diumenge, 31 de maig del 2009

Placebo - "Battle for the Sun" playback

El nou disc de Placebo sortirà a la venda el 8 de juny, però abans, ens donen l'oportunitat d'escoltar-lo fins a 5 vegades a la seva pàgina web.


El termini acaba avui a les 23.59h així que queda poc temps per a escoltar-lo, a veure si trobo algun moment de calma.

Fer click aquí per a accedir.

Tot i això, hi ha unes normes:


No seria la millor de les opcions, però és lògic que hi posin algunes limitacions. Són pocs dies per a escoltar-lo i estaria bé poder pausar les cançons però d'aquesta manera t'obliguen a estar atent ja que també has d'anar passant d'una cançó a l'altra manualment.

divendres, 29 de maig del 2009

Continua el Tour of the Universe

Finalment, Depeche Mode han donat un comunicat oficial i hem pogut saber que:


1) al Dave Gahan li han extirpat un tumor de la bufeta (pobre! quantes especulacions hi ha hagut!) però ja està recuperat

2) el tour segueix a partir del 8 de juny a Leipzig

Comunicat oficial

dijous, 28 de maig del 2009

Barça - Campions d'Europa

És NOSTRA:



90 minuts. Un gol al minut 10 a la primera jugada d'atac del Barça. Un Puyol anulant a Cristiano Ronaldo. Un Guardiola exultant. Un Eto'o golejador. Una final de somni. Un merescut 2-0. Una temporada espectacular.

Els herois (titulars de la final de Roma 2009):



Víctor Valdes: un parell d'aturades importants. Al partit contra el Chelsea vaig prometre no tornar a criticar-lo mai més. S'ho ha guanyat.

Puyol: l'entrega, la força. Ubicat al lateral dret. EL capità. Amb la senyera sota el braçalet que obliga a portar la UEFA.

Piqué: el relleu. El futur. Una falta inicial per frenar un Cristiano Ronaldo que li havia trencat la cintura i se n'anava sol. La resta perfecta.

Touré: l'armari. Amb el seu ritme pausat i la seva sang freda, al seu lloc.

Sylvinho: el regular. Si no juga, no es queixa, si juga, manté una línia constant. Grande!

Busquets: la revelació d'aquest any.

Xavi: en els darrers anys ha passat del joc horitzontal al que ens tenia acostumats a ser l'amo de l'equip.

Iniesta: el geni que ens va donar el pas a la final i que s'ha recuperat a temps. Gràcies.

Messi: l'estrella. Golàs de cap per donar tranquil·litat.

Henry: el francés que recupera amb el Barça la copa que va perdre amb l'Arsenal.

Eto'o: infatigable. L'encarregat d'obrir el marcador.

dilluns, 25 de maig del 2009

Déjame Entrar (Lat den ratte komma in)

"Déjame entrar" és una pel·lícula sueca sobre vampirs, però no es tracta d'una pel·lícula de terror, és una preciosa història d'amistat.

Una amistat entre un nen, Oskar, amb problemes amb els companys de l'escola i la seva nova veïna, Eli, una nena que només surt de nit... No vull revelar res més, doncs és millor veure com es desenvolupa la història a poc a poc.


Basada en la novel·la de John Ajvide Lindqvist i dirigida per Tomas Alfredson, quasi dues hores que passen en un suspir entre paissatges nevats i una brutal sensibilitat.

dissabte, 23 de maig del 2009

Beborn Beton - Deeper Than The Usual Feeling

Beborn Beton és un grup alemany de synthpop que he conegut a través del blog Música: Ni Temps Ni Espai.

Banda formada el 1989, treuen el seu primer disc el 1993 amb la recopilació de les cançons que havien estat fent durant aquells anys. Els membres del grup són: Stefan "Till" Tillmann, Michael B. Wagner i Stefan Netschio, el cantant.


M'ha costat bastant decidir la cançó concreta. El disc el tenia bastant clar, Truth del 1997. Al final he decidit destacar: Deeper Than The Usual Feeling.



Lletra:

I thought she was an angel
Beautiful and kind
I thought she was an angel
Till the day she ran away
And blew my mind

I tried to hold her
Keep her in my arms
She was so cold
And when she smiled I felt
My heart was torn apart

I thought we had a thing
Much deeper than the usual feeling
And after all I was too blind
To see our love deceasing

I thought she was my baby
Innocent but wise
I thought she was my baby
But I didn't see the sadness in her eyes

I couldn't stop her
Did I even try?
I'd send her letters if I had the chance
But there'll be no reply


Portada:



La cançó "New Born King" no l'he trobat pel youtube, així que m'he decantat per una altra. Destacar, també: Spawn, Another World...

dissabte, 16 de maig del 2009

PSB - Did You See Me Coming?

Pet Shop Boys ha tret el seu segon single. Per a aquesta ocasió han escollit Did you see me coming? tot i sabent que la millor cançó del disc és The way it used to be, tampoc és una mala elecció.

Ja tenim video:



El videoclip s'assembla al de Minimal, amb una estètica molt similar, jugant amb les llums i el blanc i el negre.

Concerts cancel·lats - Depeche Mode

Ja fa uns dies que ha passat, però no havia tingut temps d'escriure fins avui.

Degut a una forta gastroeinteritis del Dave Gahan, el grup Depeche Mode s'ha vist obligat a cancel·lar alguns dels seus concerts.


Al darrer comunicat oficial ens comuniquen que segueix estant sentat a la trona (aproximadament):

"Depeche Mode have been forced to cancel a further four shows on their Sounds of the Universe tour due to further complications from singer Dave Gahan's severe bout of gastroenteritis. Dave is currently undergoing further tests.

Depeche Mode apologise to all their fans for this inconvenience and wish Dave a speedy recovery. Further information will be released in due course."



Per a més informació es pot accedir a l'apartat de notícies de la pàgina oficial.

Per favor, a finals de juny no pot fer el mateix a París, que ens tornin els diners o que ho canvïin de dia és secundari en aquest cas, perquè amb el nostre sou no ens podem permetre uns altres bitllets d'avió.

A cuidar-se!

dimarts, 12 de maig del 2009

I hate you

Avui aquesta cançó perquè descriu com em sento. Insultar als clients és lleig, però jo em sentiria millor...



Seran capaços de dir una paraula amable quan s'acabi algun dels projectes? La veritat és que només vull que s'acabi tot bé, que estiguin contents i em deixin en pau.

Però de moment, en Peter Heppner em dóna un cop de mà:

I'm feeling great, I'm feeling fine
Oh, how wonderfully good it can be to know
Revenge is mine

You may think I will forget
And that time will wash away all the things
You should regret

But I will find a way
Do not think I can't wait

I hate you, from the bottom of my heart
I hate you, I'll kick and I'll break you
And I won't tear myself apart
I hate you, from the bottom of my heart

You can't make your words unsaid
No matter how much you ever try to make
Me forget

It's not a dream, this is real
The world is not your own fairy-tale and so
You will see

Revenge is enjoyed the most
If it's eaten cold.


dilluns, 11 de maig del 2009

The Magnetic Fields - All My Little Words

Grup de Nova York, de cançons de títols llargs, però curta durada. Cançons senzilles però boniques. La paraula clau és bonic. Per un dia de sol, per a estar tranquil.

The Magnetic Fields van començar el 1991 i l'Stephin Merrit n'és el culpable. Actualment l'acompanyen: Claudia Gonson, Sam Davol i John Woo.


Toquen tota mena d'instruments poc convencionals: ukelele, banjo, acordeó, violonce, mandolina, piano, flauta, xilòfon, instruments de percussió. El fet d'utilitzar també sintetitzadors els fa entrar dins l'ampli grup del synthpop.

La cançó a destacar és All My Little Words, de l'àlbum 69 Love Songs del 1999.



Lletra:

"You are a splendid butterfly
It is your wings that make you beautiful
And I could make you fly away
But I could never make you stay
You said you were in love with me
Both of us know that that's impossible
And I could make you rue the day
But I could never make you stay

Not for all the tea in China
Not if I could sing like a bird
Not for all North Carolina
Not for all my little words
Not if I could write for you
The sweetest song you ever heard
It doesn't matter what I'll do
Not for all my little words

Now that you've made me want to die
You tell me that you're unboyfriendable
And I could make you pay and pay
But I could never make you stay"



Portada:



dimecres, 6 de maig del 2009

Chelsea 1 - Barça 1

Em sembla que no havia parlat encara de futbol, del Barça, però crec que aquest any s'ho mereix.

Després de l'espectacular partit de dissabte passat contra el Madrid al Bernabeu (2-6), avui tocava la tornada de les semifinals de la Champions.

Al Barça li valia guanyar o un empat amb gols.

Gol del Chelsea. Targeta groga a Alves que es perdria la final. Expulsió d'Abidal (que també se la perdria). Fi dels 90 minuts. Temps de descompte...


Golàs d'INIESTA. 1-1. Crits al bar, gent abraçant-se. Patiment en els últims minuts. Pèrdua de temps. Partit dolent, però VICTÒRIA.

Jo tremolant i aguantant per no plorar. Trucant a mon germà que estava igual a Bilbao.

Emoció. Sentiment. Il·lusió. Alegria. ROMA.

dilluns, 4 de maig del 2009

Mosaic DM

Per matar l'estona, als de Depeche Mode se'ls va acudir crear un mosaic amb una foto dels 3 (Martin, Dave & Andrew) formada a partir de petites fotos que enviessin els fans (previ pas per un filtre per a evitar ensurts).

La foto general més o menys seria:


No volia participar-hi, però al final hi vaig caure. M'ha tocat bastant a baix, a les cames del Fletch:


Em vaig animar a posar la meva foto... però de manera que no se'm pugués reconèixer fàcilment. Qui no té un tattoo igual? Poc original, cert, però m'encanta:


Per a poder participar-hi només cal fer click aquí i registrar-se:

Entrada Depeche Mode

Surten a la venda aquest dimecres 6 de maig, demà dimarts és la prevenda i avui l'hem pogut aconseguir a través dels subscriptors de La Vanguardia.


Entrada de pista de 50€ i lletja, lletja (servicaixa).

Anem escalfant motors per París: 27 de juny, i per Barcelona: 20 de novembre.

divendres, 1 de maig del 2009

Sounds of the Universe - Depeche Mode

Després de ja haver escoltat el nou cd de Depeche Mode diverses vegades, intentaré exposar una mica les meves idees.

Per internet he llegit moltes crítiques negatives sobre el Sounds of the Universe al voltant de la frase "el pitjor disc de Depeche Mode", però la meva idea es troba bastant distant d'aquest punt.


El disc comença amb la cançó In Chains, amb un tros instrumental, com un soroll de fons durant 1 minut que et fa estar a l'espectativa. Comencen a sonar les primeres notes i al minut i mig sentim la suau veu d'en Dave Gahan. Una cançó que va guanyant a mesura que l'escoltes.


Seguim amb Hole to Feed, la primera de les tres cançons que ha escrit en Dave. Sabem que el seu nivell no és el del Martin L. Gore, però la pregunta seria "qui pot estar-hi?". Així doncs, donem una oportunitat a les seves cançons.

Hole to Feed té una base molt més fosca en relació a In Chains i ja ens fa deduir que aquest no serà un disc de grans tornades per corejar als estadis.

La segona que porta el seu nom és Come Back i és, possiblement, la més fluixa del disc i la tercera és Miles Away / The Truth is que recupera una mica el ritme cap al final del disc, apujant de nou el nivell per a acabar de manera perfecta.


Seguim el disc (3a cançó) amb el single Wrong. Probablement la millor per a sortir com a single, per la força que té tot i que no té tornada, però no la que millor defineix el disc, en general molt més tranquil.

A mi em sembla una grandíssima cançó, la música, la lletra, l'energia, els cors (too long).

Tornem a recuperar un aire més tranquil amb Fragile Tension amb una veu molt més suau que segueix amb Little Soul que seria una de les típiques cançons que en general canta el Martin, però que en aquest cas han decidit que la canti el Dave amb una segona veu preciosa del Martin. És aquesta combinació el que la fa diferent i no passa per alt.

Seguim amb In Sympathy que encara no m'acaba de convèncer i la música em recorda una altra cançó de DM, sobretot al principi, però no acabo de veure quina.


El començament de Peace ja t'atrapa: unes notes i la frase "Peace will come to me", aquesta simple tornada et fa posar els pèls de punta. No crec que la puguem veure en directe, doncs la resta de la cançó el Dave força la veu fins a límits insospitats.


Després apareix Come Back, comentada abans, Spacewalker, una instrumental que passa sense pena ni glòria i li toca el torn a Perfect, una altra cançó tranquila que tampoc acaba de destacar.

Seguim amb Miles Away / The Truth Is que també he comentat abans i arriba la primera (i en aquest cas única) cançó que canta el Martin sol. Jezebel: una cançó preciosa.

I, finalment, acabem amb Corrupt, amb una lletra espectacular: "I could corrupt you in a heartbeat"; "You'll be calling out my name. When you need someone to blame". Una de les meves preferides, sense cap mena de dubte, però que és probable que passi més per alt degut a què està l'última en el cd (el mateix que amb The Sun and the Rainfall del A Broken Frame).

VNV Nation - Reformation 01

A l'espera del nou cd de VNV Nation que com ja vam comentar sortirà el 19 de juny, ens conformem amb el pack Reformation 01.




Què conté?

a) Un llibret amb fotos i comentaris.


b) Un cd amb cançons en viu:

     1) Joy
     2) Chrome
     3) Testament
     4) Nemesis
     5) Endless Skies
     6) Farthest Star
     7) Procession
     8) Entropy
     9) Illusion
     10) Arena
     11) Honour 2003
     12) Perpetual

c) Un cd amb Remixes i material unreleased.


d) Un cd amb un dvd: Farthest Star, Chrome, Nemesis, Illusion, Homeward, Arena, Honour 2003, Perpetual.

Estèticament està molt currat: tapa dura, fotos, tot negre i senzill. Pel que fa al so, tot just acabo de posar el primer cd amb les cançons en viu i se sent de manera espectacular. No tinc cap dubte que els altres cds estaran a l'alçada. És un grup que cuida fins a l'últim detall.


Què hi falta? Que en algun lloc del pack indiqui quines cançons hi ha a cada cd.

"VICTORY NOT VENGEANCE"