vam donar una bona volta per la ciutat, però sense cansament. Això sí, jo ja començava a notar, després d'una mala nit, que m'estava posant malalta. Per la tarda, però, va caure la visita a Potsdam.

El diumenge ja em vaig llevar amb molta febre, però tampoc em va evitar caminar 5 hores abans d'anar cap a l'aeroport a descansar. Hi vaig anar abans d'hora perquè pel carrer feia fred i ja no podia quedar-me a l'hotel.



Tot i tornar malalta i treballar igualment tota la setmana quasi 12 hores seguides diàres, he sobreviscut. Aquest cap de setmana serà d'absolut repòs, perquè el que ve toca trasllat.

dimecres, 9 de maig del 2012

Amphi-Festival 2012: Blutengel

Un nou grup al llistat de l'Amphi Festival 2012.

En aquest cas no es tracta d'un grup que acabi de conèixer, sinó que ja fa un temps que el segueixo. El grup en qüestió és Blutengel.

Breu descripció: es tracta d'un grup alemany que va començar el 1999. Actualment està format pel Chris Pohl (la cara i la veu del grup, que també forma part d'altres grups, com Terminal Choice), la Ulrike Goldmann (lletres i veus), l'Anja Milow (veus), la Viki, la Jenny i la Maria. Les últimes 3 noies les defineix com a Performance | Live Concept, pel que entenc que només ballen a l'escenari.

El seu so no sé com descriure'l realment. És música electrònica amb una estètica molt gòtica (darkwave potser?). Les lletres estan escrites en alemany o en anglès i es barregen la veu masculina del Chris Pohl amb la de les noies. En alguna cançó canten elles soles, però en general la que domina és la de l'home.

Discografia:
  1. Child of Glass (1999)
  2. Seelenschmerz (2001)
  3. Angel Dust (2002)
  4. Demon Kiss (2004)
  5. Labyrinth (2007)
  6. Schwarzes Eis (2009)
  7. Tränenherz (2011)
  8. Nachtbringer (2011)

Temes més coneguts:
  1. Reich mir die Hand (video)
  2. Bloody Pleasures (video)
  3. Seelenschmerz (video)
  4. Lucifer (video)
  5. Soul of Ice (video)

Per a no repetir-me en les cançons i com que ja n'he compartit dues, al final he optat per Das andere ich, que m'encanta:



Continuarà...

dimarts, 8 de maig del 2012

Amphi-Festival 2012: Nachtmahr

Segueixo amb el meu llistat dels grups que participen a l'Amphi Festival 2012.

Avui seguiré amb el grup Nachtmahr, la traducció del qual seria "malson".


Breu descripció: és un grup austríac, que va sorgir a Viena el 2007. És el projecte en solitari del Thomas Rainer, que és conegut per formar part del grup L'Âme Immortelle.

Es tracta de música electrònica industrial, és a dir, bastant fosca i dura. La seva indumentària, similar als uniformes que portava Hitler en els seus discursos, ha creat molta controvèrsia. A part, sempre l'acompanyen noies vestides també amb uniforme militar. En Thomas Rainer diu que ho fa no per ideologia, sinó per moda i per a cridar l'atenció, així com també explica que ell ho troba molt sexy.

Discografia:
  1. Kunst Ist Krieg (2007)
  2. Katharsis (2008)
  3. Alle Lust Will Ewigkeit (2009)
  4. Mädchen In Uniform (2010)
  5. Can You Feel the Beat? (2011)

Temes més coneguts:
  1. Katharsis (video)
  2. Tanzdiktator (video)
  3. Karrussell (video)
  4. BoomBoomBoom (video)
  5. Code:Red (video)

Tot i que sembla que el tema que els va fer més coneguts és el BoomBoomBoom no l'havia escoltat fins ara i tampoc m'ha semblat gran cosa, així que al final he escollit Tanzdiktator que també és coneguda, l'he escoltat diverses vegades i defineix bastant bé el so del grup.



Continuarà...

dilluns, 7 de maig del 2012

Viatge a BERLÍN!!!

Aquest cap de setmana hi havia un concert previst a Berlín, per això hi anava. Havia de tenir l'oportunitat de veure en directe: uns teloners que encara no estaven anunciats, Welle:Erdball, Covenant i And One. Tot i això, aquests darrers van cancel·lar / aplaçar el concert quan jo ja ho tenia tot reservat, així que al final marxo de turisme.

Com que no sé com aniran aquests 3 dies abans del viatge, tant de volum de feina com de coses de casa, prefereixo ja posar-ho avui i així no oblidar-me'n: TINC 4 DIES DE VACANCES! I tot i que tinc moltes ganes d'estar a casa, sense fer res i anar sense horaris, viatjar sempre ve de gust.
Ara, només cal pensar en els bons moments que es poden passar en una ciutat com Berlín. Ja hi vaig anar fa 4 anys i em va encantar, així que repetir tampoc m'importa encara que hi hagi moltes altres ciutats "noves" que també vulgui vistar.

Peter Heppner - Tour 2012

En Peter Heppner ha anunciat la primera part de la seva gira. La segona part diu que serà de cara al 2013.

Pel que fa a la primera part: My Heart of Stone - Tour 2012:

El tema d'anar-hi està complicat, ja que únicament cauen en dissabte el concert del 24 de novembre a Erfurt i el de l'1 de desembre a Leipzig.

Sempre em puc demanar algun dia de festa i, per exemple, ampliar al concert de Dresden o Berlin, però mirant únicament els dos primers, a Leipzig el vol pot costar uns 200€ si faig fins a dues escales, sinó molt més car. I per a Erfurt... no he trobat res. Així que no m'ho posen fàcil.

Esperaré a veure si surt alguna cosa sobre la segona part i sinó miraré els aeroports del voltant, però realment m'agradaria veure'l en directe. Per a l'espera, Alleinesein, del seu anterior disc:



dijous, 3 de maig del 2012

Amphi-Festival 2012: Mono Inc

Ara feia uns quants dies que no ampliava el meu llistat de l'Amphi-Festival del 2012. La veritat és que he tingut tanta feina, que quan arribava a casa amb prou feines podia obrir l'ordinador.

Avui és el torn de Mono Inc.


Breu descripció: al grup va nèixer a Hamburg el 2003 i se'l defineix com una banda de rock gòtic, però la veritat és que pel que he pogut escoltar, segueixo sense estar segura què vol dir exactament "gòtic". A mi em sona bastant a rock de tota la vida, això sí, tots ells ben de negre.

El grup està format pel Martin Engler (el cantant), el Carl Fornia (guitarra i veus), la Katha Mia (bateria i veus) i el Manuel Antoni (baix i veus). Les seves referències són HIM, Depeche Mode, Sisters of Mercy, AC/DC...


Discografia:
  1. Head Under Water (2004)
  2. Temple of the Torn (2007)
  3. Pain, Love & Poetry (2008)
  4. Voices of Doom (2009)
  5. Viva Hades (2011)


Temes més coneguts:
  1. Voices of Doom (video)
  2. Forgiven (video)
  3. The Best of You (video)
  4. Gothic Queen (video)
  5. A Love That Never Dies (video)


Només he pogut escoltar una actuació en directe, però les cançons que més m'han agradat, en general, pertanyen al darrer disc. Per això, n'he escollit una d'elles, C'est la vie:



Continuarà...

dimarts, 1 de maig del 2012

FCBarcelona Alusport Campió d'Europa

Diumenge va ser la final de la UEFA FutSal, és a dir, la final de la Champions League de futbol sala i el Barça hi era... i va guanyar. Vaig convidar a mon pare a anar-hi i la veritat és que va valdre la pena.

El camp estava a petar. El 80% eren seguidors del Barça, pel que l'ambient era del tot propici. Això sí, la meva entrada estava just al mig de 100 russos. I quan dic al mig i 100 russos, no és una exageració. Em van donar una entrada gratis per ser sòcia i me la van donar de la zona 3, just a la part on estaven tots els russos. La veritat és que em vaig enfadar bastant.

La primera part la vaig veure allà, però em vaig canviar de seient. La segona part ja la vaig veure en una altra zona, rodejada de barcelonistes. Mon pare estava allà i tenia visualitzat un lloc que estava lliure.



A la mitja part van deixar entrar a la gent gratis i, de totes maneres, si hagués tornat a buscar el meu lloc segur que hagués estat ocupat.

El partit va ser emocionant. Al minut el Barça guanyava 0-1 amb un gol de Wilde. Llavors el Dinamo de Moscú va estar apretant tota la primera part, però un gran Paco Sedano va evitar que empatessin. A la segona part, Lin va fer el 0-2. Quan quedaven crec que menys de 10 minuts el Dinamo va començar a jugar amb porter-jugador i va aconseguir fer l'1-2 i tirar una pilota al pal. Al final, en un contratac on Ari va evitar que la pilota sortís de banda, Torras es va quedar sol a porta buida i va fer l'1-3 que ens va permetre respirar.

GENIAL!!!

Concert: De/Vision (Barcelona)

Dissabte vaig anar a la sala Bikini de concert.

Cap a les 20.30h van sortir Culture Kultür. Va sonar prou bé. Hi havia una noia als teclats i un noi cantant, el qual, estranyament, se sentia prou bé. I això que els baixos estaven tan forts que feien tremolar el terra.

Després d'unes quantes cançons, van tancar amb una versió de Love Will Tear Us Apart de Joy Division. Tenien uns quants fans a l'esquerra de l'escenari, però amb aquesta cançó es va animar més gent.


Al cap de mitja horeta, van sortir a escena de/vision amb un dels seus temes nous. A diferència de Madrid, aquí no tenien projeccions darrere.

El concert va estar molt bé, la sala no estava del tot plena i no era agobiant. Tot i això, com que darrerament els he vist bastant en directe i van tocar molts temes del darrer disc, em va semblar molt similar als anteriors.

Tot i això, van tocar els clàssics imprescindibles (Try to Forget, Your Hands On My Skin, I regret) i ens van presentar 3 nous temes: Superhuman, Boy Toy, Binary Soldier.


Els nous temes, a l'escoltar-los per primera vegada sempre és complicat donar-ne una opinió. Per ara, destacar que en Thomas va fer cors i va cantar un bon tros d'una d'elles.

Pel que fa al concert en sí, cal destacar que l'Steffan sempre aconsegueix cantar perfecte en directe, mantenir una veu espectacular i ballant i animant el públic constantment. El que sí que va estar rient tota l'estona va ser el Thomas, però no somrient, rient, descollonant-se tot sovint.

Vaig experimentar el que deu sentir molta gent quan em té darrere. Una noia cantant, bastant malament i molt alt, just a darrere. Tampoc em molestava, però vaig pensar que ja hagués pogut ser jo, com una boja cantant...

A l'acabar, cap a casa, que el mal d'estómac que tenia des de ja feia 3 dies tampoc em permetia gran cosa més.