dilluns, 1 de setembre del 2008

Berlín & Zita Pop Festival (agost 2008)

Ahir vaig aterrar de Berlín i la veritat és que ha valgut MOLT la pena.

La ciutat és una passada. No vaig sortir de nit perquè després de caminar 12h visitant diferents coses ja no en tenia ganes i, a més, sortir sola no em motiva gaire. Tot i això, es veu que per la nit també hi ha molta animació.

Pel que fa al que vaig poder visitar (molt més del que em pensava que em donaria temps), cal destacar el Memorial dels jueus i el camp de concentració de Sachenhausen que són bastant impactants.


La resta de la ciutat també és maca i pots veure diferents contrastos. El mur de Berlín (East Side Gallery) et dóna una petita idea del que va poder significar que de sobte tot quedés partit en dos.

Els peus em van quedar destrossats de tant caminar i el dia del concert quasi no em podia ni moure, però el subconscient em va donar un cop de mà i durant el concert no em van fer ni mal.

L'endemà, dissabte, no podia ni caminar però... i què més dóna???





Pel que fa al concert: vaig arribar a Spandau al matí i vaig visitar el casc antic de la ciutat (petitó) i la Zitadelle, on ja estaven muntant l'escenari.

Després em vaig sentar (els peus em mataven) i vaig fer temps fins cap a les 16h que ens van deixar entrar. Primera fila aconseguida i encara sort perquè amb els alemanys que hi havia de 2m no hagués vist res.


Primer van començar tocant Psyche que eren els que estaven més contents d'estar allà. Jo no els havia escoltat mai i no va estar malament per entrar en situació. Cançons que recordo que van anomenar: Sanctuary, Goodbye Horses y Disorder.


Després van aparèixer Mesh que ja em van començar a fer cantar i saltar amb cançons com Friends like these, Crash... Van estar poca estona sobre l'escenari (uns 40 minuts, potser?) i la veritat és que em vaig quedar amb ganes de més.


Una mica el setlist va ser: Petrified (que no em va acabar de convèncer en viu), Friends like these, Crash, Not prepared, What are you scared of? (molt bona), Leave you nothing, alguna més que no recordo y From this Height per a tancar.



Cap a les 19h passades van aparèixer Camouflage que em van agradar prou. El cantant està molt molt gran, del pal envellit, però en plena forma. També poqueta estona, uns altres 40 minuts o així. També amb ganes d'algunes altres cançons que m'agraden d'ells.


El setlist aproximat: I can't feel you, Me & You, We are lovers, Confusion, Motif Sky, Neighbours, Suspicious love (molt guapa!), alguna que no recordo i, per acabar, The Great Commandment i Love is a Shield, grandiós final.


Cap a les 20.30h van aparèixer AND ONE ja amb el cover de Fools de Depeche Mode. Tota la Ciutadella va començar a vibrar i a cridar. Estàvem esperant allò des de feia hores i, en el meu cas, fins i tot, des de feia dies, semanes...

L'escenari és el següent:


Que no estic segura de si m'acaba d'agradar ja que tant al Chris com al Gio se'ls veu molt poc. Tot i això, està millor un escenari currat, que no pas tal i com venen a Barcelona, sense decorats ni res...


Van començar a tocar cançons molt encadenades, pel que em pensava que actuarien com els altres grups, uns 40 minutets i cap a casa. L'alegria va ser quan vaig veure que no, que allò anava per llarg. I així va ser, van estar prop de 2h tocant. BUF, B-R-U-T-A-L!!!



El setlist va ser:

1. Fools
2. Body company
3. High (em va encantar com sona en directe)
4. Sometimes (de les millors d'And One)
5. But not tonight (de les meves preferides de DM pel que em fa remoure tots els sentiments)
6. Recover you
7. Wasted / Personal Jesus
8. Stand the pain
9. Timekiller
10. Für
11. It’s a sin
12. Enjoy the unknown (molt tendre i maca)
13. Schwarz
14. Traumfrau (genial en directe)
15. Deutschmaschine
16. Steine sind Steine
17. Fernsehapparat
18. Sternradio / Photographic (una sorpresa que sonés Photographic de DM, encara que només fons un tros molt curt)
19. Get you closer
20. Speicherbar / Fly on the windscreen (una altra sorpresa DM)

Encore:

21. Techno man (m'encanta com es tornen bojos per l'escenari, corrent d'un costat a l'altre)
22. Military fashion show
23. Body nerv
24. So klingt Liebe (molt maca, també)


D'acord, hi falten cançons, però és que amb totes les que tenen, com es podria fer una selecció sense deixar-se'n cap??


Menys covers que d'altres vegades, tot i que les que van tocar la majoria ja les havia sentit. Hagués estat molt bé poder sentir-ne d'altres, però poder escoltar en viu algunes seves també va valdre molt la pena.

Pel que fa al punt negatiu, el fet que l'Steve Naghavi es dirigís al públic en alemany tota l'estona (d'acord és el normal i lògic, faltaria més), però jo no m'enterava de res. Hi va haver un moment que va estar una bona estona xerrant i el fet de tenir-lo a dos pams i no entendre res del que deia, em va posar una mica dels nervis. Més o menys, per la reacció del públic, podies deduir el que estava dient, però no en tots els casos. Quan va estar tanta estona parlant, no sé si explicava on aniria després del concert, o si explicava el que havia dinat aquell dia.


Doncs més o menys això és tot. Una ciutat molt maca, una passada de concert i amb moltes ganes de poder tornar a veure AND ONE aviat.


Falta pujar els videos al youtube... estoy en ello!!!