Ja he trobat un petit forat per a comentar el concert d'IAMX de dissabte a la Salamandra.
En general em va agradar, però tinc sensacions molt diferents. A veure si les puc resumir en paraules.
Primer el desconcert per no saber quin era l'horari. A les entrades posava 21.30h però no indicava si era l'obertura de portes, els teloners o el propi grup. Al final va ser l'obertura de portes i no hi va haver teloners. Tot i això, ens van fer esperar prop d'una hora a dins la sala.
Vam arribar a la sala cap a les 21.10h i la meva sorpresa al veure que hi havia cua per entrar. No en excés (després vam poder estar a prop de l'escenari), però hi havia potser prop de 100 persones esperant a fora. Es van obrir les portes i vam poder anar entrant sense problemes, però sempre és curiós veure com certs grups generen cues en sales on estàs acostumat a entrar-hi tranquil·lament.
Una copa i a esperar a què tot comencés amb bastanta calor, que fins que no van posar l'aire condicionat no se'n va anar. Crec que va ser prop de les 22.30h que van sortir a l'escenari amb Music People i Volatile Times. El concert va començar molt potent, però crec que amb el directe es perden certs matissos i detalls que sí que es poden apreciar als cds. Aquest és un dels punts negatius que hi vaig trobar, però a la vegada, aconsegueixen donar a les cançons una força que potser tampoc tenen en els cds. Canvien un punt per l'altre i ja cadascú pot decidir-se per un o l'altre, o la combinació.
El que em va agradar molt del directe és la quantitat d'instruments que rodejaven en Chris Croner. Tenia parts de bateries als dos costats, crec que també un petit sintetitzador i darrere seu hi havia un cubell metàl·lic com d'escombraries i una peça també metàl·lica a les que també els hi anava donant amb les baquetes. A part, també va agafar la guitarra per a algunes cançons.
Dalt de l'escenari acompanyaven en Chris Corner la Janine Gezang al teclat, al baix i fent segones veus, l'Alberto Álvarez també al baix, la guitarra, una part de la percussió i fent segones veus, i la Caroline Weber a la bateria. Destacar de manera especial la Janine Gezang que no va parar d'animar al públic i que vaig trobar que era un acompanyament ideal per als moments en què el Chris està concentrat en altres temes o fins i tot dóna l'esquena al públic per a poder colpejar el seu cubell d'escombraries.
El setlist va ser el següent:
Sempre és difícil fer una selecció i algunes bones cançons es queden pel camí, ja que toca promocionar el nou cd i el temps és limitat, però comparant amb d'altres concerts veig que van treure I Salute You Christopher, Bernadette i Commanded by Numbers. Una llàstima perquè les dues primeres són de les que més m'agraden del darrer disc. La darrera no m'acaba de fer el pes.
La veritat és que tenia dubtes sobre com seria el concert. Alguns dels videos en viu que havia vist a youtube no m'havien convençut i tenia una certa por a sortir-ne decepcionada. Tot i el que comentava abans de què en directe es perden alguns aspectes, ho complementen amb aquesta força que els hi dóna la percussió que utilitzen i vaig sortir-ne contenta.
Una llàstima que quan anava a la caça del setlist se'm va caure el mòbil a terra i per uns segons se'l va emportar una altra persona.
Aprofito per posar un dels videos que hi ha del concert amb més qualitat que el meu d'Spit it Out. Per ara és l'únic que he pogut escoltar, però n'hi ha un munt. IAMX - President (Barcelona 2011):
En el video es pot veure com el Chris va cantant mentre colpeja algunes de les bateries que tenia a la seva dreta. També en aquest video es pot veure la part en què el Chris i l'Alberto toquen una part de la percussió cara a cara, que em va encantar. I, per suposat, em faltava comentar com anava disfressat. A l'inici, quan va sortir, semblava que portés una màscara de lluitador mexicà, que després es va canviar per aquesta mena de corona que porta al video.
A part, com es pot veure, l'escenari estava molt recarregat amb tots els instruments que portaven i hi havia una pantalla al fons on es reproduien imatges.
A casa tinc alguna foto decent que a veure si puc posar al vespre..
En general em va agradar, però tinc sensacions molt diferents. A veure si les puc resumir en paraules.
Primer el desconcert per no saber quin era l'horari. A les entrades posava 21.30h però no indicava si era l'obertura de portes, els teloners o el propi grup. Al final va ser l'obertura de portes i no hi va haver teloners. Tot i això, ens van fer esperar prop d'una hora a dins la sala.
Vam arribar a la sala cap a les 21.10h i la meva sorpresa al veure que hi havia cua per entrar. No en excés (després vam poder estar a prop de l'escenari), però hi havia potser prop de 100 persones esperant a fora. Es van obrir les portes i vam poder anar entrant sense problemes, però sempre és curiós veure com certs grups generen cues en sales on estàs acostumat a entrar-hi tranquil·lament.
Una copa i a esperar a què tot comencés amb bastanta calor, que fins que no van posar l'aire condicionat no se'n va anar. Crec que va ser prop de les 22.30h que van sortir a l'escenari amb Music People i Volatile Times. El concert va començar molt potent, però crec que amb el directe es perden certs matissos i detalls que sí que es poden apreciar als cds. Aquest és un dels punts negatius que hi vaig trobar, però a la vegada, aconsegueixen donar a les cançons una força que potser tampoc tenen en els cds. Canvien un punt per l'altre i ja cadascú pot decidir-se per un o l'altre, o la combinació.
El que em va agradar molt del directe és la quantitat d'instruments que rodejaven en Chris Croner. Tenia parts de bateries als dos costats, crec que també un petit sintetitzador i darrere seu hi havia un cubell metàl·lic com d'escombraries i una peça també metàl·lica a les que també els hi anava donant amb les baquetes. A part, també va agafar la guitarra per a algunes cançons.
Dalt de l'escenari acompanyaven en Chris Corner la Janine Gezang al teclat, al baix i fent segones veus, l'Alberto Álvarez també al baix, la guitarra, una part de la percussió i fent segones veus, i la Caroline Weber a la bateria. Destacar de manera especial la Janine Gezang que no va parar d'animar al públic i que vaig trobar que era un acompanyament ideal per als moments en què el Chris està concentrat en altres temes o fins i tot dóna l'esquena al públic per a poder colpejar el seu cubell d'escombraries.
El setlist va ser el següent:
- Music People
- Volatile Times
- Nightlife
- Ghosts of Utopia
- My Secret Friend
- Tear Garden
- Fire & Whispers
- Think of England
- Bring Me Back a Dog
- Nature of Inviting
- Cold Red Light
- Kiss and Swallow
- President
- The Alternative
- Skin Vision
- Spit It Out
Sempre és difícil fer una selecció i algunes bones cançons es queden pel camí, ja que toca promocionar el nou cd i el temps és limitat, però comparant amb d'altres concerts veig que van treure I Salute You Christopher, Bernadette i Commanded by Numbers. Una llàstima perquè les dues primeres són de les que més m'agraden del darrer disc. La darrera no m'acaba de fer el pes.
La veritat és que tenia dubtes sobre com seria el concert. Alguns dels videos en viu que havia vist a youtube no m'havien convençut i tenia una certa por a sortir-ne decepcionada. Tot i el que comentava abans de què en directe es perden alguns aspectes, ho complementen amb aquesta força que els hi dóna la percussió que utilitzen i vaig sortir-ne contenta.
Una llàstima que quan anava a la caça del setlist se'm va caure el mòbil a terra i per uns segons se'l va emportar una altra persona.
Aprofito per posar un dels videos que hi ha del concert amb més qualitat que el meu d'Spit it Out. Per ara és l'únic que he pogut escoltar, però n'hi ha un munt. IAMX - President (Barcelona 2011):
En el video es pot veure com el Chris va cantant mentre colpeja algunes de les bateries que tenia a la seva dreta. També en aquest video es pot veure la part en què el Chris i l'Alberto toquen una part de la percussió cara a cara, que em va encantar. I, per suposat, em faltava comentar com anava disfressat. A l'inici, quan va sortir, semblava que portés una màscara de lluitador mexicà, que després es va canviar per aquesta mena de corona que porta al video.
A part, com es pot veure, l'escenari estava molt recarregat amb tots els instruments que portaven i hi havia una pantalla al fons on es reproduien imatges.
A casa tinc alguna foto decent que a veure si puc posar al vespre..
Entrades
4 comentaris:
La veritat és que va ser un concert bastant normal. El que realment va ser espectacular va ser l'anterior del 2010. Va ser espectacular.
No val fer enveja!
La veritat és que l'anterior disc no em va acabar d'atrapar. Tot just acabava de descobrir The Alternative i em va fer mandra anar a un concert on es centrarien en el Kingdom.
Sempre descobreixo els grups tard...
Doncs no et perdràs molts. Ja que aquest individu ve al nostre pais gairebé dues vegades per any. Jo porto 4 concerts des de 2007 que vaig descobrir The Alternative... És com un veí per a nosaltres.
:)
Com sempre, gràcies per la crònica.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada