dijous, 27 d’agost del 2009

Editors - Disc i concert

No deia res d'Editors des d'abril i la veritat és que m'havia oblidat bastant d'ells. Però avui, mirant el tema de les entrades per al Dark Christmas Festival he vist que tenen previst un concert a Barcelona el dimarts 8 de desembre. També passaran per Madrid i Bilbao.


Degut a aquesta notícia, he començat a buscar i el tercer disc del grup encara no ha sortit a la venda, però aquesta està prevista per al 22 de setembre. El títol serà: In this light and on this evening.

Al seu myspace es pot escoltar la cançó Papillon que havent-la escoltat només una vegada no m'ha entusiasmat, però els hi donaré una oportunitat de totes maneres ja que se la van guanyar amb els dos primers cds: The Back Room i An End Has a Start.


De moment, sense conèixer el tercer disc no compraré l'entrada pel concert. Hi ha grups que sí que es mereixen aquesta confiança, però em sembla excessiu arriscar-se a comprar-la per a què després el disc no valgui la pena.

Dark Christmas Festival - Entrades

També volia comentar des de fa dies, que les entrades per al Dark Christmas Festival ja estan a la venda.


Durant els dos concerts seran telonejats per xotox i, a més a més, a Madrid per Vondage i a Barcelona per F.Y.L.

Es poden comprar les entrades al ticketmaster. Aquí les de Barcelona per 22€ més despeses de gestió.


Espero poder comprar la meva aquest cap de setmana, sinó el que ve que ja serà primer de mes.

Mesh en concert a Barcelona

Ja feia molts dies que esperava que es confirmés el dia del concert de Mesh a Barcelona i per fi ha arribat.

Ja ho tenim tant al myspace del propi grup:


Com al myspace de Sturm Promotions:


A Madrid tocaran el divendres 5 de febrer i a Barcelona el dissabte 6. Encara falta confirmar els artistes convidats. S'accepten suggeriments?


Els vaig veure en directe al Zitapop a Berlín, però a mitja tarda, encara amb llum solar i segur que estarà millor en un lloc on es pugui jugar amb la il·luminació i on ells siguin els principals protagonistes, amb un setlist més llarg.

Un video per anar fent boca: Mesh: Firefly



diumenge, 23 d’agost del 2009

Placebo - Videoclips

Ja ha sortit el segon single del nou disc de Placebo, Battle for the Sun.

La principal curiositat és que per a UK i Noruega ha estat seleccionada una cançó: The Never-Ending Why i per la resta d'Europa i el món l'afortunada ha estat Ashtray Heart (que era el primer nom que volien posar al grup abans d'acabar decantant-se per Placebo).

No sé quin és el motiu pel qual han fet dos singles diferents separats per aquesta distribució geogràfica, doncs acostuma a ser més habitual treure'n un per a EEUU i un altre per a la resta.

La qüestió és que sortiran a mitjans-finals de setembre i que han realitzat un videoclip per a cada un:

The Never-Ending Why:



Aquest primer video sembla un petit teatre de titelles fetes de cartró negre. Els membres del grup també apareixen fets com si fossin retallables. Tot fet per animació digital, però amb una aparença d'antic teatre de titelles.

Ashtray Heart:



Aquest consisteix en diferents imatges del grup tocant distorsionades i acolorides digitalment, una mica com si es veiessin a través d'un caleidoscopi. I, per favor, que algú li digui al Brian Molko que es talli els cabells curts.

dijous, 20 d’agost del 2009

Bad Lieutenant

Amb la mort d'Ian Curtis, Joy Division es va convertir en New Order. La resta d'integrants van decidir continuar, canviant de nom i estil. Per a mi un gran encert, doncs no crec que haguessin aconseguit una atmosfera tan fosca com la que creava l'Ian i, a més, m'agrada molt més la música més alegre de New Order.

(Ara m'adono que no he parlat mai de New Order, així que espero fer-ho aviat.)


El que volia comentar avui és que ara que ha mort el grup, s'han convertit en Bad Lieutenant. Bé, no tots els membres s'han mogut com amb l'anterior canvi, sinó que Bernard Sumner (guitarra i veus de New Order) i Phil Cunningham (guitarrista de New Order) s'han unit a Jake Evans (que ara posa guitarra i veus) per tal de formar aquest nou grup.


S'han passat al voltant d'un any escribint i creant a prop de Manchester juntament amb altres músics com Alex James (Blur) i Stephen Morris (New Order). Quan toquin en viu, també els acompanyarà l'Stephen Morris a la bateria i en Tom Chapman al baix, però els membres oficials són els 3 anomenats anteriorment.

El disc de debut es dirà Never Cry Another Tear i sortirà a la venda el 5 d'octubre. Abans, però, podem escoltar el single de debut Sink or Swim al seu myspace i es podrà descarregar gratuïtament el 28 d'agost si t'apuntes al seu mailing list. Es podrà comprar a partir del 21 de setembre.


Primeres impressions? Encara no n'estic segura, no m'aporta grans novetats... Però tampoc sona malament. S'assembla bastant a New Order. En pròpies paraules del Bernard Sumner:

“There is some continuity to the music I’ve made in the past,but this is very different – because different people are playing on it. This is just how I now want to make music – it feels right to me and I hope at least a few other people feel the same.”

Dir que la música és diferent perquè hi ha altra gent tocant no és dir gaire, però si s'acosta una mica a la qualitat de New Order ja n'hi haurà suficient.


dimecres, 19 d’agost del 2009

Festes de Gràcia (breu)

Ahir ens vam deixar caure per les Festes de Gràcia.

Carrers decorats, tothom prenent l'aire (fresc?), música per tot arreu, molta gent i encara més calor. L'objectiu era distreure's una estona, xerrar i veure l'ambient.

No vam viure cap tipus d'incident i a les 2h (amb puntualitat britànica), la música en directe es va acabar i la gent va començar a retirar-se.

Pel que fa a la música, al carrer Providència tocaven The Incorreglibles Blues Band que s'ha d'admentre que tot i que es veia que no s'hi dedicaven, sí que hi posaven moltes ganes i van animar molt a la gent durant les quasi 3 hores que van estar tocant. No se sentia especialment bé, però va estar entretingut mentre tocaven cançons pròpies i versions d'altres grups: The Cure, Rolling Stones, David Bowie...


Una mica després de les 00.30h ens vam acostar a la plaça Rovira i Trias a veure si podíem veure alguna cosa de Manel. També va ser culpa nostra per anar-hi tan tard, però la plaça estava plena i amb prou feines t'hi podies acostar.

Vam anar avançant una mica, però com que tampoc es veia res ni se sentia especialment, vam decidir que valia més la pena escoltar-ho des d'un costat i, així, com a mínim, no passar tanta calor.

El concert no em va agradar, però més que res perquè estàvem lluny i amb prou feines se sentia res. La impressió que vam tenir, també, és que tot i que les cançons són molt maques, potser massa tranquil·les per a una festa major. Tot i això, la gent aplaudia, ballava i cantava i disfrutava del concert.

I sí, van tocar la versió de Common People i amb això ja vaig quedar contenta.

divendres, 14 d’agost del 2009

Manel - Els millors professors europeus

Feia molt temps que no escoltava música en català. A mesura que m'he anat fent gran, sembla que he anat perdent l'interès.

Brams era un dels meus grups preferits, però es van desfer, així que em vaig anar decantant cap a l'anglès (i l'alemany) i sobretot cap als sintetitzadors.


L'any passat va sortir el disc Els millors professors europeus. El debut d'uns barcelonesos anomenats Manel, de qui tothom en parlava meravelles.

He tardat bastant a donar-los una oportunitat (en gran part perquè semblava que tothom s'hagués posat d'acord i això em generava un sentiment de rebuig), però la veritat és que val la pena i coincideixo plenament amb les crítiques que diuen que feia temps que no sortia un disc tan bo en català.

Lletres que parlen d'amor, sense pretensions, directes i molt maques, tendres, amb les que fàcilment s'hi pot identificar qualsevol, però no per això "típiques". Pop acompanyat per mil intruments diferents. Una petita joia.


Cal destacar cançons com En la que el Bernat se't troba on no pots evitar somriure mentre escoltes la lletra, Al mar amb els seus curiosos cors, Ceràmiques Guzmán on s'enamora d'una dependenta, etc. Algunes cançons millors que d'altres, com sempre, però es tracta d'un disc molt constant.


Tracklist:

      01. En la que el Bernat se’t troba
      02. Avís per navegants
      03. Ai, Dolors
      04. Pla quinquenal
      05. Roma
      06. Captatio Benevolentiae
      07. Nit freda per ser abril
      08. Al mar
      09. Els guapos són els raros
      10. Dona estrangera
      11. Ceràmiques Guzmán
      12. Corrandes de la parella estable


Cal ademetre que la primera oportunitat que els vaig donar va ser degut a la versió que han fet de Common People del grup Pulp. No supera l'original (ni tan sols sé si és possible) però no per això deixa de ser destacable.

MANEL - Gent normal:



Pel que sembla, l'èxit els ha agafat una mica per sorpresa. Els assistents als seus concerts s'han multiplicat de forma exponencial i sembla que no s'ho esperaven i els falta una mica de "frescura" als concerts, però com quasi tot, serà qüestió de temps.

Lastfm - Agost 2009

Des d'abril que no comentava res sobre Last.fm i ara ja fa uns dies que pensava a veure si havia variat durant els darrers mesos. Entrades anteriors.

Sempre poso el Top 6, però en aquest ordinador m'apareix el Top 8, així que deixo aquest últim per a agost de 2009:


Depeche Mode segueix sent el líder indiscutible amb quasi 2000 scrobblings. Crec que això ens confirma que el Sounds of the Universe finalment m'ha acabat atrapant.

And One, Pet Shop Boys i de/vision segueixen conservant les seves posicions i en l'ordre habitual. No crec que aquests 4 grups canviïn gaire de posició.

Després segueix Erasure i un canvi en la sisena posició com és VNV Nation, que crec que escolto el Of Faith, Power and Glory diàriament.


Com que els primers quasi sempre són els mateixos, mirem el Top 21:


Les entrades més destacades són: VNV Nation (que ha escalat moltes posicions), Apoptygma Berzerk (que el vaig estar escoltant bastant abans de vacances) i Beborn Beton.


De moment la meva llista consta de 494 artistes diferents i els últims 7 dies els més escoltats han estat:


VNV Nation que com ja he comentat el seu últim disc m'encanta, Frozen Plasma que el disc Artificial del 2006 ja em semblava que tenia molts bons temes i el Monumentum d'aquest any em sembla molt bo i els altres bastant clàssics (Erasure i Depeche Mode, i Franz Ferdinand (el darrer disc Tonight també em va atrapant), Camouflage i New Order empatats en cinquena posició).

Pel que fa als scrobblings:


Ja en porto quasi 19.000 i 322 a "favoritos". Més endavant ja tornarem a mirar com va la cosa.

El sintetitzador humà

A través de la pàgina de Cuchara Sónica he descobert el Sintetitzador humà.

Explico una mica de què va el tema.

Calvin Harris, el qual he hagut de buscar al google perquè no sabia qui era, és un DJ (també músic i cantant) escocès especialitzat en música electrònica. Per a desenvolupar aquest experiment ha col·laborat amb els estudiants del Royal College of Art's Industrial Design Engineering programme.


El Human Synthesizer consisteix en 34 peces situades al terra pintades amb una tinta conductora, conectada a un ordinador. Les diferents persones que participen estan sobre aquestes peces i es toquen les mans (també pintades amb aquesta tinta especial) per a completar el circuit.

Millor mirar el video on s'explica. El tros de cançó que sona és: Ready for the Weekend, del nou cd de Calvin Harris:



El video i la idea m'han agradat molt (tot i que costa de creure que realment sigui possible fer música d'aquesta manera), però era necessari que les noies estiguessin en bikini?

Aquí el making of.

dijous, 13 d’agost del 2009

Depeche Mode - Cancel·lacions

Seguim amb les cancel·lacions de concerts de Depeche Mode.


Al·legant problemes de veu del Dave Gahan s'ha cancel·lat el concert de San Francisco. El mes passat també es van eliminar tots els shows que s'havien de fer a Brasil. Més tots els anteriors que ja coneixem.

Què està passant? Haurien de parar tota la gira fins que el Dave es curés del tot? Potser ja són masses coses en el que sembla ser el tour més accidentat del grup (problemes de veu, una cama lesionada, fins i tot una operació...) Tot i això, esperem que el concert de Barcelona es dugui a terme (la il·lusió de veure'ls en directe de nou no es perd).

Mesh - Only Better (single)

Ja comentàvem fa un parell de mesos que el grup britànic Mesh estava preparant un nou disc que es dirà A Perfect Solution.

A la pàgina web del grup hi ha el compte enrere per a la sortida del primer single Only better i es pot escoltar la cançó de fons. La sortida a la venta està prevista pel 4 de setembre, així que en menys d'un mes ja el tindrem aquí. El cd sortirà de cara a l'octubre.

El single tindrà les següents cançons:


        - Only Better (Gritty Mix)
        - Only Better (Club)
        - Shattered Glass
        - Only Better (Alien6 Mix)
        - Everything I Made (Kloq Remix)


També es pot escoltar el single al seu myspace, on encara esperem que s'anuncïi el concert per a Barcelona...

La veritat és que la cançó pinta bastant bé:



dimarts, 11 d’agost del 2009

Viatge al JAPÓ

Just ahir vam arribar des de Tokio. Crec que en total vam estar unes 24h per arribar a casa, així que aquest matí he agraït enormement haver demanat festa per avui.

Aprofito, doncs, aquest dia de descans, per explicar alguns detalls del viatge.


Primer, alguns punts negatius. Viatjar amb la familia (pares, tiets, cosins...) no sempre és bo. Apuntat per a la propera vegada.

Viatjar amb uns japonesos que et tripliquen l'edat és un gran error, doncs el ritme és totalment diferent. Tot i això, el fet d'anar amb una parella japonesa ens va ajudar a entendre el funcionament de moltes coses. L'idioma és impossible.


Un cop detallats aquest parell d'aspectes negatius (prefereixo no parlar del tema de la "ceremonia del té" on ens van fer posar kimonos i tot...) passem a relatar una mica el viatge.

Bé, el primer punt torna a ser negatiu: British Airways va retrassar la sortida del vol de Barcelona 1'5h, després vam estar mitja hora més dins l'avió a l'aeroport del Prat, després mitja més donant voltes en cercles per sobre Londres i després mitja més esperant un bus perquè ens portés fins a la terminal. I sí, vam perdre l'enllaç cap a Tokio. Ens van colar a un avió l'endemà, però el dia perdut ja no tenia remei.


Un cop a JAPÓ i havent dormit unes hores, només quedava disfrutar. Vam estar donant voltes pel país i els últims dies els vam dedicar a la ciutat de Tokio.


El transport és caríssim, però existeix el Japan Rail Pass que et permet agafar uns certs trens com si es tractés d'una T-Mes (tants viatges com vulguis durant uns dies). Els trens bala semblen trets d'una pel·lícula futurista:


Vam anar a Hiroshima a veure el monument a la pau i el museu on s'explica la història de la Segona Guerra Mundial. Et posa els pèls de punta i és impressionant la política anti-nuclear del govern japonés, a envejar.

Des de Hiroshima, amb un vaixell, s'arriba a Miyajima on hi ha una espectacular torii (porta d'entrada al temple per tal que no entrin els mals esperits) que quan puja la marea queda totalment rodejada d'aigua:


Hem vistat moltíssims temples. Crec que tothom en va quedar bastant fart, però a mi m'encanten. Cada un tenia una cosa diferent.

Temple de Kioto amb un seguit de toriis:


Temple a Kamakura amb un Buda gegant:


I als parcs enlloc de coloms, hi ha cèrvols domesticats. Vinga a fer-los fotos, semblava que n'haguessim vist mai cap... i pràcticament així era:


Vam tenir la sort d'enxampar alguna geisha a Kioto:



Un parell de dies vam dormir en un Ryokan, un típic hotel japonés amb tatamis i futons. Tenen uns banys, en teoria naturals, que es diuen onsen amb aigua a uns 40ºC. Per a un dia de relax i bellesa són excel·lents. Al que vam estar a Nikko era una passada, al mig de la muntanya.

El menjar és molt bo, però al cap d'uns dies acabes fart de tanta soja, peix i arrós i l'únic en què pots pensar és en una pizza i pa amb tomàquet amb pernil o formatge. Quan al despertar al Ryokan ens van servir peix pensàvem que moríem:


Tokio s'ha de separar per barris per tal d'entendre't i entendre'l, ja que és extremadament gran. Vam passejar per Akihabara (barri de l'electrònica i el manga), Shibuya (amb els modernets), Tokio Central (amb el Palau Imperial i els seus jardins), Shinjuku (amb l'ajuntament on s'hi pot pujar gratuïtamnet), etc.

La torre de Tokio, imitació de la Torre Eiffel:


LA subhasta al mercat del peix, Tsujiki, abans de les 6h del matí d'un dissabte:


El barri de Ginza, amb totes les seves boutiques:


El creuament de passos de vianants en totes direccions a Shibuya. No es veu gaire bé a les fotos, però hi ha els típics creuaments de qualsevol cruïlla, però també en diagonal:



El més car és el transport, però amb el Rail Pass pots anar a molts llocs. El menjar, buscant una mica, pots trobar-ne per menys de 6€ per persona. Les begudes són cares, però l'aigua i el te son gratis, així que si ja et va bé, pots estalviar d'aquesta manera.


Per suposat vaig acabar comprant-me un parell de cds en la seva versió japonesa, que acostumen a tenir alguna cançó extra: DEPECHE MODE: Sounds of the Universe (que només tenia el cd que venia amb el box set) i FRANZ FERDINAND: Tonight.


La veritat és que és un viatge genial. Una cultura totalment diferent.