IAMX: Come Home

Un altre video que ha sortit aquests dies és el Come Home d'IAMX. No és una cançó que em cridi gaire l'atenció, però crec que és innegable que el videoclip és maco. És una mica hipnotitzant:


Per cert, tal i com comentàvem ja fa setmanes, el Chris Corner havia hagut d'anul·lar els concerts que tenia previstos perquè no es trobava bé. Insomni i l'esgotament derivat, van dir. Sembla que es va recuperant i ara fa uns 10 dies va escriure una carta en què se'l veu filosòfic i comentant el que està fent i com ens ofereix aquest video encara que no hi hagi un single darrere.

Erasure: Gaudete

Últim dia del mes. Demà és festa. Tinc el cap de setmana per pensar què en faig de la meva vida. Sobretot pel que respecta al tema laboral, però al cap i a la fi, la majoria de vegades és això el que defineix qui som. Però vull que això sigui el que em defineix, igual que algunes de les persones que he conegut? Doncs la veritat és que no. Però avui en dia potser és més complicat deixar un lloc fix en una empresa i deixar-ho tot per una il·lusió. Ja es veurà. Ara com ara ja no hi puc pensar més. Necessito plegar i una Paulaner...

Deixem estar els temes personals i passem a comentar tot el que ha anat passant aquests dies. Potser el més significatiu és el nou single d'Erasure. Tal i com vam comentar, han optat per començar amb Gaudete:


El videoclip m'agrada. Amb l'Andy Bell i el Vince Clarke en format ninotet i paisatges nevats també com de joquina. És un tema curt, de menys de 3 minuts. No em desagrada com sona, l'Andy canta bé, els sons de fons estan bé... però no m'acaba de convèncer. Em sembla més una cançó de "relleno", per a acabar d'omplir un àlbum. Ja veurem com va evolucionant.

Per cert, en aquest cas el tema és en llatí. La resta se suposa que seran clàssics en anglès i, les noves cançons, també en anglès.

Amphi Festival: Resum 2013

Des de l'Amphi Festival han pujat un video-resum de l'edició d'aquest any com a trailer per a l'any que ve.

A més de per recordar una mica els moments d'aquest any, si apareixes al video i envies un email indicant el moment i amb una foto per a demostrar que ets tu, pots participar en un concurs per guanyar entrades per aquest any. Per bé o per mal no m'hi he vist. De totes maneres, el pagar l'entrada no és el que més em preocupa, sinó on estaré el proper estiu i si tindré una feina que em permeti arribar-hi.

NamNamBulu: en viu al cotxe!

NamNamBulu han tornat. Pensava que ho havia comentat, però sembla que no. Tot i que en el resum dels festivals estiuencs, sí que els vaig anomenar.

Doncs comencem per l'inici. A finals del 2012 van anunciar que tornaven. Primer amb alguns concerts i ara també estan treballant en un nou cd, del qual ja n'anirem comentant les novetats.

Per passar l'estona, el Henrik Iversen, el cantant, ha penjat un parell de videos a Youtube conduint el seu cotxe i, amb la música de fons, canta ell la lletra en viu. La veritat és que estan molt bé perquè se senten molt bé i ell té aquesta veu espectacular que et fa parar un moment i mirar-te'l.

Primer va començar amb Now or Never:


I, després, per votació popular, li va tocar a Memories:

Solitary Experiments: Phenomena

La setmana que ve torno a marxar uns dies fora per feina. Segurament serà la darrera vegada que marxo cap allà i me n'alegro. Aquesta vegada serà encara més dur que abans, però què hi farem. Com que divendres és festa i dijous hi ha concerts, torno dimecres. Així que per sort, serà curt. Ara, quan se m'acaba el contracte, em comencen a donar projectes. Jo flipo. Però vaja, centrem-nos en coses més importants.

Solitary Experiments han tret nou disc. Es diu Phenomena i l'he estat escoltant de fons aquest matí. No li he fet gaire cas, però per ara no hi ha hagut res que em cridés gaire l'atenció.

El tracklist és el següent:

1. Tilting At Windmills
2. No Salvation
3. Trial And Error
4. Epiphany
5. Quicksand
6. Beg You Pardon
7. Game Over
8. Now Or Never
9. Beacon Light
10. Steering Wheel
11. Stars
12. Leb Deinen Traum

I ja hi ha un primer videoclip oficial. El tema escollit és Epiphany:

Festa del cinema 2013

Aquests dies 21, 22 i 23 d'octubre (de dilluns a dimecres) es celebra la Festa del cine, el que vol dir que entrant les teves dades en una pàgina web et donen una acreditació (gratis) i pots veure cada pel·lícula per només 2'90€.

Hi ha un llistat de sales a les que es pot anar que, la veritat, és prou llarga i variada. En el meu cas, que m'agrada veure les pel·lícules en versió original, el Renoir i el Yelmo Icaria eren els que tenien més números en el cas que pugués anar-hi.

Totes les pel·lícules de la cartellera són vàlides, tot i que en els casos del 3D el cinema en qüestió pot afegir-hi un extra. Això queda a decisió de cadaun.

L'únic problema que hi veig és que és entre setmana i jo, per exemple, tinc classe després de la feina els dilluns i els dimecres. A part, avui dimarts, juga el Barça... Per sort, ahir no vaig treballar (ja que sí que ho vaig fer per la Mercè) i vaig poder aprofitar-ho.

Així doncs, ahir a les 15.45h estàvem a la cua del cinema Renoir Floridablanca de Barcelona. Sí, sí. Hi havia cua. Hi havia bastanta gent esperant, però per sort la nostra pel·lícula no començava fins a les 16.15h. Vam comprar dues entrades per a la primera sessió i dues més per a la segona i tot per 11'60€. Fantàstic.

Al sortir, que eren les 20h, la cua del cinema donava la volta al carrer. El cinema estava ple per dins, amb la gent esperant per entrar a la sala i per fora la cua donava la volta i pujava pel carrer com si es tractés de l'estrena d'una pel·lícula fa anys, quan tothom anava al cine el cap de setmana (marcat en vermell a la part dreta de la foto).


Així, doncs? La gent no va al cinema per quin motiu? Perquè és caríssim. Perquè si ets una parella amb dos fills et pot sortir per uns 26€ i és una despesa important. Res de la qualitat, les descàrregues ilegals, el canvi d'hàbits...

Per cert, les pel·lícules que vam veure van ser: Gloria, un film xilè sobre una dona d'uns 60 anys que intenta trobar l'amor de nou buscant-lo per clubs de ball per a gent gran. Molt recomenable ja que és molt real, no la fan aparentar el que no és i no busca un noi jovenent, sinó algú amb qui compartir la vida.

La segona va ser The Bling Ring, de la Sofia Coppola, que ens mostra uns adolescents de Los Ángeles que entren a robar a casa de famosos per tal d'aparentar tenir el mateix estil de vida. Potser una mica repetitiva en la seva part central, però et fa riure en molts moments i t'acabes creient del tot la manera d'actuar dels adolescents.

M'encanten les èpoques de la meva vida en què dedico gran part de les meves hores en veure pel·lícules al cine.

Aesthetic Perfection: Big Bad Wolf

Divendres es va donar a conèixer el tercer single i el videoclip d'Aesthetic Perfecion, però jo ja estava de camí a Madrid. Es tracta de Big Bad Wolf i segueix en aquest nou estil que ha pres el grup.

Em genera sensacions estranyes. Realment el grup ha pres un nou camí i no sé si em convenç o no. No em desagrada, però no sóc capaç de relacionar-ho amb el que jo esperava d'ells, pel que em costa entrar-hi. El Daniel Graves sempre diu que és normal que soni diferent al que va fer fa 'x' anys perquè ell no és el mateix, però és clar, jo tampoc ho sóc.

Tot i això, crec que val la pena escoltar-lo, donar-li una oportunitat i disfrutar del video a l'estil Caputxeta vermella perquè, com sempre, està molt ben fet.


Per un costat m'agrada que el Daniel Graves es llegeixi els comentaris i raoni les seves motivacions. A vegades comparteix alguns dels comentaris negatius que rep i explica les raons per les quals no hi està d'acord. No m'agrada tant quan les comparteix per a enriure-se'n. I odio quan tota la legió de fans surt a la seva defensa a criticar el crític sense explicacions més enllà de "ets el millor, m'encanta el que fas".

Fa uns dies, VVN Nation comentava alguna cosa similar. Que rebia molts comentaris sobre que ja no els agradava el que feien i que estava millor el que feien 12 anys abans. Ell deia que molt bé, que només escoltés aquells cds, però que ells havien d'evolucionar. Això em sembla 100% lògic. El que no em semblaria bé és que donessin aquesta argumentació per a justificar un disc pèssim. El camí que van seguint els grups pot agradar-te o no, potser no està bé viure del passat perquè llavors criticaríem que sempre fan el mateix, però els nous cds també han de mantenir una qualitat per a ser acceptats.

Feathers (teloners de Depeche Mode)

Depeche Mode començarà la segona part del tour per Europa aquest 3 de novembre i ja ha anunciat els teloners per als diferents concerts. Es poden veure a la pàgina web del grup.

En el cas de Barcelona i Madrid seran Feather, que hagués anat que ni pintat amb el disc de Playing the Angel.

Es tracta de la cantant i compositora americana Anastasia Dimou. Tot i això, a la foto de la wikipedia surten 4 noies... El seu àlbum de debut, If all now here, ha sortit a la venda aquest mateix 2013, però el grup es va formar el 2011.

Només entrar a la seva pàgina web ja es pot veure un videoclip. Es tracta de Land of the innocent i la primera part instrumental de la cançó promet molt. Després, per a mi, perd una mica:


Vaig escoltar el cd complet l'altre dia a Spotify i no em va dir res. Potser li hauré de donar una nova oportunitat més endavant.

Cap de setmana a Madrid

Demà divendres plegaré 10 minuts abans de la feina i marxaré cap a l'aeroport. Aquest cap de setmana toca desconectar a Madrid.

Allà m'esperen uns amics amb els braços oberts i els hi agraeixo enormement, perquè em fan sentir com a casa. Ja m'han amenaçat que em tocaran abraçades tipus ós (espero poder-les evitar) i preparar sushi per a un regiment (cap problema!). Així doncs, el cap de setmana consistirà, principalment, en xerrar, riure, criticar les nostres antigues feines (i les actuals, si en tenim) i menjar sense parar.

Com que el dia de la Mercè vaig haver de treballar, he aprofitat per demanar-me dilluns de festa, així podré recuperar-me tranquil·lament i contar un dia menys per a arribar de nou a l'atur.

Volia posar algun tema al post i, últimament, l'aleatori de l'mp3 ha estat sortint bastant el grup Minerve, així que he optat per una de les seves cançons: Don't ask me why:

Depeche Mode: Live in Austin, Texas

Acabo de veure que hi ha un video de Depeche Mode penjat a Youtube amb una qualitat excel·lent. Es tracta del concert que van oferir el dia 11 d'octubre a Austin, als Estats Units.

Le cançons que toquen són les següents. Es tracta d'un setlist bastant més curt que en d'altres llocs:

1. Welcome To My World
2. Angel
3. Walking In My Shoes
4. Precious
5. Behind the Wheel
6. World in My Eyes
7. But Not Tonight
8. A Pain That I'm Used To
9. A Question of Time
10. Enjoy The Silence
11. Personal Jesus
12. Shake the Disease
13. Just Can't Get Enough
14. I Feel You
15. Never Let Me Down Again

Es pot veure a continuació. Només n'he vist alguns trossos, però sembla que val molt la pena:


Mira que és maca But not Tonight, fins i tot en la versió pausada del Martin. Llàstima que no en vegin el potencial de la versió ràpida.

VNV Nation: Canvi concerts

Fa dies, al setembre, vaig comentar que VNV Nation vindrien a Barcelona l'1 de febrer. Ahir va aparèixer nova informació, sembla que s'han mogut de dies:

He estat buscant informació per a demostrar que no estava boja i que no m'havia inventat les dates i, finalment, ho he trobat a la pàgina oficial del grup, on encara no ho han modificat:


Per a celebrar que encara no he perdut el cap, aprofito per posar una de les noves cançons, Primary:

Parralox: Recovery

Ja fa unes quantes setmanes que un amic em va posar un disc de versions i no sonava gens malament. El grup en qüestió es diu Parralox.


Es tracta d'un duo de Melbourne format per: Roxy (veu) i John Von Ahlen (producció i veu). Van crear el grup el 2008 i són clarament una banda de synthpop, influenciada pels clàssics d'aquest gènere: Depeche Mode, Erasure, The Human League, Kraftwerk, Eurythmics...

Les portades tenen totes un estil similar, de fons blanc amb un dibuix original al centre. Està basat en el disc Dare! de The Human League.

Tenen alguns discs propis, amb temes escrits per ells mateixos, però jo fins ara només he escoltat les versions, del Recovery. Aquest disc té el següent tracklist:

1. In The Night (Pet Shop Boys)
2. Eye In The Sky (The Alan Parsons Project)
3. Headhunter (Front 242)
4. Touched By The Hand Of God (New Order)
5. Kebabträume (DAF)
6. A Forest (The Cure)
7. Somebody (Depeche Mode)
8. The Day Before You Came (Abba)
9. Blind Vision (Blancmange)
10. Physical Attraction (Madonna)
11. Silent Morning (Noel)
12. A Little Respect (Erasure)
13. The Model (Kraftwerk)
14. Love Will Tear Us Apart (Joy Division)

I, tal com comentàvem, la portada té el mateix format. Aquí es poden veure les portades de diferents àlbums. El d'aquest és:


Els temes que més m'agraden són els que canta l'home (a mi sempre em costa més quan canten dones), però tot i això, totes les cançons tenen el seu encant. Val la pena donar-li una oportunitat. Per a posar aquí, al final he optat per posar A Little Respect:


També afegiré que, en general, m'agraden més les versions que fan altres grups dels temes de Front 242. Suposo que ells són massa durs i directes per a mi, m'agraden les cançons més adornades. Per exemple, de Headhunter m'agrada molt molt la versió d'Icon of Coil i aquesta de Parralox tampoc està malament.

VNV Nation: Transnational

Per fi ha sortit a la venda el cd de VNV Nation. Ja fa un temps que el grup va traient un nou disc cada 2 anys. Aquesta vegada és el moment de Transnational.

La portada és la següent:


I el tracklist:

1. Generator
2. Everything
3. Primary
4. Retaliate
5. Lost Horizon
6. Teleconnect Pt.1
7. If I was
8. Aeroscope
9. Off Screen
10. Teleconnect Pt.2

L'he escoltat avui un parell de vegades i no sona malament. Com ja he comentat d'altres vegades, esperava un nou gir en el so del grup i trobo que segueix bastant la línia dels anteriors treballs, però això tampoc vol dir que sigui dolent.

Comença amb un tema, Generator, instrumental que passa bastant desaparcebut. Segueix Everything, amb una veu una mica forçada i amb un so clàssic de VNV Nation, intentant sonar èpic. Primary ja l'havia pogut escoltar fa uns dies per Youtube i està molt en la línia de l'Automatic. Tot i que no és especialment original, té parts (l'inici, la manera de cantar del Ronan) que m'agraden bastant.

Retaliate és el tema que ens van donar gratuïtament abans de sortir el disc. És de les més fosques del disc i per ara és de les que més m'agraden. La segueix Lost Horizon una altra instrumental tranquil·la. Teleconnect Pt. 1 continua amb el to de l'anterior cançó, però hi afegeix la veu. Una balada. El començament de If I was em recorda a una barreja del tema Gratitude de l'anterior disc i OMD. Noto algunes similaritats amb aquest grup en diferents punts, estaré perdent el cap? Després es torna un altre tema tranquil.

Aeroscope també és un tema instrumental, però m'agrada molt més que els anteriors. Té un toc més agressiu. La segueix Off Screen, que juraria que la van tocar a Munich. És més alegre i animada. Dóna més ganes de posar-se a ballar que les anteriors. Finalment, Teleconnect Pt.2. Comença sent una altra cançó instrumental tranquil·la (fins al voltant del minut 6) i el Ronan acaba cantant un nou tema pausat.

Cal tenir en compte que pràcticament no l'he escoltat, així que tot pot canviar bastant, però inicialment aquesta és la meva opinió. Es tracta d'un disc principalment tranquil i pausat, amb petites excepcions. A veure com va evolucionant.

Gary Numan: Love Hurt Bleed

Ara fa uns dies parlàvem del Gary Numan i ara acaba de treure el videoclip del primer single de Splinter.

La cançó escollida és Love Hurt Bleed:

Surveillance: Oceania

Tom Shear, conegut per ser Assemblage 23, està preparant un projecte paral·lel que es diu Surveillance. Em pensava que ja n'havia parlat i ara només ampliaria la informació, però no ho he trobat per enlloc del blog.

Així doncs, comencem pel principi. Fa uns 4 mesos que es va donar a conèixer aquest side project a indiegogo, on el mateix Tom Shear va penjar un video comentant que s'embarcava en un nou grup i que si s'arribava a l'objectiu de 2.500$, treuria un àlbum sota el nou grup, Surveillance.

Crec que en relatius pocs dies va aconseguir els diners que volia i, al final, ha arribat a obtenir-ne 15.850$. Per a què la gent s'animés, va penjar un video on apareix ell mateix.


Per tal d'animar a la gent a participar, també va escriure un text bastant divertit a la mateixa pàgina d'indiegogo i, a més, també va permetre la descàrrega gratuïta d'una de les cançons. Es diu Rise i comenta que és la que més s'assembla al so d'Assemblage 23.


Les opcions per a poder aportar diners a la causa eren molt variades, des de poder donar 1$ (4 persones ho han fet) i rebre a canvi les gràcies eternes del Tom Shear, passant per 5$ (9 persones) per a què aparegui el teu nom, una còpia del cd per 20$ (200 persones), 1 hora de parlar amb el Tom per 100$ (3 persones), que faci un remix d'una cançó del teu grup per 350$ (5 persones) o, fins i tot, que et portés el cd a casa en persona per 10.000$ (cap persona) i, a sobre, cuinaria per a tu i 3 amics. Però el millor és la manera com està redactat, amb la ironia que el caracteritza.

Un cop situats, ja podem centrar-nos en les noves i més recents notícies. Tenim informació sobre l'àlbum, que es dirà Oceania, una referència a la novel·la 1984 de George Orwell i els temes sembla que tindran relació amb ella. La portada serà la següent:


Les cançons ja estan decidides, però els falta un ordre. Per ara, només tenim els noms: I Was There, Corridor, Rise, Husk, Homeland Security, Voyeur, Eye to Eye, Thoughtcrime, Belief, Panic.

El tipus de música el defineix entre el pitch black dark synthpop a un agressiu old school EBM. Diu que és el seu àlbum més analog, que ha buscat tècniques de producció més aviat retros per a donar una sensació de l'època de la guerra freda i que té alguns punts en comú amb Assemblage 23, però que és realment diferent.

Finalment, es disculpa perquè tot i que l'àlbum estava previst pel 15 d'octubre, no hi arribarà a temps i deixa una data oberta més de cara a finals de novembre. Comenta que ja quasi està tot llest, que la part musical està quasi al 100% i que només faltaria retoacr algunes parts vocals, lletres i fer alguns mixs.

Ara tornava a escoltar la cançó que va compartir gratuïtament i, és clar, recorda a Assemblage 23 perquè té la mateixa veu especial del Tom Shear. Tot i això, pel que diu serà bastant diferent, pel que jo ho espero amb ganes.

Concert VNV Nation (Múnich)

Després d'un matí plujós i fred, van tocar les 19.15h i vaig preparar-me per a sortir de l'hotel ja llesta per al concert de VNV Nation. Vaig mirar per la finestra i no plovia, així que vaig deixar el xubasquero a l'hotel, arriscant-me a arribar ben molla o a tornar xopa, però va sortir bé, va aguantar perfectament.

Un cop vaig arribar a la sala Backstage cap a les 19.40h ja hi començava a haver una mica de cua. Vaig intentar tranquilitzar-me pensant que els alemanys sempre arriben d'hora però en general no es posen a primera fila.

Vaig canviar la meva entrada impresa a casa a les taquilles i em van estampar un dibuix a la mà. Ja un cop a dins i després de saludar un amic, em vaig encaminar cap a l'escenari. Efectivament, els alemanys s'havien situat al voltant de la pista i només hi havia la primera fila plena. Em vaig posar a segona fila tranquil·lament, vaig deixar el polar a primera fila i a per la primera cervesa.

Per aquesta gira no hi ha teloners, sinó un seguit de cançons que punxa un DJ. Una mica trist perquè ni tan sols està sobre l'escenari i sembla més aviat un cassete. Però bé, vam anar animant-nos una mica. Cap a les 21.30h, amb mitja hora de retard, van sortir VNV Nation a l'escenari (amb un canvi en un dels teclistes, no sé si hi estarà tota la gira o era per uns dies...)

L'escenari constava d'una mena de taula on hi havia els dos teclistes i al mig el Mark a la bateria. Estava bé, però perdia una mica de l'emoció que és veure el Mark en tota plenitud, movent els braços com si fossin masses. Aquí quedava una mica més dissimulat. Al darrere hi havia una pantalla de leds on hi anaven projectant algunes imatges i paraules clau. La foto està borrosa, però es veu clarament l'escenari:


Van començar amb un tema nou, diria que Retaliate i després el Ronan va aprofitar per xerrar una bona estona. A partir d'aquest moment, ja amb una calor important, es van anar succeïnt diferents temes increïbles de tota la vida, del darrer disc i del que està per arribar, del qual en van tocar 4 cançons.

No he trobat el setlist per internet, però mirant un concert anterior i recordant una mica, em venen al cap les següents (les noves amb un asterisc): Retaliate*, Chrome, Primary*, Illusion, Everything*, Space and Time, Tomorrow Never Comes, Further, Off Screen*, The Farthest Star, Resolution, Standing, Control, Nova, Perpetual.


Van acabar segur amb Perpetual perquè ens va fer cantar una bona estona i al final, com ja va sent tradició, sense música i cada vegada més ràpid, fins que no et sents els braços de tant aplaudir marcant el ritme i cantes tan ràpid que passes a cridar i a liar-te amb les lletres.

Els temes nous tenien bona pinta, però sempre és complicat valorar-los només escoltant-los una vegada i en viu. A veure què tal són en cd.


Sobre la gent... què dir? No sé si sóc jo, però cada vegada que vaig a Alemnya m'acabo rodejant de gent que no para de cantar, ballar o totes dues coses. Al darrera tenia un noi cantant com jo, com un boig. Al davant una parella que no se sabien ni una cançó, però no van parar de moure's al ritme de la música ni un segon. Al costat dues noies que també cantaven, ballaven i, sobretot, cridaven. Va estar molt bé, divertit.


I no ho oblidem, va ser molt calurós! Un cop acabat el concert (i amb una visita corrents al wc, que estava que no podia més) van començar a punxar i va estar prou bé. Temes que em van alegrar la nit: Big in Japan d'Alphaville, Rebel Yell de Billy Idol, Such a shame en versió de Solar Fake, Major Tom també la versió d'Apoptygma Berzerk, alguns clàssics de Depeche Mode com Enjoy the Silence i Personal Jesus, la nova Soothe my Soul, Radioactivität de Kraftwerk... En cert moment la pista es va buidar bastant. Em vaig quedar una bona estona més, però cap a les 2.30h em pensava que moriria de mal d'esquena i no em podia acabar la cervesa que tenia a la mà, el que indicava que s'havia de finalitzar el dia.

Uns 20 minuts caminant pel carrer amb l'aire a la cara, em van despejar una mica i em van anar bé abans d'arribar a l'hotel i haver de demanar la clau de l'habitació amb unes quantes cerveses al cos. Una mica de sopar i líquid per a revifar-se una mica i a dormir!

En definitiva, un concert genial i una after party agradable.

Amb VNV Nation

I sí, no les tenia totes, però el moment groupie també es va donar a Múnich.

Vaig anar a buscar una cervesa més a la barra i allà, al costat d'on estaven els djs, estaven el Ronan Harris i el Mark Jackson, VNV Nation. Ja amb la meva clàssica frase "I'm from Barcelona" el Ronan li va dir a un noi que s'esperés un minut que es feia una foto amb mi. Li vaig donar la càmara a un noi que hi havia al meu costat que va resultar ser el Mark, així que li vaig donar a una noia i tinc la foto amb tots dos a la vegada.


També vaig tirar-li part de la cervesa a sobre del Mark el qual va contestar que no passava res i va somriure. Menysmal perquè amb aquesta alçada em podria trepitjar sense esforç :)

Oktoberfest 2013

La visita a l'Oktoberfest d'aquest cap de setmana em deixa alguns sentiments contradictoris.

Vaig arribar a la zona on es celebra cap a les 11.30h i vaig començar a passejar. El principal problema del dissabte va ser que plovia, i no parava, més aviat al contrari. Una pluja fina, però constant, constant, constant... Després de voltar una estona i veure que era impossible entrar en qualsevol carpa si no tenies reserva (les zones descobertes, amb la pluja, no eren possibles), vaig començar a fer cua en un lloc on la cua es movia ràpid, però no em van deixar entrar, així que res. No va ser possible prendre'm una cervesa al propi Oktoberfest, però sí que ho vaig fer més tard i la ressaca del diumenge n'és la prova.

Tot i això, i tornant a passejar-hi una estona diumenge, sí que em va agradar. Diumenge ja no plovia, l'aire era fresquet i s'estava molt bé caminant per la zona.

A part de les carpes, està ple de botiguetes de menjar, de souvenirs i d'atraccions de fira. Però no d'atraccions senzilletes. No, no. D'atraccions d'una embargadura increïble com una muntanya russa espectacular o una nòria gegant.

La llàstima és que em va tocar el cap de setmana (més ple) i amb pluja, però crec que igualment val la pena veure-ho i, jo diria que més aviat anar-hi al matí amb els nens, que segur que els hi encanta, per la quantitat d'espai que tenen per córrer i per les atraccions que hi ha.

Molta gent amb els vestits tradicionals de la zona, tot en alemany (el que dificulta saber una mica el funcionament de tot plegat), però en general gent molt amable i tranquil·la (pel matí, que és quan hi vaig anar jo). Això sí, molts molts italians sorollosos.

Algunes fotos que vaig anar fent:














El diumenge tenia unes hores al matí per passejar, tot i que el concert i la festa posterior m'havien deixat bastant cansada. Dos dies seguits dormint poc ja no els puc aguantar gaire. Tot i això, vaig agafar el metro i vaig anar a visitar el centre, que tot i que ja el començo a conèixer bastant, sempre és maco de veure. Com que no plovia, era diumenge i prou d'hora, s'estava molt tranquil i era molt agradable.

Al cap d'una estona vaig tornar cap a l'Oktoberfest per tal d'acomiadar-me amb una millor imatge, i així va ser. Passejar sense pluja ni fred va ser molt agradable i vaig aprofitar per comprar algun regal per al meu nebot. A part, estava molt més tranquil que el dia anterior.

VNV Nation & Oktoberfest

Demà dissabte me'n vaig de nou cap a Múnich. Crec que és una de les ciutats que he visitat més vegades. Aquest cop l'objectiu era el concert de VNV Nation, però ha coincidit amb l'Oktoberfest i a mesura que s'ha anat acostant el dia, me n'han anat agafant més ganes.

El meu planning ha passat a ser: tal qual arribi el dissabte a les 10h del matí, ja m'encaminaré cap al Wies'n perquè pel que he llegit, fins i tot pel matí l'Oktoberfest està molt ple de gent. Jo pensava que al matí seria més tranquil, però sembla ser que des de què obren, ja està ben ple.

Primer m'agradaria donar una volta per la zona per veure l'ambient, les paradetes, les atraccions... i, després, sentar-me a prendre'm una petita cervesa Paulaner, la meva preferida.

Després de dinar marxaria cap a l'hotel a deixar la bossa i a preparar-me cap al concert, del qual obren les portes a les 20h. Així que sortint cap a l'hotel a les 18h com a tard ja n'hi hauria més que suficient. Al final vaig trobar un hotel prou bo per un preu decent (tenint en compte que és l'Oktoberfest i que multipliquen els seus preus per 4).

Cap a les 19h en direcció a la sala Backstage, no sé si caminant o en metro, i ja a disfrutar del concert. Com que el nou disc Transnational encara no ha sortit a la venda, no crec que el pugui comprar, però sí que podrem escoltar algunes noves cançons en viu. Una de les que van tocar al concert d'Erfurt ara fa uns dies es diu Primary i està a Youtube en una qualitat prou bona:


Després una mica de post-concert i a dormir. Diumenge aprofitaré per passejar pel centre una estona i abans de dinar, cap a l'aeroport! A veure si a l'arribar a Barcelona em dóna temps d'anar a buscar el meu nebot per anar a veure el Barça de futbol sala.

Six Toes featuring Dave Gahan

Ahir va aparèixer la notícia d'una nova col·laboració del Dave Gahan a diferents pàgines d'internet.

En aquest cas ha posat la veu (i una part final d'harmònica) a un tema de Six Toes. La cançó en qüestió es diu Low Guns i sortirà a la venda com a single el 18 de novembre. Després formarà part del cd The Morning After, a la venda a principis de 2014.

Tot i que encara no està a la venda i el videoclip està pendent d'editar-se, ja es pot escoltar:


Buscant informació sobre el grup, he trobat que està format per: David Greenep, Ben Rogers, Anne Carruthers, Tom Guy, Tom Platt i Niamh Fahy. Es tracta d'un grup format a Londres al voltant del 2008 i que ha aconseguit cert renom amb una música eclèctica, plagada d'instruments i melodies vocals, però sobretot a partir dels remixos que ha realitzat per a Depeche Mode. D'aquesta relació va sortir la idea de demanar-li al Dave Gahan que col·laborés, i va acceptar.

And One: Notícies oficials

Per fi tenim notícies oficials d'And One.

L'Steve Naghavi ha pogut escriure una carta en alemany que es pot llegir a la pàgina de Facebook del grup.


Així a grans trets diu que li va caure un armari a sobre fent el trasllat (i que va plorar com una nena). Que ara ha tingut molt temps per pensar. Que ja ho tenien tot preparat per a la nova gira, però que no ha pogut ser. Que espera poder estar a Colònia, tot i que el metge diu que no pinta del tot bé per tan aviat, però que no perd l'esperança.

Esperem que arribi a temps a Leipzig! Sinó, com que el més probable és que em quedi a l'atur altra vegada a principis de desembre, podria intentar seguir-los a algun altre lloc. La veritat és que tinc ganes de veure'ls.

Solar Fake: Reasons to Kill

Ahir parlava del Dark Christmas Festival i de què aviat tornaria a parlar de Solar Fake.

Un any després de la data inicial del concert, vindran a Barcelona. I com que ha passat tant temps, podran presentar les cançons del seu darrer cd, Reasons to Kill, que surt a la venda el 25 d'octubre.

La portada és la següent:


I el tracklist:

1. I hate you more than my life
2. Face me
3. Change the view
4. When I bite
5. Reset to default
6. Rise and fall
7. I'd rather break
8. My spaces
9. One step closer
10. My bleeding heart
11. The pages

A la pàgina web també hi ha un preview de les diferents cançons que formen el disc. Han penjat al voltant d'un minut de cada cançó per a què te'n puguis fer una idea. Només l'he escoltat una vegada, però no pinta malament. Seguint la línia de l'anterior. Tot i que per ara no hi ha hagut cap tema que em fes pensar que seria un temazo.

Ahir anunciaven per Facebook que havien renovat la pàgina web, i que havien penjat, també, noves fotografies promocionals. La veritat és que els hi vindria bé un canvi perquè són molt similars a les de fa 5 anys i, a més, tenen unes imatges de fons que les podria haver fet qualsevol fan amb el Paint. Igual que la portada que he posat abans, que tampoc em convenç.

Amphi Festival 2014: Primers grups

El 2014 es celebrarà la desena edició de l'Amphi Festival i, amb una mica de sort, serà la tercera vegada que hi vagi.

Ja comencen a anunciar alguns dels grups que hi participaran i, tot i que només hi ha un cap de cartell, segur que intentaran portar molts grups de renom per a l'ocasió.

Fins ara, hi ha bastants grups repetits d'ara fa dos anys: Eisbrecher, Aesthetic Perfection, Blutengel, Eisenfunk, Lord of the Lost, Mono Inc., Nachtmahr, Project Pitchfork i Solar Fake. Tot i això, la majoria són grups que m'agraden, així que no m'importaria tornar-los a veure.


Sobre els grups diferents (o que jo no recordo) estan confirmats: Centhron, Die Kammer, Hocico, IAMX, Janus, Maerzfeld, Rotersand, Unzucht i Zeromancer.

Algun d'aquests el conec i m'agrada (IAMX), m'interesa (Rotersand), d'altres no (Hocico) i la resta amb prou feines els conec. Hauré d'anar descobrint-los com cada any.

I recordar que la nova edició de Call the Ships 2 Port, ja té les entrades esgotades. Si m'haguessin interessat més els grups m'hagués arriscat a comprar-me l'entrada, però Suicide Commando i Project Pitchfork, no serien els meus grups preferits.

Blume (Dark Christmas Festival)

Després de l'intent fallit del Dark Christmas Festival de l'any passat, que va canviar de grups i al final va acabar sent cancel·lat, el d'aquest any 2013 pinta molt bé.

Els caps de cartell són Covenant, telonejats per Solar Fake, de qui ja tornaré a parlar en breu. Però avui volia parlar del grup que obrirà el festival: Blume.


Es tracta d'un grup italià format per: Enrico Filisetti (veu i lletres), Ivan Savino (lletres, producció i teclats) and Daniele De Fabritiis (guitarra). El seu so tira clarament cap al synthpop tranquil i delicat. Fins al moment han tret dos cds. El primer, Rise From Grey, el 2010. I el segon, Autumn Ruins, aquest setembre.

A Spotify hi ha el seu segon disc. Després d'escoltar-lo un parell de vegades, cal dir que m'he quedat sorpresa. La veritat és que no esperava uns grans teloners, sinó més aviat un grup de "relleno".


Inicialment sembla una música molt atmosfèrica, com per a tenir de fons a casa una nit plujosa, però després ja hi van afegint més sons i la veu i es va apropant més al synthpop més relaxat. Per posar un exemple de la seva música, he escollit la cançó Freia, que justament comença molt tranquil·la i instrumental, i després hi va afegint més intensitat:

Apoptygma Berzerk: Major Tom

Apoptygma Berzerk va treure aquest agost un nou EP, Major Tom. Sembla ser que ja feia un temps que estaven tocant aquesta versió en directe, però jo no n'estava al cas.

La cançó original és del Peter Schilling, que es tracta d'un músic alemany de principis dels 80 i que també fa synthpop. Aquí es pot escoltar la seva versió.

La portada és la següent:


I el tracklist:

1. Major Tom (Coming Home)
2. Dead Air Einz
3. Major Tom (Coming Home) People Theatre Remix
4. Major Tom (Coming Home) Technomancer feat. Angst Pop Remix
5. Major Tom (Coming Home) Alon Cohen Remix
6. Shadow (Technomancer Remix)
7. Major Tom (Code 64 Remix)

Quan va sortir el tema era pràcticament impossible trobar-lo per Youtube. Ara, però, ja està per tot arreu i es pot escoltar tranquil·lament:


La idea principal de la cançó és bastant similar, però li donen una mica més de potència i velocitat i, per això, crec que guanya una mica. Tot i això, tampoc crec que sigui un tema que passi a la història.

A part, com vèiem al tracklist, a banda dels clàssics remixes, hi ha un parell de cançons més al cd. Dead Air Einz, que no he pogut trobar, i un nou remix de Shadow del disc Rocket Science.

Inèdit Beefeater 2013

Ja molts anys que vaig anar per primera vegada al Inèdit Beefeater per primera vegada. Veig que al blog en parlo des del 2010, però jo crec que 1 o 2 anys abans ja havia vist alguns documentals. Així que aquest serà el meu quart o cinquè any.

L'edició d'aquest any es celebrarà del 24 d'octubre al 3 de novembre altra vegada als cines Aribau de Barcelona: l'Aribau Club a la Gran Via de les Corts Catalanes, i a l'Aribau Multisales al propi carrer Aribau. Totes dues sales molt properes entre elles i al costat de la plaça Universitat.


Ja es poden comprar abonaments online. Fins ahir tenien un preu, a partir d'avui han pujat una mica. La programació d'aquest any, per ara (no sé si hi haurà alguna novetat més), no m'ha cridat gaire l'atenció, així que m'he comprat un abonament bàsic de només 5 pel·lícules. Anys anteriors n'he vist 10, 12... De totes maneres, com que no sé on estaré ni si estaré treballant o no, millor d'aquesta manera.

Per a tenir una orientació dels preus, una entrada senzilla costa 6'5€, un abonament de 5 pel·lícules 28€ ara mateix, i una entrada fan (que permet entrar a totes les pel·lícules) 119€.

La programació ja està penjada a la seva pàgina web, tot i que encara no hi ha la distribució d'horaris.

He escollit 3 documentals que realment m'interessen. Les altres dues entrades les decidiré una mica sobre la marxa, segons els horaris i dies que els passin.

El primer és Beware of Mr. Baker sobre un bateria amb bastanta mala llet. El segon és The Sound of Belgium, sobre la música en aquest país i un repàs a la seva història musical. El tercer és Downloaded sobre Napster i sobre la descàrrega de música d'internet.

Gary Numan: Splinter

El Gary Numan és un artista que a vegades m'atrapa d'una manera inexplicable i, d'altres, se'm fa pesat d'escoltar i haig d'acabar canviant de música.

Per aquest motiu sempre n'he estat bastant desconectada i si em venia de gust escoltar-lo, posava algun recopilatori amb els seus clàssics.

Tot i això, ara fa uns dies el vaig agregar a Facebook i he vist que està ben actiu. No ha parat de treure discs i aquest 2013 no serà una excepció. El 15 d'octubre sortirà a la venda el disc Splinter (Songs From A Broken Mind).

La portada serà:


I el tracklist:

1. I Am Dust
2. Here In The Black
3. Everything Comes Down To This
4. The Calling
5. Splinter
6. Lost
7. Love Hurt Bleed
8. A Shadow Falls On Me
9. Where I Can Never Be
10. We're The Unforgiven
11. Who Are You
12. My Last Day

A finals de juliol va compartir un trailer per a donar a conèixer una mica com seria aquest nou cd. Se'l pot veure acabant d'enllestir algunes cançons. Es pot observar clarament com passen els anys...


I ja podem escoltar una de les seves cançons sencera, la que ha estat el primer single Love Hurt Blood: