Tal com deia, ahir vaig llençar-me cap a
Múnich per tal de veure a
And One.
Vaig aconseguir posar-me en contacte amb el Joke Jay, que em va posar a la guest list, amb el que tenia dret a una entrada pel concert i a estar al backstage, al qual vaig accedir a l'acabar el concert.
A les 10h del matí de divendres ja estava a Múnich, on el dia anterior havia nevat i estava tot bastant blanc i feia un fred de pebrots, un -7 graus em sembla que van dir. Al cap de caminar 1 hora ja no podia més del fred que feia, així que vaig adoptar la tàctica següent: anar entrant als llocs per tal d'escalfar-se una mica, ni que només fossin els dits de les mans.
A les 14h vaig anar a dinar a un lloc al que hi he anat les 3 vegades que he estat a la ciutat. És com una taberna típica de la zona on la gent es seu allà on hi ha un forat, així que comparteixes taula i, si vols, conversa amb la resta d'integrants. En aquest cas em va tocar un vell al costat que volia lligar, però me'n vaig sortir prou bé.
Després d'un dinar revitalitzant i de passejar una estona més, vaig encaminar-me cap a la sala
Backstage Werk. Una horeta de cua ja amb uns coneguts i cap problema amb la guest list, on apareixia clarament el meu nom com a
Berta (Barcelona), sense cognom. Així que cada vegada que algú em veia em deien "Ah! Tu ets la de Barcelona?".
Un cop a dins i prenent una cervesa, van sortir a tocar
!distain, que van tocar poquetes cançons, crec que molt similars a les que van tocar l'any passat. Molt correctes i prou animats, sobretot tenint en compte que la sala encara estava una mica buida.
Després van sortir
Melotron i també van poder tocar molt poques cançons, potser unes 6 o 7. Tot i que al setlist no hi havia cap de les meves cançons preferides, em van agradar. El cantant, l'Andy Krüger,
gahaneja bastant, és a dir, es mou bastant similar al Dave Gaham, així que vam crear la frase
Do the Gahan!, el que també li vam dir més tard a l'Steve Naghavi perquè donés voltes sobre sí mateix tal i com acostuma a fer.
Ja amb algunes cerveses al cos, van sortir
Welle:Erdball amb un decorat bastant més elaborat que la resta, amb una mena de petites tarimes, tres, que tenien una tela que al principi tapava als membres del grup:
Aquests ja van poder tocar més estona i tot i que em van agradar, em sembla que els prefereixo en cd, ja que m'agrada com sonen quan estan gravats, que sonen molt més nets.
Finalment, van sortir els components d'
And One ja atacant amb
Shouts of Joy. El concert va estar molt bé, però veient algun setlist anterior, em pensava que el concert seria molt més llarg.
Tot i això, vam disfrutar com a animals. L'Steve fins i tot ens va posar el micro en diverses ocasions, se li escapava el riure amb les nostres pallassades, ens va donar un petó quan li vam dir que veníem de lluny (aix...) i en Joke ens va tornar a donar les baquetes, una de les quals em va acabar donant al cap.
Pel que fa a les cançons, encara no hi ha el setlist penjat a internet, però crec que es va assemblar molt al d'
Hamburg.
A mig concert, es van canviar de roba i van sortir els 4 vestits igual, com de policies de presó. Bé, com en els videos i els material promocional. Sempre m'agrada quan en un grup es vesteixen tots igual.
Un cop acabat el concert, em van acompanyar a la sala del backstage, on no hi havia estat mai. Hi havia una nevera amb begudes (sí! cerveseta fresca gratis!) i després hi havia algunes coses per picar (fruita, iogurts, patates, etc.), però una mica cutre, així que no ho vaig tocar.
Per allà vaig parlar una mica amb el Rick Shah, que estava sopant tan tranquil. Però sobretot vaig parlar amb el Nico Wieditz, que em va tornar a semblar una persona super propera i tranquil·la, em sembla un tio super amable. Em va donar el seu email per si volia anar a més concerts, que li digués perquè m'apuntés a la llista :)
També hi havia l'Steve, molt amable amb tothom, encara vestit de policia. Li vaig donar records d'un amic comú que m'ho havia demanat i va quedar una mica flipat, crec. Va dir que aquest amic era una encantadora persona i llavors vaig veure clarament que el recordava, perquè ho és.
Al cap d'una estona vaig marxar cap a la sala on estaven punxant, però la música era com de les 6h del matí ja, massa "matxacona", així que vam acabar marxant.
Per sort, a l'instant va passar un tren en direcció a l'aeroport i m'hi vaig pujar tot i que no tenia bitllet de metro. Vaig estar resant una mica perquè no passés cap revisor. Però no vaig resar gaire perquè va ser bastant trist ja que em vaig quedar adormida a l'instant i no em vaig despertar, encara sort, fins que ja estàvem a l'aeroport, una hora després. Sort que uns nois van entrar cridant i em vaig despertar just a temps per baixar a l'andana.
Vaig entrar al wc, em vaig desmaquillar i vaig intentar fer bona cara al passar la seguretat de l'aeroport, doncs la cervesa encara feia efecte sobre el meu cos. Un cop a dins de l'aeroport, un entrepà i a dormir estirada en dues cadires. Prou còmode tenint en compte les condicions.
El vol de tornada ha estat dur, doncs estava arribant la ressaca i a més l'avió es movia una mica, però he sobreviscut. Això sí, la propera vegada, pagaré una nit d'hotel i m'ho prendré amb més calma.
Records materials del concert:
Records emocionals: incontables.
Cansament: important.
Entrades
