Placebo - Battle for the Sun (tracklist)

Ja s'ha donat a conèixer el tracklisting del nou cd de Placebo que sortirà el 8 de juny: Battle for the Sun:

     01. Kitty Litter
     02. Ashtray Heart
     03. Battle For The Sun
     04. For What It's Worth
     05. Devil In The Details
     06. Bright Lights
     07. Speak In Tongues
     08. The Never-Ending Why
     09. Julien
     10. Happy You're Gone
     11. Breathe Underwater
     12. Come Undone
     13. Kings Of Medicine


La cançó que escoltàvem l'altre dia: Battle for the Sun, està disponible a la seva pàgina web i es pot descarregar de manera gratuïta.

Lastfm - Març 2009

Un mes més i una nova actualització de la música que he estat escoltant, principalment a la feina on l'escolto a l'ordinador i on crec que ja he acumulat uns 20Gb... Anteriors entrades.

El Top 6 a març de 2009:


Extremadament similar al mes anterior. Només han alternat posicions Erasure i Wolfsheim.

Afegeixo el que seria el Top 21 per a poder comparar més coses:


Depeche Mode, And One, De/Vision, Pet Shop Boys, Erasure, Wolfsheim, Colony 5, Covenant, The Killers, Elegant Machinery, Morrissey, Peter Heppner, Mesh, Debod, Kraftwerk, New Order, TOY i VNV Nation.

La col·lecció ha passat de 289 a 362 i el que més he escoltat els darrers dies:


Pet Shop Boys ha augmentat, sobretot, perquè ja ha sortit el nou cd, que espero poder comentar aviat. Una incorporació interessant que ahir ja vaig destacar: Apoptygma Berzerk. Tres clàssics: Depeche Mode, And One i De/vision. I, finalment, New Order, que cada dia que passa guanya més pes en la meva discografia.

I, sí, ja he superat els 10.000 scrobblings.


Uns 2.500 en un mes.

Apoptygma Berzerk - Until the End of the World

Avui anem a Noruega per tal de destacar una cançó del grup Apoptygma Berzerk.

Banda de synhtpop-EBM formada el 1986, actualment formada per: Stephan L. Groth, Geir Bratland, Fredrik Brarud, Angel i Anders Odden.


La cançó en qüestió és Until the End of the World del disc Harmonizer del 2002.

Lletra:

"I'll wait for you until the end of the world

All the weights that keep me down
Seem heavier than before
They hit me in my face
Though you feel nothing

Only time will heal you say
Your word's not therapy
That half of me is gone
My dearest treasure torn away

I'll stick with you until the end of the world
I cry out loud but you hear nothing
I'll wait for you until the end of the world
My dearest treasure torn away

All the weights that keep me down
Seem heavier than before
They hit me in my face
Though you feel nothing

Only time will heal you say
Your word's not therapy
That half of me is gone
My dearest treasure torn away

I'll stick with you until the end of the world
I cry out loud but you hear nothing
I'll wait for you until the end of the world
That half of me is gone, my dearest treasure torn away

I'll stick with you until the end of the world
I cry out loud but you hear nothing
I'll wait for you until the end of the world
My dearest treasure torn away "


Portada:

The Killers - Concert Badalona

Ahir van tocar The Killers al Pavelló Olímpic de Badalona. El concert va estar molt bé, però comencem pel principi.

Vaig arribar una mica abans de les 20h (moment en què obrien les portes) i a l'entrada per anar a grades no hi havia ningú i la de pista estava a reventar. Després d'una estona fent cua, tanquen l'accés a pista al·legant que ja estava complet l'aforament.

Perdó?? Si hi ha un aforament limitat, fes una diferenciació entre les entrades que són de pista i les que són de grada, per tal de tenir-hi un control i que no fem la cua per no res. D'altra banda, també era mentida, ja que hi va haver gent que va estar entrant a pista fins al mateix moment de començar el concert.

Segurament el concert hauria estat més divertit a pista, però des de les grades es veia genial.


Els teloners van ser Louis XIV, que més que res va servir perquè la gent acabés d'entrar al pavelló.

Amb més d'un quart d'hora de retard (i 45 des de què havien acabat els teloners), van sortir The Killers amb la cançó Human i encadenant-la amb This Is Your Life i el públic ja estava totalment entregat. Aquesta darrera amb el moviment de braços de Never Let Me Down Again.



Pel que havia sentit de grabacions dels seus directes ja m'esperava un grup amb molt força, però també m'esperava una veu amb molt poca qualitat i en aquest punt estava prou equivocada. Va sonar molt bé.

Des del meu punt de vista, massa cançons de l'últim disc, però al cap i a la fi, era el que venien a presentar.

Setlist (aproximat):

      01. Human
      02. This Is Your Life
      03. Somebody Told Me
      04. For Reasons Unknown
      05. I Can't Stay
      06. Joy Ride
      07. Bling (Confessions of a King)
      08. Shadowplay (Joy Division cover)
      09. Spaceman
      10. Smile Like You Mean It
      11. A Dustland Fairytale
      12. Sam's Town (Abbey Road version)
      13. Read My Mind
      14. Mr. Brightside
      15. All These Things That I've Done

      16. Bones
      17. The World We Live In
      18. Jenny Was a Friend of Mine
      19. When You Were Young


Durant la versió de Shadowplay apareixien imatges de Joy Division i l'Ian Curtis a darrere. Emocionant.

Pel que fa a l'escenari, moltes llums, però encara no entenc què feien aquelles palmeres per allà...

Per acabar, va aparèixer la senyera darrere, un detall per part seva, no com els teloners que van parlar de Catalunya com si fos Espanya en diverses ocasions.


Sí, els teloners tenen raó, però no ens agrada que ens ho diguin.

Placebo - Battle for the Sun

Ja tenim títol i data de sortida del nou cd de Placebo:


Battle for the Sun, el 8 de juny.

Amb ganes després del grandiós Meds, però amb bastanta por ja que és difícil de superar.

Edito: es pot escoltar el primer single de nom homònim al youtube o es pot descarregar gratis a la seva pàgina web.

Compres a l'Fnac

Grans ofertes pel que fa a Depeche Mode a l'Fnac.

Les reedicions dels seus cds a només 9'95€. Tenint en compte que en un principi costaven uns 27€ no està gens malament.


He aprofitat per a comprar els 3 que em faltaven:

1. Construction Time Again
2. Exciter
3. Ultra

El que em feia més il·lusió, evidentment, és l'Ultra, el meu disc preferit (tot i que crec que el millor és el Violator).


Ara queda pendent escoltar els cds i veure els documentals a veure què ens expliquen.

Sputnik

Divendres vam arribar a casa després d'agafar alguna cosa per sopar i fent un zapping ràpid ens vam quedar aturats, ja sense remei, al canal 33.

Els programes musicals, sobretot els estatals, deixen molt a desitjar, sempre els mateixos grups, el mateix estil musical... Per contra, el programa Sputnik ens ofereix documentals de qualitat i aquest divendres passat tocava Joy Division, la primera part del documental que Grant Gee va realitzar sobre el grup.

El vam agafar començat, així que intentarem veure'l en streaming, disponible fins el dia 20 aquí, o ja veure'l tot sencer un dia amb calma.

Programa a tenir en compte a l'agenda i que s'ha mogut de dia, a partir d'ara: divendres a les 22.45h. Que, personalment, em sembla un dia i un horari horribles.

Ben E. King - Stand By Me

Mirant el nou vídeo d'estudi de Depeche Mode, es pot escoltar la cançó Stand by me i he recordat quant m'agradava aquesta cançó, així que l'he rescatat per tal de destacar-la.

És una cançó (via wikipedia) interpretada per Ben E. King i composada juntament amb Jerry Leiber i Mike Stoller, adaptada a partir d'un tema de gospel de 1955 interpretat per The Staples Singers.

Lletra:

When the night has come, and the land is dark
And the moon is the only light we will see
No, I won't be afraid, oh, I won't be afraid
Just as long as you stand, stand by me
So darlin', darlin' stand by me
Oh stand by me
Oh stand, stand by me, stand by me

If the sky that we look upon should tumble and fall
Or the mountain should crumble to the sea
I won't cry, I won't cry, no, I won't shed a tear
Just as long as you stand, stand by me
And darlin', darlin' stand by me
Oh stand by me
Whoa stand now, stand by me, stand by me
*Solo*

And darlin', darlin' stand by me
Oh stand by me
Oh stand now, stand by me, stand by me

If the sky that we look upon should tumble and fall
Or the mountain should crumble to the sea
I won't cry, I won't cry, no, I won't shed a tear
Just as long as you stand, stand by me
And darlin', darlin' stand by me
Oh stand by me
Whoa stand now, stand by me, stand by me
So darlin', darlin' stand by me
Oh stand by me
Oh stand now, stand by me, stand by me
Whenever you're in trouble won't you stand by me
Oh stand by me
Whoa stand now, oh stand, stand by me...

And One - Bodypop 1 1/2

Deia l'altre dia que volia comentar els discs que m'havia comprat un a un i començaré per el d'And One.

Bodypop 1 1/2 és el recull d'algunes de les cançons que han estat tocant en viu durant l'última gira i que vaig poder veure a Barcelona i a Berlín.

La portada m'encanta:


Pel que fa als covers que hi han inclòs, s'hauria de destacar que hi falten les cançons que prèviament hi havien d'incloure i, especialment, Depeche Mode.

Tot i això, han fet (o ha fet, l'Steve Naghavi) una bona selecció de hits.

A part, i suposo que degut a la demora amb què ha sortit el disc, hi ha 3 noves cançons i dues versions de cançons del Bodypop.

"Paddy is my DJ" ja l'havíem escoltat i no ens va aportar res de nou. "Und Wenn" és una instrumental, lenta, maca, però tampoc acaba de motivar. Per contra, "Love is a drug abuser" ja és més atraient i és la millor per a obrir el cd.

La versió de "So Kling Liebe" no arriba a l'alçada de la preciositat que era l'original. I l'altra versió de "Love You To The End" acaba atrapant per la variació que hi han fet a la lletra per a adaptar-la i dedicar-la a Depeche Mode i com que l'original també és bona, val la pena.


Pel que fa a les versions, la selecció de cançons està prou bé tot i que hagués canviat una de les de New Order per una d'un altre grup i així no n'hi haurien dues d'un mateix grup.

Tot i això, el so és espectacular, no com el bootleg que corre per internet, la veu se sent perfecta i el públic suficientment baix com per saber que està allà, però sense molestar (tot i que a vegades fa dubtar de si és realment en directe perquè no se senten gens).

Es troba a faltar que no diguin on han estat grabades.


Tracklist:

     01. Love Is A Drug Abuser
     02. Paddy Is My DJ
     03. Und wenn
     04. So klingt Liebe (Ur-Version 2005)
     05. Love You To The End (Ur-Version 2005)
     06. The Sun Always Shines On TV (A-ha-Cover live)
     07. It’s A Sin (Pet Shop Boys-Cover live)
     08. Big In Japan (Alphaville-Cover live)
     09. The Great Commandment (Camouflage-Cover live)
     10. Smalltown Boy (Bronski Beat-Cover live)
     11. Blue Monday (New Order-Cover live)
     12. True Faith (New Order-Cover live)
     13. Sometimes (Erasure-Cover live)
     14. Only You (Yazoo-Cover live)

Pet Shop Boys - Avançament Yes

Ja queda menys per a la sortida del nou disc de Pet Shop Boys: Yes, el dia 23 de març i a la pàgina web han penjat trossos d'algunes cançons.

Sona prou bé, però encara haurem d'esperar una mica més fins que es filtri. Després del primer single Love, etc., només podem esperar un bon disc.

Covenant (bikini 2009-03-07)

Finalment ahir vam anar a Bikini i la veritat és que va valdre la pena. Escoltar en directe tot un seguit d'èxits de Covenant un darrere l'altre no té preu, però comencem pel principi.

La sortida de casa va ser accidentada ja que hi vam haver de tornar dues vegades, una d'elles perquè m'havia deixat les entrades. Bé...

Primer vam passar pel bar a prendre alguna cosa i a veure 15 minuts del Barça. Després del primer gol vam anar tirant cap al concert i vam arribar que acabaven de començar els primers teloners.


E.G.O., el projecte de dos nois que van tocar juntament amb 3 persones més. La música no va estar malament, la veu del cantant vam estar una estona pensant a qui ens recordava i vam arribar a la conclusió de què a l'Alaska...

Després van sortir XMH vinguts des dels Països Baixos i amb una energia inacabable sobre l'escenari. Tampoc va estar malament, però no matava.

Finalment, van sortir Covenant presentant una cançó del que serà el nou disc Modern Ruin.


No puc recordar el setlist a més hi havia cançons antigues que jo no coneixia i alguna nova.

Això sí, van encadenar les que per mi són les millors cançons i ens van fer botar sense parar: The Men, We Stand Alone, Ritual Noise, Happy Man...


La veritat és que era un concert del que potser no n'esperava molt i per això em va fer disfrutar molt.

Nous cds - Març 2009

Em sembla que cada vegada que compro cds per internet, quan arriben, la meva frase és: "per fi".

Es retrassen bastant, pel que em sembla que aviat començaré a descartar algunes botigues online.

Aquesta vegada ha arribat:


1) And One: Bodypop 1 1/2: disc de versions d'altres grups en viu, 3 cançons noves i dues versions del disc anterior.

2) Peter Heppner: Solo: primer disc en solitari del cantant de Wolfsheim. Espectacular i que ja vaig comentar una de les cançons aquí.

3) Colony 5: Structures: per mi el millor disc que he escoltat fins ara d'aquest grup. Sé que sempre que parlo de Suècia dic el mateix (que a part d'Ikea i Abba hi ha altres coses), però és que cada vegada hi trobo més coses interessants.


Tots 3 ja els coneixia, així que considero que ha estat una gran compra. A veure si trobo el moment per a comentar-los una mica un a un.

Pepe Rubianes

Ahir, 1 de març de 2009, va morir l'actor Pepe Rubianes a causa d'un càncer de pulmó.


Nascut a Galícia, però català d'adopció, ens ha deixat grans moments i moltes rialles per a la posteritat.

Més info als diferents diaris: El País, altres...

I, finalment, despotricant: vídeo youtube. Com es poden dir tantes paraulotes? Boníssim!

Brams - Sempre més

Ja vam parlar de Brams, grup amb més èxit dels que ha format part Francesc Ribera "Titot".


Sempre reivindicatius, abans de separar-se el 2005 ens han deixat moltes cançons per al record. Aquesta vegada, a destacar: Sempre més del disc Energia del 2003, el darrer disc d'estudi que van treure.

Lletra:

Va ser l'any de començar a posar-nos en moviment.
Mocadors negres al coll, i conèixer tanta gent;
l'any que vam sortir al carrer per tornar-los a dir que no,
érem prou valents per fer qualsevol revolució.

No recordo d'ençà un reguitzell de sentiments tan forts;
deu ser que el filtre dels anys deixa passar només els bons records.

Va arribar l'any dels jocs, l'any que van jugar més brut,
de tortures i presons, de pensar que havíem perdut.
Aquí el filtre va petar, sols en recordo amargor
i el dia que veig pensar: - quant de temps llençat en va!

Amb l'absoluta certesa de no haver arribat enlloc
vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc.

Uns se'n van anar a dormir i altres vam passar nit en blanc;
però a casa tot era foscor fins que obrint el finestró,
fascinats, vam comprovar que l'empelt havia brotat.
Cap bon dia com aquell que ens permet tornar al combat.

Mentre duri el setge no signarem la rendició:
mocadors negres al coll! Visca la revolució!

Sempre més
mentre duri el combat
sempre més
estaré al teu costat,
sempre més
que aquest poble necessita
sempre més
retrobar la llibertat.

Portada: