Avui 10 de juliol, a Barcelona, era la manifestació per a l'Estatut. Després de diversos dies pensant si anar-hi o no (a mi l'estatut en sí ja em semblava curt abans d'aquesta darrera retallada), vaig decidir que era necessari anar-hi.
I així ho han decidit 1.500.000 de persones més. Estem farts que ens prenguin el pèl. No ens poden denegar el que aquí s'ha votat democràticament. No ens poden, a més, negar punts que ja s'estaven portant a terme d'aquella manera. Si era legal fa 2 dies, segueix sent-ho ara.
Hem anat a la mani traquil·lament, jo amb una samarreta indicant les meves idees ("en català") i sense buscar problemes amb ningú. Només es tractava de mostrar el nostre rebuig a la decisió del tribunal constitucional i així s'ha anat desenvolupant (a part d'una persona que ha volgut agredir el president Montilla, que és comprensible, però que no és ètic).
Preveient que estaria molt ple, ens hi hem acostat una mica passada l'hora i l'hem començat a la meitat, a Consell de Cent amb Passeig de Gràcia. D'aquesta manera hi hem pogut participar però sempre evitant sentir-nos com anxoves.
A l'arribar a la plaça Tetuan he pogut sentir el nostre himne i la majoria de la gent cantant. Els pèls de punta.
La veritat és que jo no sóc gaire optimista en què això servirà de res, els polítics ho deixaran tot com fins ara, però ens demostra que no estem sols, que podem lluitar per aconseguir alguna cosa, que ens sabem movilitzar i que: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM.
Per tal de reivindicar, podem posar diverses cançons del Lluis Llach, però finalment m'he decantat per aquesta: La gallineta, disfruteu-la:
I així ho han decidit 1.500.000 de persones més. Estem farts que ens prenguin el pèl. No ens poden denegar el que aquí s'ha votat democràticament. No ens poden, a més, negar punts que ja s'estaven portant a terme d'aquella manera. Si era legal fa 2 dies, segueix sent-ho ara.
Hem anat a la mani traquil·lament, jo amb una samarreta indicant les meves idees ("en català") i sense buscar problemes amb ningú. Només es tractava de mostrar el nostre rebuig a la decisió del tribunal constitucional i així s'ha anat desenvolupant (a part d'una persona que ha volgut agredir el president Montilla, que és comprensible, però que no és ètic).
Preveient que estaria molt ple, ens hi hem acostat una mica passada l'hora i l'hem començat a la meitat, a Consell de Cent amb Passeig de Gràcia. D'aquesta manera hi hem pogut participar però sempre evitant sentir-nos com anxoves.
A l'arribar a la plaça Tetuan he pogut sentir el nostre himne i la majoria de la gent cantant. Els pèls de punta.
La veritat és que jo no sóc gaire optimista en què això servirà de res, els polítics ho deixaran tot com fins ara, però ens demostra que no estem sols, que podem lluitar per aconseguir alguna cosa, que ens sabem movilitzar i que: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM.
Per tal de reivindicar, podem posar diverses cançons del Lluis Llach, però finalment m'he decantat per aquesta: La gallineta, disfruteu-la:
Entrades
1 comentari:
Som poc els que fa temps que diem que no. Tant debò, cada cop n'hi hagin més.
Lo del dissabte va ser tot un èxit.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada