And One - Tanzomat

Encara des de la feina, però ja amb el cap a les vacances que comencen demà... m'arriba aquesta notícia des de Sturm Promotions:


Finalmente el nuevo álbum de And One "Tanzomat" verá la luz a mediados de octubre 2010. Por este motivo y con el fin de facilitar a los fans la oportunidad de conocer perfectamente las nuevas canciones antes de asistir al concierto. Sturm Promotions y And One hemos dedicido retrasar la celebración de los conciertos programados originalmente para octubre 2010.


Las nuevas fechas son las siguientes: And One "Tanzomat Tour 2011"

4th March 2011- Barcelona (Bikini)
5th March 2011- Madrid (Heineken)

Las entradas estarán disponibles a partir de septiembre de este mismo año.

S'accepta com a excusa... Però l'important és que ja tenim una data aproximada per al nou disc d'And One. Serà a mitjans d'octubre i es dirà Tanzomat.




A part, a la sala Apollo, el diumenge 10 d'octubre hi serà Peter Hook, no amb New Order, encara menys amb Joy Division, però sí amb una sèrie de concerts batejats com "Peter Hook performing Unknown Pleasures by JOY DIVISON" i la veritat és que tenint en compte que no podrem veure mai Joy Division en directe y que el disc és francamente bo, podria estar bé.

A-ha - Foot of the Mountain

A-ha és un grup conegut pel seu èxit de 1984 Take on me continguda al disc Hunting High and Low que van treure un any després.

És un grup norueg de synthpop format per Morten Harket, Magne Furuholmen i Paul Waaktaar-Savoy. Aquest 2009 van treure un nou disc Foot of the Mountain per tal de fer una gira de comiat. Tots sabem que quan aquestes coses succeeixen és per falta de diners, però aquesta vegada el disc m'ha sorprès gratament.

Potser també les expectatives eren molt baixes, és un grup del que sempre m'han cridat l'atenció algunes cançons magnífiques, però que mai he acabat d'investigar amb ganes. Aquest nou disc potser és el que he escoltat més vegades i la veritat és que tot i haver passat 25 anys, la veu d'en Morten Harket segueix sonant fantàstica, delicada, i el so és bastant similar en totes les cançons però amb molts detalls que vas descobrint a mida que el vas escoltant més vegades.

La portada també m'agrada especialment:


01. The Bandstand
02. Riding the Crest
03. What There Is
04. Foot of the Mountain
05. Real Meaning
06. Shadowside
07. Nothing Is Keeping You Here
08. Mother Nature Goes to Heaven
09. Sunny Mystery
10. Start the Simulator


Aprofito per posar una de les cançons que més m'ha agradat: The Bandstand:



El 15 d'octubre estaran a Barcelona, al Sant Jordi Club i encara hi ha entrades a la venda, però és clar, a més de 40 euros.

Scissor Sisters - Night Work

Ja fa uns dies que va sortir a la venda el nou disc de Scissor Sisters. Es tracta d'un grup de Nova York que el 2004 va treure el seu brutal disc homònim. Amb un so i una estètica dels 80's es podria dir que fan un pop-disco molt alegre.

Després d'haver escoltat el nou disc 3 ó 4 vegades encara no sé molt bé quina opinió en tinc. Hi ha cançons que m'agraden. En general tot el disc em sembla ben fet i no se'm fa llarg, però el primer disc va ser una sorpresa enorme, pel que els dos següents s'han quedat una mica enrere.

M'ha agradat poder-lo escoltar a través d'Spotify i així escoltar-lo amb certa qualitat de so. Els primers dies només estava per als que tenen un compte Premium però ara ja el pot escoltar qualsevol.

01. Night Work
02. Whole New Way
03. Fire With Fire
04. Any Which Way
05. Harder You Get
06. Running Out
07. Something Like This
08. Skin This Cat
09. Skin Tight
10. Sex and Violence
11. Night Life
12. Invisible Light

Per al primer single, Fire With Fire, han fet un video on estan sobre un camió recorrent els carrers mentre toquen. No és gran cosa, però la cançó és de les que més m'agraden.


Em sembla que el video de youtube té abans un anunci, què fort.

Si passen per Barcelona amb el seu nou tour, m'agradaria anar-los a veure. Tenen un directe molt divertit.

Lluís Llach - La gallineta

Avui 10 de juliol, a Barcelona, era la manifestació per a l'Estatut. Després de diversos dies pensant si anar-hi o no (a mi l'estatut en sí ja em semblava curt abans d'aquesta darrera retallada), vaig decidir que era necessari anar-hi.

I així ho han decidit 1.500.000 de persones més. Estem farts que ens prenguin el pèl. No ens poden denegar el que aquí s'ha votat democràticament. No ens poden, a més, negar punts que ja s'estaven portant a terme d'aquella manera. Si era legal fa 2 dies, segueix sent-ho ara.


Hem anat a la mani traquil·lament, jo amb una samarreta indicant les meves idees ("en català") i sense buscar problemes amb ningú. Només es tractava de mostrar el nostre rebuig a la decisió del tribunal constitucional i així s'ha anat desenvolupant (a part d'una persona que ha volgut agredir el president Montilla, que és comprensible, però que no és ètic).

Preveient que estaria molt ple, ens hi hem acostat una mica passada l'hora i l'hem començat a la meitat, a Consell de Cent amb Passeig de Gràcia. D'aquesta manera hi hem pogut participar però sempre evitant sentir-nos com anxoves.

A l'arribar a la plaça Tetuan he pogut sentir el nostre himne i la majoria de la gent cantant. Els pèls de punta.

La veritat és que jo no sóc gaire optimista en què això servirà de res, els polítics ho deixaran tot com fins ara, però ens demostra que no estem sols, que podem lluitar per aconseguir alguna cosa, que ens sabem movilitzar i que: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM.


Per tal de reivindicar, podem posar diverses cançons del Lluis Llach, però finalment m'he decantat per aquesta: La gallineta, disfruteu-la:

Hurts - Better than love

Fa temps vaig escoltar una cançó d'un grup de Machester que es deia Wonderful life i tot i que no em va desagradar, tampoc no vaig seguir investigant.

Avui, no recordo perquè, he anat a parar a la cançó Better than love i m'he quedat amb la boca oberta. Per la música, pel posat del duo que forma aquest grup, per la seva estètica.

El grup en qüestió es diu Hurts.


Crec que arribo una mica tard i que ja fa temps que se n'ha sentit a parlar, però mai està malament descobrir nous grups que prometen. Demà investigaré una mica més a veure què tal la resta de cançons, però per ara comentar que estaran a Barcelona el 26 d'octubre (es pot veure al seu myspace tot i que a la pàgina oficial encara no hi diu res).

El disc es dirà Happiness i està previst per setembre.


El video del que parlava al principi:

Som humans o màquines?

Hi ha dues cançons que feia dies que volia penjar i al final he vist que totes dues tractaven de màquines. Així que enlloc del Are we humans or are we dancers? dels The Killers, direm Are we humans or are we machines?

El mateix post també em servirà per tal de comentar que les entrades per anar a veure de/vision a la sala Bikini al desembre ja estan a la venda (també les de Madrid). Encara no les he comprat, estic esperant a què també surtin les d'And One i ja fer tota la despesa conjunta, però el nou disc de de/vision Popgefhar haig de dir que cada vegada m'agrada més. Potser no té un gran tema, però tot ell de principi a fi passa en un tres i no res. No hi ha cap cançó que es faci pesada.

Per tal de no posar només dos videos, he intentat fer un top 5 que m'ha portat més feina de la que em pensava i al cap d'una bona estona em faltava la darrera cançó... Així que al final he posat la cançó de Colony 5, perquè al cap i a la fi, d'un món de plàstic a un món de màquines tampoc hi ha tanta distància:


5. Colony 5: Plastic World. El video aquí.

4. Gary Numan: Down in the Park. El video aquí.

3. And One: Hardware conflict. No he trobat el video, però la lletra aquí.

2. De/Vision: mAndroids. El video aquí.

1. T.O.Y.: We are electric

J.D. Salinger - Nueve Cuentos

Em sembla que encara no he parlat mai de llibres. En part és perquè no em sento amb la suficient capacitat com per a analitzar-los però bé, una opinió es tracta d'una mirada subjectiva sobre qualsevol cosa, així que començaré avui.

Sempre sóc capaç de trobar alguna cosa interessant en un llibre: uns perquè estan ben escrits (sempre des del meu inexpert punt de vista), d'altres perquè la història em fa voler-ne saber més i no puc parar de passar pàgines, o perquè aprenc sobre fets històrics, o perquè descobreixo nous móns o, simplement, perquè m'entretenen.

L'altre dia, llegint el darrer conte del llibre Nueve Cuentos de JD Salinger, conegut per ser l'autor de El guardià en el camp de sègol, una frase, ja al final del llibre, em va cridar l'atenció i per tal de poder-la recordar i compartir, crec que aquest és un dels millors llocs (l'escric en castellà a l'igual que el llibre en qüestió perquè l'he llegit en aquest idioma):

La mayor diferencia entre la felicidad y la alegría
es que la felicidad es un sólido y la alegría un líquido

Una frase espectacular, molt gràfica i que a mi em va deixar pensant.


La veritat és que el llibre en qüestió m'ha agradat. Relats curts surrealistes, que sempre et deixen pensant sobre els motius d'aquelles situacions. Crec que des d'aquí es pot descarregar el llibre, però no ho he provat. Igualment, en l'edició de butxaca no arriba als 7 €.