dijous, 27 de setembre del 2012

Covenant & Solar Fake: aplaçats

M'havia oblidat de comentar que Covenant endarrereixen els seus concerts del Dark Christmas Festival a Madrid i Barcelona fins el 10 i 11 de maig.

Sembla ser que encara van endarrerits amb el nou cd i no podran venir. Això sí, almenys els podrem veure al maig.
Pel que fa a Solar Fake, els teloners que els acompanyaven, formen un pack amb ells, així que també caldrà esperar fins al maig.

En relació a les noves incorporacions per al festival, estan quasi confirmades i al caure. A veure si són bones notícies, que en dies previs a tanta família sempre ve de gust sortir una mica i disfrutar de bona música.

And One s'acaba

Finalment s'ha fet oficial. And One ha anunciat que plega. Ara ho faré en plan professional, en plan exclusiva periodística: Tal i com vam anunciar ja quasi farà un parell de setmanes, And One anuncia que plega.
Es pot llegir el comunicat a la seva pàgina web. Una llàstima, però almenys ho anuncien i intentaré veure'ls una darrera vegada. Algú s'apunta a fer un viatget?

Al comunicat explica alguns motius i diferents temes. Al final ha rectificat el que diu que el cd només es vendrà als concerts, ja que no tothom hi pot anar.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Amphi Festival 2012

L'Amphi Festival ha publicat un video tipus resum del que ha estat el festival aquest 2012. Si t'hi trobes i envies el segon exacte i una foto teva per a comparar, entres en el sorteig d'una entrada VIP.


Per bé o per mal, jo no crido gaire l'atenció, pel que està clar que al video no surto. Això sí, he estat mirant a veure si sortia entre el públic o passant per darrere de gent més disfressada que jo...

Fins ara no he trobat res, però no em desanimo. Demà tornaré a buscar-me a veure si hi ha sort.

Vince Clarke: Fly on the Windscreen

Aquest mes està sent una mica estrany. No tinc feina i, per tant, hauria de tenir molt temps lliure, però no acaba de ser així. Estic intentant estudiar alemany i uns apunts que m'han passat, perquè ja que som unes quantes que ens hem quedat sense feina, voldríem obrir la nostra pròpia empresa. A part, doncs les típiques coses de sempre: el nebot, la família, els amics (que alguns es casen i cal acomiadar-los com cal)... I estic llegint molt i escoltant molta música, el que, per ara, em fa bastant feliç.

Tot i això, escriure un post a vegades em pot portar més d'1 hora, però a vegades és simplement trobar 10 minuts, així que m'he dit: d'avui no passa. A veure si avui aconsegueixo posar-me una mica al dia.

Començaré amb aquesta notícia que fa uns dies que tinc voltant per aquí i que vaig treure de Side-Line. En Vince Clarke ha fet una versió de la cançó Fly on the Windscreen, de Depeche Mode.

La versió en qüestió està feta en col·laboració amb la cantant noruega Ane Brun, que fa les veus i s'ha utilitzat per al trailer del llibre The Blessed.


No he trobat una versió millor que aquest video per a posar-la aquí, però buscant una mica, segur que és relativament senzill trobar la versió sencera.

Crec que la versió original m'agrada més ja que sona més... més com si la cantés algú que està a punt d'embogir, no sé com explicar-ho. Aquesta sona més delicada, més fina. Suposo que és el que aporta, també, una veu femenina. Tot i això, no sona malament. I sempre està bé que en Vince Clarke faci coses i més relacionades amb Depeche Mode. A més, els sons de fons, quan t'hi fixes, tampoc estan malament.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Viatge Estiu 2012

Per fi un moment per a seure i escollir les fotos del viatge d'aquest estiu . Es pot dividir en 3 parts.

Primer, la part alemanya:

1) DORTMUND: passeig per la ciutat, sobretot pel casc antic.
2) DÜSSELDORF: passeig durant tot el dia per totes les parts de la ciutat: casc antic, part de compres, edificis moderns...
3) BONN: passeig durant tot el matí pel casc antic.

La segona part és la basca. Aquí ja hi he estat moltes vegades, així que vaig descansar molt més. De fet, l'objectiu d'aquesta part era visitar mon germà i la seva nòvia:

4) BILBAO: passeig per tot arreu, la ciutat és petiteta.
5) SANT SEBASTIÀ: passeig per la parte vieja i per tot el voltant de la platja de la Concha. Descans a La Perla, un spa.
6) VITORIA: passeig pel casc antic.
La darrera part és la visita a Madrid i el retorn a Barcelona, amb els concerts d'And One.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Amb And One

I el gran moment groupie. Amb els diferents membres d'And One. Primer amb el Rick i el Nico:
Després amb el Joke Jay, amb el qual vam estar fent una mica l'idiota i va fer-li un petó a la boca a un amic meu quan li feia la foto, al que li vaig dir "ara em toca a mi", i així vaig acabar, amb un altre petó a la boca.
Cap al final del concert, també ens va donar les seves baquetes.
De nou amb el Rick, el qual va aprendre bastantes coses sobre la diferència entre Espanya i Catalunya, llengua i cultura. Semblava interessat i tot.
Finalment, amb el més gran, l'Steve Naghavi!!

Amb Electrophobia

Petit moment groupie. Amb els nois d'Electrophobia a la sala Bikini (que el del bar ens va comentar que en uns 2 mesos la tancaven), després del concert:
Crec que aviat deixaré de tapar-me la cara perquè, total, ja hi ha fotos meves penjades a Facebook...

Concert And One (Barcelona)

I ahir dissabte 15 de setembre va ser el concert d'And One a Barcelona.

El concert en sí va ser molt similar al de Madrid, van canviar alguna cançó, ja que van tocar Bizarre Love Triangle, però poca cosa més. Això sí, és innegable que estan en plena forma.

Vam arribar d'hora i vam poder veure els teloners, Electrophobia, i ens van sorprendre prou gratament. Un grup amb moltes influències de Nitzer Ebb.

Després d'uns moments de pausa, van tornar a sortir el Nico i l'Steve per a fer unes primeres cançons en versió light (només piano) i després s'hi van afegir el Joke i el Rick per a acompanyar-los en presència.

A l'escenari no hi havia cap mena de decoració, mentres que ahir a Madrid hi havia una pantalla de leds. Tot i això, tampoc és que les imatges que es passaven fossin gaire elaborades, així que no es va trobar a faltar.
El so va ser bo i vaig veure el grup molt animat i amb ganes. El setlist si fa no fa és el mateix que el dia anterior, a excepció de la part on van tenir problemes tècnics.
Al final, vam poder sentir l'Steve Naghavi comentant que And One s'acabaria en breu, que ho volien deixar quan estiguessin a dalt. Una llàstima, però és comprensible que després de tants anys acabin cansats de tot el que comporta.

A veure si després puc pujar les fotos amb els del grup. La veritat és que en aquesta nit va passar quasi de tot.

Concert And One (Madrid)

Aquest divendres 14 de setembre va ser el concert d'And One a Madrid.

Van canviar una mica el funcionament del concert, suposo que a petició de l'Steve Naghavi, ja que enlloc de començar ell, van començar els teloners Devout. Van sortir amb una mica de retard, però amb ganes. 3 nois, vestits de negre i amb un començament una mica més soso, però que al cap d'una estona, cap a la tercera o quarta cançó van millorar notablement, almenys a mi em van agradar més.

També amb retard, van sortir a l'escenari el Nico i l'Steve. El primer darrere del piano, l'altre, tot de negre (sense l'horterilla caçadora blanca, sinó amb una americana negra), al davant i ja somrient i amb un got amb vodka. Venia amb ganes.

Va estar molt xerraire i va cantar algunes cançons amb només l'acompanyament del teclat. Després va dir que se sentia sol i va fer entrar també en Rick i en Joke Jay. Aquest segon va fer una versió del High, el tema que sempre canta ell.
Després d'unes poques cançons, van agafar aire i van atacar directament amb un Technoman brutal. Ja a partir d'aquest moment la calor va començar a ser important, suant la gota gorda literalment.

Pel que fa a l'escenari, estaven tots una mica atapeïts, però al cantar podien anar una mica de costat a costat. Més que res es veien els instruments, al darrere, una mica apretats. Tots quatre de negre i amb una pantalla a darrere amb leds que ens mostraven, quasi tota l'estona el logo de la banda i, en d'altres moments, es veien diferents figures geomètriques o algun dibuix concret, però no gaires.
El setlist el vaig anar apuntant i així, després, el vaig poder recordar. Va ser el següent:

PART 1: piano & Steve Naghavi
- Ship of Fools (Erasure cover)
- Sometimes (And One)
- Back Home
- High (Joke Jay)
- Shake the Disease (Depeche Mode cover)
- Enjoy the Silence (Depeche Mode cover - només una part)

PART 2: And One al complet
- Technoman
- Love & Fingers
  Problemes tècnics del Nico i fan temps amb:
- Feliz Navidad (Joke Jay)
- La abeja Maya
- Recover You (a capella)
- Getting Closer (Nitzer Ebb cover - Joke Jay - només uns segons)
  Es solucionen els problemes:
- Stand the Pain
- STOP the Sun
- Love You to the End
- Shinning Star
- BUT NOT TONIGHT (Depeche Mode cover)
- Timekiller (Project Pitchfork cover)
- The Walk (The Cure cover)
- Seven
- Electrocution
- Steine sind Steine
- High (Joke Jay)
- Back Home
- Wasted + Personal Jesus
- Killing the Mercy
- Deutschmaschine
- Military Fashion Show

Encore:
- Metalhammer
- Get You Closer
- Sometimes
- Shouts of Joy

Com es pot veure, en un moment hi va haver algunes fallades tècniques (algun cable de l'ordinador del Nico no funcionava), però ho van arreglar amb gràcia, dient que si no toquessin en directe això no passaria, i van fer alguns trossos de cançons a capella o amb en Joke tocant la bateria.

Al principi de tot, l'Steve tenia un ordinador i anava llegint les lletres de les cançons. Va dir que tenien pensat fer-ne unes poques i que després n'havien afegit més, així que no havia tingut temps de preparar-ho del tot bé. Tot i això, després van mantenir l'ordinador al terra i anava llegint la lletra d'aquelles cançons que no recordava. Cada tant, s'havia d'ajupir i fer córrer el Word per tal d'arribar a la lletra que li tocava.

El concert, tot i aquests detalls, va estar molt bé. Jo els vaig veure amb moltes ganes, el públic va respondre bé (la sala estava prou plena) i les cançons van sonar brutals. Potser jo treuria algunes cançons del Tanzomat i en posaria d'altres, alguns clàssics més (perquè fa tant temps que no toquen Panzermensch?).

Avui li toca el torn a Barcelona, cap allà aniré ara amb l'AVE, espero arribar amb prou temps per a dutxar-me, canviar-me, menjar alguna cosa i prendre una primera cerveseta a la salut de tothom!!!

S'acaben les vacances, però com s'acaben! De fet, com que ara estic a l'atur, dilluns faré uns cursos enlloc d'anar a treballar, el que segur que serà molt més agradable i profitós :) A veure si trobo uns segons més per a posar la crònica del concert de Barcelona i les vacances.

divendres, 7 de setembre del 2012

Viatge & And One

Teòricament, aquesta setmana i la que ve eren les meves vacances d'estiu. Al final em van fer fora el 31 de juliol i he estat tot l'agost mig fent el ronso... Però de totes maneres tenia previstos els meus viatges per aquests dies, així que m'he hagut d'esperar fins ara.

Demà començo anant a Dortmund, tindré tot el dia per a passejar i a la nit aniré amb tren cap a Düsseldorf, ja per dormir allà.
El dimarts 11 agafaré un altre vol amb destí Bilbao i allà hi passaré 3 dies més visitant a mon germà. Potser el 12 vaig a Astúries, això encara ho haig de mirar amb calma, però com que hi aniria amb bus, tampoc crec que canvïi molt si ho compro avui o més endavant.

Finalment, el dijous 13 a la nit arribaré amb avió a Madrid, directa a dormir perquè l'endemà pel matí he quedat amb els amics d'allà, i fins una estona abans que comenci el concert d'And One.

L'endemà, a descansar a la pensió de Madrid fins que pugui, un petit passeig, i amb l'AVE cap a Barcelona de nou. Amb el temps just per a anar a casa, dutxar-me i tornar a anar a veure And One, però ara a casa.

Per a l'espera, aprofito per posar una de les noves cançons del nou disc, en aquest cas he escollit Don't Get Me Wrong.



Per sort, el dilluns no hauré d'anar a treballar a l'infern, així que la depressió post-vacacional no crec que aparegui amb tanta força. Això sí, a partir d'aquell dilluns ja m'haig de plantejar què vull fer amb la meva vida i es tractaria de trobar una feina, no importa gaire de què o on, sinó un lloc on em tractin bé i no torni a tenir atacs d'ansietat...

dimarts, 4 de setembre del 2012

And One: Killing the Mercy

Des de dissabte, és a dir, des del dia que va sortir, que tinc ganes de penjar el nou video d'And One.

La cançó escollida per a l'ocasió és Killing the Mercy, el que és un gran encert ja que és una de les millors del seu darrer cd, S.T.O.P..


El video l'ha dirigit l'Adolf Steinhimmel i encara que no l'entenc del tot, es poden veure els 4 membres del grup vestits com a vigilants de presó (igual que en la fotografia que cobria la part de darrere de l'escenari a l'Amphi Festival). També comentar que m'encanten les segones veus del Joke Jay.

diumenge, 2 de setembre del 2012

Poptronik Festival (Andy Bell)

Tal i com comentava en l'anterior post, ahir es va celebrar el Poptronik Festival a Sitges.

Vam arribar a l'hora de dinar i ens vam endur la primera sorpresa. Era un festival com molt casolà i pel qual havíem pagat uns diners que molts dels que veurien els concerts, no pagarien, doncs es va celebrar a la platja, en un espai obert i on tothom i podia accedir sense problemes.
Crec que la idea principal era fer-lo en un altre lloc, però que al final els hi devia quedar gran i ho van canviar. Això sí, ens van donar un passe VIP que servia per a poder anar a les afterparty sense pagar. Cosa que els que no tenien entrada també van poder fer sense problemes...

Tot i això, va valdre la pena, doncs vam poder disfrutar de l'Andy Bell, el cantant d'Erasure, en primera fila i amb espai suficient per a ballar sense parar.

Només van ser 40 minuts, però va ser molt divertit. Un dels concerts que més he disfrutat fins avui. Sobre el setlist, puc recordar: A Little Respect, Voulez-vous (ABBA) i poca cosa més, la veritat. La quantitat de cervesa que es pot ingerir en 12h pot causar aquesta ressaca guapa que tinc avui i una memòria una mica afectada.
Un cop acabat el concert, ens vam anar reunint unes quantes persones davant de l'hotel i després que l'Andy sortís a saludar i que expliquéssim unes quantes batalletes per allà, vam entrar a l'afterparty, ja que el mateix Andy estaria punxant.

Va estar punxant poqueta estona, però tampoc estava gaire bé, així que no passa res... Després ens vam quedar escoltant un dj que ha fet de productor de la Lady Gaga, que es diu Fernando Garibay i que va estar bastant millor.

Ja no sé benbé ni quina hora era, debien ser les 4h o així i vam decidir anar a la festa que es feia a l'Undead, un especial d'And One, però a l'arribar a Barcelona cap a les 5h ja ens vam acabar retirant a casa perquè estàvem morts de cansament.

Amb l'Andy Bell (Erasure)

Ahir es va fer la primera edició del Poptronik Festival a Sitges. La veritat és que hi vam anar perquè hi cantava l'Andy Bell d'Erasure.

Després comento què tal va anar, però comencem pel moment groupie. Que es va donar per duplicat, abans de què pugés a l'escenari i un cop ja havia acabat i va sortir a saludar. A part, després, també va estar punxant una estona en un bar petitó.