dimarts, 20 de setembre del 2011

VNV Nation - Perpetual (Live)

A la que pugui trobar una estona lliure una mica llarga, m'agradaria comentar el nou cd de VNV Nation, però fins llavors, tot i començar a semblar una mica monotemàtica, vull compartir aquest video de la cançó Perpetual:



Es tracta del directe que vaig poder veure a Viena i on en Ronan agafa la càmara d'una noia del públic i ens grava a nosaltres. Crec que ho està fent a tots els concerts d'aquesta gira, probablement també cansat de què no el deixin d'enregistrar. Tot i això, és divertit. Més si hi surts i tens aquest gran record :)

diumenge, 18 de setembre del 2011

Dark Christmas Festival 2011

Demà començo a treballar, així que porto uns dies intentant fer coses agradables per a oblidar-me'n.

Fa un parell de dies vaig decidir-me a comprar l'entrada per al Dark Christmas Festival que es celebrarà el divendres 16 de desembre a la sala Bikini de Barcelona.


Els caps de cartell són, com ja vaig comentar, Nitzer Ebb i després de la recomenació de música: ni temps ni espai i d'alguna persona més en la que confio una mica en el seu criteri, he decidit anar-hi.

Avui comparteixo la cançó Murderous:



Seguiré buscant cds i investigant, però sí que tenen pinta de ser molt animats en directe, així que suposo que m'ho passaré bé.

Barça Alusport 9 - Azkar Lugo 0

Ahir el Barça va guanyar 8-0 a l'Osasuna, però abans, divendres, el Barça Alusport va guanyar 9-0 a l'Azkar Lugo.

Després de tenir molts dubtes al moment de comprar el seient, al final vaig encertar. Es veu així:


Aquesta va ser una de les alegries de la nit, que es veia genial. L'altra va ser el resultat. La part negativa va ser que hi havia molt poc públic, una llàstima. Em pensava que estaria més ple, la veritat. Sort que hi havia els Dracs animant sense parar.

A la primera meitat només guanyàvem 1-0, però a la segona meitat els de Lugo es van venir abaix i en van caure 8 més. De fet, en només 10 minuts ja teníem aquest resultat.


El següent, aquest dimarts.

dijous, 15 de setembre del 2011

Concert: VNV Nation (Wien)

Uns dies després, ja puc comentar com va anar el concert de VNV Nation a Viena, ja amb una mica més de perspectiva, però encara amb l'opinió de què va ser un gran concert.

Comencem pel principi. Vaig sortir d'hora de l'hotel per si em perdia. Havia d'agafar el metro durant més de 10 parades i després intentar trobar la sala. Tot va anar bastant bé i vaig arribar a quarts de set a la sala Szene. A l'entrada em van dir que fins les 19h no obrien, així que vaig anar a buscar un bar per a passar l'estona.


Pocs minuts després de les 19h vaig anar a la sala i ja hi havia unes 10 persones fora esperant. Van obrir i no vaig tenir cap problema per a canviar la confirmació de compra que m'havien enviat per email per una "entrada". No em van donar una entrada en paper, sinó que em van posar un segell a la mà, una llàstima perquè no la podré afegir a la meva col·lecció.

Un cop a dins vaig poder veure dues coses. La primera, els horaris (20.30h els teloners i 21.30h VNV) que m'haguessin ajudat una mica a situar-me si els hagués conegut abans, i la segona, com era part de la sala.

Dic "part de la sala" perquè la pròpia sala on es faria el concert encara estava tancada. Així que el que vaig poder veure en un principi era un passadís que donava pas als wc (una mica cutres), a una barra de bar petiteta i a la tenda de merchandising.

Aquí vaig anar-hi directa i vaig obrir els ulls com a plats al veure que ja hi havia el nou cd Automatic disponible. Per suposat va ser el primer que vaig assenyalar. També va caure una samarreta.


Un cop feta la compra, vaig continuar investigant. Hi havia un altre passadís que no sabia on conduia, però al veure que alguna gent hi anava, m'hi vaig afegir. Et portava a una altra barra una mica més gran i a la dreta a una mena de pati a l'aire lliure amb taules i cadires, on hi havia gent prenent alguna cosa abans del concert i on es podia fumar ja que a la sala estava prohibit. Vaig veure un dels que toquen els teclats en viu amb VNV però no hi vaig entrar.

Cap a les 20h i després d'una hora d'una calor important, van obrir les portes de la sala. Vaig esperar que hi entrés un grupet que estava al meu costat i m'hi vaig llençar de cap. Primera fila i sense problemes ja que la gent va anar entrant a poc a poc.

Llavors ja em vaig girar per analitzar la sala. Petita. Diria que fins i tot més que la sala Bikini a Barcelona. Em va saber greu, però la veritat és que al final es va omplir i feia goig. Suposo que jo pensava que a Alemanya i Àustria el grup tindria una major acollida que a Barcelona, però potser només és a Alemanya...


A les 20.30h van sortir a l'escenari Straftanz, que vindria a significar "dança criminal" i que pel que he vist ara està format per dos membres del grup Rotersand que s'ho prenen com un projecte paral·lel.

Hi havia alguna gent que ho va viure molt, però en general crec que no eren gaire coneguts. No em van desagradar, es podria dir que fan un tipus de música industrial, molt fosc, però per aconseguir que la gent balli i participi constantment. Per mi era difícil participar perquè quan parlaven ho feien en alemany i em perdia totalment. Les lletres de les cançons també en alemany.

Aquí cal fer una parada per tal d'explicar les peripècies del noi que tenia a la meva dreta. Entre concert i concert vaig descobrir que era d'Eslovàquia, que tocava en un grup també d'aquest estil EBM-industrial i que organitzava un concert per al 30 de setembre al seu país. Tampoc és molt estrany, ja que els dos països estan a tocar, però sempre sorprèn. Segurament ells també es debien sorprendre quan vaig dir que jo venia de Barcelona. Crec que es va quedar sense veu de seguida, doncs ja amb els teloners va embogir completament de tant cantar/cridar i ballar. Va fer una colla d'amics per allà i són dels que més van animar amb càntics, potser en ocasions excessius, però bé, t'ho prens amb humor.

L'escenari era relativament senzill, però donava joc. Al darrere, al centre, hi havia la bateria d'en Mark i als costats dos sintetitzadors per als acompanyants. Al darrere de tot hi havia crec que 6 panells amb leds que s'anaven il·luminant i formaven imatges, lletres o simplement mostraven colors. Al davant hi havia un espai perquè en Ronan pugués córrer de costat a costat.


A les 21.30h puntuals van sortir VNV Nation amb Chrome i la calor ja començava a ser insuportable. Potser estàvem a més de 30º? Doncs després de saltar i cantar durant una única cançó, ja anàvem tots xops, alguns sense samarreta ja i d'altres acabant-nos la beguda i pensant com ens hidrataríem a partir de llavors...


Durant les primeres cançons, crec que 3 ó 4, vam tenir uns fotògrafs davant, que anaven fent fotos i en Ronan comentant amb ells, dient-los que es movia massa ràpid perquè l'atrapessin. Al final va fer sortir en Mark perquè els hi puguessin fer una foto en condicions. Per sort ja van marxar i vam guanyar en visibilitat.

A partir de llavors, ja simplement ens vam deixar portar per la música, els comentaris irònics d'en Ronan i vam suportar la calor de la millor manera que vam poder.


El concert en sí va estar molt bé. Van tocar noves cançons, algunes ja una mica conegudes com Control on fins i tot vam corejar alguns trossos, i d'altres no tant, però que pintaven molt bé. Juntament amb aquestes van afegir cançons més antigues, sobretot de les primeres, que tenien bastant oblidades. Potser no són de les meves preferides, però són grans cançons igualment i algunes són fantàstiques en directe. Per a mi, un moment digne de menció va ser Beloved que és preciosa.

El setlist va ser el següent, tot i que estic bastant segura que no van tocar totes les cançons, en part perquè van acabar amb Perpetual:


I ja parlant de Perpetual, comentar que la gent sí que tararejava la música, però que crec que a Barcelona es porta a un extrem més fanàtic, on ja amb la primera nota el públic embogeix. Aquí crec que al principi només hi era jo...

Per suposat, en Ronan com sempre, movent-se sense parar, encoratjant el públic, comentant tot el que se li acudia i disfrutant de les noves cançons (en una li van haver de posar les lletres en un paper per si de cas). En Mark espectacular a la bateria i sortint un parell de moments al davant per a fer-nos aplaudir o cantar.


A l'acabar el concert vaig demanar el setlist a en Mark (by the face) i em va dir que després, però va marxar sense donar-me'l. Llavors ja es va afegir diversa gent a demanar-lo. El primer se'l va emportar un noi que estava més enllà i el segon li van donar al noi de la meva esquerra. Havia comentat amb ell algunes coses a la mitja part i sabia que venia de Barcelona, així que immediatament es va girar i me'l va donar. Crec que li vaig agrair tant que encara deu flipar. Després he vist per internet les fotos que va fer ell i que va aconseguir fer-se'n un parell amb el grup, així que me n'alegro molt per ell. Jo espero aconseguir-ho a Barcelona, on m'és més fàcil moure'm per la ciutat un cop acabat el concert.


Ara, a l'arribar a Barcelona, he descobert que hi va haver una after-party. No sé si allà o en un altre lloc, però la veritat és que no hagués estat malament. Tot i això, ja estava preocupada per si no podia agafar el darrer metro, així que vaig sortir corrents per si de cas.

dimecres, 14 de setembre del 2011

Viatge a Viena

Es pot dir que acabem d'aterrar de Viena i la veritat és que és una ciutat molt maca. Com sempre, he caminat en excés i el dolor del genoll que em vaig guanyar a pols a Hamburg, no va millorar després de caminar 30km en un sol dia i quasi sense parar...

Tot i això ha valgut la pena, en part també pel concert de VNV Nation, del que ja comentaré coses en un altre post, però del que vaig aconseguir el setlist gràcies al noi del meu costat (Ian) que me'l va passar. Gent maca :) També vaig poder comprar el cd, que ja hi era!

Sobre Viena, crec que en vaig veure bona part. Sobretot el centre amb la catedral i les seves mil esglésies. Mercats diversos, parcs, palaus antics reconvertits, museus (exteriorment, a dins no hi vaig entrar) espectaculars. El palau Schönbrunn ostentós fins a extrems insospitats...



També em vaig arribar al Prater, per veure la nòria tan coneguda arran de la pel·lícula The third man de Carol Reed i a les Hundertwasserhaus, que són un desplegament d'imaginació.



Aquesta vegada, que portava fins a 2 jerseis, hem estat voltant els 27º, així que, a part d'un dia per sopar, no m'han fet cap falta. Sol i calor cada dia i ha anat molt bé per a poder passejar per tot arreu.

dissabte, 10 de setembre del 2011

Cap a Viena! (VNV)

Demà és la diada, però no estaré a casa. El motiu, per això, val la pena. Comença el petit viatge cap a Viena.

A part de conèixer la ciutat, l'objectiu també és poder veure VNV Nation i poder-los disfrutar en un entorn diferent a la sala Bikini de Barcelona.

En el setlist ja estan afegint algunes cançons del nou cd, que es composa dels següents temes:
  1. On-Air
  2. Space & Time
  3. Resolution
  4. Control
  5. Goodbye 20th Century
  6. Streamline
  7. Gratitude
  8. Nova (Shine a light one me)
  9. Photon
  10. Radio

El llistat l'he tret de la pàgina de fans alemanya: vnvnation.de.

Per a preparar-nos per al viatge he buscat una cançó més viejuna, que potser no són les que més escolto, però n'hi ha algunes que també valen molt la pena. En aquest cas és Joy:



"So why do I love when I still feel pain?
When does it end, when is my work done?
Why am I lone and why do I feel that
I carry a sword through a battlefield?"


A la tornada encara tindré un parell de dies de vacances. A veure si explico què tal la ciutat (tot i que en total hi estaré poc temps) i què tal el concert i si em donen l'entrada sense problemes, ja que encara l'haig de recollir a les taquilles.

Barça (Futbol Sala)

Abans d'escriure sobre que me'n torno a anar uns dies de viatge, volia comentar el següent.

Ahir, després de pensar-ho alguns dies, em vaig fer sòcia del Barça de futbol sala, conegut com a Barça Alusport... Per 70€ a l'any pots anar al Palau a veure tots els partits. La veritat és que ho vaig trobar bé de preu i, tenint en compte que l'any passat vaig veure tots els partits per la tele (a la meva, que canvia els colors i de tan en quan li agafa per fer com uns flaixos), vaig pensar que si anava al camp, ho veuria millor.


Així que, probablement, divendres que ve comença la nova experiència de seguir el futbol sala en directe. Hi vaig jugar bastants anys (crec que 7 en total) i la veritat és que m'encantava.

L'any passat, al recuperar per fi la tele m'hi vaig anar enganxant de nou i a veure si aquest any podem aconseguir alguns títols més.

Fins ara hem perdut la Supercopa i ahir vam remuntar un partit a l'últim segon, literalment. Va ser emocionant.

diumenge, 4 de setembre del 2011

VNV Nation - Beloved

Un cop has escrit i creat això, on trobes la motivació per a superar-te? Per a continuar?



VNV Nation va seguir buscant i, fins ara, ens ha donat d'altres alegries, però diria que cap aconsegueix posar-me els pèls de punta cada vegada de la mateixa manera en què ho fa Beloved.

dissabte, 3 de setembre del 2011

Compres a Hamburg

La veritat és que pensava que a Hamburg, amb la quantitat de música que surt d'allà i el número de clubs que tenen, trobaria més botigues de música. Al final només en vaig trobar una l'últim dia i era més aviat poca cosa.

A Bremen sí que en vaig trobar una de casualitat. Per suposat estava plovent i vaig entrar a refugiar-me. Al sortir ja lluia el sol...

Pensava que trobaria més coses de les que buscava, però al final em vaig decidir per un parell de cds ja que també tenen pàgina web i per 2€ també t'ho envien a casa. La botiga es diu Hot Shot Records.

Al final vaig optar pel darrer disc del Felix Marc en solitari: Parallel Worlds. L'anterior no hi era, així que no vaig haver de dubtar.


Després, vaig optar per comprar un dels cds d'Unheilig ja que després del concert no en tenien amb el merchandising. A la botiga estaven a l'estanteria que els hi tocava, però també tenien un stand a part amb diferents discs. Al final vaig optar pel Puppenspiel ja que conté algunes que ja coneixia i així anava sobre segur.

Vaig estar buscant a veure si hi havia alguna sorpresa més, però suposo que tampoc són grups molt coneguts allà i no deuen estar per tot arreu.

divendres, 2 de setembre del 2011

VNV Nation - Snippets

Ja fa un parell de dies que VNV Nation ha penjat a la seva pàgina la cançó completa Control i fragments de la resta de cançons (snippets) per tal que els puguem escoltar, i descarregar.

Aquí tenim la cançó:

Control - from the album "Automatic" by VNV Nation

I aquí el disc sencer:

VNV Nation - Automatic (Snippets) by VNV Nation

Només l'he escoltat una vegada i mitja, però té bona pinta. No sé perquè em pensava que sortia a principis de setembre, però ara he vist a la pàgina web que serà el 16 de setembre. Haurem d'esperar a després del concert a Viena. A veure si tocaran els clàssics de sempre i un parell de cançons de les noves o ja bastantes noves. Com que la gira comença el dia 6, podrem investigar una mica abans.

dijous, 1 de setembre del 2011

Concert: Unheilig (Hamburg)

Ja uns dies després, arriba el moment de parlar del concert d'Unheilig a Hamburg.

Com que canviava d'hotel, per tal del sortir del concert està a prop i no haver de preocupar-me d'horaris i metros, vaig arribar cap a la zona del concert, a Trabrennbahn (un hipòdrom) cap a les 12h passades. Primer vaig anar a veure per on s'accedia i si ja hi havia gent fent cua. Pel primer tema de seguida ho vaig trobar i estava a poc més de 100m de l'hotel. Pel segon tema només hi havia unes 10-20 persones fent cua, així que vaig anar a fer el check-in a l'hotel.

Venint de l'hotel que venia (sense ni tovallola), aquest em va semblar el paradís i m'hi vaig quedar un parell d'hores descansant, banyant-me, menjant un entrepà i preparant-me per al concert mentres veia a la tela com Usain Bolt es precipitava i el desqualifaven per a la final dels 100m llisos.

A les 14h vaig posar-me a la cua. Ja potser hi havia unes 20-30 persones i estaven distribuïdes pels torns que havien posat i desperdigades pel voltant. Vaig escollir el meu torn i em vaig asseure al terra.

Feia vent i fresca, però durant tot el matí havia fet sol i escalfava. Teníem a sobre uns arbres que mig ens el tapaven, però cap a les 15h els vam agrair, ja que ens van salvar de la primera pluja forta que vèiem aquell dia.

Una mica abans de les 16h, moment en què havien d'obrir les portes, va tornar a ploure bastant fort, però no va evitar que a la que ens van donar el tret de sortida, tothom comencés a córrer cap a l'escenari. Un dels de seguretat ens havia comentat on estava i el tros que havíem de fer (ho vaig entendre pels gestos que feia), així que ja anava preparada per córrer un bon tros i no esprintar des de l'inici.

Efectivament, l'escenari estava lluny i vam haver de córrer uns 300m llargs. Pel camí veies com la gent s'havia de parar a respirar, era graciós. La meva cama encara estava bé, així que cap problema per arribar i poder-me situar on volia, al costat de la passarel·la, al costat dret de l'escenari. Això sí, a l'arribar també em faltava l'aire.

La primera impressió va ser negativa. L'escenari estava pensat perquè es veiés des de molt lluny i els que estàvem davant ens perdíem bona part de l'escenari per culpa que la passarel·la estava al mig i media com 2m. Una llàstima.

Durant l'espera va tornar a ploure algunes vegades, però vam aguantar com a campions. Vaig intentar comunicar-me amb la gent del meu voltant, però d'anglès zero zero. I això vol dir res de res. Per a què em guardessin el lloc vaig deixar la jaqueta a la valla i amb un "einkaufen" i "trinken" més o menys ens vam apanyar.

El concert el va obrir la Mina Harker. No sé perquè els primers teloners, Das gezeichnete Ich, no van tocar. Potser ho van explicar, però no ho debia entendre. No em va semblar tan sosa com el que havia pogut veure i escoltar per internet, així que va estar bé per a passar l'estona.

Després van sortir Livingston, aquests de Londres i que quan parlaven amb el públic els entenia, cosa que vaig agrair molt. També van estar prou bé i tenien gràcia per comunicar-se amb el públic.


Finalment, i una mica abans del previst, van sortir Unheilig. L'escenari constava de dues teles, una cada costat i de dalt fins al terra, amb el nom del grup, i al mig la proa (?) d'un vaixell, on s'hi podien pujar. Hi havia una pantalla gegant a cada costat de l'escenari on es projectaven imatges pre-grabades i també imatges del directe. El joc de llums es va deixar notar una mica més endavant ja que al començament encara hi havia una mica de llum solar.

Primer van sortir els músics, tot i que jo només en veia un, n'hi havia 3 i van tocar Das Meer amb der Graf encara amagat i cantant des de fora l'escenari. Va aparèixer a la segona cançó, corrent com un boig. La veritat és que té molt bona presència dalt de l'escenari i no para de córrer d'un costat a l'altre. Crec que no havia vist mai ningú córrer tant de punta a punta.


Pel que fa al concert, em va agradar molt, però vaig trobar que hi havia moltes cançons lentes que feien abaixar una mica l'animació, encara que eren molt boniques.

Personalment, vaig embogir del tot amb la cançó Scehnk mir ein Wunder i crec que vaig portar a saltar com a bojos a tots els que m'envoltaven. Vaig trobar que era un encert al 100% portar-la en viu i que la força que desprenia et contagiava. Per mi el millor del concert. Em vaig quedar absolutament sense aire quan va acabar i vaig haver de treure'm una de les capes de roba que portava i tot del que havia saltat.

A partir d'aquí van anar combinant cançons noves (la majoria), amb clàssics més antics. Tot barrejat amb la pluja que anava caient de tant en quan.


Durant el concert, der Graf no va parar de parlar amb el públic, el qual estava molt pendent del que els hi deia i li contestaven. A vegades animalades, a vegades ja amb respostes que tenen estudiades ja que feien com un joc. Era divertit, però no hagués estat malament entendre-ho tot per a participar, ja que en alguns moments crec que fins i tot va estar 10 minuts xerrant.

Tot i que se'l veia còmode dalt de l'escenari, es veia que se sentia millor cantant i ballant que no parlant. Mentres parlava, amb la mà dreta aguantava el micròfon, i amb l'esquerra s'anava rascant els pantalons. Un gest típic d'una persona que no s'acaba de sentir còmoda.

El setlist no el recordo del tot, però segur que és similar o igual al que han fet a d'altres llocs:

  1. Das Meer
  2. Seenot
  3. Feuerengel
  4. Schenk mir ein Wunder
  5. Sternbild
  6. Ein guter Weg
  7. Sage Ja!
  8. Halt mich
  9. Freiheit
  10. An deiner Seite
  11. Große Freiheit
  12. Brenne auf
  13. Ich gehöre mir
  14. Abwärts
  15. Maschine
  16. Geboren um zu leben
  17. Für immer
  18. Unter deiner Flagge
  19. Lampenfieber
  20. Mein Stern

Van tocar dues cançons noves i destacaria Freiheit que m'encanta, també per la seva lletra, i Geboren um zu leben, de la qual em vaig comprar una samarreta.


El concert va acabar cap a les 21.30h, però no ens van fer fora immediatament, així que vaig passejar-me mitja horeta per allà, observant i comprant una samarreta de record per al meu nebot. Tenen el tema del merchandising molt estudiat i l'exploten fins a l'extenuasió, però jo sempre hi caic. A part, amb la cervesa, si pagaves 2€ més et donaven un got...


A part, aquesta samarreta per a mi i aquesta per a l'enano. I això que em vaig contenir.

Aquí es pot veure com de ple estava ja amb els primers teloners, tot i que jo no en vaig tenir aquesta sensació. Al davant estàvem prou còmodes.

Al sortir de la zona del concert, 5 minuts i ja estava sota la dutxa i menjant-me un altre entrepà. Crec que eren les 22h més o menys. Vaig grabar dos videos però encara no els he pogut ni mirar. Tot i això, la "càmara dels concerts" és nova, així que estic bastant convençuda de què la qualitat serà molt bona. Tot i això, com que der Graf no es para de moure, no sé jo què sortirà.

L'endemà vaig pagar les 8 hores de caminar del primer dia, les 5h del segon més les 8h d'estar de peu pel concert. Com que no tinc mesura, tot i el dolor que sentia darrere del genoll operat, vaig caminar 12h... Això sí, avui encara vaig mig coixa.


Per cert, ja estic pensant com tornar a Hamburg a finals de setembre perquè a Grosse Freiheit 36 encadenen concerts VNV Nation i And One.

Hamburg

Ahir a la nit vaig arribar d'Hamburg. Com sempre, molt cansada i amb les cames dient-me que ja n'hi havia prou, però contenta.

Del concert parlaré en el següent post, per ara una petita explicació del viatge en general.

Vaig marxar dissabte a les 6h del matí cap a Hamburg, via Múnich. A les 12h ja sortia a donar una volta pel centre i tornava a l'hotel 8 hores després...

Sobre l'hotel millor no parlar gaire. Per fora semblava que estigués abandonat, i per la primera nit vaig haver de comprar-me una tovallola perquè no estava segura de si se l'havien oblidat o és que era tan cutre que no en posaven.

Aquest primer dia vaig visitar sobretot el centre, Neustadt i Altstadt. És una de les parts més maquest i on hi havia més gent.


L'endemà, aprofitant que era diumenge i hi havia mercat del peix (de 5h a 10h) vaig decidir passar-m'hi i la veritat és que eren les 7h i estava molt animat. Fins i tot hi havia música en directe, a part de venedors oferint peix, entrepans, souvenirs... Ja que estava al costat del mar, vaig aprofitar per passejar fins el port i visitar Hafen City i la Speicherstadt. Després, ja cap al nou hotel per descansar i menjar una mica abans del concert. En aquest cas era un hotel estàndard Novotel de 3 estrelles, més car, però un luxe que em va encantar.

Dilluns vaig anar a Blankenese, un poblet al costat del mar, ple d'escales per pujar i baixar ja que hi ha moltes pendents. Al cap d'un parell d'hores, ja vaig tornar cap al centre i vaig aprofitar per donar la volta sencera a l'Aussenalster. Després de 12h de caminar i ja ben coixa, vaig tornar a l'hotel.


Per a dimarts, per tal d'obligar-me a descansar una mica, vaig agafar un tren cap a Bremen i vaig poder veure els famosos músics del conte dels germans Grimm. Amb un dia n'hi ha suficient per a veure tot el centre amb tranquil·litat i val la pena. A la tarda-vespre una petita volta de nou per Hamburg i a dormir.


Dimecres ja era el dia de tornar, però encara disposava de tot el matí, així que em vaig decidir per agafar un bus turístic per a descansar una mica la cama i després vaig visitar l'últim barri que em faltava, Altona.

De nou avió cap a Múnich i d'allà a Barcelona.

Així com a conclusió dir que Hamburg és una ciutat maca sobretot pel centre, però potser no tant com d'altres. Tot i això val la pena deixar-s'hi caure un cap de setmana. Sobre el temps... encara no entenc com no es tornen bojos. Cada dia veies el sol, plovia a estones una pluja fina i en algun moment queia el diluvi universal. Cada dia. Feia molt vent i suposo que és per això que és tan canviant. I fred. No anava preparada, la veritat, però estant de vacances, s'aguanta tot. La combinació de samarretes de màniga curta, l'únic polar finet que portava i una mena de xubasquero bastant hortero de ma mare ja van fer el fet.