Feia molt temps que no escoltava música en català. A mesura que m'he anat fent gran, sembla que he anat perdent l'interès.
Brams era un dels meus grups preferits, però es van desfer, així que em vaig anar decantant cap a l'anglès (i l'alemany) i sobretot cap als sintetitzadors.
L'any passat va sortir el disc Els millors professors europeus. El debut d'uns barcelonesos anomenats Manel, de qui tothom en parlava meravelles.
He tardat bastant a donar-los una oportunitat (en gran part perquè semblava que tothom s'hagués posat d'acord i això em generava un sentiment de rebuig), però la veritat és que val la pena i coincideixo plenament amb les crítiques que diuen que feia temps que no sortia un disc tan bo en català.
Lletres que parlen d'amor, sense pretensions, directes i molt maques, tendres, amb les que fàcilment s'hi pot identificar qualsevol, però no per això "típiques". Pop acompanyat per mil intruments diferents. Una petita joia.
Cal destacar cançons com En la que el Bernat se't troba on no pots evitar somriure mentre escoltes la lletra, Al mar amb els seus curiosos cors, Ceràmiques Guzmán on s'enamora d'una dependenta, etc. Algunes cançons millors que d'altres, com sempre, però es tracta d'un disc molt constant.
Tracklist:
01. En la que el Bernat se’t troba
02. Avís per navegants
03. Ai, Dolors
04. Pla quinquenal
05. Roma
06. Captatio Benevolentiae
07. Nit freda per ser abril
08. Al mar
09. Els guapos són els raros
10. Dona estrangera
11. Ceràmiques Guzmán
12. Corrandes de la parella estable
Cal ademetre que la primera oportunitat que els vaig donar va ser degut a la versió que han fet de Common People del grup Pulp. No supera l'original (ni tan sols sé si és possible) però no per això deixa de ser destacable.
MANEL - Gent normal:
Pel que sembla, l'èxit els ha agafat una mica per sorpresa. Els assistents als seus concerts s'han multiplicat de forma exponencial i sembla que no s'ho esperaven i els falta una mica de "frescura" als concerts, però com quasi tot, serà qüestió de temps.
Brams era un dels meus grups preferits, però es van desfer, així que em vaig anar decantant cap a l'anglès (i l'alemany) i sobretot cap als sintetitzadors.
L'any passat va sortir el disc Els millors professors europeus. El debut d'uns barcelonesos anomenats Manel, de qui tothom en parlava meravelles.
He tardat bastant a donar-los una oportunitat (en gran part perquè semblava que tothom s'hagués posat d'acord i això em generava un sentiment de rebuig), però la veritat és que val la pena i coincideixo plenament amb les crítiques que diuen que feia temps que no sortia un disc tan bo en català. Lletres que parlen d'amor, sense pretensions, directes i molt maques, tendres, amb les que fàcilment s'hi pot identificar qualsevol, però no per això "típiques". Pop acompanyat per mil intruments diferents. Una petita joia.
Cal destacar cançons com En la que el Bernat se't troba on no pots evitar somriure mentre escoltes la lletra, Al mar amb els seus curiosos cors, Ceràmiques Guzmán on s'enamora d'una dependenta, etc. Algunes cançons millors que d'altres, com sempre, però es tracta d'un disc molt constant.
Tracklist:
01. En la que el Bernat se’t troba02. Avís per navegants
03. Ai, Dolors
04. Pla quinquenal
05. Roma
06. Captatio Benevolentiae
07. Nit freda per ser abril
08. Al mar
09. Els guapos són els raros
10. Dona estrangera
11. Ceràmiques Guzmán
12. Corrandes de la parella estable
Cal ademetre que la primera oportunitat que els vaig donar va ser degut a la versió que han fet de Common People del grup Pulp. No supera l'original (ni tan sols sé si és possible) però no per això deixa de ser destacable.
MANEL - Gent normal:
Pel que sembla, l'èxit els ha agafat una mica per sorpresa. Els assistents als seus concerts s'han multiplicat de forma exponencial i sembla que no s'ho esperaven i els falta una mica de "frescura" als concerts, però com quasi tot, serà qüestió de temps.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada