dilluns, 31 de desembre del 2012

I bon any 2013!

Aquest any no m'ho estic currant gaire, però la intenció és el que compta, no? He passat un gran cap de setmana fora de Barcelona, pel que no he ni mirat l'ordinador. Avui he anat a treballar a les 8.50h i he marxat a les 9.30h cansada d'esperar que algú vingués i m'obrís la porta. Suposo que s'han oblidat de mi.

Després m'he discutit amb una funcionària al CAP. Al cap i a la fi, ha estat un matí divertit. Després he estat treballant des de casa amb la música a tot drap, que també m'encanta. Un gran dia per ara.

Ara toca sopar amb uns amics, després unes copes amb uns altres amics i a dormir. I aquest any, més que mai:

FELIÇ DM13!!!

dimarts, 25 de desembre del 2012

Bon Nadal

Ah! I, per cert, BON NADAL!!!


IAMX: Quiet the Mind

Al final m'he passat dues setmanes fora i no he tingut temps de res. Allà molt temps mort després de la feina, però amb poques ganes de fer res. I quan he tornat els caps de setmana, tot ben ple per a poder-ho aprofitar.

Ara estaré unes setmanes treballant des de Barcelona i espero tenir més temps i poder compartir-lo més amb la gent que m'envolta.

Quan estava a punt de marxar estava escoltant la cançó Quiet the Mind de IAMX i ara fa poc que n'ha tret un video oficial:


Sona bé, però de moment no m'inspira tant com d'altres cançons seves. Esperarem pacientment a tenir-les totes i a poder escoltar el cd sencer abans de jutjar-lo.

diumenge, 9 de desembre del 2012

IAMX - Quiet the Mind

Aquí estic, fent temps a casa per a escoltar una mica el Barça per la radio ja que juga molt tard i, tenint en compte que demà m'haig de llevar cap a les 6h del matí, he preferit no anar al bar.

Després de 3 mesos a l'atur, començo una nova feina i, bé, estic nerviosa, tot i que aparentment sóc capaç de dissimular-ho bastant bé.

Segur que la cosa va bé, què pot ser el pitjor que pot passar? Res important, així que cap problema. Però tampoc es pot evitar i més en el meu cas amb aquest pànic al canvi i a la gent. Però sempre me n'acabo sortint. Per a posar-hi una nota positiva, he fet dues entrevistes de feina en la meva vida i m'han agafat als dos llocs, així que tot i que no en sé gaire, sóc natural i ho accepto, així que suposo que això també els deu donar confiança a ells.

Aquesta setmana, doncs, la passaré a Gandia formant-me en la nova feina. Després, podré treballar durant 3 mesos a Barcelona i després... doncs depenent com vagi la cosa, podré seguir a Barcelona, podré anar a Gandia o podré tornar a l'atur. Això ja es veurà.

Durant aquesta espera he estat escoltant la nova cançó de IAMX, que ha sortit juntament amb el single The Unified Field. Es diu Quiet the Mind i és una bonica cançó lenta:


Només l'he escoltada una vegada, però sona bé. A veure com evoluciona amb el temps.

dissabte, 8 de desembre del 2012

Concert And One (Múnich)

Tal com deia, ahir vaig llençar-me cap a Múnich per tal de veure a And One.

Vaig aconseguir posar-me en contacte amb el Joke Jay, que em va posar a la guest list, amb el que tenia dret a una entrada pel concert i a estar al backstage, al qual vaig accedir a l'acabar el concert.

A les 10h del matí de divendres ja estava a Múnich, on el dia anterior havia nevat i estava tot bastant blanc i feia un fred de pebrots, un -7 graus em sembla que van dir. Al cap de caminar 1 hora ja no podia més del fred que feia, així que vaig adoptar la tàctica següent: anar entrant als llocs per tal d'escalfar-se una mica, ni que només fossin els dits de les mans.
A les 14h vaig anar a dinar a un lloc al que hi he anat les 3 vegades que he estat a la ciutat. És com una taberna típica de la zona on la gent es seu allà on hi ha un forat, així que comparteixes taula i, si vols, conversa amb la resta d'integrants. En aquest cas em va tocar un vell al costat que volia lligar, però me'n vaig sortir prou bé.

Després d'un dinar revitalitzant i de passejar una estona més, vaig encaminar-me cap a la sala Backstage Werk. Una horeta de cua ja amb uns coneguts i cap problema amb la guest list, on apareixia clarament el meu nom com a Berta (Barcelona), sense cognom. Així que cada vegada que algú em veia em deien "Ah! Tu ets la de Barcelona?".

Un cop a dins i prenent una cervesa, van sortir a tocar !distain, que van tocar poquetes cançons, crec que molt similars a les que van tocar l'any passat. Molt correctes i prou animats, sobretot tenint en compte que la sala encara estava una mica buida.
Després van sortir Melotron i també van poder tocar molt poques cançons, potser unes 6 o 7. Tot i que al setlist no hi havia cap de les meves cançons preferides, em van agradar. El cantant, l'Andy Krüger, gahaneja bastant, és a dir, es mou bastant similar al Dave Gaham, així que vam crear la frase Do the Gahan!, el que també li vam dir més tard a l'Steve Naghavi perquè donés voltes sobre sí mateix tal i com acostuma a fer.
Ja amb algunes cerveses al cos, van sortir Welle:Erdball amb un decorat bastant més elaborat que la resta, amb una mena de petites tarimes, tres, que tenien una tela que al principi tapava als membres del grup:
Aquests ja van poder tocar més estona i tot i que em van agradar, em sembla que els prefereixo en cd, ja que m'agrada com sonen quan estan gravats, que sonen molt més nets.

Finalment, van sortir els components d'And One ja atacant amb Shouts of Joy. El concert va estar molt bé, però veient algun setlist anterior, em pensava que el concert seria molt més llarg.
Tot i això, vam disfrutar com a animals. L'Steve fins i tot ens va posar el micro en diverses ocasions, se li escapava el riure amb les nostres pallassades, ens va donar un petó quan li vam dir que veníem de lluny (aix...) i en Joke ens va tornar a donar les baquetes, una de les quals em va acabar donant al cap.

Pel que fa a les cançons, encara no hi ha el setlist penjat a internet, però crec que es va assemblar molt al d'Hamburg.

A mig concert, es van canviar de roba i van sortir els 4 vestits igual, com de policies de presó. Bé, com en els videos i els material promocional. Sempre m'agrada quan en un grup es vesteixen tots igual.
Un cop acabat el concert, em van acompanyar a la sala del backstage, on no hi havia estat mai. Hi havia una nevera amb begudes (sí! cerveseta fresca gratis!) i després hi havia algunes coses per picar (fruita, iogurts, patates, etc.), però una mica cutre, així que no ho vaig tocar.

Per allà vaig parlar una mica amb el Rick Shah, que estava sopant tan tranquil. Però sobretot vaig parlar amb el Nico Wieditz, que em va tornar a semblar una persona super propera i tranquil·la, em sembla un tio super amable. Em va donar el seu email per si volia anar a més concerts, que li digués perquè m'apuntés a la llista :)

També hi havia l'Steve, molt amable amb tothom, encara vestit de policia. Li vaig donar records d'un amic comú que m'ho havia demanat i va quedar una mica flipat, crec. Va dir que aquest amic era una encantadora persona i llavors vaig veure clarament que el recordava, perquè ho és.

Al cap d'una estona vaig marxar cap a la sala on estaven punxant, però la música era com de les 6h del matí ja, massa "matxacona", així que vam acabar marxant.

Per sort, a l'instant va passar un tren en direcció a l'aeroport i m'hi vaig pujar tot i que no tenia bitllet de metro. Vaig estar resant una mica perquè no passés cap revisor. Però no vaig resar gaire perquè va ser bastant trist ja que em vaig quedar adormida a l'instant i no em vaig despertar, encara sort, fins que ja estàvem a l'aeroport, una hora després. Sort que uns nois van entrar cridant i em vaig despertar just a temps per baixar a l'andana.

Vaig entrar al wc, em vaig desmaquillar i vaig intentar fer bona cara al passar la seguretat de l'aeroport, doncs la cervesa encara feia efecte sobre el meu cos. Un cop a dins de l'aeroport, un entrepà i a dormir estirada en dues cadires. Prou còmode tenint en compte les condicions.

El vol de tornada ha estat dur, doncs estava arribant la ressaca i a més l'avió es movia una mica, però he sobreviscut. Això sí, la propera vegada, pagaré una nit d'hotel i m'ho prendré amb més calma.

Records materials del concert:
Records emocionals: incontables.
Cansament: important.

Amb Melotron

Aprofitant que m'acabava de fer la foto amb el Joke Jay i que dos dels components de Melotron estaven per allà, els hi vaig demanar i cap problema, una més per als meus moments groupie.

Foto amb l'Edgar Slatnow i l'Andy Krüger:
Per allà també hi havia el cantant d'Eisbrecher, però em va fer ja una mica de vergonya seguir demanant més fotos, tot i que se'l veia molt amable i fent broma amb tothom.

Amb en Joke Jay

Aquest divendres (que va ser ahir, mare meva què llarg s'ha fet!) vaig fer un puja-baixa a Múnich per a veure a And One en directe. Després, en un post a part, explicaré com ha anat tot, aquí volia aprofitar per posar la foto en plan groupie amb el Joke Jay.

Va ser ell qui em va donar l'entrada i el passe de backstage, així que eternament agraïda per la seva amabilitat. Al final, després de xerrar una estona, emportar-me una de les baquetes i riure una mica, ens vam acabar fent una foto.
Edito: ara veig que porto dues cerveses a la mà! Jajajaja! Al principi em feia vergonya, però al final vaig acabar agafant cervesa gratis per a mi i per a un amic. Jajajaja!

dimarts, 4 de desembre del 2012

Concert Peter Heppner (Berlín)

I per fi va arribar el moment pel qual havia anat a Berlín. Poder veure, per fi, al Peter Heppner en directe.
Havia vist, sentit i llegit moltes coses al respecte, sobre el pànic escènic que té i que ha de llegir les lletres constantment, però malgrat aquests punts, va estar genial.

És veritat que no es mou, només canta, però canta bé. Que quasi tota l'estona mira les lletres, però també va mirant al públic i somrient. Malgrat que no deu ser el que més li agrada de la seva feina, intenta disfrutar-ho al màxim, o almenys, intenta que la resta ho disfrutin al màxim. I ho va fer.

Va combinar cançons del seu primer treball en solitari Solo amb l'actual My heart of Stone i també amb alguns clàssics de Wolfsheim. Crec que va ser amb aquests últims amb les que la gent més es movia i cantava, però jo les deixo al nivell dels seus treballs en solitari.
El setlist, segons internet:
  • Intro
  • I Won't Give Up
  • Alleinesein
  • Meine Welt
  • Vielleicht
  • Being Me
  • Once In A Lifetime
  • Künstliche Welten
  • Deserve to Be Alone
  • God Smoked
  • Cry Tonight
  • Dream Of You
  • Kein Zurück
  • Give Us What We Need (Truth Is Not the Key)
  • The Sparrows And The Nightingales
  • Das geht vorbei
  • Genau entgegengesetzt
  • Leben... I Feel You
  • Die Flut
  • Whenever I Miss You
  • Wir sind wir
  • Dream Of Christmas
Després de més d'hora i mitja de molt bons temes, va decidir acabar amb un tema nou una mica soso que ens va deixar un regust estrany de boca, però tot i això crec que vam marxar tots contents.

Amb l'Sven Friedrich (Solar Fake)

Moment groupie amb l'Sven Friedrich, cantant de Solar Fake, entre d'altres grups.
Crec que va flipar perquè quan estava recollint l'escenari li vaig dir una cosa similar a: Vinc de Barcelona! Ens veiem en uns mesos amb Covenant! El pobre no sabia què dir-me i a sobre el torno a assaltar minuts més tard...

Concert Solar Fake (Berlín)

El primer concert al que vaig poder anar va ser el de dissabte, el de Solar Fake al K-17, a l'altra punta de la ciutat (tenint en compte on estava el meu hotel). Tot i això, vaig trobar una combinació de només 2 metros i en poc temps ja hi era.

Vaig arribar d'hora perquè no tenia entrada i tenia por de quedar-me'n sense. Per suposat, doncs, vaig arribar massa aviat. Encara faltaven 45 minuts per les 19h i que s'obrissin les portes.

Quan estava entrant, em vaig trobar la Lena, la noia alemanya que vam conèixer al concert d'And One a Barcelona, així que vaig comprar l'entrada i em vaig deixar guiar per ella fins a l'escenari. No és una sala especialment gran, però sí que té moltes parts: la barra i el merchandising com en una sala a part, crec que al costat hi havia un biergarten i hi havia altres portes que no sé on anaven.

Després d'unes cerveses i ja havent entrat en calor, van sortir els teloners Vampir Vampy. Més aviat hauria de dir el teloner perquè va sortir un noi sol, amb una guitarra i un teclat i ens va cantar algunes cançons. Pel que em van explicar, el millor que tenia eren les lletres, que eren molt divertides. Llàstima perquè no vaig entendre res.

Al final, com a darrera cançó, ens va oferir una gravació i ell va agafar un ninot per fer com que cantava ell. Va estar bé perquè les cançons que va posar eren conegudes i ho vaig trobar divertit.

Després es va retirar i va deixar espai per a Solar Fake, que amb un cartell al fons de l'escenari, en Frank al teclat i l'Sven cantant, en van tenir prou per a fer-nos disfrutar.
Tot va anar molt bé. La gent prou entregada (suposo que jo la que més...), el so bo, ells també semblaven disfrutar. La noia del davant em va acabar regalant el setlist, si ja ho dic que l'excusa de "I'm coming from Barcelona!!!" sempre serveix. Aquí es poden llegir les cançons que van tocar:
  • Under the skies
  • Radical
  • Why did I raise
  • Pain goes by
  • Where are you
  • Parasites
  • More than this
  • No apologies
  • Your hell is here
  • The Shield
  • Reset to default
  • Sometimes
  • Papillon (Editors cover)
  • Here I stand
  • Hiding memories from the sun
  • The rising doubt
  • Such a shame
  • The line of sight
En falta una, Lies, que se la van saltar.

Després del concert ens vam quedar una estona allà mateix xerrant i l'Sven es va deixar caure per allà a saludar. La llàstima és que no hi havia música, suposo que ho fan perquè vagis a la part de la discoteca de la sala.
En definitiva, va valdre la pena passar per allà i disfrutar d'aquest bon grup, que tot i que només té 2 cds, els 2 són prou bons. Per cert, vaig aprofitar per a comprar-los tots dos. La meva economia torna bastant ressentida després d'haver arrassat comprant cds.

Viatge a Berlín

Sempre acostumo a arribar molt d'hora als aeroports, sobretot a aquells que no conec i em costa calcular el que tardaré a arribar-hi. Llavors, si en tinc ganes i porto l'ordinador, aprofito per escriure les meves impressions sobre el viatge.

Avui la cosa va diferent. He apurat una mica el temps i ni tan sols sé si arribaré... Crec que sí, que el viatge en tren no durarà més d'1 hora i, en aquest cas, si corro una mica, arribo abans de què tanquin les portes.

Per això aprofito el viatge en tren, tot i que això no m'ajuda a calmar els meus ànims. A veure què tal surt tot.

Aquest primer post l'aprofitaré per a escriure sobre el viatge en sí. Sobre què he fet per Berlín.

Vaig arribar dissabte al migdia, vaig deixar les coses a l'hotel i a menjar una currywurst! Després 3 horetes de passeig pel més típic: Friedrichstrasse, Museu dels Jueus per fora, Checkpoint Charlie, Unter den Linden (que està tota en obres), Brandenburger Tor, Parisier Platz, Reichstag i crec que d'aquí ja cap a l'hotel perquè a la nit tocava concert.
L'endemà, havent dormit només unes 5 hores i de manera bastant discontínua, era un dia fort. Tenia 8 hores per endavant per caminar i després concert de nou. Però em sentia amb forces.

Vaig començar agafant al tren fins al Zoologischer Garten, però l'església que volia veure seguia en obres. D'allà, xino-xano fins altra vegada el centre (Reichstag, etc.) i continuant per Unter den Linden fins a Alexander Platz. Pel camí, molts mercats nadalencs que et donaven, almenys, una mica de calor. Feia bastant fred.

Després, altra vegada cap al centre i a dinar. Llavors... comença a nevar! Ja quasi havia de tornar cap a l'hotel a descansar una mica i a vestir-me, així que vaig aprofitar per fer unes voltes pel barri de l'hotel per veure la neu i poca cosa més. A la nit, concert.
Avui ja és diumenge i he aprofitat per acabar de veure el que havia deixat pendent. He anat al barri de Prenzlauer Berg, després a la botiga de cds d'Out of Line, per a deixar-m'hi tots els diners, i a l'East Side Gallery. Després una volteta més pel centre i corrents a l'hotel perquè se'm feia tard.

La veritat és que se m'ha fet tard realment perquè he intentat posar-ho tot en una sola maleta i no hi havia manera de tancar-ho. Al final, sense l'ordinador a dins ha estat més senzill, espero que no em posin problemes per a portar-lo a la mà, sota l'excusa: There is no sense in keeping it in the luggage because I'm going to use it now inside the plane. Crec que necessitaré bastanta sort per a què tot surti bé.
PD: al final ha estat encara millor. He arribat a temps i llavors: l'avió no hi és! Al final hem sortit 2 hores més tard del previst...

dijous, 29 de novembre del 2012

Blutengel: Save our Souls

Ja fa uns dies que va sortir el nou single de Blutengel, però fins ara, que l'he escoltat de nou, no havia pensat a posar-lo.

És un nou single que es diu Save Our Souls i sortirà demà a la venda.



La cançó no em va cridar gaire l'atenció la primera vegada. Ara encara no em sembla espectacular, però m'agrada. El video sí que trobo que està molt bé.

Confirmacions pel Sónar 2013

Espectaculars confirmacions per al Sónar 2013. Crec que va ser ahir (porto una mica de descontrol sobre el dia en el que estic), que van confirmar tot un grup de bandes que actuaran l'any que ve. Moltes d'elles que (1) no em sonen, o (2) em sonen, però tampoc no hi estic interessada (Two Door Cinema Club, Hot Natured, Vatican Shadow, Fantastic Mr. Fox...)

Però hi ha dos caps de cartell que, a la mínima que pugui, em portaran de cap allà. Per un costat, tindrem a Pet Shop Boys. Tot i que com comentava fa uns dies ni tan sols he escoltat sencer el darrer disc, sempre tindran tots aquests clàssics que ens fan saltar i cantar com a bojos, així que segur que val la pena. Encara que toquin poca estona.
El problema que hi veig és que el més probable és que no coincideixi amb l'altre grup i, llavors, sigui necessari gastar encara més diners. Però, tot i ser Pet Shop Boys, si haig d'escollir entre aquests i l'altre grup... em quedaria amb l'altre. En part, perquè no els he vist mai en directe.

Tal com deia, per l'altre costat, i encara més important, també tindrem a Kraftwerk!!!
Això mateix, vindran a presentar el seu espectacle en 3D i això sí que no m'ho vull perdre.

Mesh: Born to Lie

Una de les altres notícies que volia comentar, és el nou single del grup Mesh.

El van penjar a la seva pàgina de Facebook i després la revista Side-Line també el va compartir. El nom és Born To Lie i en el video es poden veure diferents imatges de la preparació del nou disc, Automation Baby:



El single sortirà el 18 de gener de 2013 i tindrà una cara B que es dirà Black Dog, una club version i dos remixes fets per Rotersand i Blitzmaschine. L'àlbum sortirà un mes després.

Peter Heppner: Cry Tonight

Avui és un dia de bajón absolut. Porto quasi 2 hores aquí, sense fer res, amb els ànims pel terra. Incomprensible, tenint en compte que aquest dissabte, d'aquí dos dies, me'n vaig a Berlín i podré veure, per fi, al Peter Heppner en viu.

Però no hi ha res a fer. Estic desanimada. No sempre les coses surten com un voldria i, a més, afegint-hi les meves paranoies personals, es fan grans i grans. Però bé, com ja se sap, només hi ha una cosa que no tingui cura, així que a veure si escribint totes les notícies que tinc pendents, passa una mica el dia.

Tenint en compte tots aquests aspectes que comentava, no em quedava més remei, que posar la cançó Cry Tonight. Malauradament, la cançó no hi és per enlloc. Al final, com que m'he cansat de buscar , no la volia pujar jo i volia compartir aquesta sí o sí, l'he agafada de l'Spotify.



La lletra de la cançó ve que ni pintada:

"There's no mercy for a lover
It's straight into the heart
This I know like no other
Since I feel for you,
Since I assumed you feel it too
But started playing around with me
But I think, that you own me
For telling you no lie

Oh why...Why can't you see
I'm here to give my heart...to you
And I don't care about tomorrow

I won't cry for you tonight
I won't shed a tear
In every darkness there's a light
That shines for me
A yearning fire deep inside
That will not hesitate
To burn me up again
So, don't you wait!

There's no pain like a lover's
Longing for your touch
But I'm none like the others
'Cause I'm the one for you
if you expect to find
Deepest love until the end of time
And this one comes wiht a warning
At least told you so

Oh no...Why don't you see
I'm still in love with you...today
But I don't know about tomorrow
I wont't cry for you tonight
I won't shed a tear
In every darkness there's a light
Taht shines for me
Yearning fires deep inside
Don't underestimate
Love will find a way
So, don't you wait!"

dimarts, 27 de novembre del 2012

Solar Fake: Under the Skies

Aquest dissabte marxo cap a Berlín. Amb una mica de sort (si trobo la sala i encara queden entrades), podré veure de nou a Solar Fake en viu. Toquen a la sala K17. Aquesta discoteca-sala de concerts, a part, té 4 plantes diferents on a vegades punxen synthpop, EBM, etc.

Per a preparar el terreny, he decidit compartir la cançó Under the Skies, que és la que obre el cd Frontiers.


dissabte, 24 de novembre del 2012

Mesclat: Què volen aquesta gent

Ara fa uns minuts, ha sonat per la ràdio la cançó Què volen aquesta gent? en una versió en viu, crec que de la pròpia compositora, Maria del Mar Bonet.

La cançó es basa en un poema de Lluís Serrahima que parla de la repressió franquista, de com anaven a buscar al jovent que pensava diferent.

Personalment, m'agrada més la versió de Mesclat, més moderna, així que és la que comparteixo, encara que segur que hi ha mil versions més i algunes molt millors:


dijous, 22 de novembre del 2012

Pet Shop Boys: Memory of the Future

Ara feia dies que no comentava res i per fi he trobat el moment. Porto dies amb el cap en un altre lloc. Mil coses a fer ara que s'acosta el primer dia de feina. Tot i que abans han de passar moltes altres coses, com el viatge a Berlín. Centrem-nos, que estic molt dispersa.

Al setembre va sortir el nou disc dels Pet Shop Boys, el qual van anomenar Elysium, i que encara no he escoltat. Al que espero poder posar-hi remei aviat.

La veritat és que el que havia escoltat no m'havia acabat de fer el pes i l'he anat deixant. Tot i això, l'altre dia un amic em va deixar escoltar una de les cançons i em va agradar. Encara que em va avisar que aquella era l'única que a ell li agradava de tot el disc, però serà suficient per a què jo almenys li doni una oportunitat.

La veritat és que no recordava com es deia la cançó, però després de mirar el tracklist i escoltar-la, estic bastant segura que era aquesta, Memory of the Future:


Més que res, aquest post és per fer-me pensar en què haig d'escoltar el cd.

dimecres, 14 de novembre del 2012

And One: Zerstörer

Fa uns dies And One va presentar un nou videoclip. La cançó en qüestió és Zerstörer. El més interessant del cas és que al presentar-lo ens deien:

Yes, it's the Original. Made BEFORE "Sex Drive". So, what happened? Feel free to guess!

Així doncs, és un video igual que el de Sex Drive, però gravat abans. Llavors, perquè no van treure aquest abans? Quan l'Steve canta les lletres quadren, així que tot i que han aprofitat les imatges, almenys ell va replicar algunes escenes.

Suposo que tenien dubtes sobre quina cançó treure i al final es van decantar per Sex Drive. En aquest enllaç es pot veure Sex Drive i a continuació Zerstörer:


dimarts, 13 de novembre del 2012

Rammstein

Ara ja fa un parell de caps de setmana vaig estar mirant uns videos al Youtube amb un amic. L'estil musical es va anar mantenint bastant constant: synthpop, industrial, new age, EBM, etc. però també hi va haver algunes debilitats més curioses que per ara mantindré en secret.

Un dels videos que em va posar va ser de Rammstein, que és un grup que sempre he trobat interessant, però sobre el que mai he investigat en excés. Hi ha diverses cançons que m'agraden, però avui compartiré la que em va posar i em va fer riure una bona estona.

Però comencem pel principi i explicant una mica qui és i d'on ha sortit aquest grup. Es va formar el 1994 a Alemanya i el seu so es podria descriure com a metal industrial. Els seus membres són: Till Lindemann, Richard Z. Kruspe, Christoph Schneider, Oliver Riedel, Paul H. Landers i Christian "Flake" Lorenz.

Segons la wiki el nom del grup està inspirat en la ciutat alemanya de Ramstein, on el 1988, durant un espectacle, hi va haver un accident aeri. Dues aeronaus van xocar i una d'elles va caure sobre el públic, provocant més de 70 víctimes. En el nom es repeteix la 'm', per un costat, diuen que per una equivocació a l'escriure el nom de la ciutat, que es pensaven que anava amb dues 'm'. Per l'altra, comenten que rammen significa xocar o enfonsar, i que Stein significa pedra, el que vindria a dir "xoc de pedra".

La majoria de les seves lletres són en alemany i tracten temes controvertits. Es podria dir que no tenen pèls a la llengua. I els seus directes es corresponen amb aquesta actitut de desllenguats i furiosos. En els seus concerts les flames, les guspires i el foc en general sempre hi estan presents i això els hi dóna una força extra.

La seva discografia és la següent:
  • Herzeleid (1995)
  • Sehnsucht (1997)
  • Live aus Berlin (1999)
  • Mutter (2001)
  • Reise, Reise (2004)
  • Rosenrot (2005)
  • Völkerball (2006)
  • Liebe ist für alle da (2009)
  • Made in Germany 1995-2011 (2001)
La cançó que volia compartir és Te quiero puta!. Una mica vulgar sí que és, no ho negarem, però és graciós veure com intenten cantar en castellà. I em fa gràcia pensar que quan jo parlo alemany, ells em deuen sentir igual. D'aquesta manera tan estranya i amb uns sons fonètics tan exagerats.


dissabte, 10 de novembre del 2012

Anunci VW Golf (Dave Gahan)

Necessiten els components actuals de Depeche Mode diners? Jo juraria que no, menys tenint en compte que estan esgotant entrades per a un tour del qual encara no tenim el cd. Ni tan sols el nom que tindrà aquest cd.

Llavors, quina és la motivació per a fer un anunci de Volkswagen Golf? Hi surt el Dave Gahan conduint un d'aquests cotxes i he llegit que la imatge que apareix quan baixa del cotxe, és Barcelona. Internet se'm va tallant, així que no ho puc assegurar.



L'anunci està bé, perquè mostra diferents versions de la cançó People Are People segons les personalitats de la gent que condueix el cotxe. El que no m'agrada tant és que Depeche Mode o, en aquest cas, el Dave Gahan, es prestin a recolzar unes marques concretes.

Tot i això, sempre està bé veure'l sortir guapo en algunes imatges noves.

Unheilig: Stark

Ahir es va estrenar el video del nou single d'Unheilig. Per a l'ocasió han escollit la cançó Stark.

El darrer cd d'Unheilig, Lichter der Stadt, no és un cd que hagi escoltat gaire. No em va convèncer especialment a l'inici i, un cop perduda tota la música que tenia al disc dur, encara no l'he tornat a buscar.

Al veure el video he recordat ben bé el que vaig pensar quan vaig escoltar el disc les primeres vegades. Unheilig ha passat d'un rock més aviat dur, més aviat tocant al heavy, a convertir-se en uns sentimentaloides. En l'anterior cd em van encantar, però potser jo ara esperava un gir cap a temes més durs.

Tot i això, és innegable que el videoclip està molt ben fet i que deu ser un dels grups que més bé sap moure's en temes de marketing i promoció.

Volia posar el video aquí, però encara no està al Youtube. Així que per ara es pot veure a la pàgina web del grup.

divendres, 9 de novembre del 2012

Crònica In-Edit Beefeater 2012

M'acabo d'adonar que no he parlat sobre les valoracions del festival In-edit Beefeater. Així que he apujat una mica la música i he decidit posar-hi remei.

Encara estic a l'espera de l'única empresa que ha contestat positivament al meu currículum (espero tenir una oferta en ferm la setmana que ve) i, per tant, segueixo amb molt de temps lliure que puc anar omplint amb el que em vingui de gust. La veritat és que m'encanta poder fer el que em vingui de gust i anar canviant els horaris constantment, però em fa sentir culpable, així que espero poder trobar feina aviat.

Ja centrant-nos en el que toca, cal dir que al final vaig haver de canviar una de les pel·lícules que tenia previstes per un compromís familiar, però en vaig poder veure una altra. En general, cal dir que he acabat bastant contenta. No n'he vist cap que m'avorrís i m'han fet passar una bona estona.

Comentem-les per ordre cronològic, a veure si les puc recordar prou bé:

Je suis venu vous dire... Gainsbourg par Ginzburg: repassa tota la vida del cantant francés a partir de la seva pròpia veu, d'entrevistes que va oferir i de cançons i concerts. El veiem al començament i ja en un estat molt desmillorat en els que suposo que serien els seus darrers concerts. Filosofa ell mateix sobre la seva vida, la seva música, la seva relació amb les dones, la bellesa, etc.

Planet Rock: The Story of Hip Hop and the Crack Generation: en aquest documental es parla de com el crack (succedani barat de la cocaïna) es barreja amb el món del rap i com tota una generació de rapers han escrit lletres sobre el tema, ja que ells hi van viure al voltant, ja sigui com a consumidors, traficants...

Grandma Lo-Fi: The Basement Tapes of Sigrídur Níelsdóttir: una àvia entranyable que crec que era holandesa, però vivint a Islàndia des de fa molts anys, va decidir, als 70 anys, que volia fer música i, amb l'ajuda d'un teclat i els segons que ella mateixa gravava de la vida quotidiana, va treure moltíssims discs autoeditats. Al sortir vaig sentir-ne comentaris negatius, però a mi em va agradar, el vaig trobar molt trendre. Veure com aquesta senyora posava totes les ganes del món en les coses que feia. Aprofitava l'aigua de l'aixeta per a fer veure que era una cascada, el paper de plata per que semblés foc, etc. i ho mostrava com si ningú mai hagués fet res semblant.

Adrià Puntí: l'únic documental de casa nostra que vaig veure. Hi havia els directors i el mateix cantant a la sala i ens van explicar una mica com havia anat el procés, el que sempre és d'agrair. Pel que fa a la pel·lícula estava ben feta, sobretot el començament, on amb un ritme frenètic t'expliquen tota la trajectòria de l'Adrià Puntí fins al dia d'avui. Després, el documental és interessant i, en ocasions, divertit, però algunes de les escenes són bastant forçades. Suposo que també és el que porta aquest personatge amb ell.

The Rolling Stones: Charlie is my Darling - Ireland 1965: primer dels documentals dels Rolling Stones que vaig veure. Els inicis del grup vistos per ells mateixos, on podem observar-los molt jovenets i, on el millor, són les escenes post-entrevistes i post-concerts, on en una habitació d'hotel i amb unes copes, canten i fan el burro com ho faria qualsevol jove de qualsevol lloc del món. Se'ls veu molt naturals i s'agraeix, ja que actualment crec que actuen tant d'alt de l'escenari, com quan en baixen.

Shut Up and Play the Hits: la història del grup LCD Soundsystem és curiosa ja que quan van aconseguir un gran èxit, van decidir deixar-ho. I no per problemes, sinó per convicció del seu cantant, en James Murphy. Ell va començar amb el grup ja passats els 40 anys i la seva visió de la vida no és la mateixa que la d'un adolescent. Pel que s'adona que el que ell realment vol és portar una vida normal, d'una persona de la seva edat, tenir fills, etc. Ens presenten l'impressionant concert de clausura, barrejat amb imatges dels dies posteriors, on cal habituar-se que tot el que han viscut, ja no tornarà a passar. Tot i que no conec gaire la música del grup, i potser tampoc és de les meves preferides, aquest és un dels documentals que més em va agradar.

Something From Nothing: The Art of Rap: en aquest cas, enlloc de centrar-se en la vida d'un raper, de les drogues que els envolten, de la música... el que fan és centrar-se en les lletres, en com les composen i en la importància que els hi donen. El documental és una entrevista de l'Ice-T a multitut de rapers, que donen la seva opinió i canten alguns fragments de cançons que els han marcat. El documental em va agradar, però potser és una mica difícil de seguir per algú que no sap res d'aquest tipus de música (com jo), ja que més de la meitat dels rapers no saps qui són i t'agradaria que te'n fessin una presentació prèvia. Tot i això, està filmat de manera amena i et fa passar una estona divertida.

Gimme Shelter: aquest era el documental que més ganes tenia de veure, i no em va defraudar gens ni mica. Aquest documental ens explica el concert que van oferir, gratuïtament, a Altamont cap a finals dels anys 60, crec recordar. La gent anava una mica passada de drogues i com a seguretat i havia els Hells Angels. Sí, sí. Els de les motos Harley Davidson. Després de moltes baralles durant les cançons, havent-les de parar i tornar a començar per a demanar tranquil·litat. Tot va acabar quan un noi negre va treure una pistola i un dels Àngels de l'Infern, va saltar a sobre seu i el va apunyalar. La pel·lícula està plena d'imatges surrealistes i és 100% recomenable.

Lang Lang: The Art of Being a Virtuoso: aquest documental el vaig escollir perquè pintava bé, però sobretot perquè m'anava bé d'horaris. Tracta sobre un noi xinès al que ja des dels 2 anys els seus pares decideixen començar a sacrificar-ho tot per tal que es torni en un excel·lent pianista. Als 30 anys, ja és un reconegut músic. Per sort per a tots, la història va sortir bé. Tot i això, es pot veure tot el que mou aquest món, que tot i ser un pianista clàssic, no deixa de tenir un màrqueting important al voltant, fans, etc. És interessant veure com el pare del noi no té cap problema en explicar com l'obligaven a practicar i practicar, amb una duresa que hauria pogut tenir l'efecte contrari al desitjat.

The Filfth and The Fury: aquest és el darrer documental que vaig veure i no em trobava gaire bé, així que la darrera mitja hora se'm va fer molt llarga perquè l'únic que volia era marxar. Tot i això, intentant oblidar aquest fet, el documental va ser interessant. Ens explicava una mica la carrera dels Sex Pistols i la seva decadència.

Com a detalls finals comentar que el tema de la venda de les entrades va millorant. Aquest any les podies canviar directament a casa, el que et facilita molt el tema perquè així no cal que vagis al centre en un horari en el que la majoria de la gent treballa i no cal que facis cues infernals. El que sí que canviaria és el fet d'haver de comprar les entrades una a una. Jo tenia un abonament de 10 entrades i haver-les de buscar cada vegada, enlloc de veure una mena de taula on poder marcar-les totes i donar-li a l'ok, es feia pesat. També perquè cada vegada que en canviaves una, ho havies de confirmar 3 vegades.

I el que crec que faria falta millorar una mica és la puntualitat. Està bé que obrin la sala 15 minuts abans de començar, però, per exemple, la número 5, la gran del carrer Aribau, si està plena, no és suficient, pel que haurien d'intentar calcular-ho millor.

També recordo que un dels documentals va tenir un final que se sentia fatal. Com si hi hagués les antigues interferències telefòniques. Molt soroll de fons. Però bé, això és una cosa puntual.

Actualment, es poden veure bastants d'aquests documentals per internet, a la In-Edit TV i fins el 30 de novembre. Pel que he vist els preus són d'uns 3€ i a la que pugui encara m'agradaria veure'n algun més que em va quedar pendent. A vegades t'agafen ganes de veure un documental quan veus el trailer a la sala, esperant que facin el teu, pel que potser estaria bé que els posessin a la pàgina web per a ajudar a la gent a decidir-se, tot i que no sé si és realment possible fer-ho per temes legals.

Kraftwerk: Concerts a Düsseldorf

Kraftwerk oferirà 8 concerts a Düsseldorf, la seva ciutat natal. Ens n'informa Side-Line a la seva pàgina web, però no ofereix molta més informació.

La idea és fer el mateix que es va fer a Nova York i cada concert consistirà en un dels seus cds. A la seva pàgina web posen el que oferiran cada dia:

11 gener 2013 . 20h .. 1 AUTOBAHN
12 gener 2013 . 20h .. 2 RADIO-AKTIVITÄT
13 gener 2013 . 20h .. 3 TRANS EUROPA EXPRESS
16 gener 2013 . 20h .. 4 DIE MENSCH MASCHINE
17 gener 2013 . 20h .. 5 COMPUTERWELT
18 gener 2013 . 20h .. 6 TECHNOPOP
19 gener 2013 . 20h .. 7 THE MIX
20 gener 2013 . 20h .. 8 TOUR DE FRANCE

dilluns, 5 de novembre del 2012

Kirlian Camera: Odyssey Europa

Com comentava l'altre dia, deixava pendent el penjar una cançó de Kirlian Camera.

No els coneixia gaire, més de nom que d'altra cosa, però els dies anteriors al concert, vaig estar investigant una mica. Al final hi va haver algunes cançons que em van fer prou el pes.

La cantant és una noia, que almenys en aquest concert que vam viure a Barcelona, no era la mateixa que als inicis del grup, i juga amb els aguts constantment. Jo diria que és un grup de poques tornades, més aviat tenen cançons que expliquen una història o una situació, sense haver de fer una part que es vagi repetint.

Tenint en compte el meu poc coneixement del grup, al final he optat per Odyssey Europa, simplement pel fet que em va agradar mentre l'escoltava al tren tornant cap a Barcelona:


Depeche Mode: Conferència

Ja fa uns dies que Depeche Mode va fer la conferència de premsa a París i va anunciar les dates dels concerts de la primera part del seu nou tour.

Com que tot el que vaig llegir sobre la conferència de premsa no l'acabava de deixar gaire bé perquè deien que no havien donat gaire informació, no em vaig preocupar de mirar-la. Ara, el grup l'ha penjat a la seva pàgina web. Tot i que encara segueixo tenint mandra, he pensat que estaria bé posar-la aquí per a pensar a mirar-la quan estigui avorrida i no sàpiga què fer.


dissabte, 3 de novembre del 2012

Manzanita: Un ramito de violetas

Potser 20 anys després que s'espatllés, mon pare va decidir arreglar el tocadiscs que tenien a casa. Ja he dit que això ho heredava jo (aquestes coses les fem a casa meva, demanar el que ens agrada, en plan humor negre).

Quan vaig arribar a casa de mons pares la setmana passada, estaven rememorant vells vinils que havien tret de les caixes. En un moment donat, va sonar una cançó en castellà que em sonava, de la qual fins i tot podia cantar algunes estrofes.

Al preguntar em va dir que es tractava del Manzanita, i la cançó Un ramito de violetas. Llavors vaig recordar que és una de les cançons preferides de ma germana i que per això em sonava.

Així que al final he decidit compartir-la, perquè, la veritat, tot i que no és el meu estil, aquesta cançó em segueix agradant.


divendres, 2 de novembre del 2012

Concert Kirlian Camera, Armageddon...

El dimecres va ser un dia llarg, per això el dia d'ahir el vaig aprofitar per descansar una mica i avui ja estic en situació d'explicar una mica com va anar el concert.

Comencem pel principi del dimecres. Abans de les 6h ja estava desperta, doncs havia d'anar a una entrevista de feina per València (que, per cert, va anar prou bé) amb l'Euromed. Tot el dia amunt i avall (amb la bonica vaga de metro i Renfe) i arribant tard a classe d'alemany... Després: dutxa, menjar ràpid alguna cosa amb una cervesa, i corrent cap a la Salamandra.

Vaig arribar-hi cap a les 21.45h i, per sort, encara no havia començat. La música que estaven punxant, per això, estava prou bé.

Cap a les 22.20h van sortir a l'escenari Kirlian Camera, un grup de synthpop italià. El concert constava de 3 grups i ens va estranyar que, els que més coneixíem, fossin els primers a sortir. Pel que vam veure, havíem organitzat els grups a la inversa.

Així doncs, primer de tot vam poder veure a Kirlian Camera tocar durant una horeta. Amb una guitarra, un baix, el fundador del grup als teclats (i a la veu en una cançó) i una noia mona cantant. Durant tot el dia (tantes hores al tren és el que té) els havia estat escoltant i no em van desagradar, però en directe no van acabar de sonar tant nets. Tot i això, la noia que cantava, posturetes a part, ho feia molt bé.

Després d'uns canvis a l'escenari, va sortir a escena Armageddon Dildos, amb un noi als teclats, un altre a la guitarra i el cantant, que ja al minut 1 vam veure que estava totalment sonat. A part d'unes quantes relliscades a l'intentar que cridéssim d'emoció quan ens va preguntar si érem espanyols... va estar molt bé. Un grup alemany que toca el clàssic EBM, va estar bé per la força que van transmetre. Per cert, comentava que el cantant estava sonat perquè va baixar de l'escenari en diverses ocasions i es va posar a saltar, ballar i tocar-se amb el públic, per a mi, en excés, sort que pel meu voltant ja sabien que si se m'acostava, algú me l'havia de treure de sobre.

Finalment, van sortir Hanzel und Gretyl amb música pregrabada i crec recordar que un noi amb una guitarra i una noia amb un baix. La música era tan forta que et rebentava els timpans, així que vam abandonar les primeres files per a escoltar-los des del fons de la sala, aprofitant per a xerrar una mica també. Potser la podríem definir com a industrial. Fins ara, que he mirat la Wikipedia, no he vist que eren de Nova York, doncs, tal i com posa a la wiki, donen la sensació de ser alemanys (estètica, lletres en alemany). Suposo que són coneguts, doncs bastanta gent ballava a les primeres files.


Per ser un concert al que anava sense gaires espectatives, va estar entretingut. Va valdre la pena i al no estar ple, et podies moure sense problemes al ballar una mica o a l'anar a buscar una cervesa a la barra. Un altre dia aprofitaré per a posar una cançó de Krilian Camera, que algunes em van sorprendre gratament.

Un cop acabat, la intenció era anar a l'Undead, però ens va fer mandra i ja ens vam quedar allà, i no va estar malament del tot, encara que a mi les escenificacions aquestes gótico-eròtiques em fan més vergonya aliena que una altra cosa. La música, però, correcta. Debien ser les 4h passades que vam emprendre la retirada cap a casa.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

IAMX: The Unified Field

Novetats sobre el nou disc d'IAMX, que mentre estava en les seves primeres fases s'anomenava IAMX5 i ara ja té nom i cognom The Unified Field.

A part, sembla ser que s'ha penjat una nova cançó (crec que la van donar a conèixer per la radio ara fa uns dies), que no s'acaba d'escoltar bé del tot, però que té el mateix nom que l'àlbum i que... Bé, primer escoltem-la:


Doncs això, la veu m'agrada, però el so em sembla una mica discotequer, podríem dir. No tan sofisticat com ens té acostumats. Però potser no és la versió definitiva, potser només és una primera demo, potser és que no se sent gaire bé, etc. Però sí que té pinta de sonar a tope en directe, me la imagino amb una bateria a tot drap. Esperarem a veure què passa.

Per cert, el finançament del disc s'ha fet a través del crowdfunding, el que vol dir que ha posat coses a la venda i la gent ha pagat per elles (samarretes, discs firmats, prevendes del nou disc, etc. És a dir, merchandising amb algun extra). La gran sorpresa és que en 1 hora ja havien aconseguit el 100% dels diners que volien aconseguir i que 3 dies després, ja tenien el 300% i estaven afegint noves coses. Em sembla una grandíssima idea i me n'alegro que els hi hagi sortit tan bé.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Depeche Mode: Conferència de premsa

Avui Depeche Mode ha donat la tan esperada conferència de premsa a París. La veritat és que no l'he vista perquè em feia una mica de mandra i he preferit anar a fer uns encàrrecs...

Al tornar a casa m'he trobat amb mil comentaris per tot arreu que he anat llegint en diagonal. Una mica el resum seria que han presentat la primera branca del tour del 2013 (més endavant poso les dades), també han posat tota una cançó que sembla que es dirà Angel of Love i poca cosa més. Sembla ser que encara no sabien quan sortiria el disc ni amb quina discogràfica... però les entrades ja estan a la venda!

He llegit comentaris en contra de moltes coses, però en aquesta darrera sí que crec que tenen més raó, tot i que jo hi cauré igual. Posen a la venda les entrades quan encara no hem pogut escoltar el cd, quan ni tan sols està a la venda, amb prou feines hem pogut escoltar una cançó. I si després et decepcionen? Les has de revendre?

Pel que fa a l'estètica que sembla que es seguirà, no deixen entreveure res gaire cridaner, vestits de negre, una mica de cuir elegant i discret i amb ulleres de sol. Excepte en Dave, que deixa veure els seus ulls i aquesta barba ja pràcticament blanca. Les lletres del disc amb aquests triangles no m'agraden gaire, però què hi farem.

Les dates que ja han donat són les primeres europees, 34 concerts:
  • Maig 7 - Tel Aviv - Hayarkon Park
  • Maig 10 - Athens - Terra Vibe
  • Maig 12 - Sofia Georgi - Asparuhov Stadium
  • Maig 15 - Bucharest - National Stadium
  • Maig 17 - Istanbul - Kucukciftlik Park
  • Maig 19 - Belgrade - USCE Park
  • Maig 21 - Budapest - Puskas Ferenc Stadium
  • Maig 23 - Zagreb - Hippodrome
  • Maig 25 - Bratislava - Inter Stadium
  • Maig 28 - London - O2 Arena
  • Juny 1 - Munich - Olympic Stadium
  • Juny 3 - Stuttgart - Mercedes-Benz Arena
  • Juny 5 - Frankfurt - Commerzbank Arena
  • Juny 7 - Berne - Stade de Suisse
  • Juny 9 - Berlin - Olympic Stadium
  • Juny 11 - Leipzig - Red Bull Arena
  • Juny 13 - Copenhagen - Parken
  • Juny 15 - Paris - Stade de France
  • Juny 17 - Hamburg - Imtech Arena
  • Juny 22 - Moscow - Locomotive Stadium
  • Juny 24 - St Petersburg - SKK Arena
  • Juny 27 - Stockholm - Borlange Peace & Love Festival
  • Juny 29 - Kiev - Olympic Stadium
  • Juliol 3 - Dusseldorf - Esprit Arena
  • Juliol 7 - Belgium - Rock Werchter Fest
  • Juliol 11 - Bilbao - BBK Festival
  • Juliol 13 - Lisbon - Optimus Alive Fest
  • Juliol 16 - Nimes - Antic Arena
  • Juliol 18 - Milan - San Siro Stadium
  • Juliol 20 - Rome - Olympic Stadium
  • Juliol 23 - Prague - Synot Tip Arena
  • Juliol 25 - Warsaw - National Stadium
  • Juliol 27 - Vilnius - Vingus Park
  • Juliol 29 - Minsk - Arena
Per ara, el que més possibilitats té és el BBK a Bilbao, més que res per la proximitat a casa de mon germà. Però també m'agradaria veure'ls per Alemanya (com no) o potser per Londres. Haig d'acabar de mirar les dates i també hauria de pensar on estaré d'aquí tants mesos... (mirar el comentari final del post també)

També han comentat que quan acabin els concerts pels EEUU (que seguiran a aquests), tornaran cap a Europa i llavors sí que segur que cau Barcelona i allà segur segur que hi seré.

La cançó que han presentat es pot escoltar al YouTube:



És difícil jutjar una cançó havent-la escoltat poques vegades i sense el conjunt del disc. A vegades sí que veus que serà un temazo, però a vegades no n'estàs tan segur i aquest sembla ser un d'aquests casos. La primera vegada que l'he escoltat, només començar, m'ha fet pensar en el Paper Monsters, el primer disc en solitari del Dave Gahan i potser el més fluixet de tots. Després ja li vas agafant més el tranquillo i no m'ha desagradat del tot.


Per cert, la setmana que ve és probable que tingui una entrevista de feina! La dada dolenta és que és cap a València, però bé, mai se sap què passarà en aquesta vida, així que a veure què m'ofereixen!

divendres, 19 d’octubre del 2012

Solar Fake: I Keep My Eyes Shut

Al parlar a l'anterior post de què aniré a Berlín a veure el Peter Heppner i la possibilitat de tornar a veure Solar Fake, no he pogut evitar escriure sobre aquests darrers.

Fins al moment han tret dos dics, Broken Grid del 2008 i Frontiers del 2011, i tots dos són d'una alta qualitat. Els he estat escoltant bastant últimament i, a part d'un parell de cançons que per a mi sonen massa brutes, la resta em tenen fascinada.

Al final m'he decidit per aquesta cançó del primer disc: I Keep My Eyes Shut, d'on m'encanta la tornada.



Al principi, amb aquesta veu com robòtica, potser no sembla que sigui gran cosa, però llavors arriba la tornada i et donen ganes de saltar i cridar.

Wolfsheim: Once in a Lifetime

Mentre intento organitzar el meu cap, el meu estómac i el meu pis (en vaig treure unes 15 bosses d'escombraries de merda i roba i està que llueix en aquests moments), vaig enviant currículums a tot arreu on crec que podria aportar alguna cosa. El meu camp és molt limitat, però sóc bona en la meva feina, així que potser només és qüestió de paciència.

Valoro positivament les úniques 4 respostes que he rebut, tot i que siguin totes 4 negatives. En una em diuen que enviaran el meu CV a Lituània, que és on està el meu departament... i en una altra que tot i que no estan buscant ningú, em trucaran igualment. La cosa no pinta del tot bé, però encara estic prou tranquil·la.


Mentrestant, he reomplert el meu disc dur de música i hi puc dedicar bastantes hores al dia: música + alemany, música + estudiar, música + llegir, etc. Amb això estic encantada.

Ara mateix he posat un variat de cançons del Peter Heppner, ja pensant en el concert que m'espera de cara al desembre i que tinc com a objectiu. Solar Fake el telonejarà en la seva gira, excepte a 3 ciutats o així. Una d'elles, com no, Berlín. De totes maneres, com que toquen el dia abans, espero poder-los veure igualment.

La cançó que m'ha animat a escriure al blog ha estat Once in a Lifetime i, tot i que la va fer quan encara estava a Wolfsheim, sembla ser que la segueix tocant en directe.



Com tantes vegades, es tracta d'una cançó trista, però m'apuja la moral:

Calm down my heart, don't beat so fast
Don't be afraid, just once in a lifetime


Tot i això, també volia compartir una versió que van fer de Mr Blue, una cançó del 1983 de Yazoo. En aquest cas és una cançó que em fa posar els pèls de punta.



Si no tanqueu el video a continuació toca una altra bona cançó, Leben... I Feel You.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Cancel·lació concerts Oomph!

Fa pocs dies comentava que Oomph! venien a Barcelona a presentar el seu darrer disc, però a darrera hora s'ha cancel·lat el concert.

Sembla ser que el cantant, el Dero, s'ha posat malalt i s'ha quedat sense veu, així que s'han aplaçat fins a una data encara no coneguda. A finals d'aquesta setmana és probable que ja se sàpiga. Aquí tenim l'explicació de la situació.

He pogut llegir molts comentaris de decepció, però el que m'ha sabut més greu era el d'una persona que deia que ara què en feia dels bitllets d'avió i l'hotel. Suposo que m'hi he sentit identificada.

Mentrestant, aprofito per posar una altra cançó del grup, en aquest cas és Labyrinth, en la versió en alemany:


divendres, 12 d’octubre del 2012

In-edit Beefeater 2012

El divendres 26 d'octubre comença una nova edició de l'In-edit Beefeater i ja és la desena.

Cada any van aprenent noves coses i aquest any encara han donat un petit pas més amb el tema de les entrades. Ara ja les pots comprar per internet i no cal que vagis a la central a fer la cua i canviar-les. El problema serà imprimir-les, però per això estan els cibercafès.

Abans de fins i tot saber la programació em vaig comprar un abonament per a 10 pel·lícules (a 4€ la pel·lícula). Sempre n'acabo trobant d'interessants i, tenint en compte que estic a l'atur, el temps per anar-hi el tinc de sobres.

Ara fa uns dies es va saber la programació definitiva i ahir es van posar a la venda les entrades per a la gent que ha comprat un abonament anticipadament. Així que em vaig passar una bona estona llegint tots els documentals que hi farien i mirant els horaris. Encara no he canviat les entrades, deixaré un parell de dies per a la meditació, però ja tinc una primera selecció de 10 candidates.

Tota la programació està disponible a la pàgina web.

N'hi havia un parell que m'interessaven, però les fan a la marató nocturna i és massa tard i cansat per a mi (Hungarian Rhapsody: Queen Live In Budapest ‘86 i The Doors. Live at the Hollywood Bowl, sobretot el de Queen).

Per ara, les meves candidates són:

1. The Rolling Stones Charlie is My Darling - Ireland 1965: els inicis dels Rolling Stones.

2. Planet Rock: The Story of Hip Hop and the Crack Generation: un dels molts documentals que hi ha aquest any sobre rap o hip hop. En aquest cas es centra en el racisme del mandat de Ronald Reagan, que va aprofitar el crack per empresonar als negres.

3. Grandma Lo-Fi: The Basement Tapes of Sigrídur Níelsdóttir: una senyora islandesa que a partir dels 70 anys comença a fer unes gravacions casolanes d'un estranyament definit pop-naïf. M'ha pogut la curiositat.

4. Adrià Puntí: història i vida d'aquest estrany personatge que ens ha donat la nostra terra. Serà la meva contribució al documental nacional, el qual no m'acostuma a atraure tant com l'internacional.

5. Shut Up and Play the Hits: ens explica una mica la història de James Murphy, del grup LCD Soundsystem, abans del seu darrer concert.

6. Something From Nothing: The Art of Rap: un altre documental sobre rap. En aquest cas centrant-se més en la importància de les lletres en aquest estil musical.

7. Gimme Shelter: segon documental sobre els Rolling Stones. Documental sobre el concert que va donar el grup a Altamont, on els Hell's Angels s'encarregaven de la seguretat i van acabar apunyalant a un noi.

8. Lang Lang - The Art of Being a Virtuoso: o com criar un noi perquè acabi sent una estrella de la música.

9. Art Will Save The World. A film about Luke Haines: aquí s'explica la vida de Luke Haines, ànima de The Auteurs i Black Box Recorder, els quals no coneixo, però pel que s'explica sembla ser que era un personatge molt irònic i el documental és graciós, així que m'hi he decantat.

10. The Filth & The Fury: la història dels Sex Pistols, que sempre és interessant veure com l'expliquen pel que van significar.

David Bowie: Changes

Aquest matí he posat un greatest hits del David Bowie i com sempre, m'aturo en les mateixes cançons. En volia compartir alguna de les meves preferides, però he vist que eren justament les que ja havia posat alguna altra vegada.

Al fixar-m'hi més, he vist que les clàssiques no les he posat mai, així que al final he optat per un temazo clàssic que tothom hauria de conèixer, Changes.

Com que la meva vida es troba en un moment de molts canvis, ve que ni pintat:


dijous, 11 d’octubre del 2012

Oomph! - True Beauty is so Painfull

Dilluns que ve venen a Barcelona Oomph!. És un grup de rock industrial que va néixer el 1989 a Wolfsburg.

Segons la wikipedia, actualment està format pel Dero Gou, l'Andreas Crap, el Robert Flux, el Christian Leonhardt i el Hagen Godicke.

No és un grup que conegui especialment, fa poc que els vaig escoltar per primera vegada, però sí que he trobat que tenen algunes cançons bastant bones i que se't queden al cap. Tot i això, aquests dies he estat escoltant el darrer cd, Des Wahnsinns fette Beute i no m'ha agradat tant.

Per aquest motiu, i perquè el concert cau en dilluns (un dels pocs dies a la setmana que tinc alguna cosa a fer), el més probable és que no hi vagi, però malgrat tot, volia compartir una cançó que em va agradar des del primer moment i sempre em fa somriure.

Es tracta de la versió en anglès de la cançó Wer schön sein will muss leiden i que es diu True Beauty Is So Painfull. El 2010 van treure el disc Truth or Dare amb la traducció a l'anglès dels seus èxits. Les seves lletres són en alemany, però suposo que per a arribar a un major públic, van decidir traduir els seus majors èxits. A vegades és graciós veure com canvia el significat d'algunes parts a l'haver de traduir-ho.



Grandmother, grandmother, tell me why you are still so young!

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Fira del disc 2012

Avui m'he deixat caure per la fira del disc i m'he acabat comprant el següent (que està sonant de fons des de fa més de 3 hores).
En resum, ha estat:
  • Camouflage: Voices & Images
  • DAF: Gold und Liebe
  • Nitzer Ebb: Showtime
  • Depeche Mode: Strangelove
  • The Cure: The Lovecats
  • Ultravox: We Came To Dance
  • Gary Numan: We Are Glass
  • Alan Parsons Project: Eye In The Sky
  • The Human League: Mirror Man
  • Erasure: Drama!
  • Erasure: Breath Of Life
  • Erasure: Crackers International

divendres, 5 d’octubre del 2012

Depeche Mode: Conferència de premsa

Porto uns dies anant amunt i avall i amb el cap una mica a la lluna, però ja és moment de comentar la notícia del moment. Si intentes entrar a la pàgina web de Depeche Mode, pots veure un compte enrere.

Què representa? Doncs ni més ni menys que els dies, hores, minuts i segons que falten per al 23 d'octubre, el dia que el grup presentarà el nou disc (que sortirà, segurament, de cara a l'abril de 2013) i les dates del tour. La conferència de premsa es farà a París.

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Mesh: nou disc

Ja tenim noves notícies sobre el nou disc de Mesh. El nom serà Automation Baby.
Sortirà a la venda el febrer de 2013 i podrem escoltar el primer single un mes abans. Comenten a la seva pàgina de facebook que han estat un bon temps a l'estudi enregistrant el cd i que han penjat alguns videoclips per tal que es pugués veure una mica el making of. Ara ja està tot bastant avançat i que estan contents i que creuen que aquest és el seu millor àlbum.

Això del final és un clàssic de tot grup, tampoc diran que no els hi ha sortit bé, però a veure què ens presenten.

Això potser vol dir que el 2013 també els tindrem per a les nostres terres en directe.

dijous, 27 de setembre del 2012

Covenant & Solar Fake: aplaçats

M'havia oblidat de comentar que Covenant endarrereixen els seus concerts del Dark Christmas Festival a Madrid i Barcelona fins el 10 i 11 de maig.

Sembla ser que encara van endarrerits amb el nou cd i no podran venir. Això sí, almenys els podrem veure al maig.
Pel que fa a Solar Fake, els teloners que els acompanyaven, formen un pack amb ells, així que també caldrà esperar fins al maig.

En relació a les noves incorporacions per al festival, estan quasi confirmades i al caure. A veure si són bones notícies, que en dies previs a tanta família sempre ve de gust sortir una mica i disfrutar de bona música.

And One s'acaba

Finalment s'ha fet oficial. And One ha anunciat que plega. Ara ho faré en plan professional, en plan exclusiva periodística: Tal i com vam anunciar ja quasi farà un parell de setmanes, And One anuncia que plega.
Es pot llegir el comunicat a la seva pàgina web. Una llàstima, però almenys ho anuncien i intentaré veure'ls una darrera vegada. Algú s'apunta a fer un viatget?

Al comunicat explica alguns motius i diferents temes. Al final ha rectificat el que diu que el cd només es vendrà als concerts, ja que no tothom hi pot anar.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Amphi Festival 2012

L'Amphi Festival ha publicat un video tipus resum del que ha estat el festival aquest 2012. Si t'hi trobes i envies el segon exacte i una foto teva per a comparar, entres en el sorteig d'una entrada VIP.


Per bé o per mal, jo no crido gaire l'atenció, pel que està clar que al video no surto. Això sí, he estat mirant a veure si sortia entre el públic o passant per darrere de gent més disfressada que jo...

Fins ara no he trobat res, però no em desanimo. Demà tornaré a buscar-me a veure si hi ha sort.

Vince Clarke: Fly on the Windscreen

Aquest mes està sent una mica estrany. No tinc feina i, per tant, hauria de tenir molt temps lliure, però no acaba de ser així. Estic intentant estudiar alemany i uns apunts que m'han passat, perquè ja que som unes quantes que ens hem quedat sense feina, voldríem obrir la nostra pròpia empresa. A part, doncs les típiques coses de sempre: el nebot, la família, els amics (que alguns es casen i cal acomiadar-los com cal)... I estic llegint molt i escoltant molta música, el que, per ara, em fa bastant feliç.

Tot i això, escriure un post a vegades em pot portar més d'1 hora, però a vegades és simplement trobar 10 minuts, així que m'he dit: d'avui no passa. A veure si avui aconsegueixo posar-me una mica al dia.

Començaré amb aquesta notícia que fa uns dies que tinc voltant per aquí i que vaig treure de Side-Line. En Vince Clarke ha fet una versió de la cançó Fly on the Windscreen, de Depeche Mode.

La versió en qüestió està feta en col·laboració amb la cantant noruega Ane Brun, que fa les veus i s'ha utilitzat per al trailer del llibre The Blessed.


No he trobat una versió millor que aquest video per a posar-la aquí, però buscant una mica, segur que és relativament senzill trobar la versió sencera.

Crec que la versió original m'agrada més ja que sona més... més com si la cantés algú que està a punt d'embogir, no sé com explicar-ho. Aquesta sona més delicada, més fina. Suposo que és el que aporta, també, una veu femenina. Tot i això, no sona malament. I sempre està bé que en Vince Clarke faci coses i més relacionades amb Depeche Mode. A més, els sons de fons, quan t'hi fixes, tampoc estan malament.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Viatge Estiu 2012

Per fi un moment per a seure i escollir les fotos del viatge d'aquest estiu . Es pot dividir en 3 parts.

Primer, la part alemanya:

1) DORTMUND: passeig per la ciutat, sobretot pel casc antic.
2) DÜSSELDORF: passeig durant tot el dia per totes les parts de la ciutat: casc antic, part de compres, edificis moderns...
3) BONN: passeig durant tot el matí pel casc antic.

La segona part és la basca. Aquí ja hi he estat moltes vegades, així que vaig descansar molt més. De fet, l'objectiu d'aquesta part era visitar mon germà i la seva nòvia:

4) BILBAO: passeig per tot arreu, la ciutat és petiteta.
5) SANT SEBASTIÀ: passeig per la parte vieja i per tot el voltant de la platja de la Concha. Descans a La Perla, un spa.
6) VITORIA: passeig pel casc antic.
La darrera part és la visita a Madrid i el retorn a Barcelona, amb els concerts d'And One.