dijous, 24 de juny del 2010

I el guanyador ha estat: Munich

En poc més d'un mes comencen les vacances, encara que siguin més aviat curtes. I en poc més d'un mes, me'n vaig a Munich a passar-hi 4 dies.


Alguns plans s'espatllen, però sempre quedaran altres camins per recòrrer. Espero que aquests camins es vagin entrecreuant.

Placebo - Barcelona (22 juny 2010)

El dimarts va tocar Placebo al Sant Jordi Club, en principi havien de fer-ho a Razzmatazz, però degut a què les entrades es venien molt bé la sala es va quedar petita.

Després dels teloners, The last three lines els quals no em van dir gran cosa, ens vam situar a prop de l'escenari, però bastant a un costat. No era la millor posició, però tampoc va estar malament del tot.

Després de fer cua per a una copa i que la noia que ens servia se n'anés sense cobrar-nos, va sortir Placebo a l'escenari. Darrere l'escenari s'hi anaven projectant imatges, però al trobar-nos una mica de costat, tampoc es podien apreciar especialment. El nou bateria ja des del minut 1 sense samarreta, mostrant tot el tors tatuat, sense parar ni un segon. L'Stefan Olsdal i el Brian Molko, vestits de blanc. Sobretot aquest segon bastant quiet dalt de l'escenari, sempre amb la guitarra i davant del micròfon, però dialogant bastant amb el públic.


Crec recordar que van començar amb 3 dels millors temes del nou àlbum. Després ja van anar afegint cançons del Meds i alguns clàssics més antics.

Buscant per internet he trobat el setlist:

   1. For What It's Worth
   2. Ashtray Heart
   3. Battle For The Sun
   4. Soulmates
   5. Speak In Tongues
   6. Follow The Cops Back Home
   7. Every You Every Me
   8. Special Needs
   9. Breathe Underwater
   10. Julien
   11. The Never-Ending Why
   12. Bright Lights
   13. Teenage Angst
   14. Devil In The Details
   15. Meds
   16. Song To Say Goodbye
   17. All Apologies (Nirvana cover)
   18. The Bitter End
  Encore:
   19. Trigger Happy
   20. Post Blue
   21. Infra-Red
   22. Taste In Men


Del Meds vaig agrair dues de les meves cançons preferides Song to say goodbye (en una versió més rockera) i Post Blue que m'encanta.

El concert en sí va estar bé tot i la calor asfixiant que feia. Tot i això, vaig trobar a faltar alguns temes dels primers discs, però no es pot tenir tot. El millor moment del concert, quan va sonar The Bitter End, però on estaven 36 degrees, This picture, etc?



La part més negativa? Perquè un concert en dimarts?

diumenge, 20 de juny del 2010

Misheard Lyrics (And One)

Per fi el treballar al lloc on treballo m'aporta alguna cosa positiva a la meva vida. Una companya tenia al seu skype un link que et transportava al youtube.

Es tracta de la cançó Panzermensch d'And One però amb una curiositat. Conté la transcripció fonética de l'alemany a l'anglès, és a dir, que quan realment diu "tanzen wir das Wiederseh'n" es tradueix com a "thompson get a speedo thing", afegint el dibuix d'un noi amb un banyador Speedo.

La veritat és que és molt divertit tot i que realment no entengui res de la cançó en alemany (un traductor online sempre ajuda):



He buscat a veure quines cançons més hi havia d'aquest tipus i gairebé no en conec cap més, però sembla que hi ha diversa gent que es dedica a fer aquest tipus de coses. Aquí algunes més per anar investigant.


Betagarri - Verde

Betagarri és un grup de música d'ska/reggea basc.

No sóc gaire amant de la música que es produeix a l'estat espanyol en general, i encara menys si en canta en castellà, però hi ha algunes excepcions. Héroes del Silencio n'és una. Betagarri, que combinen el castellà amb l'euskera, n'és un altre clar exemple.

Tinc el disc Arren Herro Zaharra des de farà ja quasi 10 anys i encara en conservo algunes cançons a l'mp3. Una d'elles m'encanta i és la que volia compartir avui: Verde:



dissabte, 19 de juny del 2010

Gary Numan - Down in the Park

Després de llegir l'entrada de Música: Ni Temps Ni Espai sobre Gary Numan, em vaig adonar que encara no havia posat cap cançó seva.

Es tracta d'un cantant britànic, un dels primers en apostar pel synthpop. Es poden veure les seves influències musicals (David Bowie, The Human League...) tant en la seva música com en el seu aspecte físic.

Tot i començar la seva carrera cap als anys 70 i assolir l'èxit amb la cançó Cars el 1979, val a dir que jo el vaig conèixer amb el seu darrer disc, Jagged, del 2006.

En aquest disc hi havia la canço In a dark place que em va fascinar. D'aquí vaig començar a buscar altres coses i em va sorprendre agradablement.

Al final, però, al trobar un bon recopilatori, vaig deixar de buscar i segurament m'estic perdent bones cançons.

Tot i el fet que no conec ni la meitat de la seva discografia, m'ha costat una mica seleccionar una cançó per posar aquí. Finalment ha sortit guanyadora Down in the Park:



L'hagués hagut d'anar a veure quan va venir aquí...

dissabte, 12 de juny del 2010

The Doors - The End

This is the end
Beautiful friend
This is the end
My only friend, the end...



diumenge, 6 de juny del 2010

Elegant Machinary Live - Salamandra

Ahir vaig anar a la Salamandra, a l'Hospitalet, a veure Elegant Machinery. Era la primera vegada que anava a aquesta sala, així com la primera vegada que veia aquest grup en directe. Però comencem per l'inici.

Estava a la llista del concert, per tant, no tenia l'entrada en mà ja que me la donarien a l'arribar. Per això no tenia clar del tot els horaris del concert. Vaig arribar a les 21h pensant que al cap de mitja horeta començarien a tocar, però al cap de mitja hora van començar els primers teloners. Se'm va fer una mica llarga l'espera, però va valdre la pena.

La sala en sí em va agradar, se sentia molt bé, però era massa gran per a aquest concert. En qualsevol moment podies sortir de primera fila, anar a buscar una beguda, i tornar sense problemes al teu lloc. Segurament hagués estat millor una sala una mica més petita i si hagués estat més al centre de Barcelona potser hi hagués anat més gent. Tot i això, l'avantatge va ser que no era gens agobiant. A partir del moment en què van posar la ventilació s'hi estava prou bé.

Ja centrant-nos en els grups, els primers a sortir van ser invadersfrommars, un grup de Barcelona amb un so fosc, amb alguna cançó semblant a Combichrist, amb dos nois i dues noies embutides en dos vestits excessivament ajustats i excessivament de cuir, però per a gustos, els colors. A elles se les veia ben contentes. Al primer moment em va semblar interessant que barregessin la veu d'un dels nois, greu i fosca, amb la d'una de les noies, fina i aguda, però a la tercera cançó ja em va semblar que la noia abusava d'allargar les notes amb un so massa agut. També qüestió de gustos.

Després van sortir Jafi Marvel que tot i que al myspace posa que és de Valtorres, jo diria que es va dirigir al públic en català. Sobre la música, el meu principal problema és que cantaven en castellà i em costa una mica entrar-hi. No estava malament, però crec que dubtaven entre un so més fosc i un pop més alegre, i semblava que tot i que potser les seves influències venien més del primer, se'ls donava millor el segon.


I arriben Elegant Machinery. Primer de tot, destacar que en Robert Enforsen està en plena forma i que el del teclat no podia evitar recordar-me, físicament, al Vince Clarke dels inicis.


Diria que van començar amb el temazo "Process" i d'aquí van anar encadenant antics temes amb els del darrer disc "A Soft Exchange". Cal destacar que tenen una gran facilitat per fer tornades animades.

El públic em va semblar poc animat, tenia davant un noi i una noia que es van passar mig concert xerrant. Una noia que enlloc de mirar a l'escenari o a l'infinit, es girava cap a la resta perquè la puguessim veure ballar i contorsionar-se. De veritat la gent va a un concert per a no sentir res?

La música diria que se sentia molt bé. El setlist em sembla impossible recordar-lo però per exemple diria que van sonar: Process, A little sacrifice, With grace, Yesterday Man, Move, Feel the silence, Save me, Words of wisdom, Watching you (temazo!), Bleeding words, Black town, To live, la instrumental Path of angle (on van treure un mini teclat que em va encantar)...


Caldria destacar que la cançó Black Town em fa tornar boja del tot. Sentia com si estigués sola a la sala i estiguessin parlant de la meva vida. Últimament tinc uns dilluns una mica grisos.

Finalment, dir que me n'alegro d'haver-hi anat (tot i els dubtes que vaig tenir) perquè em va agradar. Ja em vaig perdre la seva darrera visita i mai se sap quan serà la última.

divendres, 4 de juny del 2010

Yazoo - DVD Live

Aprofitant el seu reajuntament per a fer uns quants concerts, crec que el 2008, Yazoo treurà al mercat un dvd en viu: Reconnected Live.


"YAZOO release RECONNECTED LIVE on 2xCD, LCD and download on 27th September 2010"


Aprofito, doncs per posar una cançó seva: Nobody's Diary:



Crec que és un grup que està infravalorat. Els dos únics discs que van treure tenen uns temes enormes, amb el gran Vince Clarke, l'home que sempre està al teclat, impassible. I la veu preciosa de l'Alison Moyet.