El dissabte va anar passant (amb un sol preciós a Berlin) i va arribar el segon dia de l'Out of Line.
Els grups que tocaven eren d'un estil diferent al del dia anterior, pel que esperava, també, un públic una mica diferent, tot i que igualment patia a veure si em tornaven a tocar uns pesats al costat. Però tot el contrari, vaig acabar rodejada per un noi de Tarragona, una noia de Cádiz i un amic seu. Molt divertit.
Pel que fa a la música, van començar tocant Flesh and Fell, un grup de Brusel·les amb un noi a la guitarra, un altra al baix i una dona vestida de bombolleta de Freixenet a les veus. Ho van fer prou bé, tot i que tampoc hi havia gran cosa a destacar.
Després li tocava a Meinhard, un grup alemany amb un toc rocker i una estètica una mica steampunk.
Ja era el torn d'Ashbury Heights. Després d'anys sense treure noves cançons ni tocar en directe, estava l'Anders amb els teclats i cantant, i la nova noia, al seu costa, bastant paradeta, també cantant. Va començar molt bé, amb Spiders, temazo de cap a peus. Llavors van tocar 3 temes que jo no coneixia i van acabar amb Waste of Love. Jo diria que només van tocar 5 cançons, pel que se'm va fer molt curt i em va saber com greu. Tot i això, els dos temes em va encantar poder-los cantar, per fi, en viu.
I l'altre moment molt esperat de la nit. Per a mi, és clar. Chrom. Van tocar algunes de les seves cançons més conegudes, entre elles algunes de les meves preferides i, també, un tema nou, pel que potser cap a finals d'any hi haurà nou disc?
Llavors li tocava a The Birthday Massacre, que no coneixia. Es tracta d'un grup canadenc de pop gòtic. Crec que hi havia una bateria, dues guitarres, un baix, un teclat i una noia a la veu. Va estar prou bé. Bastant de moviment de cap heaviata.
I ja amb la sala ben plena, va sortir Blutengel. Començava a fer bastanta calor però sonaven les primeres notes i ja poques coses importaven. El concert va estar molt bé, perquè la música m'agrada i la gent estava animada, però sí que em segueix semblant tot una pose i tot una mica forçat. Que un senyor faci certs moviments tipus vampirils i tal em sembla una mica ridícul, però bé, et deixes portar per l'ambient i acceptes que és com una representació teatral. El grup portava 3 ballarines que, en alguns temes, feien algunes representacions en segon terme. A part, aquesta vegada portaven alguns instruments en directe: un sintetitzador, una bateria i un violí al fons de tot. Va valdre la pena.
A l'acabar, vam estar xerrant una estona i em van dir que em quedés una estona a ballar una mica. Amb el que es van fer les 4h, que amb el canvi d'hora eren les 5h, i ens van fer for al so de Neuroticfish.
Els grups que tocaven eren d'un estil diferent al del dia anterior, pel que esperava, també, un públic una mica diferent, tot i que igualment patia a veure si em tornaven a tocar uns pesats al costat. Però tot el contrari, vaig acabar rodejada per un noi de Tarragona, una noia de Cádiz i un amic seu. Molt divertit.
Pel que fa a la música, van començar tocant Flesh and Fell, un grup de Brusel·les amb un noi a la guitarra, un altra al baix i una dona vestida de bombolleta de Freixenet a les veus. Ho van fer prou bé, tot i que tampoc hi havia gran cosa a destacar.
Després li tocava a Meinhard, un grup alemany amb un toc rocker i una estètica una mica steampunk.
Ja era el torn d'Ashbury Heights. Després d'anys sense treure noves cançons ni tocar en directe, estava l'Anders amb els teclats i cantant, i la nova noia, al seu costa, bastant paradeta, també cantant. Va començar molt bé, amb Spiders, temazo de cap a peus. Llavors van tocar 3 temes que jo no coneixia i van acabar amb Waste of Love. Jo diria que només van tocar 5 cançons, pel que se'm va fer molt curt i em va saber com greu. Tot i això, els dos temes em va encantar poder-los cantar, per fi, en viu.
I l'altre moment molt esperat de la nit. Per a mi, és clar. Chrom. Van tocar algunes de les seves cançons més conegudes, entre elles algunes de les meves preferides i, també, un tema nou, pel que potser cap a finals d'any hi haurà nou disc?
Llavors li tocava a The Birthday Massacre, que no coneixia. Es tracta d'un grup canadenc de pop gòtic. Crec que hi havia una bateria, dues guitarres, un baix, un teclat i una noia a la veu. Va estar prou bé. Bastant de moviment de cap heaviata.
I ja amb la sala ben plena, va sortir Blutengel. Començava a fer bastanta calor però sonaven les primeres notes i ja poques coses importaven. El concert va estar molt bé, perquè la música m'agrada i la gent estava animada, però sí que em segueix semblant tot una pose i tot una mica forçat. Que un senyor faci certs moviments tipus vampirils i tal em sembla una mica ridícul, però bé, et deixes portar per l'ambient i acceptes que és com una representació teatral. El grup portava 3 ballarines que, en alguns temes, feien algunes representacions en segon terme. A part, aquesta vegada portaven alguns instruments en directe: un sintetitzador, una bateria i un violí al fons de tot. Va valdre la pena.
A l'acabar, vam estar xerrant una estona i em van dir que em quedés una estona a ballar una mica. Amb el que es van fer les 4h, que amb el canvi d'hora eren les 5h, i ens van fer for al so de Neuroticfish.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada