Potser 20 anys després que s'espatllés, mon pare va decidir arreglar el tocadiscs que tenien a casa. Ja he dit que això ho heredava jo (aquestes coses les fem a casa meva, demanar el que ens agrada, en plan humor negre).
Quan vaig arribar a casa de mons pares la setmana passada, estaven rememorant vells vinils que havien tret de les caixes. En un moment donat, va sonar una cançó en castellà que em sonava, de la qual fins i tot podia cantar algunes estrofes.
Al preguntar em va dir que es tractava del Manzanita, i la cançó Un ramito de violetas. Llavors vaig recordar que és una de les cançons preferides de ma germana i que per això em sonava.
Així que al final he decidit compartir-la, perquè, la veritat, tot i que no és el meu estil, aquesta cançó em segueix agradant.
Quan vaig arribar a casa de mons pares la setmana passada, estaven rememorant vells vinils que havien tret de les caixes. En un moment donat, va sonar una cançó en castellà que em sonava, de la qual fins i tot podia cantar algunes estrofes.
Al preguntar em va dir que es tractava del Manzanita, i la cançó Un ramito de violetas. Llavors vaig recordar que és una de les cançons preferides de ma germana i que per això em sonava.
Així que al final he decidit compartir-la, perquè, la veritat, tot i que no és el meu estil, aquesta cançó em segueix agradant.
Entrades
2 comentaris:
Bé, això compensa, fins i tot supera clarissimament, lo meu amb la Rosario. (jejeje)
No sé si ho saps, peró la cançó es original d'una cantant pseudo hippy/cantautora que es deia Cecilia, i que va morir, com tant altres, a la carretera.
Entre tu i jo, a mi també m'agrada aquesta cançó.
No sabia que la cançó no era seva, no m'havia preocupat a mirar-ho. Gràcies per la info!
No direm mai en públic que ens agrada aquesta cançó... que la nostra reputació se'n quedaria ressentida :)
Publica un comentari a l'entrada