dilluns, 31 de març del 2014

Out of Line Weekender (dia 3)

El darrer dia de l'Out of Line Weekender va arribar i jo amb una ressaca que em feia anar a càmara lenta, així com també amb un cansament important. Però també amb ganes de veure més grups.

Només vaig poder dormir 2 hores, per això vaig optar per quedar-me tot el matí per casa esmorzant, fent el dinar, mirant una peli, descansant. A les 15h, ja sortia camí a la sala perquè començava més d'hora que els dies anteriors. El sol escalfava de valent, pel que el camí va ser molt agradable. A la cua ja em vaig trobar amb un dels nois que havia conegut el dia abans. Vam estar xerrant primer a fora i després a dins de la sala fins que va sortir el primer grup.

Jo diria que la sala estava més plena que els dies anteriors i hi feia més calor. El primer grup es tractava de Scream Silence, dels que no coneixia res. Es tracta d'un grup alemany de rock gòtic i, tot i ser els primers, la gent estava animada i col·laborativa. Amb dues guitarres, un baix, una bateria i la veu, van aconseguir que ens comencéssim a animar i va estar prou entretingut.


En aquest punt van arribar el noi i la noia del dia anterior i es van unir a nosaltres aprop de l'escenari. Llavors ja era el torn dels mexicans Rabia Sorda. No la sé diferenciar d'Hocico (cap dels dos grups m'entusiasma) i em van explicar que es tracta del mateix home, així que tampoc és tan estrany. La seva música en disc no m'agrada gaire, però en directe van estar molt bé. Amb molta força, el cantant corrent amunt i avall sense parar. Tot i això, potser no calia fer tants gestos obscens i escopir tant per l'escenari...


La primera sorpresa de la nit va ser Ost+Front, que em va agradar especialment. Anaven maquillats de manera agressiva, amb màscares i amb un espectacle bastant preparat. Recordaven bastant a Rammstein per la manera d'actuar i fins i tot una mica la música, però no em va semblar una còpia. Potser em vaig deixar portar per l'espectacle, enlloc de mirar-ho amb ulls crítics com acostumo a fer. Els seus temes tenien molta força i la gent podia cridar amb ells, pel que el públic hi estava implicat. A part, el teclista, també es pujava a la valla que separava el públic i ens feia cridar.


Amb la sala molt molt plena, i tots ben apretadets, van sortir Lord of the Lost, que crec que era realment el grup al que estava esperant la majoria. A mi no és un grup que m'agradi especialment, em sembla una mica pensat per a adolescents i amb molta pose impostada, però la veritat és que donen la talla. Sonen bé en directe, s'impliquen amb el públic... Va valdre la pena. Són també bastant rockers, així que la línia inicial tornava a encaminar-se.


Era el torn de Wesselsky, que no venia com a Eisbrecher o Megaherz, sinó com a aquest projecte paral·lel que no sabíem exctament què comportaria. Al veure'ls a tots vestits amb camisa i pajarita, ens vam espantar una mica. Seguíem sense veure-ho clar. Més aviat semblava que anaven a fer un monòleg o alguna cosa similar. Tot i això, ens van sorprendre amb un rock dur acompanyat, en algun tema, fins i tot de rap. Va estar molt potent i les pauses entre cançó i cançó, bastant divertides (i això que jo no ho entenia tot).


Finalment, el darrer grup del dia i del festival, Staubkind. Jo em pensava que era un grup tranquil, per les pintes del cantant (molt delicat, amb pentinat mig femení...), però no va ser així. Ja em van dir que eren guitarreros, i així va ser. De nou força a través de guitarres, bateria i baix. Va estar bé, però jo ja estava molt molt cansada i la meva esquena no podia més, així que ja tenia ganes d'acabar i no vaig disfrutar-ho del tot.


Un cop enceses les llums de nou, vam prendre una cervesa tranquil·lament. Per allà corrien els nois de Lord of the Lost, però hi havia molta noia revolotejant, així que vam optar per quedar-nos en segon pla. El més impactant va ser veure dos nois de més de 2m vestits tot de negre i referint-se a la resta com a kleine (petits).

Vam acomiadar-nos intercanviant emails i números de telèfon, i vam quedar de tornar-nos a veure en una altra ocasió. Amb l'U-Bahn cap a casa i directa al llit. He dormit 6 hores del tiron, com un soc, cosa que feia temps que no em passava, i m'he llevat bastant decent. Ara torno a sentir-me cansada, però això ja se soluciona anant a dormir d'hora i ja està.

Amb ganes dels propers concerts!

diumenge, 30 de març del 2014

Amb el Chris Pohl (Blutengel)

El moment groupie de la nit es va donar cap a les 3h. Ja s'havien acabat els concerts i no quedava gaire gent per allà, i vam veure el Chris Pohl, de Blutengel en un costat. Primer vam dubtar una mica, però al veure que la gent hi anava, també m'hi vaig apuntar.


Out of Line Weekender (dia 2)

El dissabte va anar passant (amb un sol preciós a Berlin) i va arribar el segon dia de l'Out of Line.

Els grups que tocaven eren d'un estil diferent al del dia anterior, pel que esperava, també, un públic una mica diferent, tot i que igualment patia a veure si em tornaven a tocar uns pesats al costat. Però tot el contrari, vaig acabar rodejada per un noi de Tarragona, una noia de Cádiz i un amic seu. Molt divertit.

Pel que fa a la música, van començar tocant Flesh and Fell, un grup de Brusel·les amb un noi a la guitarra, un altra al baix i una dona vestida de bombolleta de Freixenet a les veus. Ho van fer prou bé, tot i que tampoc hi havia gran cosa a destacar.


Després li tocava a Meinhard, un grup alemany amb un toc rocker i una estètica una mica steampunk.


Ja era el torn d'Ashbury Heights. Després d'anys sense treure noves cançons ni tocar en directe, estava l'Anders amb els teclats i cantant, i la nova noia, al seu costa, bastant paradeta, també cantant. Va començar molt bé, amb Spiders, temazo de cap a peus. Llavors van tocar 3 temes que jo no coneixia i van acabar amb Waste of Love. Jo diria que només van tocar 5 cançons, pel que se'm va fer molt curt i em va saber com greu. Tot i això, els dos temes em va encantar poder-los cantar, per fi, en viu.


I l'altre moment molt esperat de la nit. Per a mi, és clar. Chrom. Van tocar algunes de les seves cançons més conegudes, entre elles algunes de les meves preferides i, també, un tema nou, pel que potser cap a finals d'any hi haurà nou disc?


Llavors li tocava a The Birthday Massacre, que no coneixia. Es tracta d'un grup canadenc de pop gòtic. Crec que hi havia una bateria, dues guitarres, un baix, un teclat i una noia a la veu. Va estar prou bé. Bastant de moviment de cap heaviata.


I ja amb la sala ben plena, va sortir Blutengel. Començava a fer bastanta calor però sonaven les primeres notes i ja poques coses importaven. El concert va estar molt bé, perquè la música m'agrada i la gent estava animada, però sí que em segueix semblant tot una pose i tot una mica forçat. Que un senyor faci certs moviments tipus vampirils i tal em sembla una mica ridícul, però bé, et deixes portar per l'ambient i acceptes que és com una representació teatral. El grup portava 3 ballarines que, en alguns temes, feien algunes representacions en segon terme. A part, aquesta vegada portaven alguns instruments en directe: un sintetitzador, una bateria i un violí al fons de tot. Va valdre la pena.


A l'acabar, vam estar xerrant una estona i em van dir que em quedés una estona a ballar una mica. Amb el que es van fer les 4h, que amb el canvi d'hora eren les 5h, i ens van fer for al so de Neuroticfish.

dissabte, 29 de març del 2014

Out of Line Weekender (dia 1)

Ahir va ser el primer de l'Out of Line Weekender.


Començo explicant el moment dolent de la nit i després ja em centro en l'important. Quan anava a tocar ja el quart grup, va aparèixer una parella amb les seves cerveses. A part de posar-se al davant amb tota la cara, van començar a empènyer i a molestar. Ningú els hi deia res, però jo sí que els hi vaig dir que paressin i que es moguessin una mica. Llavors tenia la noia al costat i em va començar a tirar la cervesa per sobre. A la segona vegada li vaig dir que ja n'hi havia prou i a partir d'aquí la vaig insultar en català, castellà, anglès i alemany. Jo amb tota la meva cultura lingüística... i al cap d'una estona, algú em va tirar una part de la cervesa pel cap. Però no venia tirada, algú va allargar el braç i me la va tirar. Aquí no sabia què fer. Bé, vaig preguntar qui havia estat i per sort no m'ho van dir perquè el que hagués rebut a canvi hagués estat un cop de puny en tota la cara. La noia crec que estava drogada i no s'enterava de res i al cap d'una estona va desaparèixer del meu costat. Amb alguns moments millors i d'altres pitjors, l'estona va anar passant. Vaig respirar fons i vaig aguantar fins al darrer grup que, com que tampoc m'agradava i el noi em va començar a empollar (és a dir, a posar-se tan aprop que el podia notar), vaig marxar.

Centrem-nos ja en l'important. Obrien portes a les 18h i una mica abans ja estava allà. Sembla que la gent no sap llegir perquè posava que s'havia de canviar l'entrada de cap de setmana per un braçalet, però es van posar a fer cua a l'entrada. Llavors, quan se'n van adonar, es van colar la meitat. Però vaja, ells hi eren abans, així que tampoc passa gran cosa.

Un cop a dins la sala és molt gran. Hi havia una primera zona amb la barra i els wc al costat, una sala de fumadors i la pròpia sala de concerts. Tot bastant espaiós per a qui no volgués estar davant de tot.

Els concerts, tot i que pràcticament no coneixia cap grup, em van agradar. Primer van sortir The Juggernauts. Es tracta d'un grup belga amb una imatge entre Front 242 i Daft Punk (pels cascs), tot i que el so és més proper als primers. Van estar prou bé per a començar, amb energia i ganes.


Després van sortir Accessory a l'escenari: un teclat i un cantant. Aquest darrer potser media 2 metres i no es va parar de moure en tota l'estona, pel que era bastant impressionant. Em van agradar bastant, tot i que la música (pop electrònic - industrial, potser?) era una mica repetitiva.


Anàvem sobre l'hora prevista. De fet, crec que anàvem 5-10 minuts avançats sobre l'hora original, pel que passades les 20h van sortir Signal Aout 42 un altre grup belga proper a l'EBM. També em van agradar bastant, tot i que al veure el cantant no podia deixar de pensar que tenia pinta de professor de mates d'ESO, ves a saber perquè.


Tot seguit, va ser el torn de Dive. Al veure'l em vaig pensar que era alemany, però pel que veig ara a internet, també és belga. Es tracta del Dirk Ivens, que va cantar, sobre una música pregrabada i que portava en el que semblava un discman. Les llums que no paraven d'il·luminar-lo (platejades, intermitents, una mica de discoteca), donaven una sensació d'stop-motion, però tota l'estona es feien una mica pesades. La música no em va acabar de convèncer, però tampoc va estar malament.


El torn de Suicide Commando va arribar i la sala es començava a apretar. No és un grup que en cd m'agradi gaire, però en directe va estar bé perquè tenen força i sonen contundents. El cantant, per a mi, té una de les cares més curioses del món. A part d'això, va començar el pogo i la gent es va començar a empènyer. Vaig rebre bastant, però bé, en aquesta ocasió no és algo que em molesti especialment. Ja saps que en aquests concerts, això pot passar i has de vigilar una mica. Les noies que tenia al costat sí que van rebre de valent i a la segona cançó van marxar.


En aquest moment no sabia si anar enrere i ja descansar una mica, o quedar-me al davant. Al final vaig optar per aquesta segona opció perquè volia veure bé l'espectacle. Combichrist va sortir a l'escenari després d'una intro d'uns 5 minuts (massa llarga!) i la moguda va tornar a començar. El que passa és que sovint pots diferenciar qui t'està empenyent perquè l'empenyen o perquè està ballant, i qui t'empeny per a molestar. Abans de començar una altra guerra, vaig preguntar si em deixaven sortir i, després d'empenyem per darrera vegada, vaig aconseguir marxar.


Vaig mirar una mica el concert des de darrere, però entre que el grup no m'agrada gaire, eren les 12h, m'havia llevat a les 5h-6h del matí i tenia encara 45 minuts fins a casa, vaig pensar que millor marxar i descansar. Així avui estaré millor per al concert d'avui, que és el que fa temps que espero. Això sí, he dormit poc igualment, així que a veure si faig una migdiada...

dijous, 27 de març del 2014

Janosch Moldau: Lovestar

Fa uns dies comentava que havia vist en directe el Janosch Moldau tocant i que m'havia agradat bastant. Sobretot la seva veu, que em va deixar impressionada que sonés tan bé en viu.

L'àlbum que em vaig comprar i que he estat escoltant és el darrer que ha tret, Lovestar. La cançó que he escollit té el mateix nom:


dilluns, 24 de març del 2014

Concert Solar Fake

Ahir vaig anar al primer concert des de què estic aquí a Berlin. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé. Però comencem pel principi.

Vam arribar uns 30 minuts abans de què obrissin les portes, així que vam anar a prendre una cervesa a un bar que hi ha molt aprop de la sala, la K17. Uns deu minuts abans de les 20h ja tornàvem a estar a la porta, ja amb bastanta gent esperant.

A les 20h van obrir les portes i vam començar a entrar tranquil·lament. Ens va sorprendre que a part de mirar els bolsos, també escorcollant als nois. Miraven a veure què portava tothom, però un cop a dins, no tenien cap problema en donar cops de vidre i ampolles de cervesa. Sort que la gent és civilitzada.

Primer van sortir 3 nois italians, Spiral 69. Un d'ells estava al sintetitzador i feia les veus, un altre a la bateria i el tercer al baix. No em van entusiasmar especialment, però sí que em van distreure i entretenir.


Després va sortir el Janosch Moldau a l'escenari. Ell cantava i en algunes cançons crec que també tocava el baix (no recordo si era una guitarra o un baix) i, al costat, hi havia un noiet modernet amb un pentinat pijo i unes ulleres de sol gegants. Al darrere seu es projectaven uns videos, alguns més graciosos, alguns més surrealistes. La veritat és que tampoc li vaig prestar molta atenció, ja que el que més em va sorprendre és la veu del cantant. Sonava neta i molt maca. Per això quan va acabar, vaig comprar-me el cd (el qual estic escoltant ara i crec que comença molt molt bé i després baixa una mica, però val la pena de totes maneres).


Finalment, suposo que eren al voltant de les 22h, van sortir Solar Fake. Aquesta vegada van sortir amb l'Sven Friedrich a la veu i el Frank acompanyant-lo als teclats. A Barcelona el Frank no va venir i al seu lloc va aparèixer un boig que es diu Andre Feller. Aquí van sortir tots 3 a l'escenari, el que vaig agrair enormement perquè cada dia sóc més fan de l'Andre, perquè no para de moure's mentre va prement les tecles que li toquen.

L'escenari no tenia grans coses. Tenien un joc de llums que en algun moment apuntava en excés al públic, i el nom del grup en gran a darrere, en una mena de tela negra.


Van tocar jo diria que 1 hora i mitja llarga i va donar temps a poder escoltar molts temes, però vaig trobar a faltar moltes cançons dels dos primers àlbums, que personalment m'agraden una mica més que el darrer. Tot i això, van fer la versió de Such a Shame que ens va fer cridar d'alegria.

El setlist va ser el següent:
  1. I Hate You More Than My Life
  2. Face Me
  3. No Apologies
  4. Here I Stand
  5. Change The View
  6. Radical
  7. More Than This
  8. Reset to Default
  9. Parasites
  10. Where Are You
  11. I'd Rather Break
  12. My Spaces
  13. One Step Closer
  14. The Pages
  15. Under The Skies
  16. Pain Goes By
  17. Such a Shame
  18. Hiding Memories From the Sun
  19. Yout Hell Is Here
  20. ?

Sé que van tocar una darrera cançó al final, que ja no m'ho esperava, però en el setlist que tinc no hi apareix i no la puc recordar, potser: My Bleeding Heart? Al final, vaig agafar tots els papers que hi havia per allà al terra enganxats amb les lletres de les cançons. També hi havia un setlist, així que m'ho vaig poder emportar tot:


Per cert, just davant meu hi havia les dues dones que vaig conèixer fa més d'un any al concert de Peter Heppner i em van reconèixer. Jo vaig tardar una estona a fer memòria, però al final sí que vaig lligar caps. Molt fort! Això sí, no parlen anglès i no entenia pràcticament res del que em deien.

A l'acabar el concert no sabíem si hi hauria alguna mena de festa o similar, però ja van obrir les llums. Suposo que el fet de ser diumenge no ajudava. Tot i això, tampoc et feien fora, així que vam quedar-nos una estona per allà prenent una darrera cervesa i esperant a veure els components dels grups.

Amb el Janosch Moldau

L'altre moment groupie de la nit va ser amb el segon teloner, el Janosch Moldau.

Havia escoltat una mica el seu darrer disc per Spotify i la meva definició havia estat: és una mica cursi, però sona bé. En directe, vaig quedar bastant impressionada de la veu d'aquest home. Em va encantar. Potser no era la música més animada del món, tot i que sonava més directa que en el cd, però em va agradar moltíssim veure'l.

Un cop van acabar tots els concerts, vaig anar a comprar-me el cd, que només costava 10€. Perfecte. Els estava venent ell mateix, així que li vaig dir de fer-nos una foto i de què em firmés el cd. Cap problema:


A l'obrir el cd, la caixa estava trencada. Em va dir que me'n donava un altre, que havien anat a Rússia i que alguns cds s'havien trencat una mica. Li vaig dir que no es preocupés, que només era la caixa, que cap problema, que ja la canviaria. Va estar molt agraït i em va dir que em faria una dedicatòria especial. Va afegir una mena de cor al firmar-me el disc. Al comentar-ho ens vam descollonar de tant riure, va ser molt amable:


Amb l'Andre Feller (Solar Fake)

Aquest cap de setmana he fet un munt de coses i diverses relacionades amb la música. Per ara estic una mica liada de feina, pel que començaré pel més senzill. Penjar les fotos dels moments groupie.

Comencem amb l'Andre Feller, que forma part de Solar Fake pel que fa als directes, i que es transforma totalment sobre l'escenari i es converteix en una bogeria constant que t'anima vulguis o no. Ja el vam veure a Barcelona, però aquí encara es va superar més.

A l'acabar, va ser al que vaig buscar. La veritat és que estaven tots per allà, però entre una mica de vergonya i tal, al final vam optar per fer només un parell de fotos i ja està:


divendres, 21 de març del 2014

Solar Fake

Ja fa uns 10 dies que estic a Berlin i aquest diumenge podré disfrutar del meu primer concert. Podré veure, de nou, a Solar Fake.

Per anar escalfant-nos, tot i que aquests dos darrers dies fa bon temps, he pensat en compartir un tema que cada vegada m'agrada més: Reset to Default:


dilluns, 17 de març del 2014

3. Out Of Line Weekender

Al portar l'altre blog, ja no em queda gaire temps per aquest i em sap greu. A més, ara estic a la residència i la connexió és un desastre. Ara he trobat un punt en el que sembla que l'agafa millor, però segueix estant limitada. Tot i això, no deixaré passar l'oportunitat de comentar que d'aquí a dos caps de setmanes podré anar al Out of Line Weekender.



La veritat és que en tenia ganes, sobretot, per a poder veure a Ashbury Heights. Ja ho comentava aquí, ja farà quasi un any.

Al final tot ha canviat tant, que sí que hi podré estar. De fet, no m'hauré de desplaçar gaire, sinó que ells venen a la meva nova ciutat. A part, també hi haurà Blutengel, Chrom i el Wesselsky d'Eisbrecher.

Aquí es pot veure els dies i els grups que toquen. El divendres aniré a treure una mica el nas per a veure l'ambient. No hi ha cap grup que em cridi molt l'atenció, però hi ha Combichrist i Suicide Commando, que poden estar entretinguts.

El dissabte és el dia fort amb Ashbury Heights, Blutengel i Chrom. Els altres grups no els conec, però per aquests 3 ja val la pena. El diumenge hi ha el Wesselsky i Lord of the Lost, que tampoc estan malament del tot. La veritat és que hagués pogut comprar-me només l'entrada de dissabte, però valia quasi igual un dia que els 3, així que vaig optar per comprar el pack i veure si descobreixo algun grup més pel camí. A més, així faig coses i veig a gent, que sinó al final potser sí que fins i tot jo em podria sentir sola.

dimarts, 11 de març del 2014

Amb Solitary Experiments

Com que no vaig anar a la festa de després, el meu moment groupie perillava una mica. Tot i això, els nois de Solitary Experiments es van deixar veure, tant abans del concert, com després.

Així que vaig poder fer-me una foto amb dos d'ells al finalitzar:


També vaig aprofitar perquè em firmessin la corbata que em vaig comprar. Sí, ho sé, molt frick, però les samarretes tampoc és que m'anessin bé (eren totes d'home), així que vaig optar per aquest darrer record:


Concert VNV Nation & Solitary Experiments

Tinc el blog una mica abandonat, però la raó és de pes. He acabat el trasllat i ja estic a Berlin. Per ara estic una setmana en el pis d'un amic d'un amic de ma germana. Pagant, però poc. Després un mes en una mena de residència, que ja veurem com és i, després, qui sap. Potser torno o potser segueixo aquí un temps més. O per sempre.

Aquest fet m'ha anat traient temps lliure. Ara, a més, he començat un altre blog, una mica més personal, del dia a dia a Berlin. Principalment perquè ma mare vegi on visc, què faig, etc. i estigui més tranquil·la i més contenta. Que ara ja només queda a Barcelona, un dels 3 germans que som.

Ja parlant de música, el divendres passat vaig viure el meu comiat a la sala Bikini de Barcelona. Vaig arribar bé de temps i em vaig situar a primera fila. Primer tocaven Laureate Sky, dos nois de Madrid. No van estar malament, però tampoc em van apassionar. Això sí, hi van posar ganes i van fer-ho bé. Al acabar el concert li vaig dir a l'alt dels teclats si ja havia vingut, perquè em sonava molt i em va dir que no, però ara he vist al Facebook que havien estat teloners d'And One a Madrid amb l'anterior grup que tenien, per tant, sí que em sonava!

A les 20.30h passades, van aparèixer Solitary Experiments a l'escenari. Vestits amb camises vermelles i corbates negres, van estar molt bé: bona veu, bona música, bastant bona elecció de cançons (pel poc temps que tenien) i el públic crec que va correspondre.


No trobo el setlist, però diria que van tocar les clàssiques Delight, Rise and Fall, Pale Candle Light, Immortal... i algunes de les noves com Stars, Trial and Error i potser Epiphany. També d'altres, però no voldria arriscar-me i no encertar-la.

Finalmenet van sortir VNV Nation a l'escenari. Amb els clàssics dos teclats als costats i la bateria del Mark al mig, per tal que el Ronan tingués tota la part davantera per a poder-se moure. Al darrere hi havia una espècie de tela (crec) on es reflectien algunes imatges i paraules.


El concert va ser molt similar als anteriors, però també va ser igual de divertit. Molta energia, moltes ganes, bona veu, cap error, bromes diverses, complicitat amb el públic... Què es pot dir de VNV? Que ho donen tot i saben com fer-te sentir part del que fan.

Suposo que van tocar les mateixes cançons a Madrid que a Barcelona, pel que poso el setlist del primer:

  1. Retaliate
  2. Sentinel
  3. Chrome
  4. Primary
  5. Illusion
  6. Everything
  7. Space & Time
  8. Tomorrow Never Comes
  9. Standing
  10. Off Screen
  11. The Farthest Star
  12. Resolution
  13. Homeward
  14. Control
  15. Nova
  16. Perpetual

Veient ara el llistat complet, em sembla un concert curt, però la veritat és que no se'm va fer pas curt. Potser perquè les cançons de per sí són llargues, però en vaig disfrutar cada segon i no em va semblar que s'acabés massa aviat, sinó que va durar un temps correcte.

A l'acabar vaig anar a a casa d'una amiga (a casa meva ja no hi havia matalàs) i vam estar xerrant mentre prenia Aquarius perquè la ressaca no apareixés al dia següent. I així va ser, vaig poder aprofitar el meu darrer dissabte a Barcelona fent mil coses diferents i totes agradables. Ai, no, espera, que el Barça va perdre. Però què hi farem... no tot pot sortir bé.

dimarts, 4 de març del 2014

And One: Noves cançons

Ahir vaig començar a treballar només mitja jornada, però no vaig parar de totes maneres. Avui ja he decidit començar a treballar des de casa perquè no té cap sentit anar a l'oficina si acabo treballant de 9h a 11h, de 16h a 17h i de 19h a 20h. Dilluns que ve ja marxo i estic fent mil coses a la vegada: acabar de fer el trasllat, arreglant papers, netejant el pis per a deixar-lo decent...

Per aquest motiu encara no havia tingut temps de parlar d'And One. Ja vaig comentar que el divendres 28 de febrer l'Steve Naghavi penjaria 3 cançons, una de cada nou àlbum, a la pàgina web del grup. Al final es va endarrerir unes hores, però les va penjar. Les he escoltat un parell de vegades i no sonen malament. Per ara, la que més m'agrada és Unter meiner Uniform. A continuació les tres:

Black Generation de l'àlbum Propeller:


Unter meiner Uniform de l'àlbum Magnet:


Bad Girl de l'àlbum Achtung 80: