Tinc el blog una mica abandonat, però la raó és de pes. He acabat el trasllat i ja estic a Berlin. Per ara estic una setmana en el pis d'un amic d'un amic de ma germana. Pagant, però poc. Després un mes en una mena de residència, que ja veurem com és i, després, qui sap. Potser torno o potser segueixo aquí un temps més. O per sempre.
Aquest fet m'ha anat traient temps lliure. Ara, a més, he començat un altre blog, una mica més personal, del dia a dia a Berlin. Principalment perquè ma mare vegi on visc, què faig, etc. i estigui més tranquil·la i més contenta. Que ara ja només queda a Barcelona, un dels 3 germans que som.
Ja parlant de música, el divendres passat vaig viure el meu comiat a la sala Bikini de Barcelona. Vaig arribar bé de temps i em vaig situar a primera fila. Primer tocaven Laureate Sky, dos nois de Madrid. No van estar malament, però tampoc em van apassionar. Això sí, hi van posar ganes i van fer-ho bé. Al acabar el concert li vaig dir a l'alt dels teclats si ja havia vingut, perquè em sonava molt i em va dir que no, però ara he vist al Facebook que havien estat teloners d'And One a Madrid amb l'anterior grup que tenien, per tant, sí que em sonava!
A les 20.30h passades, van aparèixer Solitary Experiments a l'escenari. Vestits amb camises vermelles i corbates negres, van estar molt bé: bona veu, bona música, bastant bona elecció de cançons (pel poc temps que tenien) i el públic crec que va correspondre.
No trobo el setlist, però diria que van tocar les clàssiques Delight, Rise and Fall, Pale Candle Light, Immortal... i algunes de les noves com Stars, Trial and Error i potser Epiphany. També d'altres, però no voldria arriscar-me i no encertar-la.
Finalmenet van sortir VNV Nation a l'escenari. Amb els clàssics dos teclats als costats i la bateria del Mark al mig, per tal que el Ronan tingués tota la part davantera per a poder-se moure. Al darrere hi havia una espècie de tela (crec) on es reflectien algunes imatges i paraules.
El concert va ser molt similar als anteriors, però també va ser igual de divertit. Molta energia, moltes ganes, bona veu, cap error, bromes diverses, complicitat amb el públic... Què es pot dir de VNV? Que ho donen tot i saben com fer-te sentir part del que fan.
Suposo que van tocar les mateixes cançons a Madrid que a Barcelona, pel que poso el setlist del primer:
Veient ara el llistat complet, em sembla un concert curt, però la veritat és que no se'm va fer pas curt. Potser perquè les cançons de per sí són llargues, però en vaig disfrutar cada segon i no em va semblar que s'acabés massa aviat, sinó que va durar un temps correcte.
A l'acabar vaig anar a a casa d'una amiga (a casa meva ja no hi havia matalàs) i vam estar xerrant mentre prenia Aquarius perquè la ressaca no apareixés al dia següent. I així va ser, vaig poder aprofitar el meu darrer dissabte a Barcelona fent mil coses diferents i totes agradables. Ai, no, espera, que el Barça va perdre. Però què hi farem... no tot pot sortir bé.
Aquest fet m'ha anat traient temps lliure. Ara, a més, he començat un altre blog, una mica més personal, del dia a dia a Berlin. Principalment perquè ma mare vegi on visc, què faig, etc. i estigui més tranquil·la i més contenta. Que ara ja només queda a Barcelona, un dels 3 germans que som.
Ja parlant de música, el divendres passat vaig viure el meu comiat a la sala Bikini de Barcelona. Vaig arribar bé de temps i em vaig situar a primera fila. Primer tocaven Laureate Sky, dos nois de Madrid. No van estar malament, però tampoc em van apassionar. Això sí, hi van posar ganes i van fer-ho bé. Al acabar el concert li vaig dir a l'alt dels teclats si ja havia vingut, perquè em sonava molt i em va dir que no, però ara he vist al Facebook que havien estat teloners d'And One a Madrid amb l'anterior grup que tenien, per tant, sí que em sonava!
A les 20.30h passades, van aparèixer Solitary Experiments a l'escenari. Vestits amb camises vermelles i corbates negres, van estar molt bé: bona veu, bona música, bastant bona elecció de cançons (pel poc temps que tenien) i el públic crec que va correspondre.
No trobo el setlist, però diria que van tocar les clàssiques Delight, Rise and Fall, Pale Candle Light, Immortal... i algunes de les noves com Stars, Trial and Error i potser Epiphany. També d'altres, però no voldria arriscar-me i no encertar-la.
Finalmenet van sortir VNV Nation a l'escenari. Amb els clàssics dos teclats als costats i la bateria del Mark al mig, per tal que el Ronan tingués tota la part davantera per a poder-se moure. Al darrere hi havia una espècie de tela (crec) on es reflectien algunes imatges i paraules.
El concert va ser molt similar als anteriors, però també va ser igual de divertit. Molta energia, moltes ganes, bona veu, cap error, bromes diverses, complicitat amb el públic... Què es pot dir de VNV? Que ho donen tot i saben com fer-te sentir part del que fan.
Suposo que van tocar les mateixes cançons a Madrid que a Barcelona, pel que poso el setlist del primer:
- Retaliate
- Sentinel
- Chrome
- Primary
- Illusion
- Everything
- Space & Time
- Tomorrow Never Comes
- Standing
- Off Screen
- The Farthest Star
- Resolution
- Homeward
- Control
- Nova
- Perpetual
Veient ara el llistat complet, em sembla un concert curt, però la veritat és que no se'm va fer pas curt. Potser perquè les cançons de per sí són llargues, però en vaig disfrutar cada segon i no em va semblar que s'acabés massa aviat, sinó que va durar un temps correcte.
A l'acabar vaig anar a a casa d'una amiga (a casa meva ja no hi havia matalàs) i vam estar xerrant mentre prenia Aquarius perquè la ressaca no apareixés al dia següent. I així va ser, vaig poder aprofitar el meu darrer dissabte a Barcelona fent mil coses diferents i totes agradables. Ai, no, espera, que el Barça va perdre. Però què hi farem... no tot pot sortir bé.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada