Ahir vaig anar al primer concert des de què estic aquí a Berlin. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé. Però comencem pel principi.
Vam arribar uns 30 minuts abans de què obrissin les portes, així que vam anar a prendre una cervesa a un bar que hi ha molt aprop de la sala, la K17. Uns deu minuts abans de les 20h ja tornàvem a estar a la porta, ja amb bastanta gent esperant.
A les 20h van obrir les portes i vam començar a entrar tranquil·lament. Ens va sorprendre que a part de mirar els bolsos, també escorcollant als nois. Miraven a veure què portava tothom, però un cop a dins, no tenien cap problema en donar cops de vidre i ampolles de cervesa. Sort que la gent és civilitzada.
Primer van sortir 3 nois italians, Spiral 69. Un d'ells estava al sintetitzador i feia les veus, un altre a la bateria i el tercer al baix. No em van entusiasmar especialment, però sí que em van distreure i entretenir.
Després va sortir el Janosch Moldau a l'escenari. Ell cantava i en algunes cançons crec que també tocava el baix (no recordo si era una guitarra o un baix) i, al costat, hi havia un noiet modernet amb un pentinat pijo i unes ulleres de sol gegants. Al darrere seu es projectaven uns videos, alguns més graciosos, alguns més surrealistes. La veritat és que tampoc li vaig prestar molta atenció, ja que el que més em va sorprendre és la veu del cantant. Sonava neta i molt maca. Per això quan va acabar, vaig comprar-me el cd (el qual estic escoltant ara i crec que comença molt molt bé i després baixa una mica, però val la pena de totes maneres).
Finalment, suposo que eren al voltant de les 22h, van sortir Solar Fake. Aquesta vegada van sortir amb l'Sven Friedrich a la veu i el Frank acompanyant-lo als teclats. A Barcelona el Frank no va venir i al seu lloc va aparèixer un boig que es diu Andre Feller. Aquí van sortir tots 3 a l'escenari, el que vaig agrair enormement perquè cada dia sóc més fan de l'Andre, perquè no para de moure's mentre va prement les tecles que li toquen.
L'escenari no tenia grans coses. Tenien un joc de llums que en algun moment apuntava en excés al públic, i el nom del grup en gran a darrere, en una mena de tela negra.
Van tocar jo diria que 1 hora i mitja llarga i va donar temps a poder escoltar molts temes, però vaig trobar a faltar moltes cançons dels dos primers àlbums, que personalment m'agraden una mica més que el darrer. Tot i això, van fer la versió de Such a Shame que ens va fer cridar d'alegria.
El setlist va ser el següent:
Sé que van tocar una darrera cançó al final, que ja no m'ho esperava, però en el setlist que tinc no hi apareix i no la puc recordar, potser: My Bleeding Heart? Al final, vaig agafar tots els papers que hi havia per allà al terra enganxats amb les lletres de les cançons. També hi havia un setlist, així que m'ho vaig poder emportar tot:
Per cert, just davant meu hi havia les dues dones que vaig conèixer fa més d'un any al concert de Peter Heppner i em van reconèixer. Jo vaig tardar una estona a fer memòria, però al final sí que vaig lligar caps. Molt fort! Això sí, no parlen anglès i no entenia pràcticament res del que em deien.
A l'acabar el concert no sabíem si hi hauria alguna mena de festa o similar, però ja van obrir les llums. Suposo que el fet de ser diumenge no ajudava. Tot i això, tampoc et feien fora, així que vam quedar-nos una estona per allà prenent una darrera cervesa i esperant a veure els components dels grups.
Vam arribar uns 30 minuts abans de què obrissin les portes, així que vam anar a prendre una cervesa a un bar que hi ha molt aprop de la sala, la K17. Uns deu minuts abans de les 20h ja tornàvem a estar a la porta, ja amb bastanta gent esperant.
A les 20h van obrir les portes i vam començar a entrar tranquil·lament. Ens va sorprendre que a part de mirar els bolsos, també escorcollant als nois. Miraven a veure què portava tothom, però un cop a dins, no tenien cap problema en donar cops de vidre i ampolles de cervesa. Sort que la gent és civilitzada.
Primer van sortir 3 nois italians, Spiral 69. Un d'ells estava al sintetitzador i feia les veus, un altre a la bateria i el tercer al baix. No em van entusiasmar especialment, però sí que em van distreure i entretenir.
Després va sortir el Janosch Moldau a l'escenari. Ell cantava i en algunes cançons crec que també tocava el baix (no recordo si era una guitarra o un baix) i, al costat, hi havia un noiet modernet amb un pentinat pijo i unes ulleres de sol gegants. Al darrere seu es projectaven uns videos, alguns més graciosos, alguns més surrealistes. La veritat és que tampoc li vaig prestar molta atenció, ja que el que més em va sorprendre és la veu del cantant. Sonava neta i molt maca. Per això quan va acabar, vaig comprar-me el cd (el qual estic escoltant ara i crec que comença molt molt bé i després baixa una mica, però val la pena de totes maneres).
Finalment, suposo que eren al voltant de les 22h, van sortir Solar Fake. Aquesta vegada van sortir amb l'Sven Friedrich a la veu i el Frank acompanyant-lo als teclats. A Barcelona el Frank no va venir i al seu lloc va aparèixer un boig que es diu Andre Feller. Aquí van sortir tots 3 a l'escenari, el que vaig agrair enormement perquè cada dia sóc més fan de l'Andre, perquè no para de moure's mentre va prement les tecles que li toquen.
L'escenari no tenia grans coses. Tenien un joc de llums que en algun moment apuntava en excés al públic, i el nom del grup en gran a darrere, en una mena de tela negra.
Van tocar jo diria que 1 hora i mitja llarga i va donar temps a poder escoltar molts temes, però vaig trobar a faltar moltes cançons dels dos primers àlbums, que personalment m'agraden una mica més que el darrer. Tot i això, van fer la versió de Such a Shame que ens va fer cridar d'alegria.
El setlist va ser el següent:
- I Hate You More Than My Life
- Face Me
- No Apologies
- Here I Stand
- Change The View
- Radical
- More Than This
- Reset to Default
- Parasites
- Where Are You
- I'd Rather Break
- My Spaces
- One Step Closer
- The Pages
- Under The Skies
- Pain Goes By
- Such a Shame
- Hiding Memories From the Sun
- Yout Hell Is Here
- ?
Sé que van tocar una darrera cançó al final, que ja no m'ho esperava, però en el setlist que tinc no hi apareix i no la puc recordar, potser: My Bleeding Heart? Al final, vaig agafar tots els papers que hi havia per allà al terra enganxats amb les lletres de les cançons. També hi havia un setlist, així que m'ho vaig poder emportar tot:
Per cert, just davant meu hi havia les dues dones que vaig conèixer fa més d'un any al concert de Peter Heppner i em van reconèixer. Jo vaig tardar una estona a fer memòria, però al final sí que vaig lligar caps. Molt fort! Això sí, no parlen anglès i no entenia pràcticament res del que em deien.
A l'acabar el concert no sabíem si hi hauria alguna mena de festa o similar, però ja van obrir les llums. Suposo que el fet de ser diumenge no ajudava. Tot i això, tampoc et feien fora, així que vam quedar-nos una estona per allà prenent una darrera cervesa i esperant a veure els components dels grups.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada