El darrer dia de l'Out of Line Weekender va arribar i jo amb una ressaca que em feia anar a càmara lenta, així com també amb un cansament important. Però també amb ganes de veure més grups.
Només vaig poder dormir 2 hores, per això vaig optar per quedar-me tot el matí per casa esmorzant, fent el dinar, mirant una peli, descansant. A les 15h, ja sortia camí a la sala perquè començava més d'hora que els dies anteriors. El sol escalfava de valent, pel que el camí va ser molt agradable. A la cua ja em vaig trobar amb un dels nois que havia conegut el dia abans. Vam estar xerrant primer a fora i després a dins de la sala fins que va sortir el primer grup.
Jo diria que la sala estava més plena que els dies anteriors i hi feia més calor. El primer grup es tractava de Scream Silence, dels que no coneixia res. Es tracta d'un grup alemany de rock gòtic i, tot i ser els primers, la gent estava animada i col·laborativa. Amb dues guitarres, un baix, una bateria i la veu, van aconseguir que ens comencéssim a animar i va estar prou entretingut.
En aquest punt van arribar el noi i la noia del dia anterior i es van unir a nosaltres aprop de l'escenari. Llavors ja era el torn dels mexicans Rabia Sorda. No la sé diferenciar d'Hocico (cap dels dos grups m'entusiasma) i em van explicar que es tracta del mateix home, així que tampoc és tan estrany. La seva música en disc no m'agrada gaire, però en directe van estar molt bé. Amb molta força, el cantant corrent amunt i avall sense parar. Tot i això, potser no calia fer tants gestos obscens i escopir tant per l'escenari...
La primera sorpresa de la nit va ser Ost+Front, que em va agradar especialment. Anaven maquillats de manera agressiva, amb màscares i amb un espectacle bastant preparat. Recordaven bastant a Rammstein per la manera d'actuar i fins i tot una mica la música, però no em va semblar una còpia. Potser em vaig deixar portar per l'espectacle, enlloc de mirar-ho amb ulls crítics com acostumo a fer. Els seus temes tenien molta força i la gent podia cridar amb ells, pel que el públic hi estava implicat. A part, el teclista, també es pujava a la valla que separava el públic i ens feia cridar.
Amb la sala molt molt plena, i tots ben apretadets, van sortir Lord of the Lost, que crec que era realment el grup al que estava esperant la majoria. A mi no és un grup que m'agradi especialment, em sembla una mica pensat per a adolescents i amb molta pose impostada, però la veritat és que donen la talla. Sonen bé en directe, s'impliquen amb el públic... Va valdre la pena. Són també bastant rockers, així que la línia inicial tornava a encaminar-se.
Era el torn de Wesselsky, que no venia com a Eisbrecher o Megaherz, sinó com a aquest projecte paral·lel que no sabíem exctament què comportaria. Al veure'ls a tots vestits amb camisa i pajarita, ens vam espantar una mica. Seguíem sense veure-ho clar. Més aviat semblava que anaven a fer un monòleg o alguna cosa similar. Tot i això, ens van sorprendre amb un rock dur acompanyat, en algun tema, fins i tot de rap. Va estar molt potent i les pauses entre cançó i cançó, bastant divertides (i això que jo no ho entenia tot).
Finalment, el darrer grup del dia i del festival, Staubkind. Jo em pensava que era un grup tranquil, per les pintes del cantant (molt delicat, amb pentinat mig femení...), però no va ser així. Ja em van dir que eren guitarreros, i així va ser. De nou força a través de guitarres, bateria i baix. Va estar bé, però jo ja estava molt molt cansada i la meva esquena no podia més, així que ja tenia ganes d'acabar i no vaig disfrutar-ho del tot.
Un cop enceses les llums de nou, vam prendre una cervesa tranquil·lament. Per allà corrien els nois de Lord of the Lost, però hi havia molta noia revolotejant, així que vam optar per quedar-nos en segon pla. El més impactant va ser veure dos nois de més de 2m vestits tot de negre i referint-se a la resta com a kleine (petits).
Vam acomiadar-nos intercanviant emails i números de telèfon, i vam quedar de tornar-nos a veure en una altra ocasió. Amb l'U-Bahn cap a casa i directa al llit. He dormit 6 hores del tiron, com un soc, cosa que feia temps que no em passava, i m'he llevat bastant decent. Ara torno a sentir-me cansada, però això ja se soluciona anant a dormir d'hora i ja està.
Amb ganes dels propers concerts!
Només vaig poder dormir 2 hores, per això vaig optar per quedar-me tot el matí per casa esmorzant, fent el dinar, mirant una peli, descansant. A les 15h, ja sortia camí a la sala perquè començava més d'hora que els dies anteriors. El sol escalfava de valent, pel que el camí va ser molt agradable. A la cua ja em vaig trobar amb un dels nois que havia conegut el dia abans. Vam estar xerrant primer a fora i després a dins de la sala fins que va sortir el primer grup.
Jo diria que la sala estava més plena que els dies anteriors i hi feia més calor. El primer grup es tractava de Scream Silence, dels que no coneixia res. Es tracta d'un grup alemany de rock gòtic i, tot i ser els primers, la gent estava animada i col·laborativa. Amb dues guitarres, un baix, una bateria i la veu, van aconseguir que ens comencéssim a animar i va estar prou entretingut.
En aquest punt van arribar el noi i la noia del dia anterior i es van unir a nosaltres aprop de l'escenari. Llavors ja era el torn dels mexicans Rabia Sorda. No la sé diferenciar d'Hocico (cap dels dos grups m'entusiasma) i em van explicar que es tracta del mateix home, així que tampoc és tan estrany. La seva música en disc no m'agrada gaire, però en directe van estar molt bé. Amb molta força, el cantant corrent amunt i avall sense parar. Tot i això, potser no calia fer tants gestos obscens i escopir tant per l'escenari...
La primera sorpresa de la nit va ser Ost+Front, que em va agradar especialment. Anaven maquillats de manera agressiva, amb màscares i amb un espectacle bastant preparat. Recordaven bastant a Rammstein per la manera d'actuar i fins i tot una mica la música, però no em va semblar una còpia. Potser em vaig deixar portar per l'espectacle, enlloc de mirar-ho amb ulls crítics com acostumo a fer. Els seus temes tenien molta força i la gent podia cridar amb ells, pel que el públic hi estava implicat. A part, el teclista, també es pujava a la valla que separava el públic i ens feia cridar.
Amb la sala molt molt plena, i tots ben apretadets, van sortir Lord of the Lost, que crec que era realment el grup al que estava esperant la majoria. A mi no és un grup que m'agradi especialment, em sembla una mica pensat per a adolescents i amb molta pose impostada, però la veritat és que donen la talla. Sonen bé en directe, s'impliquen amb el públic... Va valdre la pena. Són també bastant rockers, així que la línia inicial tornava a encaminar-se.
Era el torn de Wesselsky, que no venia com a Eisbrecher o Megaherz, sinó com a aquest projecte paral·lel que no sabíem exctament què comportaria. Al veure'ls a tots vestits amb camisa i pajarita, ens vam espantar una mica. Seguíem sense veure-ho clar. Més aviat semblava que anaven a fer un monòleg o alguna cosa similar. Tot i això, ens van sorprendre amb un rock dur acompanyat, en algun tema, fins i tot de rap. Va estar molt potent i les pauses entre cançó i cançó, bastant divertides (i això que jo no ho entenia tot).
Finalment, el darrer grup del dia i del festival, Staubkind. Jo em pensava que era un grup tranquil, per les pintes del cantant (molt delicat, amb pentinat mig femení...), però no va ser així. Ja em van dir que eren guitarreros, i així va ser. De nou força a través de guitarres, bateria i baix. Va estar bé, però jo ja estava molt molt cansada i la meva esquena no podia més, així que ja tenia ganes d'acabar i no vaig disfrutar-ho del tot.
Un cop enceses les llums de nou, vam prendre una cervesa tranquil·lament. Per allà corrien els nois de Lord of the Lost, però hi havia molta noia revolotejant, així que vam optar per quedar-nos en segon pla. El més impactant va ser veure dos nois de més de 2m vestits tot de negre i referint-se a la resta com a kleine (petits).
Vam acomiadar-nos intercanviant emails i números de telèfon, i vam quedar de tornar-nos a veure en una altra ocasió. Amb l'U-Bahn cap a casa i directa al llit. He dormit 6 hores del tiron, com un soc, cosa que feia temps que no em passava, i m'he llevat bastant decent. Ara torno a sentir-me cansada, però això ja se soluciona anant a dormir d'hora i ja està.
Amb ganes dels propers concerts!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada