Un altre video que ha sortit aquests dies és el Come Home d'IAMX. No és una cançó que em cridi gaire l'atenció, però crec que és innegable que el videoclip és maco. És una mica hipnotitzant:
Per cert, tal i com comentàvem ja fa setmanes, el Chris Corner havia hagut d'anul·lar els concerts que tenia previstos perquè no es trobava bé. Insomni i l'esgotament derivat, van dir. Sembla que es va recuperant i ara fa uns 10 dies va escriure una carta en què se'l veu filosòfic i comentant el que està fent i com ens ofereix aquest video encara que no hi hagi un single darrere.
Torno a estar mig malalta. Crec que és de l'aire acondicionat. Mal de coll, mal de cap... Estic fins als pebrots. Fa una calor infernal i arribes als llocs i amb jersei i bufanda. A veure si amb ibuprofenos y paracetamols ho acabo solucionant ràpid, igual que fa dues setmanes.
Recuperant de nou els cds que tenia guardats a l'ordinador petit, per fi he tornat a escoltar The Alternative d'IAMX, els quals han hagut de posposar, per ara, un concert de l'actual gira per l'insomni que feia setmanes que perseguia el Chris Corner.
Tot i que és un dels meus discs preferits del grup, no l'he arribat a comprar mai (no l'he trobat a un bon preu) i ara feia molt temps que no l'escoltava. Com que quasi totes les cançons del cd m'agraden (d'una o altra manera), encara en compartiré algunes més. Avui he pensat en posar This will make you love again, una cançó més tranquil·la i calmada:
Al final m'he passat dues setmanes fora i no he tingut temps de res. Allà molt temps mort després de la feina, però amb poques ganes de fer res. I quan he tornat els caps de setmana, tot ben ple per a poder-ho aprofitar.
Ara estaré unes setmanes treballant des de Barcelona i espero tenir més temps i poder compartir-lo més amb la gent que m'envolta.
Quan estava a punt de marxar estava escoltant la cançó Quiet the Mind de IAMX i ara fa poc que n'ha tret un video oficial:
Sona bé, però de moment no m'inspira tant com d'altres cançons seves. Esperarem pacientment a tenir-les totes i a poder escoltar el cd sencer abans de jutjar-lo.
Aquí estic, fent temps a casa per a escoltar una mica el Barça per la radio ja que juga molt tard i, tenint en compte que demà m'haig de llevar cap a les 6h del matí, he preferit no anar al bar.
Després de 3 mesos a l'atur, començo una nova feina i, bé, estic nerviosa, tot i que aparentment sóc capaç de dissimular-ho bastant bé.
Segur que la cosa va bé, què pot ser el pitjor que pot passar? Res important, així que cap problema. Però tampoc es pot evitar i més en el meu cas amb aquest pànic al canvi i a la gent. Però sempre me n'acabo sortint. Per a posar-hi una nota positiva, he fet dues entrevistes de feina en la meva vida i m'han agafat als dos llocs, així que tot i que no en sé gaire, sóc natural i ho accepto, així que suposo que això també els deu donar confiança a ells.
Aquesta setmana, doncs, la passaré a Gandia formant-me en la nova feina. Després, podré treballar durant 3 mesos a Barcelona i després... doncs depenent com vagi la cosa, podré seguir a Barcelona, podré anar a Gandia o podré tornar a l'atur. Això ja es veurà.
Durant aquesta espera he estat escoltant la nova cançó de IAMX, que ha sortit juntament amb el single The Unified Field. Es diu Quiet the Mind i és una bonica cançó lenta:
Només l'he escoltada una vegada, però sona bé. A veure com evoluciona amb el temps.
Novetats sobre el nou disc d'IAMX, que mentre estava en les seves primeres fases s'anomenava IAMX5 i ara ja té nom i cognom The Unified Field.
A part, sembla ser que s'ha penjat una nova cançó (crec que la van donar a conèixer per la radio ara fa uns dies), que no s'acaba d'escoltar bé del tot, però que té el mateix nom que l'àlbum i que... Bé, primer escoltem-la:
Doncs això, la veu m'agrada, però el so em sembla una mica discotequer, podríem dir. No tan sofisticat com ens té acostumats. Però potser no és la versió definitiva, potser només és una primera demo, potser és que no se sent gaire bé, etc. Però sí que té pinta de sonar a tope en directe, me la imagino amb una bateria a tot drap. Esperarem a veure què passa.
Per cert, el finançament del disc s'ha fet a través del crowdfunding, el que vol dir que ha posat coses a la venda i la gent ha pagat per elles (samarretes, discs firmats, prevendes del nou disc, etc. És a dir, merchandising amb algun extra). La gran sorpresa és que en 1 hora ja havien aconseguit el 100% dels diners que volien aconseguir i que 3 dies després, ja tenien el 300% i estaven afegint noves coses. Em sembla una grandíssima idea i me n'alegro que els hi hagi sortit tan bé.
IAMX està preparant el seu cinquè àlbum i en Chris Corner ha decidit anar penjant uns videos del que va gent mentre el prepara.
La meva idea no és penjar-los tots (diu que els posarà cada dues setmanes), però sí que trobo interessant posar el primer i, després, els que per un motiu o un altre, em cridin l'atenció.
Els videos seran com un journal i ens deixarà veure diferents moments de la creació del disc, però també altres moments. En aquest cas el podem veure creant i destruint un quadre. Ell mateix diu que està molt nerviós perquè no ho ha fet mai abans, però se'l veu còmodament sentat en una cadira.
Ens comenta que no hi haurà gaires concerts aquest any perquè es volen centrar en el nou disc, però que esperen, un cop acabat, poder arribar a tot arreu. Els que hi ha previstos són els següents:
Jun 2nd - Siesta Festival - Hässleholm, Sweden Jun 8th - Young & Restless 2012 - Berlin, Germany Jul 28th - Das Bett - Frankfurt a.M., Germany Jul 29th - Ronquières Festival - Ronquières, Belgium Oct 20th - eremoclub - Bari, Italy Nov 1st - Glavclub - St. Petersburg, Russia Nov 3rd - Milk Moscow - Moscow, Russia Nov 10th - Crystal Hall - Kiev, Ukraine
A través de IAMX vaig descobrir aquest video. En James Cook havia tocat amb el grup Nemo, però també amb IAMX i d'aquí ve la seva relació amb en Chris Corner. El 2010 va treure el seu primer àlbum en solitari, Arts and Sciences, escrit juntament amb l'Anne Marie Kirby.
El primer videoclip promocional va ser Face to Face i va ser dirigit i editat pel Chris Corner.
Segons l'anotació al YouTube, és el primer video rodat, exclusivament, amb una Casio Exilim EX F1Slo-Mo Super Cam, que és la que li dóna alguns dels efectes al video.
Avui he vist que ja havien rodat un segon videoclip, però no em convenç tant com el primer, que em té enamorada. Aquest segon es diu End of Summer.
IAMX, és a dir, en Chris Corner, ja està preparant el seu proper disc, per ara, amb el nom de IAMX5.
Al seu blog ens ho explica una mica. Comenta que s'ha pres un temps de calma i reflexió després del darrer any de gira i que ha començat a escriure de nou.
Mentre esperem el nou disc, podem anar disfrutant dels anteriors. En aquest cas es tracta de My Secret Friend del disc Kingdom of Welcome Addiction. En aquesta cançó hi col·labora Imogen Heap, cantant, compositora i escriptora de Londres.
El videoclip no em convenç, però la cançó la trobo molt maca.
Ja fa uns dies que va sortir el nou single de IAMX però encara no havia trobat el moment de posar-lo. Per falta de temps i perquè d'altres notícies em semblaven prioritàries.
Per a l'ocasió han escollit la cançó Bernadette, el que, des del meu punt de vista, és un gran encert. És, potser, la cançó més diferent a la resta del disc, però a la vegada la que està més al costat del so més de cabaret del grup.
Només l'editaran en format digital. Suposo que aquesta és la tendència dels últims anys, però personalment prefereixo comprar-me el cd. Si haig de pagar per a descarregar-me alguna cosa, prefereixo descarregar-me-la de manera gratuïta, però si me l'ofereixen en un pack amb una caixeta i unes fotos, les lletres, llavors sí que pagaria per aconseguir-la.
El tracklist és el següent:
Bernadette (Radio Edit) 03:23
Bernadette (Radio Edit Deutsch) 03:23
Bernadette (Post Romanian Storm) 05:13
Bernadette (Headfuck Collage) 02:15
Bernadette (Instrumental) 05:25
Diferents versions de la mateixa cançó, sense cap cara b, però, això sí, amb la versió cantada en alemany.
Per a la cançó oficial tenim el següent video:
El video està ben fet i no em desagrada, però trobo que aquests moviments constants acaben fatigant molt. Se t'acaba fent pesat. Han aprofitat aquest mateix video, amb algunes petites modificacions per a presentar també la versió en alemany:
I, finalment, un petit making of de 2 minuts on es veuen alguns trossets de la gravació al bosc.
Ja he trobat un petit forat per a comentar el concert d'IAMX de dissabte a la Salamandra.
En general em va agradar, però tinc sensacions molt diferents. A veure si les puc resumir en paraules.
Primer el desconcert per no saber quin era l'horari. A les entrades posava 21.30h però no indicava si era l'obertura de portes, els teloners o el propi grup. Al final va ser l'obertura de portes i no hi va haver teloners. Tot i això, ens van fer esperar prop d'una hora a dins la sala.
Vam arribar a la sala cap a les 21.10h i la meva sorpresa al veure que hi havia cua per entrar. No en excés (després vam poder estar a prop de l'escenari), però hi havia potser prop de 100 persones esperant a fora. Es van obrir les portes i vam poder anar entrant sense problemes, però sempre és curiós veure com certs grups generen cues en sales on estàs acostumat a entrar-hi tranquil·lament.
Una copa i a esperar a què tot comencés amb bastanta calor, que fins que no van posar l'aire condicionat no se'n va anar. Crec que va ser prop de les 22.30h que van sortir a l'escenari amb Music People i Volatile Times. El concert va començar molt potent, però crec que amb el directe es perden certs matissos i detalls que sí que es poden apreciar als cds. Aquest és un dels punts negatius que hi vaig trobar, però a la vegada, aconsegueixen donar a les cançons una força que potser tampoc tenen en els cds. Canvien un punt per l'altre i ja cadascú pot decidir-se per un o l'altre, o la combinació.
El que em va agradar molt del directe és la quantitat d'instruments que rodejaven en Chris Croner. Tenia parts de bateries als dos costats, crec que també un petit sintetitzador i darrere seu hi havia un cubell metàl·lic com d'escombraries i una peça també metàl·lica a les que també els hi anava donant amb les baquetes. A part, també va agafar la guitarra per a algunes cançons.
Dalt de l'escenari acompanyaven en Chris Corner la Janine Gezang al teclat, al baix i fent segones veus, l'Alberto Álvarez també al baix, la guitarra, una part de la percussió i fent segones veus, i la Caroline Weber a la bateria. Destacar de manera especial la Janine Gezang que no va parar d'animar al públic i que vaig trobar que era un acompanyament ideal per als moments en què el Chris està concentrat en altres temes o fins i tot dóna l'esquena al públic per a poder colpejar el seu cubell d'escombraries.
El setlist va ser el següent:
Music People
Volatile Times
Nightlife
Ghosts of Utopia
My Secret Friend
Tear Garden
Fire & Whispers
Think of England
Bring Me Back a Dog
Nature of Inviting
Cold Red Light
Kiss and Swallow
President
The Alternative
Skin Vision
Spit It Out
Sempre és difícil fer una selecció i algunes bones cançons es queden pel camí, ja que toca promocionar el nou cd i el temps és limitat, però comparant amb d'altres concerts veig que van treure I Salute You Christopher, Bernadette i Commanded by Numbers. Una llàstima perquè les dues primeres són de les que més m'agraden del darrer disc. La darrera no m'acaba de fer el pes.
La veritat és que tenia dubtes sobre com seria el concert. Alguns dels videos en viu que havia vist a youtube no m'havien convençut i tenia una certa por a sortir-ne decepcionada. Tot i el que comentava abans de què en directe es perden alguns aspectes, ho complementen amb aquesta força que els hi dóna la percussió que utilitzen i vaig sortir-ne contenta.
Una llàstima que quan anava a la caça del setlist se'm va caure el mòbil a terra i per uns segons se'l va emportar una altra persona.
Aprofito per posar un dels videos que hi ha del concert amb més qualitat que el meu d'Spit it Out. Per ara és l'únic que he pogut escoltar, però n'hi ha un munt. IAMX - President (Barcelona 2011):
En el video es pot veure com el Chris va cantant mentre colpeja algunes de les bateries que tenia a la seva dreta. També en aquest video es pot veure la part en què el Chris i l'Alberto toquen una part de la percussió cara a cara, que em va encantar. I, per suposat, em faltava comentar com anava disfressat. A l'inici, quan va sortir, semblava que portés una màscara de lluitador mexicà, que després es va canviar per aquesta mena de corona que porta al video.
A part, com es pot veure, l'escenari estava molt recarregat amb tots els instruments que portaven i hi havia una pantalla al fons on es reproduien imatges.
A casa tinc alguna foto decent que a veure si puc posar al vespre..
Com ja vaig avisar, aquesta potser seria una setmana IAMX, ja que es va acostant el concert. Ara que tinc una estona d'oci, aprofito per posar algunes cançons que m'han agradat del darrer disc Volatile Times.
La primera és Fire and Whispers, que tot i que en un inici no estava entre les meves preferides, al final hi ha acabat entrant.
La segona és Bernadette. Aquesta em va cridar l'atenció des del començament, però no estava segura de fins a quin punt m'agradava. És molt diferent a la resta del disc, amb aquest punt tant accentuat de cabaret. Ha acabat entrant en el grup de les que m'agraden i amb bastanta força.
Finalment, tenim la joia del disc: Beautiful Town. La cançó que el tanca i que tot i que podria passar desaparcebuda per aquest fet, et fa mirar de nou què estaves escoltant i perquè està sonant tan bé. Més pausada que la resta, és la cloenda perfecta:
En aquest disc no m'ha costat tant entrar-hi com a l'anterior, Kingdom of Welcome Addiction (2009), o el Kiss and Swallow (2004). On sí que hi trobo molt bones cançons, però no tant un conjunt que m'agradi.
Per contra, a Volatile Times sí que poso el disc de punta a punta. Potser amb l'excepció de Dance With Me, que m'avorreix profundament i em sembla una cançó que no acaba de quadrar amb la resta del disc, però la resta el trobo molt complet i gens repetitiu. Amb The Alternative (2007) em passa una cosa semblant, l'escolto tot sencer, però és més agressiu i hi ha dies en què em supera i l'haig d'acabar tancant.
Suposo que tenint en compte que queda una mica menys d'una setmana per al concert de IAMX, aprofitaré per a posar alguns videoclips del grup (si tinc temps).
Per començar, he escollit una de les cançons que més m'agraden del disc The Alternative. La cançó en qüestió és Spit It Out:
Es tracta del videoclip oficial crec que del 2006. No és gran cosa, però en Chris Corner té aquest estrany atractiu i aquesta veu impressionant que personalment em fa posar els pèls de punta. La lletra és la següent:
And if you're hurting I will replace the noise with silence instead Flushing out your head
If you like it violent We can play rough and tumble Fall into bed And I won't breathe so you can recover
When you're in pieces Just follow the echo of my voice, It's okay Tune into that frequency
Don't fight your reflex Embrace the instinct You can feel your way Through the bitterness we face in the end
'cause it breaks my heart That we live this way I know people need love 'cause them people never play the game And we talk the talk We communicate The people need love Those people never play the game
Pleasure for pleasure It eases consequence And love for a fall But I know you love to take a risk
The past is weakness Don't beg the question when the answer is war There are moments when I'm overcome
A la propera intentaré posar alguna cançó del darrer disc Volatile Times que en general sona més net i crec que també té una qualitat altíssima.
Ja fa dies que no he trobat cap concert interessant i la veritat és que en tinc ganes. A veure si aconsegueixen sorprendre'm amb un bon so i un concert animat. Les cançons faran la resta.
Nou disc i nova gira d'IAMX. La veritat és que el seu darrer disc Kingdom of Welcome Addiction el vaig passar una mica per alt, no n'hi vaig fer cas perquè l'anterior, The Alternative em tenia tant atrapada, que no em deixava avançar.
Ara fa una setmana, més o menys, en va treure un altre, Volatile Times, i a aquest sí que li estic donant l'oportunitat que es mereix.
El primer single, Ghosts of Utopia em va agradar i per això vaig decidir escoltar-lo sencer:
A part, trobo que el cd comença amb una cançó molt encertada, que fa de presentació del disc. No serà la més animada, tampoc la més brillant, però és pausada i et dóna pas al que ve a continuació, un disc on barreja diferents estils, més tranquil que The Alternative i menys "brut", però que potser arriba al seu nivell. O qui sap si el superarà. Et fa escoltar amb ganes de veure què ve a continuació.
La cançó en qüestió és I Salute You Christopher i conté una de les frases que més m'han fet somriure últimament:
"Cause the Man in the sky is a tyrant and a lonely pshycopath"
El disc té autèntiques joietes com: Oh Beautiful Town, Fire and Whispers o Bernadette, que té un estil més de cabaret, de festa.
En Chris Corner estarà a la Salamandra el dissabte (gràcies!) 30 d'abril a les 21.30h (no sé si el concert comença a aquesta hora o els teloners). Per sort és en dissabte, entre setmana es fa molt difícil tornar des de la sala tenint en compte que el metro tanca a les 0h.
Chris Corner, el cantant de Sneaker Pimps, va formar IAMX en paral·lel d'on n'han sortit dos discs: Kiss + Swallow i The Alternative, a part d'un disc de remixos i un directe.
La seva música es podria classificar com a pop electrònic, afegint guitarres en diferents cançons i donant-li un toc fosc tant a les lletres com a la música en sí. La veu em recorda, en molts moments a Matthew Bellamy, cantant de Muse.
He pogut escoltar, de moment, el disc The Alternative. Poso enllaços a algunes de les meves preferides:
01. President 02. The alternative 03. Nightlife 04. Lulled by numbers 05. Song of imaginary beings 06. The negative sex 07. Bring me back a dog 08. S.H.E 09. Spit it out 10. After every party I die 11. This will make you love again
After Every Party I Die:
Està previst que aquest 2009 surti a la venda el seu tercer disc.
Entrades
