Ja uns dies després, arriba el moment de parlar del concert d'Unheilig a Hamburg.
Com que canviava d'hotel, per tal del sortir del concert està a prop i no haver de preocupar-me d'horaris i metros, vaig arribar cap a la zona del concert, a Trabrennbahn (un hipòdrom) cap a les 12h passades. Primer vaig anar a veure per on s'accedia i si ja hi havia gent fent cua. Pel primer tema de seguida ho vaig trobar i estava a poc més de 100m de l'hotel. Pel segon tema només hi havia unes 10-20 persones fent cua, així que vaig anar a fer el check-in a l'hotel.
Venint de l'hotel que venia (sense ni tovallola), aquest em va semblar el paradís i m'hi vaig quedar un parell d'hores descansant, banyant-me, menjant un entrepà i preparant-me per al concert mentres veia a la tela com Usain Bolt es precipitava i el desqualifaven per a la final dels 100m llisos.
A les 14h vaig posar-me a la cua. Ja potser hi havia unes 20-30 persones i estaven distribuïdes pels torns que havien posat i desperdigades pel voltant. Vaig escollir el meu torn i em vaig asseure al terra.
Feia vent i fresca, però durant tot el matí havia fet sol i escalfava. Teníem a sobre uns arbres que mig ens el tapaven, però cap a les 15h els vam agrair, ja que ens van salvar de la primera pluja forta que vèiem aquell dia.
Una mica abans de les 16h, moment en què havien d'obrir les portes, va tornar a ploure bastant fort, però no va evitar que a la que ens van donar el tret de sortida, tothom comencés a córrer cap a l'escenari. Un dels de seguretat ens havia comentat on estava i el tros que havíem de fer (ho vaig entendre pels gestos que feia), així que ja anava preparada per córrer un bon tros i no esprintar des de l'inici.
Efectivament, l'escenari estava lluny i vam haver de córrer uns 300m llargs. Pel camí veies com la gent s'havia de parar a respirar, era graciós. La meva cama encara estava bé, així que cap problema per arribar i poder-me situar on volia, al costat de la passarel·la, al costat dret de l'escenari. Això sí, a l'arribar també em faltava l'aire.
La primera impressió va ser negativa. L'escenari estava pensat perquè es veiés des de molt lluny i els que estàvem davant ens perdíem bona part de l'escenari per culpa que la passarel·la estava al mig i media com 2m. Una llàstima.
Durant l'espera va tornar a ploure algunes vegades, però vam aguantar com a campions. Vaig intentar comunicar-me amb la gent del meu voltant, però d'anglès zero zero. I això vol dir res de res. Per a què em guardessin el lloc vaig deixar la jaqueta a la valla i amb un "einkaufen" i "trinken" més o menys ens vam apanyar.
El concert el va obrir la Mina Harker. No sé perquè els primers teloners, Das gezeichnete Ich, no van tocar. Potser ho van explicar, però no ho debia entendre. No em va semblar tan sosa com el que havia pogut veure i escoltar per internet, així que va estar bé per a passar l'estona.
Després van sortir Livingston, aquests de Londres i que quan parlaven amb el públic els entenia, cosa que vaig agrair molt. També van estar prou bé i tenien gràcia per comunicar-se amb el públic.
Finalment, i una mica abans del previst, van sortir Unheilig. L'escenari constava de dues teles, una cada costat i de dalt fins al terra, amb el nom del grup, i al mig la proa (?) d'un vaixell, on s'hi podien pujar. Hi havia una pantalla gegant a cada costat de l'escenari on es projectaven imatges pre-grabades i també imatges del directe. El joc de llums es va deixar notar una mica més endavant ja que al començament encara hi havia una mica de llum solar.
Primer van sortir els músics, tot i que jo només en veia un, n'hi havia 3 i van tocar Das Meer amb der Graf encara amagat i cantant des de fora l'escenari. Va aparèixer a la segona cançó, corrent com un boig. La veritat és que té molt bona presència dalt de l'escenari i no para de córrer d'un costat a l'altre. Crec que no havia vist mai ningú córrer tant de punta a punta.
Pel que fa al concert, em va agradar molt, però vaig trobar que hi havia moltes cançons lentes que feien abaixar una mica l'animació, encara que eren molt boniques.
Personalment, vaig embogir del tot amb la cançó Scehnk mir ein Wunder i crec que vaig portar a saltar com a bojos a tots els que m'envoltaven. Vaig trobar que era un encert al 100% portar-la en viu i que la força que desprenia et contagiava. Per mi el millor del concert. Em vaig quedar absolutament sense aire quan va acabar i vaig haver de treure'm una de les capes de roba que portava i tot del que havia saltat.
A partir d'aquí van anar combinant cançons noves (la majoria), amb clàssics més antics. Tot barrejat amb la pluja que anava caient de tant en quan.
Durant el concert, der Graf no va parar de parlar amb el públic, el qual estava molt pendent del que els hi deia i li contestaven. A vegades animalades, a vegades ja amb respostes que tenen estudiades ja que feien com un joc. Era divertit, però no hagués estat malament entendre-ho tot per a participar, ja que en alguns moments crec que fins i tot va estar 10 minuts xerrant.
Tot i que se'l veia còmode dalt de l'escenari, es veia que se sentia millor cantant i ballant que no parlant. Mentres parlava, amb la mà dreta aguantava el micròfon, i amb l'esquerra s'anava rascant els pantalons. Un gest típic d'una persona que no s'acaba de sentir còmoda.
El setlist no el recordo del tot, però segur que és similar o igual al que han fet a d'altres llocs:
Van tocar dues cançons noves i destacaria Freiheit que m'encanta, també per la seva lletra, i Geboren um zu leben, de la qual em vaig comprar una samarreta.
El concert va acabar cap a les 21.30h, però no ens van fer fora immediatament, així que vaig passejar-me mitja horeta per allà, observant i comprant una samarreta de record per al meu nebot. Tenen el tema del merchandising molt estudiat i l'exploten fins a l'extenuasió, però jo sempre hi caic. A part, amb la cervesa, si pagaves 2€ més et donaven un got...
A part, aquesta samarreta per a mi i aquesta per a l'enano. I això que em vaig contenir.
Aquí es pot veure com de ple estava ja amb els primers teloners, tot i que jo no en vaig tenir aquesta sensació. Al davant estàvem prou còmodes.
Al sortir de la zona del concert, 5 minuts i ja estava sota la dutxa i menjant-me un altre entrepà. Crec que eren les 22h més o menys. Vaig grabar dos videos però encara no els he pogut ni mirar. Tot i això, la "càmara dels concerts" és nova, així que estic bastant convençuda de què la qualitat serà molt bona. Tot i això, com que der Graf no es para de moure, no sé jo què sortirà.
L'endemà vaig pagar les 8 hores de caminar del primer dia, les 5h del segon més les 8h d'estar de peu pel concert. Com que no tinc mesura, tot i el dolor que sentia darrere del genoll operat, vaig caminar 12h... Això sí, avui encara vaig mig coixa.
Per cert, ja estic pensant com tornar a Hamburg a finals de setembre perquè a Grosse Freiheit 36 encadenen concerts VNV Nation i And One.
Com que canviava d'hotel, per tal del sortir del concert està a prop i no haver de preocupar-me d'horaris i metros, vaig arribar cap a la zona del concert, a Trabrennbahn (un hipòdrom) cap a les 12h passades. Primer vaig anar a veure per on s'accedia i si ja hi havia gent fent cua. Pel primer tema de seguida ho vaig trobar i estava a poc més de 100m de l'hotel. Pel segon tema només hi havia unes 10-20 persones fent cua, així que vaig anar a fer el check-in a l'hotel.
Venint de l'hotel que venia (sense ni tovallola), aquest em va semblar el paradís i m'hi vaig quedar un parell d'hores descansant, banyant-me, menjant un entrepà i preparant-me per al concert mentres veia a la tela com Usain Bolt es precipitava i el desqualifaven per a la final dels 100m llisos.
A les 14h vaig posar-me a la cua. Ja potser hi havia unes 20-30 persones i estaven distribuïdes pels torns que havien posat i desperdigades pel voltant. Vaig escollir el meu torn i em vaig asseure al terra.
Feia vent i fresca, però durant tot el matí havia fet sol i escalfava. Teníem a sobre uns arbres que mig ens el tapaven, però cap a les 15h els vam agrair, ja que ens van salvar de la primera pluja forta que vèiem aquell dia.
Una mica abans de les 16h, moment en què havien d'obrir les portes, va tornar a ploure bastant fort, però no va evitar que a la que ens van donar el tret de sortida, tothom comencés a córrer cap a l'escenari. Un dels de seguretat ens havia comentat on estava i el tros que havíem de fer (ho vaig entendre pels gestos que feia), així que ja anava preparada per córrer un bon tros i no esprintar des de l'inici.
Efectivament, l'escenari estava lluny i vam haver de córrer uns 300m llargs. Pel camí veies com la gent s'havia de parar a respirar, era graciós. La meva cama encara estava bé, així que cap problema per arribar i poder-me situar on volia, al costat de la passarel·la, al costat dret de l'escenari. Això sí, a l'arribar també em faltava l'aire.
La primera impressió va ser negativa. L'escenari estava pensat perquè es veiés des de molt lluny i els que estàvem davant ens perdíem bona part de l'escenari per culpa que la passarel·la estava al mig i media com 2m. Una llàstima.
Durant l'espera va tornar a ploure algunes vegades, però vam aguantar com a campions. Vaig intentar comunicar-me amb la gent del meu voltant, però d'anglès zero zero. I això vol dir res de res. Per a què em guardessin el lloc vaig deixar la jaqueta a la valla i amb un "einkaufen" i "trinken" més o menys ens vam apanyar.
El concert el va obrir la Mina Harker. No sé perquè els primers teloners, Das gezeichnete Ich, no van tocar. Potser ho van explicar, però no ho debia entendre. No em va semblar tan sosa com el que havia pogut veure i escoltar per internet, així que va estar bé per a passar l'estona.
Després van sortir Livingston, aquests de Londres i que quan parlaven amb el públic els entenia, cosa que vaig agrair molt. També van estar prou bé i tenien gràcia per comunicar-se amb el públic.
Finalment, i una mica abans del previst, van sortir Unheilig. L'escenari constava de dues teles, una cada costat i de dalt fins al terra, amb el nom del grup, i al mig la proa (?) d'un vaixell, on s'hi podien pujar. Hi havia una pantalla gegant a cada costat de l'escenari on es projectaven imatges pre-grabades i també imatges del directe. El joc de llums es va deixar notar una mica més endavant ja que al començament encara hi havia una mica de llum solar.
Primer van sortir els músics, tot i que jo només en veia un, n'hi havia 3 i van tocar Das Meer amb der Graf encara amagat i cantant des de fora l'escenari. Va aparèixer a la segona cançó, corrent com un boig. La veritat és que té molt bona presència dalt de l'escenari i no para de córrer d'un costat a l'altre. Crec que no havia vist mai ningú córrer tant de punta a punta.
Pel que fa al concert, em va agradar molt, però vaig trobar que hi havia moltes cançons lentes que feien abaixar una mica l'animació, encara que eren molt boniques.
Personalment, vaig embogir del tot amb la cançó Scehnk mir ein Wunder i crec que vaig portar a saltar com a bojos a tots els que m'envoltaven. Vaig trobar que era un encert al 100% portar-la en viu i que la força que desprenia et contagiava. Per mi el millor del concert. Em vaig quedar absolutament sense aire quan va acabar i vaig haver de treure'm una de les capes de roba que portava i tot del que havia saltat.
A partir d'aquí van anar combinant cançons noves (la majoria), amb clàssics més antics. Tot barrejat amb la pluja que anava caient de tant en quan.
Durant el concert, der Graf no va parar de parlar amb el públic, el qual estava molt pendent del que els hi deia i li contestaven. A vegades animalades, a vegades ja amb respostes que tenen estudiades ja que feien com un joc. Era divertit, però no hagués estat malament entendre-ho tot per a participar, ja que en alguns moments crec que fins i tot va estar 10 minuts xerrant.
Tot i que se'l veia còmode dalt de l'escenari, es veia que se sentia millor cantant i ballant que no parlant. Mentres parlava, amb la mà dreta aguantava el micròfon, i amb l'esquerra s'anava rascant els pantalons. Un gest típic d'una persona que no s'acaba de sentir còmoda.
El setlist no el recordo del tot, però segur que és similar o igual al que han fet a d'altres llocs:
- Das Meer
- Seenot
- Feuerengel
- Schenk mir ein Wunder
- Sternbild
- Ein guter Weg
- Sage Ja!
- Halt mich
- Freiheit
- An deiner Seite
- Große Freiheit
- Brenne auf
- Ich gehöre mir
- Abwärts
- Maschine
- Geboren um zu leben
- Für immer
- Unter deiner Flagge
- Lampenfieber
- Mein Stern
Van tocar dues cançons noves i destacaria Freiheit que m'encanta, també per la seva lletra, i Geboren um zu leben, de la qual em vaig comprar una samarreta.
El concert va acabar cap a les 21.30h, però no ens van fer fora immediatament, així que vaig passejar-me mitja horeta per allà, observant i comprant una samarreta de record per al meu nebot. Tenen el tema del merchandising molt estudiat i l'exploten fins a l'extenuasió, però jo sempre hi caic. A part, amb la cervesa, si pagaves 2€ més et donaven un got...
A part, aquesta samarreta per a mi i aquesta per a l'enano. I això que em vaig contenir.
Aquí es pot veure com de ple estava ja amb els primers teloners, tot i que jo no en vaig tenir aquesta sensació. Al davant estàvem prou còmodes.
Al sortir de la zona del concert, 5 minuts i ja estava sota la dutxa i menjant-me un altre entrepà. Crec que eren les 22h més o menys. Vaig grabar dos videos però encara no els he pogut ni mirar. Tot i això, la "càmara dels concerts" és nova, així que estic bastant convençuda de què la qualitat serà molt bona. Tot i això, com que der Graf no es para de moure, no sé jo què sortirà.
L'endemà vaig pagar les 8 hores de caminar del primer dia, les 5h del segon més les 8h d'estar de peu pel concert. Com que no tinc mesura, tot i el dolor que sentia darrere del genoll operat, vaig caminar 12h... Això sí, avui encara vaig mig coixa.
Per cert, ja estic pensant com tornar a Hamburg a finals de setembre perquè a Grosse Freiheit 36 encadenen concerts VNV Nation i And One.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada