Aquests dies 21, 22 i 23 d'octubre (de dilluns a dimecres) es celebra la Festa del cine, el que vol dir que entrant les teves dades en una pàgina web et donen una acreditació (gratis) i pots veure cada pel·lícula per només 2'90€.
Hi ha un llistat de sales a les que es pot anar que, la veritat, és prou llarga i variada. En el meu cas, que m'agrada veure les pel·lícules en versió original, el Renoir i el Yelmo Icaria eren els que tenien més números en el cas que pugués anar-hi.
Totes les pel·lícules de la cartellera són vàlides, tot i que en els casos del 3D el cinema en qüestió pot afegir-hi un extra. Això queda a decisió de cadaun.
L'únic problema que hi veig és que és entre setmana i jo, per exemple, tinc classe després de la feina els dilluns i els dimecres. A part, avui dimarts, juga el Barça... Per sort, ahir no vaig treballar (ja que sí que ho vaig fer per la Mercè) i vaig poder aprofitar-ho.
Així doncs, ahir a les 15.45h estàvem a la cua del cinema Renoir Floridablanca de Barcelona. Sí, sí. Hi havia cua. Hi havia bastanta gent esperant, però per sort la nostra pel·lícula no començava fins a les 16.15h. Vam comprar dues entrades per a la primera sessió i dues més per a la segona i tot per 11'60€. Fantàstic.
Al sortir, que eren les 20h, la cua del cinema donava la volta al carrer. El cinema estava ple per dins, amb la gent esperant per entrar a la sala i per fora la cua donava la volta i pujava pel carrer com si es tractés de l'estrena d'una pel·lícula fa anys, quan tothom anava al cine el cap de setmana (marcat en vermell a la part dreta de la foto).
Així, doncs? La gent no va al cinema per quin motiu? Perquè és caríssim. Perquè si ets una parella amb dos fills et pot sortir per uns 26€ i és una despesa important. Res de la qualitat, les descàrregues ilegals, el canvi d'hàbits...
Per cert, les pel·lícules que vam veure van ser: Gloria, un film xilè sobre una dona d'uns 60 anys que intenta trobar l'amor de nou buscant-lo per clubs de ball per a gent gran. Molt recomenable ja que és molt real, no la fan aparentar el que no és i no busca un noi jovenent, sinó algú amb qui compartir la vida.
La segona va ser The Bling Ring, de la Sofia Coppola, que ens mostra uns adolescents de Los Ángeles que entren a robar a casa de famosos per tal d'aparentar tenir el mateix estil de vida. Potser una mica repetitiva en la seva part central, però et fa riure en molts moments i t'acabes creient del tot la manera d'actuar dels adolescents.
M'encanten les èpoques de la meva vida en què dedico gran part de les meves hores en veure pel·lícules al cine.
Hi ha un llistat de sales a les que es pot anar que, la veritat, és prou llarga i variada. En el meu cas, que m'agrada veure les pel·lícules en versió original, el Renoir i el Yelmo Icaria eren els que tenien més números en el cas que pugués anar-hi.
Totes les pel·lícules de la cartellera són vàlides, tot i que en els casos del 3D el cinema en qüestió pot afegir-hi un extra. Això queda a decisió de cadaun.
L'únic problema que hi veig és que és entre setmana i jo, per exemple, tinc classe després de la feina els dilluns i els dimecres. A part, avui dimarts, juga el Barça... Per sort, ahir no vaig treballar (ja que sí que ho vaig fer per la Mercè) i vaig poder aprofitar-ho.
Així doncs, ahir a les 15.45h estàvem a la cua del cinema Renoir Floridablanca de Barcelona. Sí, sí. Hi havia cua. Hi havia bastanta gent esperant, però per sort la nostra pel·lícula no començava fins a les 16.15h. Vam comprar dues entrades per a la primera sessió i dues més per a la segona i tot per 11'60€. Fantàstic.
Al sortir, que eren les 20h, la cua del cinema donava la volta al carrer. El cinema estava ple per dins, amb la gent esperant per entrar a la sala i per fora la cua donava la volta i pujava pel carrer com si es tractés de l'estrena d'una pel·lícula fa anys, quan tothom anava al cine el cap de setmana (marcat en vermell a la part dreta de la foto).
Així, doncs? La gent no va al cinema per quin motiu? Perquè és caríssim. Perquè si ets una parella amb dos fills et pot sortir per uns 26€ i és una despesa important. Res de la qualitat, les descàrregues ilegals, el canvi d'hàbits...
Per cert, les pel·lícules que vam veure van ser: Gloria, un film xilè sobre una dona d'uns 60 anys que intenta trobar l'amor de nou buscant-lo per clubs de ball per a gent gran. Molt recomenable ja que és molt real, no la fan aparentar el que no és i no busca un noi jovenent, sinó algú amb qui compartir la vida.
La segona va ser The Bling Ring, de la Sofia Coppola, que ens mostra uns adolescents de Los Ángeles que entren a robar a casa de famosos per tal d'aparentar tenir el mateix estil de vida. Potser una mica repetitiva en la seva part central, però et fa riure en molts moments i t'acabes creient del tot la manera d'actuar dels adolescents.
M'encanten les èpoques de la meva vida en què dedico gran part de les meves hores en veure pel·lícules al cine.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada