Aquesta matinada s'ha celebrat la Gala dels Oscars. He vist la majoria de les pel·lícules (excepte The Kids Are All Right i Toy Story 3) i m'agradaria destacar-ne algunes.
Aprofito l'especial que ha fet El País per a les fotos i les informacions finals. Aquí tots els premiats.
Comencem per les pel·lícules:
The Social Network, de David Fincher, em va semblar una pel·lícula com qualsevol altra. No tenia ganes de veure-la, però les bones crítiques em van fer decidir. No es pot negar que estigui ben feta, però no li vaig trobar res d'especial. Podria ser qualsevol pel·lícula de diumenge per la tarda d'Antena 3, però amb una història més coherent i amb bons actors. Me n'alegro que no hagi acabat guanyant igual que em va passar l'any passat amb Avatar.
Black Swan, de Darren Aronovsky, tot just la vaig veure ahir i encara estic impressionada. No m'esperava que fes patir tant i em va deixar amb la boca oberta. El meu vot, fins aquell moment era per a una altra de les nominades, però ahir vaig canviar d'opinió. Les quasi dues hores de pel·lícula passen sense ni adonar-te'n i et fa estar en tensió constant.
The Fighter, de David O. Russel, també em va semblar una bona història. Els problemes familiars, la lluita per aconseguir un somni, les decepcions i les alegries, portat tot a l'entorn de la boxa. M'esperava una pel·lícula amb molts combats i la veritat és que està enfocada més al tractament dels problemes personals dels protagonistes. Molt recomanable, ni que sigui només per a veure en Christian Bale adaptar-se perfectament al seu personatge.
The King's Speech, de Tom Hooper, era la meva primera aposta com a millor pel·lícula. Com deia, ahir, després de veure Black Swan, vaig canviar d'opinió, però això no treu el valor que també té aquest film, que es manté a un alt nivell principalment a l'actuació dels seus protagonistes, Colin Firth i Geoffrey Rush. Finalment, la guanyadora i amb mèrits.
127 hours, de Danny Boyle, és una mica un vull però no puc. La pel·lícula es pot dividir com en dues parts que es van entrecreuant. La que ens mostra com el seu protagonista es queda encallat entre les roques i intenta sortir-ne, i la que ens mostra diferents flashbacks. La primera part, on veiem com l'Aron Ralston disfruta del muntanyisme, es queda atrapat i intenta trobar diferents maneres de poder escapar és emotiva, ben filmada i t'enganxa. Personalment, la segona part, em va semblar que era totalment innecessària, com si s'hagués afegit per a acabar de completar l'hora i mitja de pel·lícula. Tot i això, si traiem aquesta part, la resta val la pena, tant pels paissatges que ens mostra, com per l'actuació d'en James Franco.
True Grit és l'adaptació del germans Coen del western del mateix nom del 1969 amb en John Wayne de protagonista, i adaptada de la novel·la de Charles Portis. La pel·lícula és el típic western, amb dolents molt dolents, els bons que al final s'acaben ajudant entre ells, finals feliços... Un cop tens aquesta premisa, la pel·lícula és interessant, sobretot, també per la gran actuació d'en Jeff Bridges, amb un to de veu i un accent treballats.
Inception, de Christopher Nolan, em sembla una pel·lícula una mica sobrevalorada, però potser és perquè a mi em va costar entrar-hi una bona estona. Al començar em va costar entendre què estava passant, em va semblar tot massa poc realista, però un cop hi vaig entrar, vaig començar a deixar-me convèncer que el que estava passant era la veritat, ja em va atrapar.
Winter's Bone, de Debra Granik, la petita pel·lícula independent que sempre acaba entrant. També amb molt bons actors, et fa patir per la situació en què es troben els seus personatges, tots amb un costat fosc que et manté en tensió. Supervivència en un poblet fred dels EEUU, amb baix nivell cultural.
I quedarien les dues pel·lícules que encara no he vist: Toy Story 3, de Lee Unkrich, que no he vist la 2 i abans de veure-la potser m'hauria de posar al dia, i The Kids Are All Right, de Lisa Cholodenko, que la tinc pendent per a veure durant aquesta setmana ja que tot just s'acaba d'estrenar aquí i en tenia d'altres més antigues encara per a veure.
Pel que fa als directors ha guanyat Tom Hooper per a The King's Speech. Realment aquí no sé què es valora, així que és un premi estrany per a mi. La pel·lícula és bona, per tant, ja em sembla bé, però què s'hauria de valorar? Si la pel·lícula es basa pràcticament en l'actuació dels actors, que és excel·lent, és mèrit del director per haver-los guiat?
Entrant ja en l'apartat d'actors, comencem per l'actor principal, on els he vist tots en les seves respectives pel·lícules i tots ells m'han agradat. Això sí, Colin Firth destaca per sobre de la resta i ja té l'Oscar que tant es mereix i que tant es mereixia també l'any passat per A Single Man.
L'actriu protagonista també estava bastant cantada i després de veure la pel·lícula em sembla del tot lògic encara que en aquest apartat no he vist més que dues de les nominades. Tot i això, em sembla difícil que es pugui superar l'actuació bipolar de Natalie Portman, tant pel que fa als seus passos de ballarina, que segur que ha hagut d'aprendre amb molt d'esforç, així com també per la pròpia actuació con no està ballant.
Passem als actors secundaris. Tot i que Geoffrey Rush està molt bé i que trobo a faltar Vincent Cassel entre els nominats, tampoc hi havia res a fer. Christian Bale fa el paper de la seva vida. El premi és indiscutible, es posa a la pell d'un drogadicte i, amb els 20 kg que va perdre per al paper, encara li dóna més credibilitat. Excel·lent. Insuperable.
Les actrius secundàries també les he vist a totes i Melissa Leo en el paper de mare dels dos boxejadors de The Fighter està molt bé, però aquí m'hagués decantat més per la sopresa i li hagués donat a Jacki Weaver pel seu paper també de mare, tot i que en aquest cas, d'un grapat de deliqüents, a Animal Kingdom. Helena Bonham Carteer també està notable però crec que estava tot bastant equilibrat.
Pel que fa a la resta de candidatures encara en sé menys que sobre les que he donat l'opinió, així que simplement torno a posar el link d'El País per a què hi pugueu donar una ullada: Guanyadors Oscars 2011.
Tot i això, a l'apartat de pel·lícula de parla no anglesa me n'alegro que no hagi guanyat Biufiful perquè tot i que el Javier Bardem està molt bé, deixa bastant a desitjar. Ara buscaré a veure si puc trobar la resta per algun lloc ja que en general se'n poden treure petites perles. El mateix amb els documentals, que miraré a veure si els projecten a algun lloc o algú els penja a internet.
Ah! I ja per acabar, la millor banda sonora ha estat per a The Social Network, composada per Trent Reznor i Atticus Ross. Sí, sí. Trent Reznor, de Nine Inch Nails, que tot i que no m'apassionen, tenen bones cançons: Closer.
Poca gent deu saber d'on surt aquest home...
Aprofito l'especial que ha fet El País per a les fotos i les informacions finals. Aquí tots els premiats.
Comencem per les pel·lícules:
The Social Network, de David Fincher, em va semblar una pel·lícula com qualsevol altra. No tenia ganes de veure-la, però les bones crítiques em van fer decidir. No es pot negar que estigui ben feta, però no li vaig trobar res d'especial. Podria ser qualsevol pel·lícula de diumenge per la tarda d'Antena 3, però amb una història més coherent i amb bons actors. Me n'alegro que no hagi acabat guanyant igual que em va passar l'any passat amb Avatar. 
Black Swan, de Darren Aronovsky, tot just la vaig veure ahir i encara estic impressionada. No m'esperava que fes patir tant i em va deixar amb la boca oberta. El meu vot, fins aquell moment era per a una altra de les nominades, però ahir vaig canviar d'opinió. Les quasi dues hores de pel·lícula passen sense ni adonar-te'n i et fa estar en tensió constant.
The Fighter, de David O. Russel, també em va semblar una bona història. Els problemes familiars, la lluita per aconseguir un somni, les decepcions i les alegries, portat tot a l'entorn de la boxa. M'esperava una pel·lícula amb molts combats i la veritat és que està enfocada més al tractament dels problemes personals dels protagonistes. Molt recomanable, ni que sigui només per a veure en Christian Bale adaptar-se perfectament al seu personatge. 
The King's Speech, de Tom Hooper, era la meva primera aposta com a millor pel·lícula. Com deia, ahir, després de veure Black Swan, vaig canviar d'opinió, però això no treu el valor que també té aquest film, que es manté a un alt nivell principalment a l'actuació dels seus protagonistes, Colin Firth i Geoffrey Rush. Finalment, la guanyadora i amb mèrits. 
127 hours, de Danny Boyle, és una mica un vull però no puc. La pel·lícula es pot dividir com en dues parts que es van entrecreuant. La que ens mostra com el seu protagonista es queda encallat entre les roques i intenta sortir-ne, i la que ens mostra diferents flashbacks. La primera part, on veiem com l'Aron Ralston disfruta del muntanyisme, es queda atrapat i intenta trobar diferents maneres de poder escapar és emotiva, ben filmada i t'enganxa. Personalment, la segona part, em va semblar que era totalment innecessària, com si s'hagués afegit per a acabar de completar l'hora i mitja de pel·lícula. Tot i això, si traiem aquesta part, la resta val la pena, tant pels paissatges que ens mostra, com per l'actuació d'en James Franco. 
True Grit és l'adaptació del germans Coen del western del mateix nom del 1969 amb en John Wayne de protagonista, i adaptada de la novel·la de Charles Portis. La pel·lícula és el típic western, amb dolents molt dolents, els bons que al final s'acaben ajudant entre ells, finals feliços... Un cop tens aquesta premisa, la pel·lícula és interessant, sobretot, també per la gran actuació d'en Jeff Bridges, amb un to de veu i un accent treballats.
Inception, de Christopher Nolan, em sembla una pel·lícula una mica sobrevalorada, però potser és perquè a mi em va costar entrar-hi una bona estona. Al començar em va costar entendre què estava passant, em va semblar tot massa poc realista, però un cop hi vaig entrar, vaig començar a deixar-me convèncer que el que estava passant era la veritat, ja em va atrapar. 
Winter's Bone, de Debra Granik, la petita pel·lícula independent que sempre acaba entrant. També amb molt bons actors, et fa patir per la situació en què es troben els seus personatges, tots amb un costat fosc que et manté en tensió. Supervivència en un poblet fred dels EEUU, amb baix nivell cultural. 
I quedarien les dues pel·lícules que encara no he vist: Toy Story 3, de Lee Unkrich, que no he vist la 2 i abans de veure-la potser m'hauria de posar al dia, i The Kids Are All Right, de Lisa Cholodenko, que la tinc pendent per a veure durant aquesta setmana ja que tot just s'acaba d'estrenar aquí i en tenia d'altres més antigues encara per a veure. 
Pel que fa als directors ha guanyat Tom Hooper per a The King's Speech. Realment aquí no sé què es valora, així que és un premi estrany per a mi. La pel·lícula és bona, per tant, ja em sembla bé, però què s'hauria de valorar? Si la pel·lícula es basa pràcticament en l'actuació dels actors, que és excel·lent, és mèrit del director per haver-los guiat?
Entrant ja en l'apartat d'actors, comencem per l'actor principal, on els he vist tots en les seves respectives pel·lícules i tots ells m'han agradat. Això sí, Colin Firth destaca per sobre de la resta i ja té l'Oscar que tant es mereix i que tant es mereixia també l'any passat per A Single Man. 
L'actriu protagonista també estava bastant cantada i després de veure la pel·lícula em sembla del tot lògic encara que en aquest apartat no he vist més que dues de les nominades. Tot i això, em sembla difícil que es pugui superar l'actuació bipolar de Natalie Portman, tant pel que fa als seus passos de ballarina, que segur que ha hagut d'aprendre amb molt d'esforç, així com també per la pròpia actuació con no està ballant. 
Passem als actors secundaris. Tot i que Geoffrey Rush està molt bé i que trobo a faltar Vincent Cassel entre els nominats, tampoc hi havia res a fer. Christian Bale fa el paper de la seva vida. El premi és indiscutible, es posa a la pell d'un drogadicte i, amb els 20 kg que va perdre per al paper, encara li dóna més credibilitat. Excel·lent. Insuperable. 
Les actrius secundàries també les he vist a totes i Melissa Leo en el paper de mare dels dos boxejadors de The Fighter està molt bé, però aquí m'hagués decantat més per la sopresa i li hagués donat a Jacki Weaver pel seu paper també de mare, tot i que en aquest cas, d'un grapat de deliqüents, a Animal Kingdom. Helena Bonham Carteer també està notable però crec que estava tot bastant equilibrat. Pel que fa a la resta de candidatures encara en sé menys que sobre les que he donat l'opinió, així que simplement torno a posar el link d'El País per a què hi pugueu donar una ullada: Guanyadors Oscars 2011.
Tot i això, a l'apartat de pel·lícula de parla no anglesa me n'alegro que no hagi guanyat Biufiful perquè tot i que el Javier Bardem està molt bé, deixa bastant a desitjar. Ara buscaré a veure si puc trobar la resta per algun lloc ja que en general se'n poden treure petites perles. El mateix amb els documentals, que miraré a veure si els projecten a algun lloc o algú els penja a internet.
Ah! I ja per acabar, la millor banda sonora ha estat per a The Social Network, composada per Trent Reznor i Atticus Ross. Sí, sí. Trent Reznor, de Nine Inch Nails, que tot i que no m'apassionen, tenen bones cançons: Closer.
Poca gent deu saber d'on surt aquest home...
Entrades
