Just ahir vam arribar des de Tokio. Crec que en total vam estar unes 24h per arribar a casa, així que aquest matí he agraït enormement haver demanat festa per avui.
Aprofito, doncs, aquest dia de descans, per explicar alguns detalls del viatge.
Primer, alguns punts negatius. Viatjar amb la familia (pares, tiets, cosins...) no sempre és bo. Apuntat per a la propera vegada.
Viatjar amb uns japonesos que et tripliquen l'edat és un gran error, doncs el ritme és totalment diferent. Tot i això, el fet d'anar amb una parella japonesa ens va ajudar a entendre el funcionament de moltes coses. L'idioma és impossible.
Un cop detallats aquest parell d'aspectes negatius (prefereixo no parlar del tema de la "ceremonia del té" on ens van fer posar kimonos i tot...) passem a relatar una mica el viatge.
Bé, el primer punt torna a ser negatiu: British Airways va retrassar la sortida del vol de Barcelona 1'5h, després vam estar mitja hora més dins l'avió a l'aeroport del Prat, després mitja més donant voltes en cercles per sobre Londres i després mitja més esperant un bus perquè ens portés fins a la terminal. I sí, vam perdre l'enllaç cap a Tokio. Ens van colar a un avió l'endemà, però el dia perdut ja no tenia remei.
Un cop a JAPÓ i havent dormit unes hores, només quedava disfrutar. Vam estar donant voltes pel país i els últims dies els vam dedicar a la ciutat de Tokio.
El transport és caríssim, però existeix el Japan Rail Pass que et permet agafar uns certs trens com si es tractés d'una T-Mes (tants viatges com vulguis durant uns dies). Els trens bala semblen trets d'una pel·lícula futurista:
Vam anar a Hiroshima a veure el monument a la pau i el museu on s'explica la història de la Segona Guerra Mundial. Et posa els pèls de punta i és impressionant la política anti-nuclear del govern japonés, a envejar.
Des de Hiroshima, amb un vaixell, s'arriba a Miyajima on hi ha una espectacular torii (porta d'entrada al temple per tal que no entrin els mals esperits) que quan puja la marea queda totalment rodejada d'aigua:
Hem vistat moltíssims temples. Crec que tothom en va quedar bastant fart, però a mi m'encanten. Cada un tenia una cosa diferent.
Temple de Kioto amb un seguit de toriis:
Temple a Kamakura amb un Buda gegant:
I als parcs enlloc de coloms, hi ha cèrvols domesticats. Vinga a fer-los fotos, semblava que n'haguessim vist mai cap... i pràcticament així era:
Vam tenir la sort d'enxampar alguna geisha a Kioto:
Un parell de dies vam dormir en un Ryokan, un típic hotel japonés amb tatamis i futons. Tenen uns banys, en teoria naturals, que es diuen onsen amb aigua a uns 40ºC. Per a un dia de relax i bellesa són excel·lents. Al que vam estar a Nikko era una passada, al mig de la muntanya.
El menjar és molt bo, però al cap d'uns dies acabes fart de tanta soja, peix i arrós i l'únic en què pots pensar és en una pizza i pa amb tomàquet amb pernil o formatge. Quan al despertar al Ryokan ens van servir peix pensàvem que moríem:
Tokio s'ha de separar per barris per tal d'entendre't i entendre'l, ja que és extremadament gran. Vam passejar per Akihabara (barri de l'electrònica i el manga), Shibuya (amb els modernets), Tokio Central (amb el Palau Imperial i els seus jardins), Shinjuku (amb l'ajuntament on s'hi pot pujar gratuïtamnet), etc.
La torre de Tokio, imitació de la Torre Eiffel:
LA subhasta al mercat del peix, Tsujiki, abans de les 6h del matí d'un dissabte:
El barri de Ginza, amb totes les seves boutiques:
El creuament de passos de vianants en totes direccions a Shibuya. No es veu gaire bé a les fotos, però hi ha els típics creuaments de qualsevol cruïlla, però també en diagonal:
El més car és el transport, però amb el Rail Pass pots anar a molts llocs. El menjar, buscant una mica, pots trobar-ne per menys de 6€ per persona. Les begudes són cares, però l'aigua i el te son gratis, així que si ja et va bé, pots estalviar d'aquesta manera.
Per suposat vaig acabar comprant-me un parell de cds en la seva versió japonesa, que acostumen a tenir alguna cançó extra: DEPECHE MODE: Sounds of the Universe (que només tenia el cd que venia amb el box set) i FRANZ FERDINAND: Tonight.
La veritat és que és un viatge genial. Una cultura totalment diferent.
Aprofito, doncs, aquest dia de descans, per explicar alguns detalls del viatge.
Primer, alguns punts negatius. Viatjar amb la familia (pares, tiets, cosins...) no sempre és bo. Apuntat per a la propera vegada.
Viatjar amb uns japonesos que et tripliquen l'edat és un gran error, doncs el ritme és totalment diferent. Tot i això, el fet d'anar amb una parella japonesa ens va ajudar a entendre el funcionament de moltes coses. L'idioma és impossible.
Un cop detallats aquest parell d'aspectes negatius (prefereixo no parlar del tema de la "ceremonia del té" on ens van fer posar kimonos i tot...) passem a relatar una mica el viatge.
Bé, el primer punt torna a ser negatiu: British Airways va retrassar la sortida del vol de Barcelona 1'5h, després vam estar mitja hora més dins l'avió a l'aeroport del Prat, després mitja més donant voltes en cercles per sobre Londres i després mitja més esperant un bus perquè ens portés fins a la terminal. I sí, vam perdre l'enllaç cap a Tokio. Ens van colar a un avió l'endemà, però el dia perdut ja no tenia remei.
Un cop a JAPÓ i havent dormit unes hores, només quedava disfrutar. Vam estar donant voltes pel país i els últims dies els vam dedicar a la ciutat de Tokio.
El transport és caríssim, però existeix el Japan Rail Pass que et permet agafar uns certs trens com si es tractés d'una T-Mes (tants viatges com vulguis durant uns dies). Els trens bala semblen trets d'una pel·lícula futurista:
Vam anar a Hiroshima a veure el monument a la pau i el museu on s'explica la història de la Segona Guerra Mundial. Et posa els pèls de punta i és impressionant la política anti-nuclear del govern japonés, a envejar.
Des de Hiroshima, amb un vaixell, s'arriba a Miyajima on hi ha una espectacular torii (porta d'entrada al temple per tal que no entrin els mals esperits) que quan puja la marea queda totalment rodejada d'aigua:
Hem vistat moltíssims temples. Crec que tothom en va quedar bastant fart, però a mi m'encanten. Cada un tenia una cosa diferent.
Temple de Kioto amb un seguit de toriis:
Temple a Kamakura amb un Buda gegant:
I als parcs enlloc de coloms, hi ha cèrvols domesticats. Vinga a fer-los fotos, semblava que n'haguessim vist mai cap... i pràcticament així era:
Vam tenir la sort d'enxampar alguna geisha a Kioto:
Un parell de dies vam dormir en un Ryokan, un típic hotel japonés amb tatamis i futons. Tenen uns banys, en teoria naturals, que es diuen onsen amb aigua a uns 40ºC. Per a un dia de relax i bellesa són excel·lents. Al que vam estar a Nikko era una passada, al mig de la muntanya.
El menjar és molt bo, però al cap d'uns dies acabes fart de tanta soja, peix i arrós i l'únic en què pots pensar és en una pizza i pa amb tomàquet amb pernil o formatge. Quan al despertar al Ryokan ens van servir peix pensàvem que moríem:
Tokio s'ha de separar per barris per tal d'entendre't i entendre'l, ja que és extremadament gran. Vam passejar per Akihabara (barri de l'electrònica i el manga), Shibuya (amb els modernets), Tokio Central (amb el Palau Imperial i els seus jardins), Shinjuku (amb l'ajuntament on s'hi pot pujar gratuïtamnet), etc.
La torre de Tokio, imitació de la Torre Eiffel:
LA subhasta al mercat del peix, Tsujiki, abans de les 6h del matí d'un dissabte:
El barri de Ginza, amb totes les seves boutiques:
El creuament de passos de vianants en totes direccions a Shibuya. No es veu gaire bé a les fotos, però hi ha els típics creuaments de qualsevol cruïlla, però també en diagonal:
El més car és el transport, però amb el Rail Pass pots anar a molts llocs. El menjar, buscant una mica, pots trobar-ne per menys de 6€ per persona. Les begudes són cares, però l'aigua i el te son gratis, així que si ja et va bé, pots estalviar d'aquesta manera.
Per suposat vaig acabar comprant-me un parell de cds en la seva versió japonesa, que acostumen a tenir alguna cançó extra: DEPECHE MODE: Sounds of the Universe (que només tenia el cd que venia amb el box set) i FRANZ FERDINAND: Tonight.
La veritat és que és un viatge genial. Una cultura totalment diferent.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada