Segueixo amb l'anàlisis de cançons. Intentaré no monopolitzar el tema amb Depeche Mode, però serà inevitable...
De moment, passo a The Cure amb la cançó JUST LIKE HEAVEN de l'àlbum Kiss me, Kiss me, Kiss me del 1987, per mi un dels millors, inclosa la portada i la tipografia.
El videoclip ens mostra uns joveníssims The Cure tocant a la vora d'un precipici., probablement pel simple fet que a la cançó se l'anomena. El video té poca cosa més.
Algunes escenes una mica cutres quan parla de "just like a dream". És com si intentés representar una mica el que diu la cançó, però de manera literal: el precipici, vaig obrir els ulls i estava sol, el mar...
El que més m'agrada del videoclip és aquesta tonalitat que agafa, de colors grisos. Hi ha groc, lila, verd, blau, però tots barrejats amb gris.
La lletra de la cançó és la següent:
Una altra cançó de desamor, aquesta vegada una mica més ambigua que la de Martin L. Gore. En aquesta cançó, Robert Smith, fa com en tantes d'altres, deixa que la teva pròpia imaginació faci la resta.
Per mi, consisteix en una relació descompensada, una de les parts n'està enamorada, l'altra no. Una part ho deixaria tot, l'altra no està disposada a tant. I, com de costum, només es reconeix el que es tenia un cop s'ha perdut.
De moment, passo a The Cure amb la cançó JUST LIKE HEAVEN de l'àlbum Kiss me, Kiss me, Kiss me del 1987, per mi un dels millors, inclosa la portada i la tipografia.
El videoclip ens mostra uns joveníssims The Cure tocant a la vora d'un precipici., probablement pel simple fet que a la cançó se l'anomena. El video té poca cosa més.
Algunes escenes una mica cutres quan parla de "just like a dream". És com si intentés representar una mica el que diu la cançó, però de manera literal: el precipici, vaig obrir els ulls i estava sol, el mar...
El que més m'agrada del videoclip és aquesta tonalitat que agafa, de colors grisos. Hi ha groc, lila, verd, blau, però tots barrejats amb gris.
La lletra de la cançó és la següent:
'Show me, show me, show me
How you do that trick
The one that makes me scream,' she said
'The one that makes me laugh,' she said
And threw her arms around my neck
'Show me how you do it
And I promise you, I promise that
I'll run away with you
I'll run away with you...'
Spinning on that dizzy edge
I kissed her face and kissed her head
And dreamed of all the different ways
I had to make her glow
'Why are you so far away?' she said
'Why won't you ever know that I'm in love with you,
That I'm in love with you?'
You
Soft and only
You
Lost and lonely
You
Strange as angels
Dancing in the deepest oceans
Twisting in the water, you're just like a dream
Just like a dream
Daylight licked me into shape
I must have been asleep for days
And moving lips to breathe her name
I opened up my eyes
I found myself alone
Alone
Alone above a raging sea
That stole the only girl I loved
And drowned her deep inside of me
You
Soft and only
You
Lost and lonely
You
Just like heaven
How you do that trick
The one that makes me scream,' she said
'The one that makes me laugh,' she said
And threw her arms around my neck
'Show me how you do it
And I promise you, I promise that
I'll run away with you
I'll run away with you...'
Spinning on that dizzy edge
I kissed her face and kissed her head
And dreamed of all the different ways
I had to make her glow
'Why are you so far away?' she said
'Why won't you ever know that I'm in love with you,
That I'm in love with you?'
You
Soft and only
You
Lost and lonely
You
Strange as angels
Dancing in the deepest oceans
Twisting in the water, you're just like a dream
Just like a dream
Daylight licked me into shape
I must have been asleep for days
And moving lips to breathe her name
I opened up my eyes
I found myself alone
Alone
Alone above a raging sea
That stole the only girl I loved
And drowned her deep inside of me
You
Soft and only
You
Lost and lonely
You
Just like heaven
Una altra cançó de desamor, aquesta vegada una mica més ambigua que la de Martin L. Gore. En aquesta cançó, Robert Smith, fa com en tantes d'altres, deixa que la teva pròpia imaginació faci la resta.
Per mi, consisteix en una relació descompensada, una de les parts n'està enamorada, l'altra no. Una part ho deixaria tot, l'altra no està disposada a tant. I, com de costum, només es reconeix el que es tenia un cop s'ha perdut.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada