divendres, 2 de novembre del 2012

Concert Kirlian Camera, Armageddon...

El dimecres va ser un dia llarg, per això el dia d'ahir el vaig aprofitar per descansar una mica i avui ja estic en situació d'explicar una mica com va anar el concert.

Comencem pel principi del dimecres. Abans de les 6h ja estava desperta, doncs havia d'anar a una entrevista de feina per València (que, per cert, va anar prou bé) amb l'Euromed. Tot el dia amunt i avall (amb la bonica vaga de metro i Renfe) i arribant tard a classe d'alemany... Després: dutxa, menjar ràpid alguna cosa amb una cervesa, i corrent cap a la Salamandra.

Vaig arribar-hi cap a les 21.45h i, per sort, encara no havia començat. La música que estaven punxant, per això, estava prou bé.

Cap a les 22.20h van sortir a l'escenari Kirlian Camera, un grup de synthpop italià. El concert constava de 3 grups i ens va estranyar que, els que més coneixíem, fossin els primers a sortir. Pel que vam veure, havíem organitzat els grups a la inversa.

Així doncs, primer de tot vam poder veure a Kirlian Camera tocar durant una horeta. Amb una guitarra, un baix, el fundador del grup als teclats (i a la veu en una cançó) i una noia mona cantant. Durant tot el dia (tantes hores al tren és el que té) els havia estat escoltant i no em van desagradar, però en directe no van acabar de sonar tant nets. Tot i això, la noia que cantava, posturetes a part, ho feia molt bé.

Després d'uns canvis a l'escenari, va sortir a escena Armageddon Dildos, amb un noi als teclats, un altre a la guitarra i el cantant, que ja al minut 1 vam veure que estava totalment sonat. A part d'unes quantes relliscades a l'intentar que cridéssim d'emoció quan ens va preguntar si érem espanyols... va estar molt bé. Un grup alemany que toca el clàssic EBM, va estar bé per la força que van transmetre. Per cert, comentava que el cantant estava sonat perquè va baixar de l'escenari en diverses ocasions i es va posar a saltar, ballar i tocar-se amb el públic, per a mi, en excés, sort que pel meu voltant ja sabien que si se m'acostava, algú me l'havia de treure de sobre.

Finalment, van sortir Hanzel und Gretyl amb música pregrabada i crec recordar que un noi amb una guitarra i una noia amb un baix. La música era tan forta que et rebentava els timpans, així que vam abandonar les primeres files per a escoltar-los des del fons de la sala, aprofitant per a xerrar una mica també. Potser la podríem definir com a industrial. Fins ara, que he mirat la Wikipedia, no he vist que eren de Nova York, doncs, tal i com posa a la wiki, donen la sensació de ser alemanys (estètica, lletres en alemany). Suposo que són coneguts, doncs bastanta gent ballava a les primeres files.


Per ser un concert al que anava sense gaires espectatives, va estar entretingut. Va valdre la pena i al no estar ple, et podies moure sense problemes al ballar una mica o a l'anar a buscar una cervesa a la barra. Un altre dia aprofitaré per a posar una cançó de Krilian Camera, que algunes em van sorprendre gratament.

Un cop acabat, la intenció era anar a l'Undead, però ens va fer mandra i ja ens vam quedar allà, i no va estar malament del tot, encara que a mi les escenificacions aquestes gótico-eròtiques em fan més vergonya aliena que una altra cosa. La música, però, correcta. Debien ser les 4h passades que vam emprendre la retirada cap a casa.

3 comentaris:

música: ni temps ni espai ha dit...

Ostres!!! vas anar al concert sense conèixer ben bé qui era qui? Sembla que t'ho vas passar prou be.

Podries explicar millor lo de "l'intentar que cridéssim d'emoció quan ens va preguntar si érem espanyols"?

btretze ha dit...

Vaig anar al concert perquè hi anaven uns amics i me'n vaig refiar. Vaig fer bé. Només coneixia una mica a Krilian Camera i com que no estaven malament, vaig pensar que així tenia una excusa per sortir una mica també.

El tema de preguntar si érem espanyols va ser més o menys que el cantant ens va dir "Are you spanish???!!!" i suposo que esperava que la gent cridés orgullosa "YES!!!", però la gent, encara sort, es va quedar més aviat calladeta. Jo li anava fent que no amb el cap...

Després també va anomenar Catalunya i Barcelona (aqueta última pel Barça), però vaja, que no ho tenia gaire clar.

Em sembla que també va dir alguna cosa tipus que estava content d'estar a Spain o que viva España, però ara no hi posaria la mà al foc que ja fa uns dies i no ho tinc tan fresc. Suposo que simplement no estava prou informat, com tants d'altres.

música: ni temps ni espai ha dit...

gràcies.