Per fi ha sortit el primer disc del grup de synthpop madrileny debod.
Després de dues maquetes (el 2005 i el 2006) la discográfica sueca Crazy Bear Records ha vist el potencial que tenen aquests dos nois, Josh (veu i programació) i Nene (segones veus, programació i teclats).
En general el disc està MOLT BÉ, tot i que encara no està a la venda el cd en sí, es pot escoltar sencer al seu myspace, així com també comprar-ne una còpia digital. El que es pot sentir per internet sona molt bé. Han aprofitat les cançons de la segona maqueta (Simmetry) i una de la primera, així com noves cançons, algunes que ja havíem pogut escoltar al single "In a Cage", i una última cançó en espanyol.
Després d'haver-lo escoltat infinitat de vegades en només dos dies, intentaré anar analitzant el disc cançó per cançó:
1. The sky goes on: declaració d'intencions. La primera cançó ha d'obrir pas al disc i no sempre és fàcil. Una bona elecció ja que mescla les diferents opcions que anirem veient al llarg del cd: synthpop amb un to alegre que et fa moure't constantment.
2. In a cage: el single que van treure (ben escollit), així que aquesta ja l'esperàvem amb ganes. Una altra cançó amb ritme, amb una parada brusca a mitja cançó que sembla que s'acabi deixant-te amb la sensació de què falta alguna cosa, però llavors comença amb un ritme més pausat (one, two, ..., eight) fins que torna a accelerar-se.
3. She is like a crash: no és de les meves preferides tot i que no acabo de veure què és el que no m'agrada. La veu transmet sentiments, la base incial també m'agrada. Suposo que el que em falla és aquesta tornada que ves a saber a què em recorda, però no em convenç.
4. Your presence: de la primera maqueta. Molt bon tema. Es nota l'evolució de sons que han fet amb els anys. Sona més "pop" que les següents cançons que han fet, però no per això pitjor. La lletra també està bé: Only one makes me sweat blood no podria ser més gràfic.
5. Destroy Me: nova cançó que és més difícil d'escoltar. Té un so més dur i la veu distorsionada. No sé si és perquè ho escolto per internet i per l'ordinador, però potser està una mica massa distorsionada i costa d'entendre la lletra. Tot i això, sona de meravella.
6. Obsession: em sembla una bona cançó per a incloure-la al cd, però tampoc és de les meves preferides. Una mica monòtona.
7. Wake up!!: ja coneguda de la maqueta Simmetry i amb una projecció enorme en directe al crit de "wake up!!". La lletra em recorda en alguns moments a Depeche Mode, una de les grans influències d'aquest grup, tot i que es va convertint en autèntica cançó debod a mesura que va avançant.
8. You know the reason: també de la segona maqueta. Molt pop i de les que més s'assembla a les de la primera. Potser la més fluixa de Simmetry.
9. The Second Part: tercera cançó encadenada de la segona maqueta i la meva preferida. M'hagués semblat l'error més gran del món que no l'haguessin inclosa. M'encanten les segones veus, la música i com apuja el to a la tornada. Em fa posar els pèls de punta. Totalment IMPRESCINDIBLE. Hauria de ser una cançó per a la prosperitat.
10. Burning Flame: darrera cançó de Simmetry y cuarta consecutiva. La veu sona més greu i profunda i li fa guanyar bastants punts. Ha de tenir molta força en directe: Let's go!.
11. I like to suffer: hauran d'incloure Daft Punk entre les influències perquè el començament benbé podria ser d'ells. Una veu de màquina ens canta unes línies abans de passar al so més debod. La combinació? Perfecta.
12. A mi alrededor: la cançó en castellà. No sé el perquè d'aquest canvi d'idioma: potser per contracte o algun tipus de petició, però tot i la por que em feia escoltar-la, no m'ha decepcionat. Em sona més infantil, probablement perquè entenc la lletra al 100%, sona més nacional (lògicament)... Tot i això, té més qualitat que gairebé qualsevol grup dels que canten en espanyol actualment. La veritat és que tot i les reticències inicials no està gens malament.
En definitiva, un dels discos d'aquest 2008 i amb ganes de veure'ls en directe.
Després de dues maquetes (el 2005 i el 2006) la discográfica sueca Crazy Bear Records ha vist el potencial que tenen aquests dos nois, Josh (veu i programació) i Nene (segones veus, programació i teclats).
En general el disc està MOLT BÉ, tot i que encara no està a la venda el cd en sí, es pot escoltar sencer al seu myspace, així com també comprar-ne una còpia digital. El que es pot sentir per internet sona molt bé. Han aprofitat les cançons de la segona maqueta (Simmetry) i una de la primera, així com noves cançons, algunes que ja havíem pogut escoltar al single "In a Cage", i una última cançó en espanyol.
Després d'haver-lo escoltat infinitat de vegades en només dos dies, intentaré anar analitzant el disc cançó per cançó:
1. The sky goes on: declaració d'intencions. La primera cançó ha d'obrir pas al disc i no sempre és fàcil. Una bona elecció ja que mescla les diferents opcions que anirem veient al llarg del cd: synthpop amb un to alegre que et fa moure't constantment.
2. In a cage: el single que van treure (ben escollit), així que aquesta ja l'esperàvem amb ganes. Una altra cançó amb ritme, amb una parada brusca a mitja cançó que sembla que s'acabi deixant-te amb la sensació de què falta alguna cosa, però llavors comença amb un ritme més pausat (one, two, ..., eight) fins que torna a accelerar-se.
3. She is like a crash: no és de les meves preferides tot i que no acabo de veure què és el que no m'agrada. La veu transmet sentiments, la base incial també m'agrada. Suposo que el que em falla és aquesta tornada que ves a saber a què em recorda, però no em convenç.
4. Your presence: de la primera maqueta. Molt bon tema. Es nota l'evolució de sons que han fet amb els anys. Sona més "pop" que les següents cançons que han fet, però no per això pitjor. La lletra també està bé: Only one makes me sweat blood no podria ser més gràfic.
5. Destroy Me: nova cançó que és més difícil d'escoltar. Té un so més dur i la veu distorsionada. No sé si és perquè ho escolto per internet i per l'ordinador, però potser està una mica massa distorsionada i costa d'entendre la lletra. Tot i això, sona de meravella.
6. Obsession: em sembla una bona cançó per a incloure-la al cd, però tampoc és de les meves preferides. Una mica monòtona.
7. Wake up!!: ja coneguda de la maqueta Simmetry i amb una projecció enorme en directe al crit de "wake up!!". La lletra em recorda en alguns moments a Depeche Mode, una de les grans influències d'aquest grup, tot i que es va convertint en autèntica cançó debod a mesura que va avançant.
8. You know the reason: també de la segona maqueta. Molt pop i de les que més s'assembla a les de la primera. Potser la més fluixa de Simmetry.
9. The Second Part: tercera cançó encadenada de la segona maqueta i la meva preferida. M'hagués semblat l'error més gran del món que no l'haguessin inclosa. M'encanten les segones veus, la música i com apuja el to a la tornada. Em fa posar els pèls de punta. Totalment IMPRESCINDIBLE. Hauria de ser una cançó per a la prosperitat.
10. Burning Flame: darrera cançó de Simmetry y cuarta consecutiva. La veu sona més greu i profunda i li fa guanyar bastants punts. Ha de tenir molta força en directe: Let's go!.
11. I like to suffer: hauran d'incloure Daft Punk entre les influències perquè el començament benbé podria ser d'ells. Una veu de màquina ens canta unes línies abans de passar al so més debod. La combinació? Perfecta.
12. A mi alrededor: la cançó en castellà. No sé el perquè d'aquest canvi d'idioma: potser per contracte o algun tipus de petició, però tot i la por que em feia escoltar-la, no m'ha decepcionat. Em sona més infantil, probablement perquè entenc la lletra al 100%, sona més nacional (lògicament)... Tot i això, té més qualitat que gairebé qualsevol grup dels que canten en espanyol actualment. La veritat és que tot i les reticències inicials no està gens malament.
En definitiva, un dels discos d'aquest 2008 i amb ganes de veure'ls en directe.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada