Ja he parlat diverses vegades de
Depeche Mode, probablement el meu grup preferit: per la música, les lletres, els concerts...
Començo amb aquest post, el que espero que sigui una línia d'anàlisis de cançons, tot i que es podria dir que ja el vaig començar amb
aquest altre sobre Morrissey.
La primera cançó que he escollit de Depeche Mode és
IT'S NO GOOD, del disc Ultra. Després de la marxa d'Alan Wilder, un dels pilars del grup, Depeche Mode va aconseguir refer-se amb aquest disc. Per mi no el millor, però sí el meu preferit (tot i que pot sonar incongruent).
La primera vegada que vaig veure el vídeo em vaig riure un munt, pel posat xulesc del grup en relació amb la lletra de la cançó, que pot sonar molt prepotent i el toc que sempre hi posa el gran Anton Crobijn.
Pel que fa a la lletra: una cançó que comença amb aquesta frase:
"Em prendré el meu temps; Tinc tot el temps del món; Per fer-te meva" mereix ser reconeguda per tothom:
I'm gonna take my time
I have all the time in the world
To make you mine
It is written in the stars above
The gods decree
You'll be right here by my side
Right next to me
You can run but you cannot hide
Don't say you want me
Don't say you need me
Don't say you love me
It's understood
Don't say you're happy
Out there without me
I know you can't be
'cause it's no good
I'll be fine
I'll be waiting patiently
Until you see the signs
And come running to my open arms
When will you realise
Do we have to wait till our worlds collide
Open up your eyes
You can't turn back the tide
Es podria dir que és una altra cançó d'amor (bé, més aviat de desamor), però en aquest cas, Martin L. Gore li dóna una volta.
Enlloc de parlar de la pèrdua, ens explica que el seu amor és una cosa que no podrà evitar, que és el destí, que estaran junts i que ja se n'adonarà quan arribi, el moment, no té pressa perquè sap que acabarà passant igualment.
No fa falta que li digui res
("No diguis que em vols, que em necessites, que m'estimes, es sobreentèn"), ja sap el que sent i que no serà feliç sense ell. Esperarà i esperarà fins que vegi els signes, encara que els seus móns hagin d'explosionar perquè se n'adoni.
Entrades
